Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o de princesa, perquè no he vist mai cosa més efeminada ni més ben	tornejada	que els ulls, les mans i els peus d'aquest xicot. L'altre és el xinès
traïdoria prenen el cor de qui els paranys d'amor ignora: sinó el cos ben	tornejat	i les roses de les galtes i els llavis de cirera i els ulls vius i
negligeix la forma. Tant si les formes de les seves peces han estat	tornejades	per ell, com si han estat dibuixades per la seva mà, són simples, netes,
Les campanes ordinàries no poden ésser afinades de to i s'ha de temptejar	tornejant	-les per escurçar-les o eixamplant el diàmetre interior, amb la qual cosa
és fidel al sentit corpori i sintètic nacional. El seu tors cenyit, ben	tornejat	i planxat, amb plecs d'aresta dibuixada, és ben fill de la tradició que
que son uns bastóns de una alçada de vintisinc o trenta centímetres,	tornejats	, acabant en punta per dalt i plans per baix per a poderse plantar en
la tinta de l'escriptura, càpsules per a tinters, etc.. Quant a joguines,	tornejaven	bitlles, trucs, baldufes, birulets, trompitxols, flautes, flabiols i
a part la cocció del suro): llescar, quadrar, escairar i repassar o	tornejar	. Amb l'adopció de les màquines, el treball d'escairar quedà totalment
tot seguit, les primeres màquines inventades foren les de repassar o	tornejar	, o sia les que transformen els quadres o rectangles en formes
formes cilíndriques o còniques: el tap. Si considerem que l'operació de	tornejar	, per convertir un quadre en un tap, requeria una pràctica i una habilitat
l'any 1850. Amb aquesta màquina els carracs de suro són	tornejats	i transformats en taps cilíndrics o cònics. A la indústria del suro dels
de màquines. El senyor Marcial Girbal tenia treballant dues màquines de	tornejar	taps, una de Nowe-Derbuel i l'altra d'Auguste Daumas, construïdes a
1. Cocció i repòs del suro. 2. Llescar. 3.	Tornejar	, barrinar, rebaixar. 4. Rentar i blanquejar. 5. Triar
d'acord amb el gruix i amplada de les llesques. 3.	Tornejar	, barrinar, rebaixar. La primera màquina, cronològicament parlant, per
rebaixar. La primera màquina, cronològicament parlant, per a	tornejar	els quadres o rectangles, o sia els anomenats carracs en l'argot surer,
amb relació al carrac de suro i fabricar taps cònics. El carrac de suro a	tornejar	per fer-ne un tap queda col·locat entre dos topalls circulars i
pel carrac de suro, i com que la fulla llisca tangencialment als topalls,	torneja	i transforma el carrac en un tap del mateix diàmetre. Per assegurar el
lleugerament dintre el suro. La figura 13 mostra la màquina de	tornejar	, més coneguda per màquina de garlopa o de ribot. En ella l'obrer prenia i
complica molt la manipulació mecànica d'aquest metall, ja que és difícil	tornejar	-lo, foradar-lo o llimar-lo i les rosques s'arrenquen fàcilment si no
un tornejat polit, cal recórrer a la punta de diamant. És així com es	tornegen	els pistons d'automòbil i aviació. La duresa de l'alumini varia molt amb
per tal d'iniciar-se a la manipulació del fang abans d'aprendre a	tornejar	, alhora que obtenien algun diner propi. Venien les figures cuites, en
de diverses parts, que cal que siguin ben afinades; a part dels raigs ben	tornejats	, el que constitueix el centre de la roda té parts d'acer i parts de
un xic cada una la butxaca. Aquest artista humil a més de	tornejar	-se les va pintar de color verd i morat, i es celebrà una gran festa el
peu." S'aixecà una mica més la faldilla; tenia les cames boniques, ben	tornejades	, el genoll rodó, llis, i el turmell fi. L'Eladi es passà un dit per dins
les mans de tant en tant, a fi que llisquin. Quan l'artífex es disposa a	tornejar	, pren un tros de la pasta maurada, que és anomenat el pastó, i el
sempre cloure. L'acte de cloure és la cloenda. Com que, en	tornejar	una peça, hi sol quedar marcada la pressió dels dits, hom la fa
Si s'esquerda en coure's, s'eixona. Les peces molt grans, hom les	torneja	a zones. Així les grans gerres d'oli no és estrany que siguin fetes en
a destinar-los a raigs, o bé a corbes, i troncs gruixuts que permetessin	tornejar	el botó, sempre reforçat amb cercles, un d'ells en forma de gola. De tots
prepirinenca. Hi havia hagut culleraires i pintaires a Berga; s'havia	tornejat	el boix a Torelló; hi devia haver hagut boixaires en altres poblacions
planxes per a perns de vapor, claveteria, barres de llautó per a ésser	tornejades	, plaques de coure tubulars per a fogaines de locomotores, etc.;
troncs per a obra de cadira, ja que llur fusta blanca i fluixa pot ésser	tornejada	fàcilment. Demés, hom en fa mànecs per a plumes d'escriure (Arbúcies).
escolar. Ferreria sobre obgectes científichs. Marqueteria ab sèrres a má.	Tornejar	. Explotació d'aus y mèl. Treballs agrícoles. Treball en paper y cartró.
treball que pot dur-lo a presidi. Les birolles i feina de manyeria, com	tornejar	els troquels perquè coincideixin amb les birolles que contenen l'expansió
y son cuyts al foch, mes alguns d'ells no semblan haver sigut	tornejats	ab roda; la gruxa de sas parets y l'irregularitat de las corbas ò galbe
ab un ganivet de punta, procurant treurélashi la escorsa com si 's	tornejessen	, després se 'ls hi fa un gros furat en la part del mugró, y tot seguit se
tot escandalisat y exclamant interiorment: —Revessa, dura, mala de	tornejar	: /nulla est redemptio\!— Y en mig de sa aflicció, ja essent al
i tragué al carrer una cadira de bova, de fusta de morera ben	tornejada	, polida, pulquèrrima; tot sense trencar el silenci, ni en la maniobra de
Que per hont, humiliat, sortí 'l diable, Com qui de	tornejar	victoriós torna, Tots jorns, lo front altiu, Luter, entrava?
minarets d' altres tantes mosquèes, la gran part de marbre, los més ben	tornejats	, alts, prims y ayrosos, que han aixecat los sectaris de Mahoma. Té bazars
i, pels casals humans, xiprers i cedres. D'aquí els agricultors	tornegen	brèndoles per rodes, i taulons treuen pels carros, i
com lo místich salpacer. Ab la corda y la ballesta qui hi	torneja	, no fa festa; pero qu' es encisador! Lo torner canta
pél inmens torn del espay. Si be es art que vol destresa,	tornejar	enclou noblesa; cap ofici com lo meu: lo torner es
ruïnosa; una finestra, però, abocada a la llacuna que	torneja	la ciutat. Allí, una llum ens sorprèn glacial i crua,
terrena no us desplau? ¿Donchs en quin obrador d'argentería se	tornejá	lo espurnejant çafir? Lo mener ignorat que'l produhía
penja del sostre. Just davall hi ha una taula de bufet de noguer ben	tornetjada	amb una llumenera grossa. L'al·lot no gosa asseure's perquè no sap quina
comporta: transportar la llenya, extraure i preparar l'argila, pastar-la,	tornejar	-la, decorar-la, pintar-la i, finalment, coure-la en el forn
conservada. A més del forn, també es van descobrir les zones on es	tornejava	i on s'amassava l'argila, i les piles de peces rebutjades per defecte de
a assecar. Les baranes solien ser senzilles, poc treballades i sense	tornejar	, en contrast amb alguns balcons de cases del Pallars i de la Vall d'Aran,
fetes de llautó, amb un peu, podien tenir diversos becs i sovint eren	tornejades	i decorades. A les habitacions eren habituals també els canalobres, de
literari que de vegades es traslladava a la vida real. Els costums de	tornejar	i seguir tota mena de rituals emparentats amb la cavalleria són pràctica

Pàgina 1 (de 2)

50 següents