Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tonada F 742 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tonada Freqüència total:  742 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que ressonava de crits i de fines melodies. Compte a escoltar aquestes tonades, llegidor, en la teva ment o en l'engany dels teus sentits, perquè
forcejant sense poder obrir. De temps en temps li acudia als llavis la tonada de la vella cançó: /¡Ay, rosa bonita;| ay, rosa de amor!\ La
infant brut i raquític: el bressava en la mateixa cadira i li cantava una tonada, sense paraules. La vella amb prou feines si el mirà; interrompé un
paraules. La vella amb prou feines si el mirà; interrompé un instant la tonada, saludà amb una mena de grunyit i tornà a cantar i a bressar. La seva
tenen un to vermellenc cap a la punta). Cantava un merlot, com una tonada tendra i apagadissa de Rameau, i un rossinyol, Chopin exaltat, líric. Un
vora el pessebre; la Sinda, la cuinera gallega, hi intervenia amb tonades nòrdiques, alegrades amb la pandereta. Però tot plegat tenia una alegria
les anques. Per entre el verd llimoner el vent xiula una tonada, al compàs de la cançó, sent una veu prima i clara.
Mala pell. Arri, cabró. Passa bou per bèstia grossa. Avui la tonada fa: europeus, unim-nos! Correm-hi, correm-hi tots!
La Merceneta, a la cuina, canta, a mitja veu, una cançó popular de tonada melangiosa. En Víctor acaba per posar-se a la tasca. Júlia obre la porta
el fill que bressa són esclaus. Escolta, si no, el cant. Quina tonada! Veus allà al lluny devora de la mar un monument de
que encar la dèiem amb deixos d'amargor, perdérem la tonada i sols ens resta el plor, tenim encara poc odi
pregunta als aucells petits i grans si han vist el Castell, en una tonada de caràcter català, i és replicat per petits comentaris orquestrals
per una vegada el seu estil alterós, replica tímidament amb la mateixa tonada de sa mare (acte primer). Iradament reprèn el Rei, i en un concertant de
de la mitjdiada y, de la cuyna estant, la Ramona ab veu de nas y tonada trista y arrossegosa, tot remenant las fumejantas ollas, cantava:
Però llavors encara fantasiejava més, puix que mai no xiulava cap tonada apresa ni coneguda de ningú, sinó que me la inventava. De vegades, les
apresa ni coneguda de ningú, sinó que me la inventava. De vegades, les tonades eren fetes de reminiscències de cançons oïdes, però d'altres jo mateix
oïdes, però d'altres jo mateix coneixia, sentia que eren coses meves, tonades noves que jo inventava. Ho coneixia per una certa esgarrifança que em
tot jo vibrava amb una emoció tendríssima, se'm mullaven els ulls i la tonada sortia fluidament. Aquell fluir espontani i secret em produïa un calfred
un calfred de joia. A poc a poc vaig començar d'entreveure que aquelles tonades expressaven coses noves de dintre meu, una melangia, unes tristeses, unes
unes tristeses, unes vel·leïtats, unes ànsies, què sé jo? Aquelles tonades em feien més companyia que les persones, esdevenien dolços confidents
cada rapsoda rusticà, i havien de ser recitades, quasi cantades, amb una tonadeta monòtona i característica, no exempta de graciositat, amb escapades de
que té ganivetades de sol i d'ombra, criden més que canten aquella antiga tonadeta de la diada: Dumenge que estem, dumenge de Rams, i a l'altre que ve,
dins l'entrada d'alguna casa, recitava de cor una vegada més, amb aquella tonadeta seua característica, les paraules que havia après de la seva àvia:
amunt la clerecia ha demanat al nostre Senyor, amb frases llatines i amb tonadeta de lletania, la gràcia de la pluja, si és que als bancals de sembradura
i harmoniosa, que la música, amb aquells fils invisibles que escampa la tonada, mena cap avant, detura i torna a menar avançadora. Ara les parelles són
l'escola hi van els xics, de dos en dos, agafats de les mans. Els rep una tonada d'orgui, com un himne de glòria, triomfal. Es posen, l'un al costat de l'
amples capells de palla guarnits d'alfàbega o de timonet, cantant unes tonades lentes i llastimoses, de lletra castellana. Sopen junts, cada nit, del
esgarrifant-me. A l'Índia, quan cau la nit, canten en veu baixa una tonada dolorosa i monòtona, una cançó salvatge i lenta, com un badall llunyà de
al damunt, acaronà lleument les cordes; hauries dit que li consultava la tonada que anaven a cantar, li pregava que es desvetllés, li feia moixaines
es posa el santuri damunt els genolls i comença a tocar." "Ara és una tonada salvatge i et ve una sufocació, perquè de sobte comprens que la vida és
que la vida és insípida i desgraciada, indigna de l'home. Adés, la tonada és dolorosa i sents que la vida passa i s'esmuny com la sorra entre els
d'escollir-ne una, la més bella, o la més desesperada. I començà una tonada de plany, molt amarga. De tant en tant em donava una mirada de biaix i
va estirar el seu llarg coll tot arrugat i es posà a cantar. Tonades macedòniques, cançons clèftiques, crits salvatges, la gorja humana
Però ¿i què? Es pensa que ens farà arriar veles? Vine aquí, santuri! —Una tonada macedònica, del teu país, Zorbàs —vaig dir. —Una tonada cretenca, del teu
santuri! —Una tonada macedònica, del teu país, Zorbàs —vaig dir. —Una tonada cretenca, del teu país —féu Zorbàs—. Et cantaré una cobla que em van
que cantava. —T'ho regalo tot, Zorbàs! —vaig cridar quan acabà la soberga tonada—. Bon profit et faci, t'ho regalo, tot el que has fet, la cantant,
baixaren furtivament i s'aclofaren al voltant nostre. Escoltaven llur tonada preferida i les cames els formiguejaven. I tot d'un plegat, incapaços ja
vaig emprendre el camí. S'anava acostant la remor del poble: dolces tonades de la lira, crits de festa, trets de fusell, cançons alegres. Quan vaig
fúnebre que arribava per la finestra oberta. De tant en tant la dolorosa tonada s'interrompia i se sentien remors de crits, de baralles, de portes
en veure les velles pillant el cofre, s'enrabià. —Segueix, tu, la tonada, segueix i ja torno! —cridà a la tia Lenio, i també ella es va tirar de
en paraules turques i de les entranyes de Zorbàs pujà una antiga tonada monòtona, tot passió i amarguesa i solitud. Esclatà el cor de la terra,
i la batzegà a la sorra. S'acotà i va clavar els ulls a terra. —Quina tonada és aquesta, Zorbàs? —vaig preguntar al cap d'una bona estona. —La del
el pujava en un genoll i a l'altre recolzava la lira cretenca i tocava tonades de guerrillers. Brindo aquest vespre per la seva salut: que el destí faci
enllà. A l'endemà ja és altra cosa. Tria l'hora matinera per allargar la tonada. Si la marinada aleteja, el seu cant d'alegria la travessa i oneja amb la
joglars s'aplega en un verger, hom observa tot sovint que assagen una tonada nova, segons l'estat del cel, i un d'ells assenyala el motiu, que els
fan enveja. Mentre penetra en el bosc, un lliure concert l'acompanya. La tonada de la merla vibra intensament. El reclam de la tortorella hi acorda el
amiga nostra i ens mirava complaguda, renovava sa confidència: aquesta tonada, mig perduda en el balanceig de la rama, referia exactament, amb un no sé
anys amb un aprenentatge tan meravellosament curt, hagués executat una tonada sense cap pràctica en absolut, hom podria dir amb certesa que ho feia per
ritme. Aquest és un dels motius pels quals tenen força els himnes. Una tonada pot mobilitzar un poble. I certes persones tenen la capacitat també, tant
Castro. De la mateixa manera, quants de nosaltres no recordem aquella tonada —toqueu fusta!— de la "/lusesita del Pardo\". Nosaltres no

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »