Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

quan començaves a distingir el teu instrument en la foscor, et vas	tombar	amb una freda deliberació a esguardar la deslliurada. Ja no hi era.
detall!", s'entusiasmava llagrimejant l'obès i opulent progenitor. "Ens	tombarà	malalt", es lamentava, amb l'ai al cor, l'atribolada mare. "De
de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El de la ferreria, abans de	tombar	el cantó, es girà i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell
la plaça, una pedra disparada no se sap per qui, l'encertà al front i el	tombà	banyat en sang. El portaren a casa esvanit i hagué de fer llit uns quants
simple so de les quals emplenava d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de	tombar	la porta... Tino Costa a dalt s'estava, entretant, assegut al vell seient
Ensopegà amb un que passava; l'altre li donà una empenta i el	tombà	contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i s'allunyà.
a palpar la porta, empenyia... Podria empènyer més fort, abatre la porta,	tombar	la paret, mossegar... Embogia... Però buscava, buscava sense treva com
com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll;	tombà	una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà
farà perdre la guerra. Poc que em deixaria matar, jo: abans, almenys en	tombaria	un. I els d'ací, què hi entenen? Això de fer guerres és cosa dels que en
d'aquells tres botxins que han destrossat la mare. Lluita doncs, es	tomba	, esgrimeix un puny que algú li bloqueja abans de caure sobre una cara.
toll, capcot i visiblement humiliat per tot allò que ha passat, ara es	tomba	enfurit i, de cara a les cabines, crida: —No! Si comenceu així, me'n
s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita, es	tomba	cap a les cabines. —Qui és? —pregunta tot orinant. —No n'estem segurs —
les examina una darrera l'altra. —Cada dia és més brut, això... Vós —se li	tomba	—, a veure si netegeu aquesta a fons. —No netejo res, jo. —No us
el llibre, on veu tot de problemes aritmètics, però el noiet ara somriu,	tomba	unes pàgines. Ell xiula, admirat, perquè de problema no n'hi ha cap més.
diu. —No, per aquí... —fa ell. —Et veuran saltar, l'ambulància ja	tomba	. Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella insisteix: —Al
respectius sempre hi ha hagut un bon esperit de col·laboració. —Es	tomba	al policia—. Som-hi, ja hem perdut prou temps. El comissari, però, li
només amb la paret de maó enguixada, un número i un nom sovint abreujat.	Tomba	cap a l'esquerra, però la caixa de l'ascensor no hi és i el mecanisme
mateix hi ha una noia... Mirarem de primer el dipòsit d'entrades.	Tomben	cap a l'indret on de primer els dos individus apilaven caixes, però ara
mica com si s'encaminessin a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home	tomba	cap a l'esquerra, on s'allarga un altre passadís, més estret i que
ell. —Relativament prehistòrics. El darrer tenia uns sis mil anys. Ell es	tomba	al seu acompanyant: —Em pensava que era l'ossera dels difunts ingressats
estúpid! I cruel... Darrera seu s'alça un xiuxiueig reprovador i, quan es	tomba	, s'adona que els presents el miren amb una expressió irada que tot seguit
dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua, carrer avall. Quan es	tomba	, veu que el vell encara no s'ha mogut de lloc, és dret i immòbil, mirant-
matinejat més s'atansen pel camí de les hortes amb un tricicle i, quan	tomben	cap al carrer, es pot veure que duen dos sacs de ciment i tot de vidres.
pols i espolsant-se els corcs que li han cobert la mà i, sempre frenant,	tomben	cap al carrer, per on puja una petita patrulla de soldats darrera els
una mà que ell estreny amb l'esquerra, que té lliure. Després es va	tombant	, mirant-lo... Però només ell se n'adona, cap dels soldats no es gira, tots
i substituirà els deu minuts destinats a la cigarreta a discreció. —Es	tomba	—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El xicot es quadra amb un cop de
que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de dalt, però ells	tomben	cap al fons, on hi ha una porteta que obre en un vestíbul obscur com una
extrem del qual hi ha un petit rètol que especifica: "Residència." Ells	tomben	cap a l'altra banda, segueixen fins al final del corredor, trenquen a la
a talonejar—. For... min! En mar... xa! De nou recorren el passadís,	tomben	cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les
tot de gestos violents. A la fi un d'ells, de nas ganxut i justicier, es	tomba	al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El xicot continua encarcarat, però
corrent darrera els altres que corren, desemboca prop de l'alta paret,	tomba	la cantonada i surt a l'espai obert per on ara circulen tot de formes
pertanyeu a la caserna. —Assenyala amb la mà—. En arribar al capdavall,	tombeu	a la dreta, després a l'esquerra i novament a la dreta. Les residències
del ventre. La dona mira per damunt d'ell, més enllà, i diu: —	Tombeu	els quadros. Aleshores s'adona que la vella no ha abandonat l'habitació,
85 —crida més el moneder. Ell sent una mirada que el sotja i es	tomba	de nou cap a la part baixa, on a tocar d'un maniquí que acaba en tres
No heu de pensar res —el repta l'altre. —No, naturalment. No. Abans de	tombar	-se, amb mig entrepà a les mans, encara té temps de distingir la xicota
un món nou, un ordre nou? —Ben cert —assenteix l'home amb naturalitat,	tombant	per darrera d'una carreta molt llarga que li intercepta el pas. —Però heu
la porta, d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la xicota es	tomba	, l'adverteix: —No totes són tu, aquí. Entesos? Ell assenteix, però diu:
falta —l'interromp la mestressa—. No us heu posat mitges. La noia es	tomba	amb un gest indisciplinat. —Tenia calor —diu, deixant caure les
ella ajusta curosament. Després, però, en lloc d'adreçar-se a les escales	tomba	cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues
Oh! No sabia... —Heu de vigi... gilar... més que... Oh! La dona es torna a	tombar	, ara amb una altra expressió, satisfeta i alhora envejosa. —Em sembla que
reunir-se en indrets molt precisos, probablement per obra de la mainada,	tomben	cap a darrera un passadís d'arbres esquelètics que freguen una paret
mentre el cap, amb la seva càrrega, prossegueix pel costat de l'edifici,	tomba	la cantonada i s'atansa a l'altra porta, més petita i sobre la qual penja
ferit? —No ho sabem. Aquesta ha caigut i s'ha trencat la cama. —Torna a	tombar	-se-li, mig entrat al passadís o a la peça invisible—. Deus tenir un lloc
—acaba en un to definitiu. Ell calla, atent a la maniobra de l'home que	tomba	cap a la dreta, on el carrer davalla. Al final de tot es pot veure una
que es menjava un entrepà al costat d'uns fitxers i que en sentir-los es	tomba	. —Una convocatòria per al quiròfan segon —diu l'home a tall de salutació.
de brocat, i era destre a cordar-se ràpidament la sotana si el Síndic	tombava	la cantonada, si entrava a la Universitat, i endolat i enravenat
o llegint, o bé cosint, en silenci, només que ell fes un signe amb la mà o	tombés	el cap per intentar dormir. Tot parlant, allunyant els fantasmes de la
cridar més. Miquel de la Rutlla acabava la cançó, i ja de lluny, abans de	tombar	el cantó, es girava per darrera vegada i s'acomiadava amb un gest procaç,
s'obria pas entre la gent i desapareixia Rambla avall, corrents. I quan	tombava	la cantonada començava a caminar amb lentitud, com si fos una altra
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens	tomba	en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a

Pàgina 1 (de 62)

50 següents