DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tofà A 1 oc.
tofa F 177 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tofa Freqüència total:  178 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

El 14 vaig anar a Borderiol, on el peu s'enfonsava en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol.
El sol alegre fa brillar la neu. Quina pau blanca i freda! En la tofa pura dels camps veieu petjades de quadrúpedes, de perdius. Els avets es
el pensament per una gràcia tenaç. Lliures al cel, les tofes havien donat a la terra llur primavera d'antany, flonja i
llavis, es passava nerviosament la mà pel front, enfonsava els dits a la tofa dels seus cabells crespos. El rostre bru i oliós se li animava. "Avui
de totes les herbes: pel to del verd distingia cada arbre dins l'espessa tofa maragdina del seu Camp! No hi havia ningú més salvatge en tot el poble.
d'ella. El gran havia corregut a ajuntar-se a la corrua. Jo em mirava la tofa de cabells sota meu, un xic més alta que la meva mà; em delectava en la
tallat a la romana i estarrufat. Damunt el clatell marbrenc li feia una tofa on rebotia la llum del reflector. Era d'una procacitat sense límits.
no n'havies sospitat l'existència, però hi dormien llur son avial. Les tofes negres dels arbres no foses del tot dintre l'aire fosc prenen formes
un paisatge fresc com un verger. Grans llorers, xiprers corpulents, tofes enormes de xuclamel i altres plantes arrapadisses s'alçaven arran de la
de tons embrunits. Amb llurs cabells entrenyellats a la grega, la formosa tofa encerclada per una ampla cinta blanca i negra. Amb llurs ullassos
més que res. Sobretot quan el carro es movia pels camins, com una immensa tofa d'herba en marxa, tan carregat fins a les baranes, que de dalt gairebé no
l'escollida presa. Cercà per camps i ombrius, on són les tofes d'arbredes i jardins més agradívoles, llur conreu, o
que desitjareu, això tindreu. Allavores la Catot, alçant el nas sota una tofa de cabell roig, va fer: —El que em convé és un cos amb un gandill de seda
escardalenc, amb la pell arrapada als ossos de la calavera i una tofa de cabell negre enganxada a la closca amb fixador. Duu ulleres de color
d'or; amb unes cortines de percala blanca a les arcoves de dalt, com una tofa de neu; amb uns quadros de barcos penjats a les parets, que hauríes dit
el test del foc, i algunes de les brases roents caigueren damunt una tofa de molsa seca, que s'abrandà tot seguit, i tot el Consell reculà amb
de cada dia, Santa Maria del Mar era sobre la seva ànima com una immensa tofa que no deixa escletxa a la claror. De petita, que no havia vist passar
rodona de murtres retallades al voltant d'una pica sense aigua. Entre la tofa dels arbres més prims, la grogor d'una vella casa amb persianes closes.
tota la llargada del passadís. Una tarda de festa, quan amb la tardor la tofa dels arbres començava a groguejar, com fossin sols en el pis i ell fes
que no li haviem vist: el vestit dels verds tendres i gebrats, de les tofes de neu, dels caramells de glaç... I la xiscladissa de les orenetes en
més sobtats. Clars camins entre les pedres nues, o celats entre les tofes de les arbredes; camins de torrent, camins de xaragall, camins de gorja i
tardor s'acosta i aviat les panotxes esclataran, escabellades les crespes tofes de pèl roig; en les hortes l'abundor de les tomaqueres enasprades es
un cel profón i lluminós penetrat per l'ardor solar, se veu l'espessa tofa ubaga de l'arbreda centenaria, al mig de tanta fluidesa, de tanta
tan suau, que semblava part del cos d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. Enllà, destacant sobre l'obscuritat d'una xomba, se n'alçava un
suau, que semblava part de l'esquena d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. Àdhuc, a la vora d'allà on el còdol s'arrodonia com un muscle,
pollancres sota els quals caminava i un paper blanc, despenjant-se de les tofes, volà per l'espai, o ran de terra com una gavina. El petit llençà un
d'alguns metres, voleià breus moments, fins que anà a encalar-se sobre la tofa atapeïda d'un vell garrofer. Aleshores el nen s'enfilà pel tronc, i un
en aquell dia primaveral, l'ajudés a considerar la repugnant escena. La tofa de l'arbre, ben tupida, el mantenia ocult de qualsevol inoportú. El
amb uns ulls blaus de nina i un pom de cabellera blanca i espessa com una tofa de cotó fluix. En canvi, els terrerols i menestrals duen com a guiatge el
diferents, coronats de molins de vent i un d'ells, de més a més, amb les tofes fosques i punxegudes dels xiprers del Calvari. Entreu a un carrer i
la ciutat, ja feien visibles les vinyes negroses, emmarcades per unes tofes més altes que eren els olivers; i més altes encara, ça i enllà, les
l'essència de l'amor com quan en un migdia clar guaites un arbre de bella tofa: en veus i en retalles amb els ulls una per una les fulles, sense que per
fi el senyor jutge es refà. S'acaricia la barba, fresca i blanca com una tofa de neu, i diu: —És aquest minyó, qui t'ha salvat? La donzella fa com
que dins l'oratjol llaminer brandaven graciosament les argentines tofes assolellades: —Brava gent: i si l'enemic fos ací? I assenyalà al lluny,
simfonia que entonen totes les coses que us volten; per l'esvoranc d'una tofa de verdura parpelleja vivament una taca argentada... L'aire s'espesseix
jeia al costat seu. La cabellera roja, esparpillada, escampava la seva tofa, massa dura per a confondre's amb el pèl de panotxa, sobre el coixí. El
de vent de mar. Maquinalment, s'encasquetà l'ample barret contra la tofa dels seus cabells llargs, i s'aixecà el coll de l'abric. Una torbonada de
embolcallat per una ventada freda; estrenyé l'ample barret contra la tofa dels seus cabells, i s'aixecà el coll de l'abric. Amb una maleteta a la
¿d'on li vénen a l'home les faccions rudes, la pell rasposa, la tofa de la barba, que tant l'envelleix, sinó del vici del seny? En canvi, a les
acàcies i els baladres del carrer de sota li gronxaven sota el nas les tofes florides i disparaven ocells a frec del seu front. Però a la banda
orelles que vermellejaven com branques de coral sobre la blanquíssima tofa dels cabells. Oh! Quina satisfacció de rebre el pare Provincial! Quin
no es veia cap vestigi d'habitatge, ni tansols cap senda entre la tofa d'herbei... Cap dels deu va saltar en terra. Varen començar a passar-se
mateix reflector. Si imaginem, per exemple, conjuntament un lliri, una tofa de neu, un terròs de sal, un floc de cotó... la forma d'aquests objectes
es fonia en una altra petita graonada que moria en una immensa tofa de verdor. L'efecte era màgic, d'una puresa equilibrada i d'una mesura
també, però ben a la vora del cor, Maria Dolors, la tan estimada! Les tofes misterioses dels arbres vinclaven les testes meditabundes, amb un lleu
d'emoció, de temença o de fred. Una fina ratxa de ventet matinal agità la tofa negra dels fullatges. I un sospir elegantíssim s'allargassà damunt les
amb renard blau. I a banda i banda de les solapes, exquisidament, unes tofes amples de sibel·lina ornaven el vellut tornassolat i completament
claustres s'ha topat amb el sagristà, i el sagristà l'ha apedregat. La tofa dels cabells se li atorrentava pel front, pels ulls, que són dues flors
per una certa flaire, que al cap, i en lloc de cabells, li sortiran tofes de fonoll. Volen tragèdia més terrible? —conclou la dida. —Molt terrible!
els dits afuats, ara l'un, ara l'altre, dos peus nusos i blancs com una tofa de neu. Darrera la dona hi anaven, una mica confosos, com avergonyits de

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »