×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tomba |
Freqüència total: 3148 |
CTILC1 |
| un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La | tomba | de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas | | mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la | tomba | . Timoner pres en el blau parany del cel, que confiava massa en la calma | | per les naus del solitari recinte. Era com si tanquessin les portes de la | tomba | , i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf | | —Bé... —No, no; promet-m'ho: fes com si ho juressis davant la | tomba | de la teva mare, com si em trobés en l'agonia. Promet-me que ho faràs. | | que vulguis, Mila. Ja ho saps. T'ho prometo com... si estigués davant la | tomba | de la meva mare. Però, Mila... —Gràcies, padrí. Li va estrènyer les mans | | a l'altre. Del tot, però, no els acostà mai, i se n'anaren a la | tomba | així, amb aquell punt d'oculta tivantor que no acabà mai de desfer-se. | | del Noro. Pel que fa a Mila i Tino Costa, no s'ha pogut conservar la | tomba | ni, amb prou feines, el seu record. Poc després de morir ells s'obrí el | | vermella. Un amic, comentant la Revolució, m'explicava que la violació de | tombes | és un fenomen que es repeteix invariablement en totes les revoltes | | i pollancs, tradueixo —en ple camí— el noble poema de Beaumont sobre les | tombes | reials de Westminster Abbey. Encarrego llet a Cerdans. Bec aigua | | però no sap veure ningú, i aleshores es desplaça cap a darrera la primera | tomba | , trepitjant la catifa de fulles que sembla vibrar reprovativament. —Per | | de Coll Blanc, voltat de tristíssimes muralles de pisos, hi ha la | tomba | on tots van anar a trobar-se i unir-se com mai no ho havien aconseguit en | | del brètol i poeta Sir Walter Raleigh: "Però d'aquesta terra, aquesta | tomba | , aquesta pols el Senyor m'arrencarà, espero." | | es féu com acostumaven les normes de l'ordre: a l'hort, dins una | tomba | que tu mateixa, el primer any d'ésser al convent, havies cavat, | | —no sé si és veritat— que Pomaré V manà en el seu testament que damunt la | tomba | li posessin una ampolla de Pernod. Els executors testamentaris | | no ofendria tant la pruderie de la colònia. Jo he visitat la | tomba | de Pomaré V; és un monument horrible i puc assegurar que dalt de tot hi | | de reconquesta i d'expansió mediterrània. Aquestes empreses foren la | tomba | de l'oligarquia feudal catalana. Un país petit, cridat a la conquesta de | | més estrènua, els caps de brot de la joventut oligàrquica nobiliària. | Tombes | de Sicília i de Sardenya, no sols colgaren els cossos del gran Frederic | | Enllà només hi haurà la immensa set, que espera sempre a les | tombes | dels déus, i el combat del Llebrer amb el Falcó, per | | que facen flamada, flu, flu, i cremin per sa meva animeta. Que tapin sa | tomba | del beat Joan de Montcada amb un panyo negre. A tots es diaris, una bona | | miren i callen, els poetes. Però els savis, reclosos en llurs | tombes | provisòries, cuiden d'aparellar noves madeixes per a | | Les | tombes | flamejants Fou una pàtria. Va morir tan bella, que | | que mai ningú no la gosà enterrâ: damunt de cada | tomba | un raig d'estrella sota de cada estrella un català. | | Un dia es féu una claror d'albada i del fons de la | tomba | més glaçada fremí una veu novella el cant dels cants: | | Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, o Pàtria de les | tombes | flamejants! Símbols I La ginesta La grogor | | de bàcul a terra trencà el silenci i cridà: —Quan les | tombes | són obertes, no les deixeu refredar, que, mentre | | encenent les sangs. D'ahî al vespre que és oberta la | tomba | de Sant Joan; si no l'enterren de pressa, tornarà a | | Un manyoc d'ortigues, un saüc florit, la creu d'una | tomba | feta de granit, un hort amb pomeres que hi | | s'uniren davant Déu; i el tabernacle de Sara, que en la | tomba | ja dormia, fou dels novells esposos habitacle. | | les flors que banya, matutina, una rosada de dolor. Damunt les | tombes | sumptuoses, que el fred amaguen de la mort, l'àngel | | despullar de ses relíquies venerades, i de les | tombes | desolades veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua, | | bell de l'Amic i amb una pedra cobreixen els donzells la freda | tomba | . I amb lletres d'or segellen l'epitafi: Ací l'Amic serenament | | d'Amor i el seu fidel seguici. Sol, un aucell cantà damunt la | tomba | . Foc colgat No t'enamors furiós que l'amor no et faci | | eren disposats de manera ornamental, aspecte que veurem en estàtues de | tombes | . 21. En la primera meitat del segle XIV apareixen en | | com a peça solta i independent. Apareix, protegint les aixelles, a la | tomba | de Gaufred de Santa Coloma, mort el 1319 (fig. 52) i | | Les estàtues jacents, de marbre o de pedra, o els relleus de les | tombes | , no permeten mai d'assegurar si determinat element, que es veu rígid, és | | no és d'espasa de dues mans. Aquesta espasa apareix, per exemple, a les | tombes | de Bernat de Brull (fig. 84), de Ramon de Peguera (fig. | | més nombrosos, intentaré de seguir i completar, tot separant les | tombes | de la primera meitat del segle XIV, que veurem ara, d'aquelles | | i les sabates són de vegades de malles. Pertanyen a aquest tipus les | tombes | de Berenguer de Talamanca, mort el 1325 (fig. 78), de | | de guerrer de l'època, amb una rudesa que el rostre no desmenteix. La | tomba | de Sant Martí de Tous (fig. 83), que no deu ésser gaire més | | fina obra de ferro rígid i articulat als dits, com els que trobarem a la | tomba | d'Àlvar de Cabrera. Els escutons que es veuen al pit i a les mànigues del | | evitat tota representació de malles. La cota de malles és visible a les | tombes | d'un Cardona que hi ha soterrat a Montserrat, que potser és Ramon Amat de | | en perpunt és donat a cavaller...". Deixant de banda altres | tombes | d'aquest segon tipus, parem esment en la magnífica de l'almirall Jofre | | amb joies. La presència o absència de perpunt en les efígies de les | tombes | no suposa distàncies cronològiques ni diferències de categoria. | | considerar dues autèntiques joies de l'art funerari d'aquest període: les | tombes | d'Àlvar de Cabrera i de Ramon Folc IV de Cardona. Àlvar de Cabrera, | | d'Urgell, el féu soterrar al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La | tomba | , doncs, fou feta entre 1299 i 1314, any de la mort | | amb roba o cuiro i ornada amb rosetes. Aquesta gorgera, la retrobem a la | tomba | de Ramon Folc IV de Cardona, el Prohom Vinculador, que fou soterrat a | | i 100). Llevat dels guants, que són de malles, aquesta | tomba | presenta una indumentària molt semblant a la que porta Àlvar de Cabrera. | | , l'aire rural, la ciutat a la vora, tot el país, eren al volt de la | tomba | . Amic Carrasco, a reveure!... Després, en el taxi, em tornaven a venir | | esglaiadores, i tot Anglaterra s'enterri en unes | tombes | tenebroses, els orfes i les viudes no viuran més | | particular amb una espècie d'arbre, una branca del qual hom posa a les | tombes | segons el clan del difunt. L'emú posseeix Bursaria sp·? |
|