×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tondre |
Freqüència total: 70 |
CTILC1 |
govern del rusc humà. Hi hagué pobres i rics, les ovelles foren | toses | ; ressonaren els repics en les forges tenebroses. I la | quan, a l'alba, mira el sol a través de la boirina, | tosos | els raigs, o, en un eclipsi ombrívol, rera la lluna envia un | maquinària d'un gran obrador de tota mena d'eines de podar i de | tondre | . Fins que li arriba de juntar-se amb el gran riu, l'hora del repòs no li | de bastó que sap ben merescuda. Vedells i vaques han tornat, calmosos, a | tondre | l'herba. La vaquera ha reprès l'eterna mitja a l'ombra del gran barret de | duren. Una vaca que ahir li vengueren el vedell, s'atura un moment de | tondre | l'herba: mira ençà, mira enllà, decanta al cel la testa consirosa i | cupons sense perill de rebombori." I tots els que viuen i prosperen de | tondre | els germans en Jesucrist, picaren de mans desaforadament. I s'alçà una | o burella, peluts i de flancs tan amples que els esquiladors no sabien | tondre | 'ls sense donar-se manyes d'arquitecte, i, a bec d'estisora, els ornaven | alguna relíquia dels meus ciris i de no haver conegut quina llana calia | tondre | . Em venien calfreds en sentir-lo. I l'espectativa de tres dies de | a un basset, amb els cabells pengívols (com si haguessin negligit de | tondre | 'l d'ençà que era cadell) s'esmerçava si fa no fa amb un home llosc, que el | calgut, dolgut i olgut. e) Els verbs romandre, | tondre | i fondre, fan els participis respectivament romàs, tos i | tondre i fondre, fan els participis respectivament romàs, | tos | i fos; el verb fondre conserva també la forma del participi | sostindre sostraure suspendre teixir tenir tenyir tindre toldre | tondre | tossir transcórrer traure valdre valer vendre venir vestir veure | futur tindré, etc.; condicional tindria, etc.. | Tondre | . Es conjuga com fondre. Tòrcer: ind. pres. torço, | de la cua i les anques, perquè no hi quedés porqueria. Després de | tondre | es marcaven les ovelles amb la marca, que era un emblema propi de | drapera, sostenia, en el seu temps, una manufactura de tisores de | tondre | ; avui té una foneria de campanes. Solsona encara avui s'esforça a | ocupa els baixants, és quan es duu a terme l'operació de la tosa ( | tondre | , xollar; avellonar al sud de Catalunya). El pastor és aliè al treball | els dedicats a tallar la llana de l'esquena (llaurador) i els que | tonen | les potes i el ventre, operació força més difícil. Les operacions | Son, Coma de Mont-rós i Viu de Llevata als occidentals. Cada tonedor ve a | tondre | quaranta ovelles diàriament; el cap de la colla cobra de l'amo del ramat | té per caps perduts. L'ovella que no torna no paga lloguer. L'operació de | tondre | la llana es fa abans de pujar la ramada als pasturatges estivals. La tosa | tenia ovelles en una cova anomenada de Cala Murada i que després que les | tonien | les llevava les coes i amb un ferro calent, les cremava i en moriren | al pagament de cap dima, sobre la llana, fos on fos que el ciutadà | tongués | els seus bestiars. No devien pagar-la tampoc pels pollastres, ous, porcs, | dels pobles i fa sortir de mare l'esperit regional, es millor escapsar i | tondre | , abans de créixer, la cabellera de llum de la gloria poetica i | emolients a la categoria de materia sacramental, i voldria escantellar i | tondre | el Teix i el Puig Major, per lo que puguin tenir de subversius les | avans los remats pera treurels la llana, operació que en catalá 's diu | tondre | , aixis dihém: m' han tost las ovellas, tinch tosas las | operació que en catalá 's diu tondre, aixis dihém: m' han | tost | las ovellas, tinch tosas las ovellas. ¿No podria ser que d' aixó | y deu entrar cuand, per haver plogud, la terra está molla y s' encalla. | Tondrer | . Tots los pagesos tonen per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á tondrer | haver plogud, la terra está molla y s' encalla. Tondrer. Tots los pagesos | tonen | per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á tondrer ántes de Sant Miquel, á | Tondrer. Tots los pagesos tonen per Sant Isidro, y molts d' ells tornan á | tondrer | ántes de Sant Miquel, á fí de preservar al bestiar del dañ que, per | se tingués mes cuidado d' aquesta classe de bestiar, podria convenir el | tondrer | lo unicament una vegada; pues estaria d' aquest modo mes resguardad del | no hi ha neus enlloc per fondre, devés Sant Marc, diu que, per | tondre | , nou tonedors tenía dels més anomenats; sense comptar | arronyonà. Tacat de blanc, banyes superbes, el bou qui resta | ton | les herbes. —Urriàs! N'hi ha prou! N'hi ha prou! —tots els | reté dintre les cames un gros moltó banyut, i, un cop li ha | tos | el vell de llana, li pega un toc amb la mà plana i el | meravellós en venir Sant Joan. Amb sa morada cimera —que és | tosa | per la tisora subtil dels pastors,— la flor del card, | gelera esfondra; mes, amb l'abril, portes el temps de | tondre | , clar i gentil. Ets, damunt l'herba fina del rierol, | va cercant pels faldars de la serra, i les recolzades herboses, | tonent | la pastura; i vet-aquí que aleshores torna la salvatgina a son | i les aviaren ribera avall del riu ple de gorgues a | tondre | l'agram melós; i elles tragueren del carro les robes, i les | va cercant pels faldars de la serra, i les recolzades herboses, | tonent | la pastura, i vet-aquí que aleshores torna la salvatgina a son | unes portes compactes, de cloure ben ferm. Després vaig | tondre | el brancam de l'oliu de fulla estirada, i un cop tallat, vaig | quiti d'eròtica aventura, si no es pot dir que altra Dalila el | ton | . La vostra pietat domtâ el marit procura, però, sense | de les planúries etrusques, plenes de vacades lentes, | tonent | l'herbei del pasturatge, a lloure. En mon camí d'errant passava | bélaria, sinò que estiria en silênci i mut, côm un añéll devánt es qui el | ton | . S. Crisóstomo. Vátaquí es qui mos allibéra des pécát original, pécát de | amagar-hi, per remuntar-la, postís de cap mena? Si un dia decidissis | tondre | 't, l'avi, que et torisquin les tisores d'en Calau Pòrtules o les | en folla festa cerquen la frescor dels gorgs... És temps de | tondre | el ramat! És feina sobrada i dura. Però si per ma ventura | arranquen l'anyell orat; on la poca herba que es cria és | tosa | de nit i dia pels embats de tramuntana que als pins afolla el | y diu: "Assi comensa lo llibre del regiment dels reyalmes: lo bon pastor | ton | les ovelles, no les escorxa..." y l' altra que tracta de la cassera dels | Neptú! O Pan, habitador de selves, per al qual | tonen | en ramada blanca tres cents vedells els pasturatges grassos | Deixa també que en anys alterns reposi la terra que hages | tosa | de les messes, i que el camp indolent s'endureixi; o | caldera. [La falç al puny.] Però la Ceres rossejant és | tosa | al bell mig de l'istiu, hom bat en l'era torrada, al | luxuriosa, escapça-li llavors la cabellera, llavors | ton | la ufania de sos braços, qui sentien abans horror del ferro; | de Saturn recerca la parra abandonada i viciosa, i la | ton | i l'endreça amb l'estisora. El primer sies de cavar la terra, |
|