Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

matí. Prenc llet amb "ovomaltina", un plat de crema d'arròs, una poma,	torrada	amb melmelada i nous. És una bona compensació del poc menjar d'aquests
bols de llet amb ou batut i sucre, al vi cremat amb figues seques, a les	torrades	amb all, a la carn tendra d'anyell, de capó, fins d'alguna perdiu
feia fàstic el caviar; i ella mateixa anà a la cuina a preparar-se unes	torrades	guarnides de polpa de tomàtec, que queixalà voraçment amb una volguda
una bravada calenta de cuina, de vi, de bèsties i d'humanitat. Menjaven	torrades	, pa amb botifarra, fregits, i bevien vinassa o aiguardent, soldats,
Altres han marxat, després de la missa, a la font. La menjada sol ser una	torrada	de carn. Sobre les brases d'una foguera han posat unes grielles, i al seu
a què han assistit, les menjades de la berena que portaven al sarró, les	torrades	de xulles, les mosses que han esglaiat en vore tants galifardeus tractant
avancen llesques de pa de pagès, que en un moment queden convertides en	torrades	. El senyor Rodrigo ens en fa arribar una, a l'Hermann Bonnín i a mi, i
Gaspar amb una gota d'optimisme a la punta de la llengua, i el cafè i la	torrada	de tots els matins li varen semblar més sabrosos que de costum. Era
a la convidada; generosa insistencia que una volta finit el sopar amb una	torrada	de pa sucada amb oli, que com a requisit de postres havía fet la Joaneta,
veritable somriure de la civilització. Avui, dilluns, untava jo les meves	torradetes	de mantega amb el gest inconscient de qui escampa un baume damunt una
són matines? Hum! No sé si podràs sortir amb Quelot. —Per què? —Porta una	torrada	...! Baixà hipòcritament la vista. —Et dic que em reca. Es farà malbé
granets d'all dauradets, una mica de farina... veuràs, veuràs. Quines	torrades	hi sucarem! Tota sa casa s'embaumarà de sa flaire. Però, Temme, fill meu,
que es fongués pel bon sopar, no: hauria donat el peix i el suquet i les	torrades	, per gana que tingués, i se n'hauria anat al llit a ventre buit, amb tal
tastar el consol de la llar, de remoure la llenya i d'abrandar-la, de fer	torrades	i de coure pomes al caliu, d'esperar amb fam els llegums que bullen
ferm, el qual res no l'espantava. Aviat compartien en bona germanor la	torrada	del torrapà i el mitjot de vi i es barallaven per pagar-ho. I segons com,
els dits i parlàvem de la foguerada que encendríem a la llar, de les	torrades	que faríem a les brases, de truites amb botifarra, si la mare no ens
sucat amb oli. I ningú no em desmentirà si afirmo que, quan el pa és una	torrada	, encara calentona, de poca crosta i gruix regular i l'oli és d'Olesa i
de qui he après tantes coses bones: del pare. La qüestió és punxar la	torrada	amb el ganivet en tots indrets i en totes direccions i així es torna com
de niu, d'estofat i d'arengades. Les arengades es menjaven amb la	torrada	amb oli i vinagre. La taverna s'emplenava de fum, l'arengada brillava com
arengada. A la tarda, a l'hora de berenar, hom hi tornava, amb una gran	torrada	sucada amb tomàquet, una anxova, oli i vinagre. A la nit era la gran hora
amb tomàquet, prefereixo mil vegades aquest darrer, el vi negre i la	torrada	. A dins de la constel·lació de les viles d'aquesta contrada, els de Sant
de Banyoles no té rival per a un bon sofregit o per a donar gust a una	torrada	d'hivern. En el país s'hi fa molt bé. El banyolenc ha resultat també un
encasades, tortells i ensiamades. Així uns dies teníem el te magre amb	torrades	i altres dies més gent a taula i a més a més dolçúries. En acabant el te,
—seguí cridant l'Elefant, després d'haver-se esquitxat tallant la	torrada	, batejada amb el nom de canapè en el menú,— a mi el que m'agrada
i d'arengades. Les arengades —menjar de pobre— es menjaven amb la	torrada	amb oli i vinagre. La taverna s'emplenava de fum, l'arengada brillava com
encén un cigarret. Després, assegut al pedrís de l'entrada, menja la	torrada	amanida amb oli i vinagre, fregada amb un gra d'all. La llesca de pa té
cardenal tacada per un sol moribund. Hi ha casulles molt importants. La	torrada	és una mica salada i convida a beure. Havent menjat carrega de vinassa.
una descuidada netedat perfecta, agradabilíssima. Enric Frigola sap fer	torrades	. Diu que n'aprengué a Nova York, en els fogons de gas. Després de les
Penso també que en dies així és quan és més bona la sopa de rap, amb una	torrada	, una cullerada d'allioli i vi de Llançà. Penso en moltes altres coses...
. —El cant és bonic... —em diu amb un aire d'home capficat—, però aquelles	torrades	...! Biblioteca de l'Ateneu fins a les dues de la nit. Tomb de Rambla.
dit que s'alimentava amb cullerades de llet de pot sense dissoldre, amb	torradetes	amb mantega de luxe i que havent menjat s'eixugava el morret amb un
es diuen imperdibles, era a fer la compra, la mare i jo desdejunàvem amb	torrades	, mantega, melmelada de taronja, després de pruna. Ens ho menjàvem entre
vius "en el albor de la vida". Tu no has fet mai un sopar de	torrades	amb all i xampany. Eh? Un bon xampany de Noia..., eh? El Peia petit es
Peia, un senzill catalanet de pa amb tomàtec i pernil, ni un català de	torrades	amb all i xampany, com en Santi i en Xiscu. Ni un català allistat i una
de la porta entrebadada del galliner. Em van venir ganes de fer-me una	torrada	. Vaig fregar un gra d'all per la llesca de pa, vaig tirar-hi un polsim de
hi ha l'olla bullint de les farinetes i en el gran torra-pa es fan les	torrades	. La pluja remoreja a la finestra. El vent fa cruixir les portes. A
. De la gerreta del sucre, ja no en sap desviar els ulls. Va menjant-se la	torrada	amb la vista a la gerreta. La gerreta Ell prou havia vist sempre la
dir dues vegades. D'un salt, baixa de l'escudeller i es posa damunt de la	torrada	. Aleshores el nostre bordegàs, tot rioler, li diu: —Ets molt graciós! Qui
salta que saltaràs! —No saltis! —li fa el nostre— que trencaràs la	torrada	i cauràs de nas en terra!— Però ell no en fa cas i balla que balla damunt
de nas en terra!— Però ell no en fa cas i balla que balla damunt de la	torrada	! En Peret riu de gust; allò que li fa més gràcia d'aquest menut, és el
per arribar bé al nas del minyó; però es torça el peu i cau de mans a la	torrada	. És clar, el noi s'esvera, i li fa: —Estigues quiet!... et faràs
el vestit!... Mira que t'emmascararàs!... no veus que aquest cantó de	torrada	, el pare l'ha deixat cremar i és un xic negre?... Estigues quiet com jo!
Ara s'ha posat de peu dret, esperant que En Peret clavi les dents a la	torrada	. Però aquest se n'ha esverat, i li fa: —Fuig d'ací!... que podria
això? S'adona que les seves galtes ja són netes, i que ja no porta la	torrada	a la mà. Quina sorpresa! ell no s'ha menjat pas la torrada, i veu que el
ja no porta la torrada a la mà. Quina sorpresa! ell no s'ha menjat pas la	torrada	, i veu que el menut està ballant a l'escudeller. El Rat-penat No cal que
el menut està ballant a l'escudeller. El Rat-penat No cal que cerqui la	torrada	. L'hi ha caigut al foc. Quina fumerola que en surt!... i si veiéssiu que
que aquesta casa és ben diferent de la Masia, que a les vetlles es fan	torrades	i es couen les farinetes. El noi de la gerra condueix En Peret a una
rics, que tinguin cinc xemeneies, una per a cada cuina on es deuen fer	torrades	i coure farinetes! El noi de la gerra pren En Peret per la mà i baixen
—i aquí els seus ulls toparen amb la fantasma venjadora que estava posant	torradetes	a la taula, i tan planament mostrà la seva intenció de prendre aquell
Skiffins preparant el te. El deure, ple de responsabilitat, de fer les	torrades	, fou delegat a l'Ancià; i aquell excel·lent senyor s'hi posà amb tant de

Pàgina 1 (de 6)

50 següents