Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

govern del rusc humà. Hi hagué pobres i rics, les ovelles foren	toses	; ressonaren els repics en les forges tenebroses. I la
quan, a l'alba, mira el sol a través de la boirina,	tosos	els raigs, o, en un eclipsi ombrívol, rera la lluna envia un
maquinària d'un gran obrador de tota mena d'eines de podar i de	tondre	. Fins que li arriba de juntar-se amb el gran riu, l'hora del repòs no li
de bastó que sap ben merescuda. Vedells i vaques han tornat, calmosos, a	tondre	l'herba. La vaquera ha reprès l'eterna mitja a l'ombra del gran barret de
duren. Una vaca que ahir li vengueren el vedell, s'atura un moment de	tondre	l'herba: mira ençà, mira enllà, decanta al cel la testa consirosa i
cupons sense perill de rebombori." I tots els que viuen i prosperen de	tondre	els germans en Jesucrist, picaren de mans desaforadament. I s'alçà una
o burella, peluts i de flancs tan amples que els esquiladors no sabien	tondre	'ls sense donar-se manyes d'arquitecte, i, a bec d'estisora, els ornaven
alguna relíquia dels meus ciris i de no haver conegut quina llana calia	tondre	. Em venien calfreds en sentir-lo. I l'espectativa de tres dies de
a un basset, amb els cabells pengívols (com si haguessin negligit de	tondre	'l d'ençà que era cadell) s'esmerçava si fa no fa amb un home llosc, que el
calgut, dolgut i olgut. e) Els verbs romandre,	tondre	i fondre, fan els participis respectivament romàs, tos i
tondre i fondre, fan els participis respectivament romàs,	tos	i fos; el verb fondre conserva també la forma del participi
sostindre sostraure suspendre teixir tenir tenyir tindre toldre	tondre	tossir transcórrer traure valdre valer vendre venir vestir veure
futur tindré, etc.; condicional tindria, etc..	Tondre	. Es conjuga com fondre. Tòrcer: ind. pres. torço,
de la cua i les anques, perquè no hi quedés porqueria. Després de	tondre	es marcaven les ovelles amb la marca, que era un emblema propi de
drapera, sostenia, en el seu temps, una manufactura de tisores de	tondre	; avui té una foneria de campanes. Solsona encara avui s'esforça a
ocupa els baixants, és quan es duu a terme l'operació de la tosa (	tondre	, xollar; avellonar al sud de Catalunya). El pastor és aliè al treball
els dedicats a tallar la llana de l'esquena (llaurador) i els que	tonen	les potes i el ventre, operació força més difícil. Les operacions
Son, Coma de Mont-rós i Viu de Llevata als occidentals. Cada tonedor ve a	tondre	quaranta ovelles diàriament; el cap de la colla cobra de l'amo del ramat
té per caps perduts. L'ovella que no torna no paga lloguer. L'operació de	tondre	la llana es fa abans de pujar la ramada als pasturatges estivals. La tosa
tenia ovelles en una cova anomenada de Cala Murada i que després que les	tonien	les llevava les coes i amb un ferro calent, les cremava i en moriren
al pagament de cap dima, sobre la llana, fos on fos que el ciutadà	tongués	els seus bestiars. No devien pagar-la tampoc pels pollastres, ous, porcs,
dels pobles i fa sortir de mare l'esperit regional, es millor escapsar i	tondre	, abans de créixer, la cabellera de llum de la gloria poetica i
emolients a la categoria de materia sacramental, i voldria escantellar i	tondre	el Teix i el Puig Major, per lo que puguin tenir de subversius les
avans los remats pera treurels la llana, operació que en catalá 's diu	tondre	, aixis dihém: m' han tost las ovellas, tinch tosas las
operació que en catalá 's diu tondre, aixis dihém: m' han	tost	las ovellas, tinch tosas las ovellas. ¿No podria ser que d' aixó
y deu entrar cuand, per haver plogud, la terra está molla y s' encalla.	Tondrer	. Tots los pagesos tonen per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á tondrer
haver plogud, la terra está molla y s' encalla. Tondrer. Tots los pagesos	tonen	per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á tondrer ántes de Sant Miquel, á
Tondrer. Tots los pagesos tonen per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á	tondrer	ántes de Sant Miquel, á fí de preservar al bestiar del dañ que, per
se tingués mes cuidado d' aquesta classe de bestiar, podria convenir el	tondrer	lo unicament una vegada; pues estaria d' aquest modo mes resguardad del
no hi ha neus enlloc per fondre, devés Sant Marc, diu que, per	tondre	, nou tonedors tenía dels més anomenats; sense comptar
arronyonà. Tacat de blanc, banyes superbes, el bou qui resta	ton	les herbes. —Urriàs! N'hi ha prou! N'hi ha prou! —tots els
reté dintre les cames un gros moltó banyut, i, un cop li ha	tos	el vell de llana, li pega un toc amb la mà plana i el
meravellós en venir Sant Joan. Amb sa morada cimera —que és	tosa	per la tisora subtil dels pastors,— la flor del card,
gelera esfondra; mes, amb l'abril, portes el temps de	tondre	, clar i gentil. Ets, damunt l'herba fina del rierol,
va cercant pels faldars de la serra, i les recolzades herboses,	tonent	la pastura; i vet-aquí que aleshores torna la salvatgina a son
i les aviaren ribera avall del riu ple de gorgues a	tondre	l'agram melós; i elles tragueren del carro les robes, i les
va cercant pels faldars de la serra, i les recolzades herboses,	tonent	la pastura, i vet-aquí que aleshores torna la salvatgina a son
unes portes compactes, de cloure ben ferm. Després vaig	tondre	el brancam de l'oliu de fulla estirada, i un cop tallat, vaig
quiti d'eròtica aventura, si no es pot dir que altra Dalila el	ton	. La vostra pietat domtâ el marit procura, però, sense
de les planúries etrusques, plenes de vacades lentes,	tonent	l'herbei del pasturatge, a lloure. En mon camí d'errant passava
bélaria, sinò que estiria en silênci i mut, côm un añéll devánt es qui el	ton	. S. Crisóstomo. Vátaquí es qui mos allibéra des pécát original, pécát de
amagar-hi, per remuntar-la, postís de cap mena? Si un dia decidissis	tondre	't, l'avi, que et torisquin les tisores d'en Calau Pòrtules o les
en folla festa cerquen la frescor dels gorgs... És temps de	tondre	el ramat! És feina sobrada i dura. Però si per ma ventura
arranquen l'anyell orat; on la poca herba que es cria és	tosa	de nit i dia pels embats de tramuntana que als pins afolla el
y diu: "Assi comensa lo llibre del regiment dels reyalmes: lo bon pastor	ton	les ovelles, no les escorxa..." y l' altra que tracta de la cassera dels
Neptú! O Pan, habitador de selves, per al qual	tonen	en ramada blanca tres cents vedells els pasturatges grassos
Deixa també que en anys alterns reposi la terra que hages	tosa	de les messes, i que el camp indolent s'endureixi; o
caldera. [La falç al puny.] Però la Ceres rossejant és	tosa	al bell mig de l'istiu, hom bat en l'era torrada, al
luxuriosa, escapça-li llavors la cabellera, llavors	ton	la ufania de sos braços, qui sentien abans horror del ferro;
de Saturn recerca la parra abandonada i viciosa, i la	ton	i l'endreça amb l'estisora. El primer sies de cavar la terra,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents