×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb toro |
Freqüència total: 736 |
CTILC1 |
fill de Zeus, que va haver d'endurar les disbauxes de Pasífae amb el | toro | , regal de Posidó: el brau, tal vegada disfressa del llest Zeus, en | Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el | toro | , en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i de cintura i de tots els | del suposat palau de la destral i la mort del monstre —un cap de | toro | amb un cos més o menys d'home— que hi era reclòs, una victòria | de conyac), arrambat a la pedra, era un cavall de | toros | , que abocava les entranyes: dos matalassos de panolla, gris | Pobre animal, lo que perdrà amb aquesta mort. A lo millor acabarà en es | toros | . Cada horabaixa, abans de sortir amb so cotxo, Dona Obdúlia li donava una | litres de mançanilla diaris, i els reservaren la carn íntegra de tots els | toros | que mataven a la "Monumental" i a les "Arenes"; per menjar sandvitx | a la "Monumental" i a les "Arenes"; per menjar sandvitx del primer | toro | hi havia cua de canonges. El Dictador ressuscità aquella mentalitat | vermellosa. Som parents de lluny. A l'altra banda hi ha la plaça de | toros | . No trobes que fan joc? Veus el campanar de les Musteles sense | escrostonades, grassoses, el sostre guarnit amb sortija; el cartell de | toros | en una paret; a l'altra, una vella fotografia de la Chelito en | d' entredosos y viaixos, ribetejats de negre, un llas com una monya de | toro | , color morat, al pit, y 'l cap un manto flamant de granadina y | una calrada d'ira. Em sento avergonyit de la meva obediència. —Anem als | toros | a Nimes, em diu la muller de Baroni, en castellà. Hi ha una gran cursa. ¿ | processó de la coqueta, pujades a les ermites, la tea, arrossegament de | toros | a les festes d'agost, és a dir, sempre que calguera abillar decorosament | i enxiquides. Llevat de les festes que ara ja no es fan a la capitalitat — | toros | pels carrers i les de la pólvora dites "coetades" i "cordades"—, les | responsables davant el poble organitzen les serioses corregudes de | toros | , si és que considerem que les altres no en són tant, de formals. Benassal | oblidar l'època, els homes o l'alcaldia que feren córrer un determinat | toro | famós per la resistència, per la bravesa o pels ferits que causà, fóra un | ! Però al seu davant s'ha plantat un jovenàs amb un sac a la mà. —Eh, | toro | !—. L'invita a una lluita desigual. L'home no porta cap bastó. No té altra | el podrà xafar amb les quatre potes i mossegar-lo al seu entoix. —Eh, | toro | !—. I l'home el desafia allargant-li un sac. Prou! Ja prou mofa. | 4 de setembre. Com és que aquest poblet té una forta passió pels | toros | ? Benassal ha tingut, d'antic, cases senyorials els propietaris de les | cas de les cries obtingudes per encreuament d'una vaca banyacurta amb un | toro | banyallarg, la major longitud de les banyes serà deguda clarament, encara | més llargues que en d'altres races, en comparació de les banyes dels | toros | o de les vaques en aquestes mateixes races. D'ací que no puc veure una | llargues, podria ésser obtinguda a poc a poc observant amb cura quins | toros | i vaques concrets produïen, en acoblar-se, els bous amb les banyes més | que ofereixin un mínim perceptible de manifestació genital. Un cavall, un | toro | , l'ase humil, el lleó, el mico, haurien de portar calces amb tants o més | ciutats modernes—, ni que sigui com a luxe domèstic, mentre que cavalls, | toros | , lleons i micos ja hi són una cosa excepcional, gairebé insòlita. La | s'aplica al ciclisme amb idèntic entusiasme patriòtic que a Espanya als | toros | o a França als premis i als manifests literaris. (Bé: a Espanya, al | mostruari. Del modo que per fer notes s'ha de conèixer el cor de la dòna. | Toros | i vi. De com amb enginy i experiència es pot negociar amb ultratomba. Ara | flaqueses i atacar-los per la flaquesa. N'hi han que se'ls ha de dur als | toros | i davant d'un Veragua o d'un Miura capitulen sense condicions. Aixís que | santíssima trinitat de les cases comercials, lo que també prova que els | toros | és un altre lligam d'unió de la germandat ibèrica. N'hi han d'altres que | i despertar-los perquè el prenguessin; i aquí prospectes tirats als | toros | i allí paperets des dels terrats i més enllà globos de paper; no hi hagué | adoptius, els que fan la festa de l'arbre i els que presideixen an els | toros | ; són caps de dol, caps de partit, caps de tot i caps de lo altre, i | amb aquella alegria oficialment interior del que compleix un deure; als | toros | , si presideixen, no és amb aquella serietat que aquell acte imponent els | més, perquè tots ens hauriem fet frares. El convent, doncs, per mor dels | toros | , el varen desamortisar, i desamortisar vol dir que l varen comprar uns | Valldemosa, quan sols feia tres o quatre anys que havia passat allò dels | toros | i que encara les celdes del convent feien flaire de virtut i santa olor | Es un embrutiment bon marché. La reglamentació dels | toros | —la reglamentació més tècnica i competent que mai hagi sortit de cap | per lo molt aficionat que era al toreig; tant que cada festa de | toros | se n'anava al toril i portava l'espasa i la muleta a qualsevulga torero | cartell artístic humorístic que jo havía pintat per una corrida de | toros | que es va fer a un pati buit del costat, en honor del Berruga | oficialment vençut. Només hauria faltat, com en les corridas de | toros | , que, per arrodonir-ho, haguessin fet l'arrastre... Tota la | les forces, les dues mans al costat de la boca: —Ja el pots portar als | toros | aquest /Ford\! En Sànchez entrà dins d'una revolada i demanà el | a l'abocar-se davant del patíbul, o a l'invadir les grades de la plaça de | toros | . Satíric implacable de les multituts, en Casas no ha fet del seu | la impressió del corre-bou verdader. Pels del nostre veral, la plaça de | toros | solia ser lo pati dels Trinitaris, y algun any haviam arribat a formar | mules (qu'eran noys, ja se suposa) per arrastrar al infeliç que feya de | toro | mort. De jochs gimnástichs ne teniam mes que ara. Lo carxot, la | aquesta hi vaig veure treballar á n'en Peroy, y recordo que hi va haver | toro | de gracia, ó sia pel poble, que's tirá barbarament al torin. | era l'home que proporcionava violins a les places de | toros | , això és, cavalls de cinc pessetes per les corridas. Ella era | sal més salada, beu mansanilla a tot drap sense agafar el mam, i va als | toros | a fer el gitano; si a l'Argentina o a Cuba, el seu guayabo és el més dolç | de quatre grapes com d'altres animals ni va armat de banyes com els | toros | . Així, caldria també considerar infeliç un cavall, baldament fos molt | molt bell, perquè no sap gramàtica ni menja pastissos; o bé dissortat un | toro | perquè no sap fer gimnàstica. Doncs igualment com un cavall que ignora la | va ser pel març, pocs dies després de la gran reunió a la plaça de | toros | . Asseguts al voltant d'una mateixa taula al capdavall ens vam posar | l'avinguda d'Icària perseguit per la lluna que s'apodera de la plaça de | toros | , dels gasòmetres, que es fica per totes les finestres... que pot acotxar | de l'angle d'un paravent. Deuen jugar al set-i-mig. Els cartells de | toros | , a les parets —residus de l'estiu. Les parelles, que entren a les portes | unit a ells. I semblava que rompia amb els de casa, que tirava la capa al | toro | , i em posava a resar: "Si després de les tres avemaries no ha | a fer. —Ja m'ho pensava. Doncs "España Brava" és la plaça de | toros | de Sant Feliu, senyora. —Ai, poca-soltes. I quina manera de canviar |
|