Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pedregal, les nostres famílies començaven a desconfiar d'ell; ell no era	toix	per a no veure-ho. No solament, doncs, vàrem sortir tots aprovats, sinó
als ulls, i es miraren: —Vols dir? —li preguntà la Lluïsa. —Sí,	toixa	—contestà la Madalena. —I jo li seré padrina. Capítol XVIII
d'un malèfic encís el retenien clavat a la butaca. La Lluïsa no era tan	toixa	que no comprengués el canvi d'humor que s'havia operat en el seu home,
de mi: que li oferís la companyia de la dona, animal certament llosc i	toix	, però divertit i agradable, per tal que en la vida familiar embaumés i
"ovelles" els qui té destinats a la vida eterna. ¿I voleu animal més	toix	? Aristòtil ens n'ofereix un testimoni amb el proverbi "cap d'ovella!",
polític del poble d'Israel. La lluita mundial, aterrant les velles i	toixes	constel·lacions polítiques dels pobles, que només duraven a causa del pes
beneit que una sabata", terme incongruent; "sabatasses", equivalent a	toix	; "sabatera", dit de quelcom que s'ha preparat o adobat i s'ha fet malbé,
inquireix quin i quant ne pots fer. No trobaríes al món un mercader tan	toix	qui volgués guanyar en sa professió solament lo que li és estrictament
que al clergue Zabaleta no li agradava gaire el joc; fins i tot tracta de	toixos	i ximples els ciutadans que gaudien de contemplar-lo. Encara hi ha un
—Digues-me'n cinc!— I el pobre, sense fer ni més ni menys, entre	toix	i tomany, anava tornant la bola pel forat: —El qui té cinc dits a les
un dia que collia ametlles a la possessió de ca n'Alcari, l'amo, un pagès	toix	, sorrut, intentà de ficar-li mà entre les cuixes. Na Tonina s'hi revirà i
de tocacampanes, aplicat com a sinònim de beneitó i de	toix	. La precisió en el càlcul del temps era, doncs, ben relativa. Fa uns
á la escalfor de la llar, com no fos per motejarla ¡póbre Ventafochs! de	toxa	y malgirbada; mes, grácies á la progressiva ilustració de la nostra
i desorganitzada i fins sembla que amb una computadora que els ha sortit	toixa	. 3. Els mestres, els pares, els Ajuntaments, estan d'acord en no
si se'n van a viure fora del barri mentre jo sóc fora! —No siguis	toixa	, nena. En Roc sempre serà del barri! La mare d'en Roc s'havia calmat quan
assaltar els carregaments de draps i espècies! És un lladre de camí ral,	toix	i una mica bèstia. —Som-hi, doncs! —va alçar-se Eloïm. —
Banga tot fixant-se en el sergent que s'estava dempeus, cara de somera	toixa	, esperant ordres—. Amb aquest fred es congelarà. —Potser sí. Pit enlaire,
com són tots els del ram, que no poden traure's de damunt la pell el	toix	que se'ls apega si no és fent-lo saltar amb una escata. Ells, amb el
com Abraham el seu fill, Isaac, cal ser molt perfecte o molt	toix	per a no sentir un trasbals. El Metge: Perdoneu-me... Em pensava
les belles arts, és un suplici bastant enutjós el de mostrar-se davant de	toixos	, i sofrir, al volt de les composicions, la barbària d'un estúpid. Hi ha
aquest món. Covielle Com? Senyor Jourdain Hi ha gent	toixa	que s'obstinen a dir-me que ha estat comerciant. Covielle Ell,
en la conversa, no era per un discret talent, encara que, això sí, no era	toixa	, sinó perquè ben verament no els sentia, i, sense vanitat, era com el paó
dar-li, però no vols passar cap perill per posseir-la; no tens res de	toix	si és no ésser toix voler allò que no es pot haver. O has d'heure això
vols passar cap perill per posseir-la; no tens res de toix si és no ésser	toix	voler allò que no es pot haver. O has d'heure això amb allò, o t'has de
d'ella? No s'empesca cap estratagema per al vell? Sirus. És un	toix	. Cremes. A tu et pertoca d'ajudar-lo per amor del noi.
a contar aquesta història? Sòstrata. Com que totes les dones som	toixes	i profundament supersticioses, quan vaig dar la filla a exposar em vaig
què fas la contra, no ho sabries; en què et fundes ara tan confiadament,	toixa	? Sòstrata. Que no ho sé? Cremes. No, si prefereixo dir
amb Don Boc, animal pelut i ben firat de banyes, i tant	toix	potser com malcarat. Ella, traidora, al més amic sempre
seu amo. I, fent retret, Antínous així digué, anomenant-los: —	Toixos	de pagerols, que penseu només en el dia! Mísers, ¿i ara a què
fet Déu d'emportar-se'l a l'altre barri. En penjar el telèfon, blasmà la	toixa	de la cosina. Contà a la Mari Cruz, cada cop més lluny, com eren les
i la lluna que anava magnífica, i el meu cor s'ha tornat	toix	en secret i la meva mà ha besat la meva boca! També
havia sentit... però passeu, passeu, no us estigueu aquí al mig. Però el	toix	de don Manuel, que mira que n'hi ha que són curts, no va estossegar.
va treure un pot de Diet Pepsi i, lluitant per obrir-lo (era	toix	amb les mans, encara), en va vessar la meitat per terra. Abans que el
que imaginava que era un moscard perquè pensava que aquests moscots	toixos	eren algú. I tot això de les mosques té una vida curtíssima: en unes
desempallegar de cap situació. Ella no era del tipus refinat, però tampoc	toixa	, sabia parlar i era evident que prenia totes les decisions des d'abans
morter, que empunya una pala o una raqueta de tennis, ho fa d'una manera	toixa	, sense gràcia, ¿En què consisteix aquesta toixesa? És la manca
una de les pitjors nits de la meua vida. El matelàs puçolenc i malament	toix	, els llençols nets de la conquesta ençà. El coixí sols decorava i la
ruixat no arriba al pou, concitant un mal presagi. 48 Ell, un	toix	? Mai no en va ser. A riuades, li'n venien, juganeres
profetes que, atès que no són prou manifestament al·legories, emmenen el	toix	i l'ignorant a entendre-les literalment, sense veure-hi el sentit amagat
la noia va arribar a frec dels vint anys, a la Rosa, que no tenia res de	toixa	, li va semblar que les festes que feia l'Eloi a la Magdalena no eren d'un
el mecanisme del rellotge, politges i argues que mouen els segons, les	toixes	figures de fusta vistosament acolorides i tota la resta, fins i tot els
retorn del mateix. Hi ha una època de la vida que tots som com un camell	toix	que ha de suportar una càrrega que ens martiritza: idees, records,
bruts, el Messerschmitt. D'on em mires, alicorn, betzol,	toix	, tros de baboia? Mira de pujar més alt, fins al Cap
dir: navego a ull. Cap escull no em fa paüra. La part	toixa	que hi ha en mi ja puc concassar-la. He arribat on he
tolides per la gelor del teu dir. No és d'estranyar que siguen	toixos	. Si l'acció humana és dolenta, també ho són les
ondulada del teu cos quan abraça, estreny i m'acull, el ritme	toix	i fatigat dels meus braços ara xipolleja adés esquitxa el
Però hi ha gossos i gossos, jo n'he tingut de molt interessants i de molt	toixos	. —¿Ho veus? Tu també ho reconeixes, que no és el mateix. —Reconèixer la
del talòs, posats a definir-lo, consisteix a tenir un esperit	toix	tant en les paraules com en les accions. [2] El talòs és aquell que, quan
De tota manera, dir mussol a algú per ferir-lo en tant que sinònim de	toix	, ruc, és erroni. Fa un temps vaig escoltar un home que devia haver llegit
a la pregunta inquietant de «I què hem de fer ara?». La resposta més	toixa	diu: desenvolupem allò que tenim vers alguna cosa millor, superior,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents