Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enmig de les fustes, amb tan mala sort que, amb el pes del cos, se li	torçà	. Amollà una queixa i es posà intensament pàl·lida. Ell es parà. Fou una
essencial. Ell obre la boca: —Quin ordre? Sent que el pessiguen, que li	torcen	el braç. L'uniformat ha tancat la bústia amb un cop sec de les dents i
. Una de les noies, indecisa, pregunta: —Però ho és, un tumor? El cirurgià	torça	el gest, esmuny la mirada fins a la paret, cap als vidres que s'han anat
de l'un a l'altre, incomprensiu i atabalat. L'orador de la taula propera	torça	la boca i, sense girar el cap, diu: —Ja en queden pocs. —És qüestió
una persona. L'altre l'observa entre les parpelles entretancades,	torça	una mica la boca. —Bé... Potser sí, o potser no. És veritat que no us
Vós sou una bona interlocutora? La dona sembla vacil·lar,	torça	una mica el coll. —N'hi ha que diuen que sí, n'hi ha que diuen que
la seva alçada gegantina, oferint l'espectacle més estrany. Tenia el cap	torçat	amb violència cap a un costat per la ventrera, que li cenyia el coll com
blanc i de pell encara fresca, i d'una dolçor i d'aquell ajupir-se i	torçar	delicadament el coll propi dels magnats. Va vestida simplement amb una
plorat, perquè jo no havia vist mai semblant cosa. De mica en mica anava	torçant	el coll i arrufant el nas; els ulls se li humitejaven i li'n vessaven
un altre. Mira'ls la cara. Com proven de creure que	torçant	ara en sec, un camí obert— Com si res, l'idiota natural va
que se't decantin una mica com si diguessin: —A veure si goses... i tu et	torces	i els trobes aquells llavis... Aquella boca que un... /Xela\ Que
es seu bon nom. Jo l'estimava com si fos mumare. I veure-la morir... Es	torcà	una llàgrima. —Aquesta Remei —deia Dona Ramona seguint el seu discurs a
La senyoreta Gradolí, més tranquil·litzada després de la til·la, es	torcava	les darreres llàgrimes. A un racó, el noi que fumava abdul·lahs referia
donetes, impressionades per les pedres romanes i pels draps negres, es	torcaven	els ulls amb el davantal i d'aquest fet deduïen a /El Adalid\
dels joves que s'obren pas a cops de colze.	Torço	la boca, i no diré que sóc deixa de millor temps: no
Dic: "Et tornes una flor, i tot el cos et puja cap aquí." M'he	torçat	. Pura llum. Tots els dibuixos que sé calcar no valen.
els trens de nit com xiulen al pas, cruels de projectes, i	torcen	un somriure a l'home que, per sempre, voldria saber,
Frederic s'ho deixà fer com un conill de gàbia, i Rosa se'l mirà	torçant	el cap com fan els fotògrafs: —No, no et trobo malament; però, una
és com tres veus d'una fuga que es descabdellen, es creuen, es	torcen	, s'entrefonen en una modulació única. Defallença de l'amor, enyorament
quatre de seguits. Arribat el seu torn, Xavier Viura, en haver-li jo	torçat	el braç, exclamà: —Si no tinguéssiu tant de talent, seríeu un brutal,
"Anima't, home, els protestants de Marsella et deuran ajudar".	Torça	el cap. Avui em sembla que no hi té confiança. ¿És per això que encara no
Es queixava del ventre. Començà a rebolcar-se i a treure salivera. Es	torçava	materialment. De primer estava encès; després, groc. La mirada del seu
, de l'altre cornaló, trau una gran bóta de vi i en beu un bon glop. Es	torca	els llavis amb el revés de la mà o amb un mocador d'herbes, que
confiança els trairà i la manera de mirar-se, d'enarcar les celles, de	torçar	els llavis, finalment de somriure's en presència d'un pobre home com jo.
a dir-ho en veu alta, però la intenció del somriure burleta que li va	torçar	els llavis descobria el que per temor callava. —Traieu-me'l del davant!
t'ha recomanat que una altra vegada vigilessis més, no és això? Josep va	torçar	els llavis amb sarcasme. —Sí, m'ha dit: "Bades massa, Pep! ¿No
però no he dit què pensava fer d'aquests volàtils cridaners: potser els	torçaré	el coll. Electra. —I com et podries carregar els nostres mals?
Déu!" Però ell no es movia. El sacsejo de nou, res! ¿No ha pas	torçat	el coll, el pobre home?, em pregunto. Li obro l'hàbit, li destapo el pit
reprotxat. Refusa de corregir-se seguint la mesura de Déu i s'esforça a	torçar	Déu a la seva pròpia mesura". En un altre passatge reprèn la mateixa
valgui el que valgui. I el grop arriba. Davant el vent, un vent foll que	torça	i arremolina les branques dels arbres, com serps batent-se furioses, i un
l'huracà, que no admet que ningú li resisteixi; abans de tolerar que li	torci	una sola de les seves branques, s'estima més aguantar ferm i que li
tant el capdellen i descapdellen, i el filen, i el desfilen, i el	torcen	, que tenen pera divertir-s'hi un any. Qualsevol cosa els encanta. L'anar a
I les muralles d'espadats, que van fins a Formentor? I els pins, que s	torcen	, mirant a baix, que no serien prou poderosos pera desbocar el pensament,
assagen filigranes natatòries; els altres, ajeguts com llargandaixos,	torcen	llurs cossos musculats. Nedant, torna el cabdill. Tots els homes es
al món, coneixen tots els recons del litoral americà, i no els fa por	torçar	per la Terra de Foc i recórrer la costa del Pacífic per tal d'arribar a
si fos una ploma. Quan algun tronc podrit o alguna pedra amagada se li	torçaven	sota els peus, seguia enllà, sense escurçar el pas, sense cap esforç i no
les mans. En trobar el seu esguard el d'en Joan, no ha parpellejat ni ha	torçat	el coll. I en aquest moment en Joan, sense sentir cap paraula, sense
D'esquena al públic, no se li veia el rostre. El braç esquerre se li	torçava	com la branca d'una olivera. En ésser a la meitat de l'escala, tot el cos
amb rinxolaments d'or als polsos i a la nuca, i aquell somriure que li	torsava	graciosament la boca humida. La veia com alçava el cap per mirar-se'l i
perquè, com es desconeixen en general l'un a l'altre, no s'eviten ni	torcen	llurs camins en trobar-se. Aleshores l'elefant, que és animal
"No iràs per mal darrera la multitud ni dins un procés no respondràs	torçant	-te a la majoria per fer un tort." "No afavoriràs el pobre en un juí seu
altius a l'endolat firmament, com si fossen columnes d'un temple natural,	torcen	suaument llurs darreres branques formant una cúpula aeria, on se sopluja
i alts, sinó que apuntalen, per adreçar-los, aquells que alguna causa ha	torçat	; poden tot entorn alguns altres, per tal que el pes de les branques no
quan s'esmunyia del gest massa atrevit, i arrodonia la boca i	torçava	lleument el coll d'alabastre? Pina, ara que estem tots sols, adorada
Llop. La crida del vigilant, l'aguant, escales amunt, del llumí que es	torça	, foren també coses fetes d'esma; i en entrar al dormitori amb la seva
la carreta amb el plomatge moll, ablanat, i alguna aclucava els ulls i	torçava	el coll amb un aire sòpit d'enfebrada. De tant en tant, uns quants
però fou tan fortament, que anà a topar de mans contra el mur, que es va	torçar	seriosament un dit. —Perdoneu-me, senyor baró, que no és culpa meva
bé? —La seva filla no l'ha volgut rebre. Ha sigut inútil. El pobre home es	torçava	, plorava, deia que tenia fam. Feia llàstima... Al cap de dos o tres dies,
admiradors voldríem que En Sagarra apretés més les coses, els	torcés	més el coll, saltés més obstacles. Ja ho sé: En Sagarra ja ho sap tot, ho
fi, l'orella dreta. Tots dos tenen a la cara la mateixa arruga d'haver	torçat	el coll a la poca solta i a l'imbecilitat. Espiritualment potser ja no

Pàgina 1 (de 14)

50 següents