Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que obté en veure'ns confosos, i alegrar-nos amb el seu	torbament	; fóra, aleshores, que els seus fills estimats, al precipici
la Natura, fruit del pecat, Honor deshonorable, quin	torbament	has dut al cor dels homes, aparentant una fal·laç puresa,
abisme, Satan va encendre al Paradís; ignores quin	torbament	en la parella humana promogué aquesta nit, i els seus designis
afecte mutu, ni l'amor envers Déu, ans patent culpa,	torbament	, desesper, vergonya, còlera, odi, obstinació, hipocresia.
vergonya: font d'infinits estralls per a la vida, de	torbament	per a la pau domèstica." Res no afegí, i va anar-se'n; però Eva
o per tal d'envair els vacants dominis, algun nou	torbament	), i foragita del Paradís de Déu, i sense doldre-te'n,
el fill, que en el quiet estat dels homes durà aquest	torbament	, volent sotmetre la llibertat racional; mes sàpigues
mot, res no podía torbar-me més seriament (encara que jo amagués aquest	torbament	amb la cura més escrupulosa) que qualsevol al·lusió a una similitut
de circuit. Per uns quants minuts aquest fet creà dintre mi un món de và	torbament	; và de debó —perquè, en mig de les circumstancies terribles que em
l'enunciació: qualsevol que sigui la disciplina oratòria, el	torbament	sexual es manifesta en la mania poètica del jove Dominique i en la
, les mirades de la vídua, el que ell havia dit, el que havia fet, el seu	torbament	, la seva falta de gràcia... No s'imaginava com d'una cosa n'havia vingut
meu: tota la vida t'agrairé aquestes paraules. La tia Paulina, amb gran	torbament	d'en Víctor, s'abraonà al coll del seu nebot i plorà llàgrimes d'infinita
les herbes amb llurs sentors balsàmiques o amargantes. D'altres	torbaments	vindrien que els dos companys no sospitaven... —Massa sé el que enyoraré
I així que Maria, tan pura i senzilla, va mostrar-se corpresa d'un gran	torbament	, per no capir del tot l'honorífica dedicatòria de la salutació, l'Àngel,
i semblava que no gosés ni mirar-la. Instintivament Teresa espià el	torbament	de Zeni i endevinà la tragèdia. N'apartà la vista i arrencà a córrer, amb
experimentar una sensació nova: acceptà les al·lusions d'Ursulina sense	torbament	i s'hi deixà caure: en el fons sentia una estranya complaença a fer veure
se'n diuen llenties—, que era al mateix temps una preciositat i un	torbament	... —No te'n riguis, gàngster. ¿No te'n dónes vergonya de no haver-la
de vuit!) René Le Sueur de la Pomme començava a experimentar un misteriós	torbament	. ¿I si ella no hi era? Resultava exageradament ingenu no haver
la porta, per molt que es tanqui amb prudència. Un sol pensament entre el	torbament	que envolta la Marta, com si la volgués arrossegar. S'acosta a les
cristià. Això, m'ho digué en llengua italiana, i, en veure el meu natural	torbament	, amb les mans em va agafar les galtes i em va mirar els ulls, i em digué
una generació. La plàstica harmonia dannunziana, que sap resoldre sense	torbaments	en plenitud fisiològica totes les morbositats, no és pas la capacitat
copsar en la intimitat de l'esperit de l'ateu modern els motius del seu	torbament	i de la seva negació. Veiem que són complexos i múltiples, de manera que
ideològiques quan a Catalunya s'ha seguit amb inquietud i delectança, amb	torbament	i amb delit, si voleu, el procés de les escoles literàries franceses de
estètiques de darrera hora (efímera definició d'un moment de	torbament	), totes les obres d'art han tingut i tenen el mateix objecte. Mitjançant
el sentit de les càbales antigues. I es delectava en el misteri i en el	torbament	que el misteri li donava, com un ver nigromàntic dels temps del sàbat.
amb elles ens fa sentir son misticisme còsmic; amb elles ens diu son	torbament	i son meravellament, profundament humans, davant el misteri de les coses
el bany de Dafnis, va decidir despullar-se i banyar-se ella també. El	torbament	de Dafnis va augmentar a partir d'aleshores; sentia la seva respiració
No és prou, encara?— Vicent a Mestre Ambròs, amb ulls de	torbament	mirant-lo fit, així parlava, mentre el mestral, qui
el fet i la veu misteriosa començava a llevar-li la serenitat. El seu	torbament	creixia per segons. Na Úrsula, temorosa, cridà cadascun dels dotze patges
humans, exposada a l'aire i a la vista pública, que és un altre dels meus	torbaments	inconfessables, sobretot quan és roba rebregada de pobres. A l'entrada
plenes de sang, la insuportable vista... Coses que em van produir un	torbament	que encara em dura davant de qualsevol sang vomitada o vessada, i que van
de cop, encara roges de la brega, y interrogantse ab la mirada plena de	torbament	. —¿No sab quí son? —van afegir, allisantse'l pentinat y arreglantse
panera, feta de llencas d'or entreteixidas, y en son rostre esblaimat un	torbament	aconseguia a l'altre. Al ser als corriols de vora vila, se posà al pas,
necessari es pel que vindrá. Tornant ara al comens ¿com esplicarvos lo	torbament	, l' angoixa y deliri en que 'm va metre aquella coneixensa? Jo may havia
la candela d'un bufet y se la ficà depressa a la butxaca, pres d'un gran	torbament	; un genoll y una mà en terra, a punt de redreçarse, parà la orella... No
posat devan De son ecsercit bo y gran, Discordias, y	turbaméns	Fugen promte com los vens. Contra Moros dirigit
qu'una guátlera esquiva engabiada de fresch; tanta era s'emoció y es	torbament	que jo sentía. A la fí vaig conseguí arribá devant la casa.
de temors y esperanses; y ells la contemplaven, hi assistien, presos de	torbament	sugestiu y de reculliment endolat. La majorala s' era asseguda en el
recursos i procediments, no hauria tornat a casa amb un tal	torbament	a la mirada. capítol xii Retrocedint des del final
apta per al recolliment i la meditació; malgrat tot, en aquell estat de	torbament	, el presoner no hi tenia la pau necessària i sofria l'empresonament i la
amb ell i no em fa vergonya escriure-ho. En canvi, em produiria un gran	torbament	explicar què passa entre el meu marit i jo. O, més ben dit, el poc que
deu anys. «Per què aquesta tristor, ànima meva? Per què aquest	torbament	?» Per fi havia sabut que allò no tenia aturador. Mentre alenés, el seu
del segle vint tot sencer, són el pas de la tribu dels nòmades, són un	torbament	no gens fàcil d'explicar. Sempre he tingut una fascinació —una fascinació
amunt i avall— em sentia sorprenentment serè, amb el cap clar, sense cap	torbament	a la mirada ni cap dificultat a l'hora de parlar o de caminar. Fatalment,
moment, prefereix evitar. Continua, doncs, com la pluja. Per aquietar el	torbament	que li produeix el vi, l'escriptora interromp el conte i s'omple la boca
decisió. Suara creia ben convençut que mai més no tornaria aquí: tan gran	torbament	em produí la pluja de les teves amenaces. Però com que una alegria
de la pura aparença; cerca des de la profunditat la raó dels nostres	torbaments	, irritacions, manipulacions, mancances, odis, possessions que dominen
conseqüència d'haver-se recolzat massa en els marges, tot tingués aquest	torbament	d'esllavissada que els confon. Més que no pas els elements, endevinem la
el desmai. Degué ser efecte de tantes hores de suar sota la tiara, o el	torbament	de posar els peus a terra i caminar després d'anar tota la vesprada rígid
i també aquest any mil cinc-cents que acabem de passar provocà més d'un	torbament	i més d'un fals profeta, Savonarola no fou l'únic que veia pluges de foc

Pàgina 1 (de 2)

50 següents