Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tombar M 2 oc.
tombar V 2599 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tombar Freqüència total:  2601 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

quan començaves a distingir el teu instrument en la foscor, et vas tombar amb una freda deliberació a esguardar la deslliurada. Ja no hi era.
detall!", s'entusiasmava llagrimejant l'obès i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb l'ai al cor, l'atribolada mare. "De
de mà. Els nois s'havien escapat tot rient. El de la ferreria, abans de tombar el cantó, es girà i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell
la plaça, una pedra disparada no se sap per qui, l'encertà al front i el tombà banyat en sang. El portaren a casa esvanit i hagué de fer llit uns quants
simple so de les quals emplenava d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de tombar la porta... Tino Costa a dalt s'estava, entretant, assegut al vell seient
Ensopegà amb un que passava; l'altre li donà una empenta i el tombà contra un portal. —Maleït borratxo! Li donà un cop de peu i s'allunyà.
a palpar la porta, empenyia... Podria empènyer més fort, abatre la porta, tombar la paret, mossegar... Embogia... Però buscava, buscava sense treva com
com un foll. Sortí a fora, ensopegà amb la taula ferint-se el genoll; tombà una cadira i rodà violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà
farà perdre la guerra. Poc que em deixaria matar, jo: abans, almenys en tombaria un. I els d'ací, què hi entenen? Això de fer guerres és cosa dels que en
d'aquells tres botxins que han destrossat la mare. Lluita doncs, es tomba, esgrimeix un puny que algú li bloqueja abans de caure sobre una cara.
toll, capcot i visiblement humiliat per tot allò que ha passat, ara es tomba enfurit i, de cara a les cabines, crida: —No! Si comenceu així, me'n
s'admira: —Per què no ho fan a les tasses? Un dels xicots el fita, es tomba cap a les cabines. —Qui és? —pregunta tot orinant. —No n'estem segurs —
les examina una darrera l'altra. —Cada dia és més brut, això... Vós —se li tomba—, a veure si netegeu aquesta a fons. —No netejo res, jo. —No us
el llibre, on veu tot de problemes aritmètics, però el noiet ara somriu, tomba unes pàgines. Ell xiula, admirat, perquè de problema no n'hi ha cap més.
diu. —No, per aquí... —fa ell. —Et veuran saltar, l'ambulància ja tomba. Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i la vella insisteix: —Al
respectius sempre hi ha hagut un bon esperit de col·laboració. —Es tomba al policia—. Som-hi, ja hem perdut prou temps. El comissari, però, li
només amb la paret de maó enguixada, un número i un nom sovint abreujat. Tomba cap a l'esquerra, però la caixa de l'ascensor no hi és i el mecanisme
mateix hi ha una noia... Mirarem de primer el dipòsit d'entrades. Tomben cap a l'indret on de primer els dos individus apilaven caixes, però ara
mica com si s'encaminessin a l'exterior, però abans d'arribar-hi l'home tomba cap a l'esquerra, on s'allarga un altre passadís, més estret i que
ell. —Relativament prehistòrics. El darrer tenia uns sis mil anys. Ell es tomba al seu acompanyant: —Em pensava que era l'ossera dels difunts ingressats
estúpid! I cruel... Darrera seu s'alça un xiuxiueig reprovador i, quan es tomba, s'adona que els presents el miren amb una expressió irada que tot seguit
dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua, carrer avall. Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de lloc, és dret i immòbil, mirant-
matinejat més s'atansen pel camí de les hortes amb un tricicle i, quan tomben cap al carrer, es pot veure que duen dos sacs de ciment i tot de vidres.
pols i espolsant-se els corcs que li han cobert la mà i, sempre frenant, tomben cap al carrer, per on puja una petita patrulla de soldats darrera els
una mà que ell estreny amb l'esquerra, que té lliure. Després es va tombant, mirant-lo... Però només ell se n'adona, cap dels soldats no es gira, tots
i substituirà els deu minuts destinats a la cigarreta a discreció. —Es tomba—. Caporal, meneu els homes a la dutxa. El xicot es quadra amb un cop de
que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de dalt, però ells tomben cap al fons, on hi ha una porteta que obre en un vestíbul obscur com una
extrem del qual hi ha un petit rètol que especifica: "Residència." Ells tomben cap a l'altra banda, segueixen fins al final del corredor, trenquen a la
a talonejar—. For... min! En mar... xa! De nou recorren el passadís, tomben cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les
tot de gestos violents. A la fi un d'ells, de nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El xicot continua encarcarat, però
corrent darrera els altres que corren, desemboca prop de l'alta paret, tomba la cantonada i surt a l'espai obert per on ara circulen tot de formes
pertanyeu a la caserna. —Assenyala amb la mà—. En arribar al capdavall, tombeu a la dreta, després a l'esquerra i novament a la dreta. Les residències
del ventre. La dona mira per damunt d'ell, més enllà, i diu: —Tombeu els quadros. Aleshores s'adona que la vella no ha abandonat l'habitació,
20, 85 —crida més el moneder. Ell sent una mirada que el sotja i es tomba de nou cap a la part baixa, on a tocar d'un maniquí que acaba en tres
No heu de pensar res —el repta l'altre. —No, naturalment. No. Abans de tombar-se, amb mig entrepà a les mans, encara té temps de distingir la xicota
un món nou, un ordre nou? —Ben cert —assenteix l'home amb naturalitat, tombant per darrera d'una carreta molt llarga que li intercepta el pas. —Però heu
la porta, d'on penja una cadena. Abans d'estirar-la, però, la xicota es tomba, l'adverteix: —No totes són tu, aquí. Entesos? Ell assenteix, però diu:
falta —l'interromp la mestressa—. No us heu posat mitges. La noia es tomba amb un gest indisciplinat. —Tenia calor —diu, deixant caure les
ella ajusta curosament. Després, però, en lloc d'adreçar-se a les escales tomba cap al corredor de l'esquerra. Explica: —He de recollir les dues
Oh! No sabia... —Heu de vigi... gilar... més que... Oh! La dona es torna a tombar, ara amb una altra expressió, satisfeta i alhora envejosa. —Em sembla que
reunir-se en indrets molt precisos, probablement per obra de la mainada, tomben cap a darrera un passadís d'arbres esquelètics que freguen una paret
mentre el cap, amb la seva càrrega, prossegueix pel costat de l'edifici, tomba la cantonada i s'atansa a l'altra porta, més petita i sobre la qual penja
ferit? —No ho sabem. Aquesta ha caigut i s'ha trencat la cama. —Torna a tombar-se-li, mig entrat al passadís o a la peça invisible—. Deus tenir un lloc
—acaba en un to definitiu. Ell calla, atent a la maniobra de l'home que tomba cap a la dreta, on el carrer davalla. Al final de tot es pot veure una
que es menjava un entrepà al costat d'uns fitxers i que en sentir-los es tomba. —Una convocatòria per al quiròfan segon —diu l'home a tall de salutació.
de brocat, i era destre a cordar-se ràpidament la sotana si el Síndic tombava la cantonada, si entrava a la Universitat, i endolat i enravenat
o llegint, o bé cosint, en silenci, només que ell fes un signe amb la mà o tombés el cap per intentar dormir. Tot parlant, allunyant els fantasmes de la
cridar més. Miquel de la Rutlla acabava la cançó, i ja de lluny, abans de tombar el cantó, es girava per darrera vegada i s'acomiadava amb un gest procaç,
s'obria pas entre la gent i desapareixia Rambla avall, corrents. I quan tombava la cantonada començava a caminar amb lentitud, com si fos una altra
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »