×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb torbonada |
Freqüència total: 94 |
CTILC1 |
| que mama, i mira les ones i escolta el brogit de la | turbonada | que regolfa i brama combatent la barca on brega el marit. | | que transforma la matèria en esperit. Cada home té en ell una part de la | torbonada | divina i és per ella que aconsegueix de transsubstanciar el pa, l'aigua i | | recordanses. Quatre ò cinch díes abans d'empendre'l camí d'Ax, una | turbonada | espantosa havía tret de mare l'Ariège y el Garona, assolant poblats y | | la néta de dòn Aureli vegé, amb la més gran indiferencia, còm una | turbunada | d'acreedors s'emparava i repartía els béns, ja de temps hipotecats, de la | | damunt de la terra que trontolla, i les més de les vegades, quan la | turbonada | ja ha passat, el cos carbonitzat del pobre caminant atrau la mirada dels | | la tofa dels seus cabells llargs, i s'aixecà el coll de l'abric. Una | torbonada | de març s'havia desfet damunt Barcelona durant la nit, i ara, sota el cel | | Au! Torna a casa!... no t'exaltis!... Les batusses de família passen com | torbonades | d'estiu. Amb forçada rialleta i deseixint-se del vell, ella exclamà: | | de la temperatura, i no es diferencien en res dels de les línies de | torbonada | ben coneguts a tot arreu. En canvi, n'hi ha d'altres que presenten d'una | | vist que els bufaruts postdepressionaris solen ésser molt curts. Quan són | torbonades | d'estiu, difícilment passen de les vuit hores. Els de front oclús, amb | | Enllardonar, empatxonar, tastonar, ensangonar, sangonent, talponera, | torbonada | , ratoner, embordonir-se, lladronejar, lladronera. Iny. | | pot desar. El millor moment per a pescar truites és quan es prepara una | torbonada | . El peix ho sap, i sap també que durant dos o tres dies no tindrà menjar, | | dinar, el temps s'aigualeix i dues hores després es deixa anar una franca | torbonada | . El foraster fa una corredissa i es fica al Cafè del Centre. El Cafè del | | que la lluita econòmica oferirà proporcions gegantines, i en la | torbonada | quedaran anul·lats els homes, les institucions i els pobles que no | | 30 m-seg., són molt rars i escassos, associats generalment a les | torbonades | provocades pels núvols tempestuosos de l'estiu. Els mesos hivernencs, | | toqui el sol. /b)\ Cúmulonimbus: núvols de ruixats i de | torbonades | , que s'enlairen en forma de torres, de muntanyes o de encluses, i de la | | causa de les nevades abundantes, i al fort de l'estiu pels ruixats de les | torbonades | pirenenques, els màximums de pluja s'arreceren cap al nord, predominant | | anà a esvair-se més enllà de l'Adriàtic. Les tempestes locals; les | torbonades | ; les mànegues. Demés dels grossos temporals constituïts per ciclons | | la formació de cúmulonimbus i dels altres fenòmens que hem dit per a les | torbonades | de calor, sols que molt més estesos. Aquestes tempestes semblen ésser més | | Escoltem el relat històric. El 2 d'octubre del 1759 una | turbonada | tardoral desfermada de la muntanya aboca tot el seu verí damunt les | | He pregat llargament per les víctimes, les unes i les altres, d'aquesta | turbonada | de violència que passa per damunt del nostre Principat. Venia aquí sense | | al mort i els ferits ingressats als hospitals. Un cop passada la | torbonada | i amb les limitacions que eren del cas, a Barcelona es va celebrar la | | en caserna general del comitè revolucionari. Com que preveient la | turbonada | aquella tarda el Centre no havia obert les seves portes, alguns dels | | sants Patrons; i es conjura la maror i calmen les | turbonades | : Beneiu nostres fillades i els vells, que són | | més. Ells li formaren un patrimoni: noltros en mitx dels trebolins y | turbonades | d' un temps de trasformacions y de ruínes l' hem sabut conservar. Ells li | | en cara que procedís ab poca noblesa, puig que sols aprofitantse de las | turbonadas | ha lograt imposarsens l' unitarisme. En los temps passats, si las | | lleys y deixarnos reduhits á la condició de terra conquistada. En la | turbonada | de las guerras contra Napoleon y en l' entussiasme, mes ó menys verdader, | | nostres antepassats. Veyám. ¿Qué significa lo tocar las campanas, quan la | turbonada | amenassa? ¿No es una veu religiosa que díu als pagesos: tením lo mal | | suara, es congrià damunt la nostra benvolguda Congregació una negra | turbonada | , que prompte fou temporal desfet; el nostre Casal en mig dels bramuls de | | pera mantindre la fe en los cors. Elles son los para-llamps que desfan la | turbonada | de les justes venjances divines atreta per la diabòlica electricitat de | | Deu l' ha sostenguda, y la ha feta surar demunt totes les calamarses, | turbonades | y temporals, desencadenats contra ella, sobre tot durant els darrers | | i aterrat cenobi de Sous, adés pels canviants celatges i les aparatoses | turbonades | d'estiu, adés encara per la multitud i varietat de contrades catalanes | | del cual per no copiarlo tot en treyém los següents fragments de la | turbonada | : La oreneta á ran dels buchs cassa abellas en l' arbrat; quan s' | | moment Déu obrí mà: la Mestralada, els Llamps i trons, la | Turbonada | , parteixen com tres àguiles, parteixen tot xisclant: | | I, com pesanta boira de sobte s'enlairant, Mestral, Tempesta, | Turbonada | , d'un fort ruixat de pedregada vénen a amaçolar | | mig segle enrera —per tu mig segle envant—, desfer la | turbonada | que a mort et va portar! Series ara l'arbre | | renyina sense importància ni malícia durava tan poc com la mateixa | turbonada | d'aquell vespre d'estiu. I aquella nina bonica que va conèixer els meus | | fada) és quan té a casa algú malalt. De cara a la | torbonada | , malda tossuda quan ja res no hi val. Ella no deixa el mal de | | anulats de voluntat, arrugada y abrusada la pell per la cremor de les | turbonades | qu'allí'ls havien llençat com dues fulles més de tantes ja apilotades en | | : si se 'n ha de fé 's fará, y veurèu vos que hi haurá llamps y trons y | turbonada | . [(Se 'n va.)] Escena XIV [Lo Baró.] ¿Qué pot sabé | | . Tomás Si senyora; vaig á obri. [(Anantsen).] (¡Una | turbonada | d' istiu!) [(Desapareix pel foro).] Elv· ¿Será l' Enrich? No pot | | dit: deixa-m'hi entrar. Com va aquesta salut? Francina No sap la | torbonada | ? No sap? L'Albert se'n va. Doctor Ja ho sé. Francina | | Més fumut seria si el problema tècnic esdevé navegant en dia de | torbonada | : llavors ja seria més difícil fer el saltimbanqui dalt del pal. Però | | instant, quan fou arribada l'hora. Ho deixaria tot fins haver passat la | torbonada | . —Prepara els trastos, Antònia. Demà, de bon matí, marxem. —On? — | | sempre són els mateixos, estiu i hivern, en dies de pau i en èpoques de | torbonada | . Ara deixaven anar la melodia d'una cançó, per després reprendre-la amb | | l'interfon.)] Raquel Tens raó, Agustí. Potser tot serà com una | turbonada | d'estiu. Sé, n'estic segura, que no em comprometràs, almenys fins després | | avensà ardidament, y'l foch va pendre. D'aquell moment ensà, com aquelles | turbonades | estrepitoses que acaban de sobte ab una peste, l'embriaguesa del goig, | | la pregunta tan dolsament com pogué. Però l'Osita, sentint venir la | turbonada | , li saltà al pàs y, en veu baxa y suplicant, li pregà de retirarse. " | | color de pansa qu' á l' ivern l' abriga com un cossach, quan desafia las | turbunadas | dels Pirineus; ve 'us aquí la forma ab que coneixerán per tot al senyor | | València amb so vapor "Mallorquí" Teníam un temps de alabar à Deu; una | turbonada | de ponent y mèstre, de pagella majó; un temporal desfermat, de lo més alt | | Esturdit, aletat, lo visitant té la prudencia de deixar passar la | turbonada | , y, desfet l'erro de Sa Senyoria, treu la carta ditxosa, y l'hi presenta, |
|