×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tornar |
Freqüència total: 80445 |
CTILC1 |
de debò. Vaig permetre també que Orfeu sortís dels meus dominis, però hi | torna | a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges, solemnes | en els ullals d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera | tornava | del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una | escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es | torna | pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra. | camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i | tornaràs | , segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè | que varen plorar, en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es | torna | , amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el | les profunditats de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja | tornaré | un altre dia a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una disposició | en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i | tornava | a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha deixat de | "Alliberada dels closos abismes d'on, en essència per sort, ningú no | torna | , és cert que de nou se m'ajunta Alcestis?", recelava, no sense un bri d' | cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en | tornar | de l'espectacle, la senyora Magdalena Blasi. "I sense bellugar-te | tanmateix una mica blanes—, Euïos va deixar Nysa, em penso que per no | tornar | -hi mai més. Les nimfes nodridores varen plorar en anar-se'n el predilecte | des de la porta del palau, la benigna però autoritària mare. "Et | tornaràs | al capdavall miop o guerxa", assegurava, sense precisió científica. | els hegemònics perversos barroers sovint confonen. Penèlope Després de | tornar | -se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en | atents, delicats, cortesos. Per correspondre a la finor, i perquè no | tornin | de buit a les redaccions, els confiaré un meravellós secret. Quietud, | la vida plena, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et | torno | a prometre que ni el vaig conèixer. Guardaria cap secret per a tu? Ni per | hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de | tornar | al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les | Un sacerdot "Abans de procedir a la incineració del cadàver, com es | torna | a estilar, recordem amb breus paraules el difunt", començava sense | pogué avançar amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui | tornava | amb una fatiga d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa | d'elles despertés una palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha | tornat | ! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven mudes les cases? | palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha | tornat | !" I ara, per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què | a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos | tornaren | a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i | una mica més envellida, una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i | tornant | -lo a mirar, com no gosant creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc | de la seva arribada. Tino Costa sentia desig d'anar-se'n de nou per a no | tornar | mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si | . Un rotlle de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja | torna | a ésser aquí! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que | mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com gosa | tornar | ? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol! | ? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu | tornar | ? Durà el que dura el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us | saltà un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent! — | tornà | el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, | del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i | tornà | a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades | cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a quan | tornés | a tirar-li fang, mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino | ningú a ofendre Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les facècies | tornaren | a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de caràcter alegre; | l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de poc va | tornar | cridant, tota excitada: —Sileta... Sileta... Endevina qui ha vingut! | rodat pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan | tornava | fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a | —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel temps que fa que no t'ha vist. Ja | tornarà | ; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on, | que no t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa | tornà | davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà, | s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella | tornà | a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a tal extrem que ell no es | en una dona com ella, que Joan del Santo hagué d'anar-se'n per a no | tornar | -li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a penes dos anys de | des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de | tornar | -se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el | d'ésser portada de bell nou a Santa Maria. Munda del Roso, quan veié | tornar | la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué | del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva solitud: | tornà | a les seves terres, als seus treballs, a la companyia d'aquells éssers, | De moment, no es podia intentar res. L'endemà Joan del Santo se'n | tornà | a les seves terres. Endebades Mila es resistí. Tiago el de Candaina no es | , i posà el cap tocant al de l'animal. —Veu? No fa res. Més tard | tornaren | pels conreus, mentre el vell Candaina donava als pastors les darreres | tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan en | torna | s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que | tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué | tornar | -hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, de passejar per les fires, fent | dels invitats, com atacat d'una sobtada follia. La veu del padrí de Mila | tornà | a sonar: —Però, Candaina...! Per Déu, Candaina! No facis imprudències! | i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la tarda | tornà | a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un to | moure's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La mare | tornà | a cridar-la. Mila es reféu lentament, amb un lleuger sobresalt; es girà | m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i | tornà | —: I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava | davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap amunt i | tornant | a mirar, i quan l'aire començà a enfosquir-se, sense que ell hagués | li semblà que s'enfosquia també la seva ànima. Mila del Santo se'n | tornà | desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de | desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de | tornar | a passar, i li semblava que caminava en una fosca i solitària nit, com si | Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el | tornava | a posar davant la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja |
|