Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

prop d'un sepulcre, una morera i una font abundosa que, en rajar, forma	toll	. Cal que hi afegim la set d'una lleona amb el musell ensangonat després
elegíaca. Dia núvol, humit. Es veu que ha plogut bastant: hi ha molts	tolls	als suburbis. (Tristes eixides del Clot, vora la sèquia d'aigua bruta;
amb llarga barba d'herbei. Després s'asserena; el cel s'emmiralla en els	tolls	del camí. Berenem vora una font que neix en una balma de molsa fosca i de
i a Vilarmau. Fa un temps molt benigne, però encara hi ha glaç en algun	toll	del camí. He parlat amb l'Anton de can Gaudenci, que ha estat uns mesos
amb la Josefina a buscar la llet a una masia pròxima. Travessàvem els	tolls	, ens mullàvem, topàvem amb les pedres, en la gran nit silenciosa. Hem
amenaçador—. Us hi amorraré! Li dóna una empenta, i ell vacil·la arran de	toll	, recobra l'equilibri, però el guàrdia ja aixeca el peu i l'hi clava al
, i ara el subjecta pels cabells. —No —diu ell. L'home l'arrossega cap al	toll	, però ell frena el moviment amb les mans, amb les cames. Des de les
un residu no ben assimilat... El guàrdia, que segueix a tocar del	toll	, capcot i visiblement humiliat per tot allò que ha passat, ara es tomba
prims que semblen bessons, tots dos albins. Es dirigeixen directament al	toll	, es descorden. Ell s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels
procurant d'evitar les masses sòlides i negroses que sobreneden el	toll	, avança cap a la galleda que reposa entre el pixum, la recull i torna cap
l'arrosseguen. Un moment després es va recobrant amb la cara amorrada al	toll	. Però ara hi ha algú més, una veu humida que cantusseja: —Un obstinat, oi?
cop, dintre del panissar, que cruixia i es rompia, entre el fang i els	tolls	d'aigua formats en els solcs més profunds. Restà estès, amb el cap
córrer; els peus s'assentaven insegurs, lliscaven, clapotejaven en els	tolls	deixats per la regada; queien i tornaven a aixecar-se, agafant-se a les
i la tensió esdevenia de més en més dolorosa. Relliscà en un	toll	i pegà amb violència contra terra. Maleí entre dents, però s'aixecà a
El carrer era estret, de cases baixes, ennegrides; hi havia sempre	tolls	de les darreres pluges i de les aigües brutes que les dones llençaven
Joana s'allunyava pel mig del carrer, sortejant les basses d'aigua, els	tolls	de fang; saludà un grup de dones aturades davant d'un portal, que se la
i l'hi tira a la cara, i ella es vessa per terra, mollament. Un	toll	rodó de bava i pietat d'ella mateixa. I no hi podem
líquids de paper de vidre. Que besin drets, amb els peus en els	tolls	d'aigües residuals. Que facin festa. Neta la Via, que avui
per un or a clapes malsanes, que pesa i s'encega,	toll	darrera toll. (Un cor de mal drenatge. La imatge que no es
per un or a clapes malsanes, que pesa i s'encega, toll darrera	toll	. (Un cor de mal drenatge. La imatge que no es fon.) Vius només
que a la tarda, quan aniria al parc com sempre, potser encara trobaria un	toll	d'aigua pels caminets... i dintre de cada toll, per petit que fos, hi
potser encara trobaria un toll d'aigua pels caminets... i dintre de cada	toll	, per petit que fos, hi hauria el cel... el cel que de vegades un ocell
ocells cridaners que baixaven de les fulles com llampecs, es ficaven al	toll	, s'hi banyaven estarrufats de ploma i barrejaven el cel amb fang i amb
nit, fill meu! L'advocat camina d'una llamborda a l'altra per evitar els	tolls	d'aigua de la pluja, negres i amb un bri melangiós de llum dels fanals.
abandonada massa temps. Començà de ploure; el camí de la rectoria era un	toll	de fang. Teresa aguantà entossudida fins a l'octubre. —I si tornéssim a
pluja; els camps eren molls i a la carretera hi havia fang i petits	tolls	d'aigua tèrbola. És a dir, que havia plogut. I potser van caure gotes
La llum dels arcs voltaics animava amb tons estridents les aigües dels	tolls	. S'esperà una estona sota el paraigua, estúpidament atret pels anuncis
i el viatger nocturn, sorprès, emmena cap a aiguamolls i fang,	tolls	i llacunes, i s'hi perd, engolit, privat d'auxili,
visionària: "...i aqueixes altes riberes d'accés fàcil, i aqueixos	tolls	riallers, voltats de roques, i així mateix el mar cobert d'illes i de
és indispensable, com a frisança i pruïja impulsadora, per a sortir del	toll	de la impersonalitat. Per això, els nostres homes més inquiets són els
fi! És negra nit i marxem a les palpentes, ficant sovint els peus en els	tolls	dels reguerols. I, amb tot això, sempre caminem, pugem sempre... fins que
que desitjàvem per poder fer camí, i ficant els peus on podíem (roques,	tolls	, pedres que s'esllavissaven, arrels dels arbres), i sempre entremig
un soscaire en trobar-se prop d'Auerstadt; en ajudar a treure'l del	toll	, es distendí un pit; poc temps després, caigué del cavall que muntava, i
—respongué Mysa, el brúfol salvatge (Mowgli el sentia moure en el seu	toll	). —Això no és cap home. No és sinó el llop pelat de la ramada de Seeonee
quan eren les últimes pluges, hauria punxat a Mysa fent-lo sortir del	toll	i, lligat amb una corda de joncs, li hauria fet travessar l'aiguamoll,
la punta del seu coltell. El gran brúfol, tot regalimant, eixí del seu	toll	com una bomba quan esclata, mentre Mowgli havia d'asseure's de tant de
de viàtic. Topaven amb la boira. S'ensorraven de peus en els	tolls	innombrables. Ja en l'església, Quelot i els seus esperaven, roges les
—Com una xarxa... És com una xarxa. Surt. La lluna ganyoteja en els	tolls	i pinta de blanc els pins i l'arbreda del turó de Santa Tecla. Tota la
a què obeïa i de què curava aquella mort tan il·lògica i cruel en un	toll	d'aigua putrefacta. I solia endur-se'n de casa un pot de llauna i salvava
el menava a refrescar a la bassa d'alguna masoveria, o a qualsevol	toll	fangós dels avinents. Després hi tornaven. Home i gos, trescant en el
cosa hauria tingut proporcions de tala. L'esperança d'eixir ben aviat del	toll	el tranquil·litzà, però el destí, que semblava tenir-li el dit a l'ull,
la gèlida música dels degotalls i la sinistra immobilitat dels	tolls	d'aigua negra i fada. En això sóc com un infant; per a mi com si hi hagués
sensació de vida de l'hora morent. Tot té una immobilitat basardosa. Els	tolls	del riuet semblen lluernes d'animalots monstruosos que ens traüllen
enormement. L'aigua no està mai quieta de color. Ara és vermella com un	toll	de sang fresca, ara és rosada com el xarel·lo, ara és blanca com una
aquell casalot de tàpia que s'aguanta amb crosses a la vora d'aquell	toll	d'aigua espessa i llotosa, ens apar un brau castell de granet coronat de
de sentiment, el cor li florí amb esplet primaveral, com un lliri dins un	toll	d'aigua corrompuda, amb una amor tendríssima i romàntica. —És la primera
Les pedres que feia rodolar amb els peus devien caure en un	toll	d'aigua, per la sorda i esclafada remor que produïen, el ressò de la qual
delicioses remors de l'aigua de maig, "veus" els plàtans de la rambla,	tolls	, canals, les persianes de la galeria es "pinten" d'un verd passatger,
cadires... Fins que, no sé com, em vaig trobar a fora i vaig anar cap al	toll	d'aigua de sota l'abeurador dels cavalls i l'aigua em va cobrir, però dos
repòs, arrebassant les llomes. Ella gleva a gleva anava tirant-les als	tolls	, les aigües dels quals en ésser remogudes alçaven una fortor

Pàgina 1 (de 8)

50 següents