Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de debò. Vaig permetre també que Orfeu sortís dels meus dominis, però hi	torna	a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges, solemnes
en els ullals d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera	tornava	del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una
escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens mira es	torna	pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra.
camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i	tornaràs	, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que ens empara. Perquè
que varen plorar, en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es	torna	, amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el
les profunditats de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja	tornaré	un altre dia a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una disposició
en el seu indret natural, un somriure enigmàtic als espectadors ingenus i	tornava	a tenir en les mans la primera noble testa de la dona. "M'ha deixat de
"Alliberada dels closos abismes d'on, en essència per sort, ningú no	torna	, és cert que de nou se m'ajunta Alcestis?", recelava, no sense un bri d'
cara al mirall. "Ets aquí?", el renyava, unes quantes hores després, en	tornar	de l'espectacle, la senyora Magdalena Blasi. "I sense bellugar-te
tanmateix una mica blanes—, Euïos va deixar Nysa, em penso que per no	tornar	-hi mai més. Les nimfes nodridores varen plorar en anar-se'n el predilecte
des de la porta del palau, la benigna però autoritària mare. "Et	tornaràs	al capdavall miop o guerxa", assegurava, sense precisió científica.
els hegemònics perversos barroers sovint confonen. Penèlope Després de	tornar	-se a conèixer i de dormir, marit i muller, quan el palau era fosc i en
atents, delicats, cortesos. Per correspondre a la finor, i perquè no	tornin	de buit a les redaccions, els confiaré un meravellós secret. Quietud,
la vida plena, te l'envejo. Insisteixes a preguntar-me per Teoclimen? Et	torno	a prometre que ni el vaig conèixer. Guardaria cap secret per a tu? Ni per
hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada. Prefereixo, doncs, de	tornar	al bosc, a les caceres, sota la guia d'Àrtemis. Al capdavall, vora les
Un sacerdot "Abans de procedir a la incineració del cadàver, com es	torna	a estilar, recordem amb breus paraules el difunt", començava sense
pogué avançar amb comoditat. Feia anys que havia sortit d'allí, i avui	tornava	amb una fatiga d'esperit més profunda, amb un desengany més. Tino Costa
d'elles despertés una palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha	tornat	! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven mudes les cases?
palpitació del cor de la seva mare. "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha	tornat	!" I ara, per què restaven mudes les cases? silenciós, el carrer? Per què
a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos	tornaren	a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí sortir al corredor i
una mica més envellida, una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i	tornant	-lo a mirar, com no gosant creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc
de la seva arribada. Tino Costa sentia desig d'anar-se'n de nou per a no	tornar	mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si
. Un rotlle de velles, a la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja	torna	a ésser aquí! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que
mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com gosa	tornar	? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un escàndol!
? I amb la Marta de cal Dau. ¿Durà el seu anar-se'n i el seu	tornar	? Durà el que dura el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us
saltà un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent! —	tornà	el del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà,
del ferrer. Candi somrigué. Avançà confiat; agafà el ferro amb una mà, i	tornà	a amollar-lo de cop, amb un crit de dolor, bo i donant fortes espolsades
cada vegada amb veu menys ferma i amenaçant Tino Costa per a quan	tornés	a tirar-li fang, mentre els altres se'n reien ja tot dissimulant. Tino
ningú a ofendre Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les facècies	tornaren	a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de caràcter alegre;
l'escombra i va sortir al carrer per veure què passava. Al cap de poc va	tornar	cridant, tota excitada: —Sileta... Sileta... Endevina qui ha vingut!
rodat pel món d'un lloc a l'altre, enlluernat per falsos miratges, quan	tornava	fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d'alegries inèdites arribava fins a
—preguntà Tino Costa. —Deu ser pel temps que fa que no t'ha vist. Ja	tornarà	; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on,
que no t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa	tornà	davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà,
s'acalorava, començà a discutir. Ell li digué, tallant, que callés; ella	tornà	a replicar, i ara gairebé insultant-lo, fins a tal extrem que ell no es
en una dona com ella, que Joan del Santo hagué d'anar-se'n per a no	tornar	-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a penes dos anys de
des de molt jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de	tornar	-se a casar, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el
d'ésser portada de bell nou a Santa Maria. Munda del Roso, quan veié	tornar	la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué
del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva solitud:	tornà	a les seves terres, als seus treballs, a la companyia d'aquells éssers,
De moment, no es podia intentar res. L'endemà Joan del Santo se'n	tornà	a les seves terres. Endebades Mila es resistí. Tiago el de Candaina no es
, i posà el cap tocant al de l'animal. —Veu? No fa res. Més tard	tornaren	pels conreus, mentre el vell Candaina donava als pastors les darreres
tots els estius a la seva hisenda d'Argona? Per què creieu que quan en	torna	s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que
tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no volgué	tornar	-hi mai més. A Mila li plaïa, en canvi, de passejar per les fires, fent
dels invitats, com atacat d'una sobtada follia. La veu del padrí de Mila	tornà	a sonar: —Però, Candaina...! Per Déu, Candaina! No facis imprudències!
i tant va arribar a créixer en ell aquella preocupació, que a la tarda	tornà	a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja sol amb ella, en un to
moure's, com enfonsada en un somni profund, sense sentir-la. La mare	tornà	a cridar-la. Mila es reféu lentament, amb un lleuger sobresalt; es girà
m'estaria així, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i	tornà	—: I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava
davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap amunt i	tornant	a mirar, i quan l'aire començà a enfosquir-se, sense que ell hagués
li semblà que s'enfosquia també la seva ànima. Mila del Santo se'n	tornà	desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de
desolada; en el seu cor meditava amargament què li hauria impedit de	tornar	a passar, i li semblava que caminava en una fosca i solitària nit, com si
Acabava d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el	tornava	a posar davant la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja

Pàgina 1 (de 1609)

50 següents