Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La	tomba	de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas
mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la	tomba	. Timoner pres en el blau parany del cel, que confiava massa en la calma
per les naus del solitari recinte. Era com si tanquessin les portes de la	tomba	, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf
—Bé... —No, no; promet-m'ho: fes com si ho juressis davant la	tomba	de la teva mare, com si em trobés en l'agonia. Promet-me que ho faràs.
que vulguis, Mila. Ja ho saps. T'ho prometo com... si estigués davant la	tomba	de la meva mare. Però, Mila... —Gràcies, padrí. Li va estrènyer les mans
a l'altre. Del tot, però, no els acostà mai, i se n'anaren a la	tomba	així, amb aquell punt d'oculta tivantor que no acabà mai de desfer-se.
del Noro. Pel que fa a Mila i Tino Costa, no s'ha pogut conservar la	tomba	ni, amb prou feines, el seu record. Poc després de morir ells s'obrí el
vermella. Un amic, comentant la Revolució, m'explicava que la violació de	tombes	és un fenomen que es repeteix invariablement en totes les revoltes
i pollancs, tradueixo —en ple camí— el noble poema de Beaumont sobre les	tombes	reials de Westminster Abbey. Encarrego llet a Cerdans. Bec aigua
però no sap veure ningú, i aleshores es desplaça cap a darrera la primera	tomba	, trepitjant la catifa de fulles que sembla vibrar reprovativament. —Per
de Coll Blanc, voltat de tristíssimes muralles de pisos, hi ha la	tomba	on tots van anar a trobar-se i unir-se com mai no ho havien aconseguit en
del brètol i poeta Sir Walter Raleigh: "Però d'aquesta terra, aquesta	tomba	, aquesta pols el Senyor m'arrencarà, espero."
es féu com acostumaven les normes de l'ordre: a l'hort, dins una	tomba	que tu mateixa, el primer any d'ésser al convent, havies cavat,
—no sé si és veritat— que Pomaré V manà en el seu testament que damunt la	tomba	li posessin una ampolla de Pernod. Els executors testamentaris
no ofendria tant la pruderie de la colònia. Jo he visitat la	tomba	de Pomaré V; és un monument horrible i puc assegurar que dalt de tot hi
de reconquesta i d'expansió mediterrània. Aquestes empreses foren la	tomba	de l'oligarquia feudal catalana. Un país petit, cridat a la conquesta de
més estrènua, els caps de brot de la joventut oligàrquica nobiliària.	Tombes	de Sicília i de Sardenya, no sols colgaren els cossos del gran Frederic
Enllà només hi haurà la immensa set, que espera sempre a les	tombes	dels déus, i el combat del Llebrer amb el Falcó, per
que facen flamada, flu, flu, i cremin per sa meva animeta. Que tapin sa	tomba	del beat Joan de Montcada amb un panyo negre. A tots es diaris, una bona
miren i callen, els poetes. Però els savis, reclosos en llurs	tombes	provisòries, cuiden d'aparellar noves madeixes per a
Les	tombes	flamejants Fou una pàtria. Va morir tan bella, que
que mai ningú no la gosà enterrâ: damunt de cada	tomba	un raig d'estrella sota de cada estrella un català.
Un dia es féu una claror d'albada i del fons de la	tomba	més glaçada fremí una veu novella el cant dels cants:
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, o Pàtria de les	tombes	flamejants! Símbols I La ginesta La grogor
de bàcul a terra trencà el silenci i cridà: —Quan les	tombes	són obertes, no les deixeu refredar, que, mentre
encenent les sangs. D'ahî al vespre que és oberta la	tomba	de Sant Joan; si no l'enterren de pressa, tornarà a
Un manyoc d'ortigues, un saüc florit, la creu d'una	tomba	feta de granit, un hort amb pomeres que hi
s'uniren davant Déu; i el tabernacle de Sara, que en la	tomba	ja dormia, fou dels novells esposos habitacle.
les flors que banya, matutina, una rosada de dolor. Damunt les	tombes	sumptuoses, que el fred amaguen de la mort, l'àngel
despullar de ses relíquies venerades, i de les	tombes	desolades veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua,
bell de l'Amic i amb una pedra cobreixen els donzells la freda	tomba	. I amb lletres d'or segellen l'epitafi: Ací l'Amic serenament
d'Amor i el seu fidel seguici. Sol, un aucell cantà damunt la	tomba	. Foc colgat No t'enamors furiós que l'amor no et faci
eren disposats de manera ornamental, aspecte que veurem en estàtues de	tombes	. 21. En la primera meitat del segle XIV apareixen en
com a peça solta i independent. Apareix, protegint les aixelles, a la	tomba	de Gaufred de Santa Coloma, mort el 1319 (fig. 52) i
Les estàtues jacents, de marbre o de pedra, o els relleus de les	tombes	, no permeten mai d'assegurar si determinat element, que es veu rígid, és
no és d'espasa de dues mans. Aquesta espasa apareix, per exemple, a les	tombes	de Bernat de Brull (fig. 84), de Ramon de Peguera (fig.
més nombrosos, intentaré de seguir i completar, tot separant les	tombes	de la primera meitat del segle XIV, que veurem ara, d'aquelles
i les sabates són de vegades de malles. Pertanyen a aquest tipus les	tombes	de Berenguer de Talamanca, mort el 1325 (fig. 78), de
de guerrer de l'època, amb una rudesa que el rostre no desmenteix. La	tomba	de Sant Martí de Tous (fig. 83), que no deu ésser gaire més
fina obra de ferro rígid i articulat als dits, com els que trobarem a la	tomba	d'Àlvar de Cabrera. Els escutons que es veuen al pit i a les mànigues del
evitat tota representació de malles. La cota de malles és visible a les	tombes	d'un Cardona que hi ha soterrat a Montserrat, que potser és Ramon Amat de
en perpunt és donat a cavaller...". Deixant de banda altres	tombes	d'aquest segon tipus, parem esment en la magnífica de l'almirall Jofre
amb joies. La presència o absència de perpunt en les efígies de les	tombes	no suposa distàncies cronològiques ni diferències de categoria.
considerar dues autèntiques joies de l'art funerari d'aquest període: les	tombes	d'Àlvar de Cabrera i de Ramon Folc IV de Cardona. Àlvar de Cabrera,
d'Urgell, el féu soterrar al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La	tomba	, doncs, fou feta entre 1299 i 1314, any de la mort
amb roba o cuiro i ornada amb rosetes. Aquesta gorgera, la retrobem a la	tomba	de Ramon Folc IV de Cardona, el Prohom Vinculador, que fou soterrat a
i 100). Llevat dels guants, que són de malles, aquesta	tomba	presenta una indumentària molt semblant a la que porta Àlvar de Cabrera.
, l'aire rural, la ciutat a la vora, tot el país, eren al volt de la	tomba	. Amic Carrasco, a reveure!... Després, en el taxi, em tornaven a venir
esglaiadores, i tot Anglaterra s'enterri en unes	tombes	tenebroses, els orfes i les viudes no viuran més
particular amb una espècie d'arbre, una branca del qual hom posa a les	tombes	segons el clan del difunt. L'emú posseeix Bursaria sp·?

Pàgina 1 (de 63)

50 següents