Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tomba AI 2 oc.
tomba F 2466 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tomba Freqüència total:  2468 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un senyal en la via atzarosa dels vells navegants, que l'anomenarien "La tomba de la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas
mort ajagut en la sorra d'una platja solitària, privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del cel, que confiava massa en la calma
per les naus del solitari recinte. Era com si tanquessin les portes de la tomba, i a la part de fora, com fent-li ressò, s'escoltava el clam de triomf
—Bé... —No, no; promet-m'ho: fes com si ho juressis davant la tomba de la teva mare, com si em trobés en l'agonia. Promet-me que ho faràs.
que vulguis, Mila. Ja ho saps. T'ho prometo com... si estigués davant la tomba de la meva mare. Però, Mila... —Gràcies, padrí. Li va estrènyer les mans
a l'altre. Del tot, però, no els acostà mai, i se n'anaren a la tomba així, amb aquell punt d'oculta tivantor que no acabà mai de desfer-se.
del Noro. Pel que fa a Mila i Tino Costa, no s'ha pogut conservar la tomba ni, amb prou feines, el seu record. Poc després de morir ells s'obrí el
vermella. Un amic, comentant la Revolució, m'explicava que la violació de tombes és un fenomen que es repeteix invariablement en totes les revoltes
i pollancs, tradueixo —en ple camí— el noble poema de Beaumont sobre les tombes reials de Westminster Abbey. Encarrego llet a Cerdans. Bec aigua
però no sap veure ningú, i aleshores es desplaça cap a darrera la primera tomba, trepitjant la catifa de fulles que sembla vibrar reprovativament. —Per
de Coll Blanc, voltat de tristíssimes muralles de pisos, hi ha la tomba on tots van anar a trobar-se i unir-se com mai no ho havien aconseguit en
del brètol i poeta Sir Walter Raleigh: "Però d'aquesta terra, aquesta tomba, aquesta pols el Senyor m'arrencarà, espero."
es féu com acostumaven les normes de l'ordre: a l'hort, dins una tomba que tu mateixa, el primer any d'ésser al convent, havies cavat,
—no sé si és veritat— que Pomaré V manà en el seu testament que damunt la tomba li posessin una ampolla de Pernod. Els executors testamentaris
no ofendria tant la pruderie de la colònia. Jo he visitat la tomba de Pomaré V; és un monument horrible i puc assegurar que dalt de tot hi
de reconquesta i d'expansió mediterrània. Aquestes empreses foren la tomba de l'oligarquia feudal catalana. Un país petit, cridat a la conquesta de
més estrènua, els caps de brot de la joventut oligàrquica nobiliària. Tombes de Sicília i de Sardenya, no sols colgaren els cossos del gran Frederic
Enllà només hi haurà la immensa set, que espera sempre a les tombes dels déus, i el combat del Llebrer amb el Falcó, per
que facen flamada, flu, flu, i cremin per sa meva animeta. Que tapin sa tomba del beat Joan de Montcada amb un panyo negre. A tots es diaris, una bona
miren i callen, els poetes. Però els savis, reclosos en llurs tombes provisòries, cuiden d'aparellar noves madeixes per a
Les tombes flamejants Fou una pàtria. Va morir tan bella, que
que mai ningú no la gosà enterrâ: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada estrella un català.
Un dia es féu una claror d'albada i del fons de la tomba més glaçada fremí una veu novella el cant dels cants:
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, o Pàtria de les tombes flamejants! Símbols I La ginesta La grogor
de bàcul a terra trencà el silenci i cridà: —Quan les tombes són obertes, no les deixeu refredar, que, mentre
encenent les sangs. D'ahî al vespre que és oberta la tomba de Sant Joan; si no l'enterren de pressa, tornarà a
Un manyoc d'ortigues, un saüc florit, la creu d'una tomba feta de granit, un hort amb pomeres que hi
s'uniren davant Déu; i el tabernacle de Sara, que en la tomba ja dormia, fou dels novells esposos habitacle.
les flors que banya, matutina, una rosada de dolor. Damunt les tombes sumptuoses, que el fred amaguen de la mort, l'àngel
despullar de ses relíquies venerades, i de les tombes desolades veié llurs morts desenterrar. Ara dins l'aigua,
bell de l'Amic i amb una pedra cobreixen els donzells la freda tomba. I amb lletres d'or segellen l'epitafi: Ací l'Amic serenament
d'Amor i el seu fidel seguici. Sol, un aucell cantà damunt la tomba. Foc colgat /No t'enamors furiós que l'amor no et faci
eren disposats de manera ornamental, aspecte que veurem en estàtues de tombes. 21. En la primera meitat del segle XIV apareixen en
com a peça solta i independent. Apareix, protegint les aixelles, a la tomba de Gaufred de Santa Coloma, mort el 1319 (fig. 52) i
Les estàtues jacents, de marbre o de pedra, o els relleus de les tombes, no permeten mai d'assegurar si determinat element, que es veu rígid, és
no és d'espasa de dues mans. Aquesta espasa apareix, per exemple, a les tombes de Bernat de Brull (fig. 84), de Ramon de Peguera (fig.
més nombrosos, intentaré de seguir i completar, tot separant les tombes de la primera meitat del segle XIV, que veurem ara, d'aquelles
i les sabates són de vegades de malles. Pertanyen a aquest tipus les tombes de Berenguer de Talamanca, mort el 1325 (fig. 78), de
de guerrer de l'època, amb una rudesa que el rostre no desmenteix. La tomba de Sant Martí de Tous (fig. 83), que no deu ésser gaire més
fina obra de ferro rígid i articulat als dits, com els que trobarem a la tomba d'Àlvar de Cabrera. Els escutons que es veuen al pit i a les mànigues del
evitat tota representació de malles. La cota de malles és visible a les tombes d'un Cardona que hi ha soterrat a Montserrat, que potser és Ramon Amat de
e /en perpunt\ és donat a cavaller...". Deixant de banda altres tombes d'aquest segon tipus, parem esment en la magnífica de l'almirall Jofre
amb joies. La presència o absència de perpunt en les efígies de les tombes no suposa distàncies cronològiques ni diferències de categoria.
considerar dues autèntiques joies de l'art funerari d'aquest període: les tombes d'Àlvar de Cabrera i de Ramon Folc IV de Cardona. Àlvar de Cabrera,
d'Urgell, el féu soterrar al monestir de Bellpuig de les Avellanes. La tomba, doncs, fou feta entre 1299 i 1314, any de la mort
amb roba o cuiro i ornada amb rosetes. Aquesta gorgera, la retrobem a la tomba de Ramon Folc IV de Cardona, el Prohom Vinculador, que fou soterrat a
i 100). Llevat dels guants, que són de malles, aquesta tomba presenta una indumentària molt semblant a la que porta Àlvar de Cabrera.
, l'aire rural, la ciutat a la vora, tot el país, eren al volt de la tomba. Amic Carrasco, a reveure!... Després, en el taxi, em tornaven a venir
esglaiadores, i tot Anglaterra s'enterri en unes tombes tenebroses, els orfes i les viudes no viuran més
particular amb una espècie d'arbre, una branca del qual hom posa a les tombes segons el clan del difunt. L'emú posseeix /Bursaria\ sp·? (/box tree\)

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »