Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no	torbaràs	el meu descans, en lloc de l'altra?" "Pare, de primer sóc la teva filla
tots, no sentia alegria; això no obstant, s'esforçà a dissimular per no	torbar	aquella atmosfera de felicitat que la seguia pertot i, sobretot, per no
aquella atmosfera de felicitat que la seguia pertot i, sobretot, per no	torbar	la venturosa excitació que animava el seu padrí. El padrí era, en efecte,
sabia què de misteriós i fort, de càlid i impressionant que l'atreia i la	torbava	amb força poderosa; tal vegada en els seus sentiments envers ell hi havia
les herbes collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que	torba	el cor i el pensament." Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia
sentia—, si hagués estat capaç de parlar. Però els ressons de la festa la	torbaven	amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa excitació. Pensà
La història fou atenuada en alguns punts d'una excessiva cruesa per no	torbar	la innocència de Mila ni ferir massa durament la seva sensibilitat; en
de tant en tant era portat algun ferit a Santa Maria. Tret d'això, res no	torbava	la calma que regnava al poble i als camps. Els pagesos sortien àdhuc a
negà. Rafael li diu: ""M'hi jugaria que encara la portes."" Ell es	torba	, es posa encara més vermell; nega. Rafael crida: ""La porta! La porta!
no obstant, en el rostre de l'amic descobrí de seguida quelcom que li	torbà	l'alegria. S'esforçà, amb tot, a no pensar-hi. Li acostà una cadira;
creixien les seves temors, i ni la proximitat del seu pare aconseguia	torbar	-la. Mila ja no vacil·là. Recordà, a més a més, que en una certa ocasió
altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el gest del qual	torbava	l'atmosfera de solitud en què la imatge semblava submergida, un gest que
la seva sang, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li	torbava	la ment. Tal vegada no ho sentia precisament contra aquell home; potser
plegats i mai no ens havíem barallat. La nostra amistat no es veié mai	torbada	ni per una ombra de disputa, calculi." Candaina continuava sense saber
ho veu clarament— no la portarà al poble. Ara està tranquil·la. Potser la	torbà	un moment algun tendre record de la seva infantesa a Santa Maria: d'una
cor; tal vegada als seus genolls senti un lleu defalliment; tal vegada la	torbi	un record.) Té el farcellet amb les seves coses; porta a la mà les
/(Ulalume)\. I de sobte, la pau que regnava a Santa Maria es veié	torbada	per un esdeveniment inesperat: l'arribada de Tino Costa. Mai, de feia
Què s'havia fet de l'emoció, de la tendresa amb què, recordades, li	torbaven	l'ànima? Tino Costa havia comprès —i ara d'una manera definitiva— que la
tal vegada una mica commoguda. I, davant d'això, quina inquietud la podia	torbar	? També Santa Maria ho sentí així. Per això el seu enterrament no fou
encara que amb el mateix abast, hi ha els qui no llegeixen el diari: els	torba	el tràfec de l'actualitat, que exigeix reflexió solidària; baden en
mentre d'altres, aparentment més poderosos que ell, s'ofeguen. No es	torba	durant aquests temps intranquils però abundants i omple el seu graner.
i lleugeres, en mallot de bany. L'augusta majestat dels paratges es veu	torbada	per la dinàmica dels esports, els indecorosos balls moderns i les veus en
puc sentir! Fugí. Però tornà tot seguit: —¿No troben que Don Valentí es	torba	? Tornaré a enviar a sa parròquia. ¿Què els hi pareix s'altaret? Es fixin
havia reeixit a tòrcer el curs dels esdeveniments. Dona Obdúlia havia de	torbar	-se a morir. Arribava gent, amics i familiars que podien contorbar
a s'ànima no fer ses coses bé. El confessor semblava dubtar, confós,	torbada	la consciència per no sé quins escrúpols i recels. La baronessa ho
una cara, i amb lenta clemència que el neguit nostre no sabrà	torbar	, comença a obrir-se l'ull que ens forma, l'ull de la
estels i branques, baixet, de dos en dos. Rosaura [(una mica	torbada	)] Oh! /pregueu per nosaltres pecadors\. Veu de
se'n vola. Bernat dirigint-se a les Fades:)] Vosaltres, que la llum	torba	i estremeix el meu esguard, que sobre el camp erm, la tenda teniu vorera
l'ànima dels teus perseguidôs. I el son no et	torbarà	sang innocenta ni visió cruel quan Déu t'haja donat
ah! no creguem que, lliure de fatiga, l'íntima lassitud no el	torbi	mai: també ha mester que la calor amiga el faci
el cor amb sa mirada. La Cova Blava —Quina blavor ma vista	torbaria	després de veure la blavor del cel, i la del mar a
a plena llum del dia cantant un himne d'infinit anhel? I m'ha	torbat	el somni fet natura del seu redòs, obert en la foscor.
"He vist en Cambó, i m'ha dit..." Fos com fos, l'home s'anava	torbant	, fins que va quedar callat, silenciós. Llavors, de sobte, en Cambó va
xicot de grans condicions que segurament faria parlar molt d'ell. Això em	torbava	i m'excitava alhora. Me'n tornava a la Selva amb el cor ple de dubtes i
fer un sol vers ni d'obrir cap llibre. La ciutat m'omplia de confusió, em	torbava	. Sentia una estranya por de la gent, del traüt, de la vida. Oh, si hagués
Aquell matí la solitud era completa. Ningú no l'havia de venir a	torbar	. Potser, fora dels guardes que devien estar ben encofurnats, no hi havia
dintre el meu cervell; hi regirava els meus pensaments, me'ls confonia i	torbava	, i se'n reia. I encara semblava dir-me en un llenguatge inhumà, bestial: —
xarbotant amb què jo abraçava les coses. La part de l'obra que més em	torbava	era aquella; "Enemics que s'han de combatre: sentimentalisme vague i
penes una vaga esperança. Però els seus ulls eren serens, res no n'havia	torbat	la dolçor ni la calma. Vaig veure en ella la dona forta, la ideal
també ha produït un enlluernament. Els he vistos cremar d'avidesa. M'ha	torbat	, m'ha fet sentir basarda de no sé què. He tingut un gest i una frase. "
de voluntat ha reprimit el seu instint, temorosa que els seus crits no	torbessin	aquells suprems instants en què ell abandona per sempre la fàbrica i la
li va posar una mà sobre l'espatlla. —Acompanyeu la vostra mare i no us	torbeu	. Es va aixecar. Tenia el cap lleuger, i experimentava la natural i
veu greu d'un fagot que replicava a les alegres notes d'una flauta la va	torbar	com una amonestació. Mònica es desprenia bruscament d'un braç que
Josep va remugar una resposta imperceptible. Ho havia pressentit, que es	torbaria	. Volia recordar els arguments sentimentals i pràctics que li havia
posteritat com a filòsof, físic i matemàtic. I Einstein. —Vinc a	torbar	el vostre repòs. Ciutadà. —Per què? Einstein. —Perquè
—Doncs, apa, anem! 2 Ciutadà. —Perdoneu que us	torbem	el repòs. Som dos admiradors de la vostra obra. En discutir el corrent
entrada dins aquest clos, on t'ocupaves, sembla, a	torbar	el son, i els dos que aquí sojornen, posats per Déu en tal
i essent pàbul de l'espantós incendi de la guerra—	torbar	llur venturosa seu nativa, bé que no destruir-la, si amb mà
més dura per a tu i els teus sequaços, com has	torbat	la santa pau celeste i has dut a la Natura la Misèria,
o al cor li va inspirar tot d'una actes intel·ligents; no va	torbar	-li el son, però, i anà esperant l'aurora. Llavors

Pàgina 1 (de 19)

50 següents