Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
torre F 5128 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb torre Freqüència total:  5128 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en el fons d'un somni, envoltats d'una multitud enfurismada camí de la torre dels Gualandi, en la qual, condemnats per una falsa acusació, havien
—tots en un petit grup— sucumbits a la fam en la solitud de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava
un petit grup— sucumbits a la fam en la solitud de l'ombrívola torre —la torre de la Fam, com se l'anomenà després—, mentre Pisa continuava vivint a
no ho fa per eximir-se de responsabilitats i tancar-se en la suposada torre d'ivori de "l'art per l'art". N'hi ha que sí que busquen aqueixa evasió
l'eliminem amb una rapidesa fulminant. La indiferència és la nostra torre de marfil. En aquestes condicions, el perdó no té ja raó de ser. La
quars. Trobem algun cristall transparent i minúscules ciutats blanques de torres hexagonals, inclinades com la de Pisa. L'Albert cerca apassionadament en
núvols blancs, cucuts. Però a llevant els núvols s'ageganten, són torres, castells enormes. Trobem entre l'herba moixernons blancs i humits. El
simpàtic, gentleman. Torno a Viladrau. Olor de lligabosc vora les torres, frescor agradable, després de l'hòrrida xafogor del tren. Castanyers
Mercury\ sobre l'"escapisme". Segons ell, la tendència a la torre de vori (l'article es titula /The ivory tower\) no és un
sinó que ha existit sempre. Marc Aureli, Maquiavel i Marx tenien la seva torre de vori —però no la valoraven igualment. 30 desembre.
o quatre dies que hi ha un Estat Major: han requisat l'hotel i moltes torres. 25 gener. Poc abans de la una vibren fortament els
al llit d'una puta? 8 (9) La casa és d'aparença discreta, una torre de finestres tancades i de reixa generosament oberta que convida a
adoptar els petits sense por de quedar malament. —Els teniu aquí, a la torre? —s'interessa ell. Però la dona ja no és a temps de contestar, car la
en viles franques. La casa, una sòlida construcció, amb dues esveltes torres de defensa, que els barcelonins anomenaven les Torres de Padrós, va ser
amb dues esveltes torres de defensa, que els barcelonins anomenaven les Torres de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè, junt amb les terres que
molt feliços instal·lats a Barcelona. Els frares de la Mercè amplien les Torres de Padrós amb una edificació no gens bonica, adossada a la banda Nord.
pren llavors una estranya forma de L. Van conservar les dues torres de defensa, i van convertir la que quedava en el vèrtex de la L,
i van convertir la que quedava en el vèrtex de la L, o sigui la torre del Nord, en campanar del convent. L'ordre de la Mercè no era gens
de compra de captius. Quedaren només a l'entorn de les majestuoses torres, uns horts escalonats de cara a migdia, un clap de pins, i uns quants
record dels antics propietaris i batejaren de nou el lloc amb el nom de Torres de la Mercè, o també Convent de les Torres o simplement Les Torres. No
de nou el lloc amb el nom de Torres de la Mercè, o també Convent de les Torres o simplement Les Torres. No sabem en quin moment, ni per què, car els
nom de Torres de la Mercè, o també Convent de les Torres o simplement Les Torres. No sabem en quin moment, ni per què, car els arxius conventuals van ser
dut a bon terme. Sembla que tenien el propòsit d'enderrocar les dues torres, i afegir una nova ala a la banda Sud, llavors la planta hauria tingut
filera de finestres rectangulars. Afortunadament, només van enrunar una torre i la casa conservà el seu aire de desolació, d'arbitrarietat, però, cal
de desolació, d'arbitrarietat, però, cal convenir-hi, de noblesa. Una torre esvelta i senyora, un fris d'arcs aplanats que corresponien a les golfes,
encert, ho deixa córrer. Que Pere Grau tenia la plena convicció que les Torres de Padrós eren seves no en podem ni dubtar. Seria meravellós que ell ens
cacau, xocolata, cafè, cera, i sobretot sucre. Quan Pere Grau obté les Torres de Padrós viu a la plaça de Santa Maria, en un entresol baix de sostre,
fa per a instal·lar-se a la masia dels seus, hi ha l'habilitació de la torre com a capella, ja que l'antiga capella del convent, espai amplíssim dins
les regnes al seu fill, però aprofitava tota avinentesa per córrer a les Torres de Padrós i tractà d'inculcar al seu hereu el convenciment que ells eren
i venir, sense presses, de la gent pagesa. No deixava mai d'anar a les Torres quan es collia la til·la, i devia ser la seva manera de captar la bellesa
a la cadira, immòbil, ja no tenia cap poder, anava a veure'l a les Torres de Padrós, a tot estirar, dues o tres vegades l'any. El vell no havia
era deguda a la tisi que també heretà el seu fill. La seva infància a les Torres de Padrós devia ser amb molt de gust oblidada i així que Pere Grau li
aquestes qualitats que apareixen en el noi trist que viu amb l'avi a les Torres de Padrós, no les pot haver heretat de ningú més que d'ella. La boda es
heretat de ningú més que d'ella. La boda es celebrà a la capella de les Torres de Padrós el dia 15 de maig de 1788. Ell té vint-i-sis
capítols matrimonials. Però l'hereu dels quatre milions de rals i de les Torres de Padrós viu. Li és inevitable una certa sorpresa cada cop que el troba,
car no és poc corrent que els badocs contemplin un naufragi des de la torre de les Puces. Es recorda de tant en tant del vell invàlid i el noi i fa
noi i fa enganxar la calessa i passa dos o tres dies, intranquil, a les Torres de Padrós. Se'n pot tornar satisfet; al noi i al vell no els falta res.
de cànons en el llenguatge de l'època, té quinze anys quan arriba a les Torres. Aquest aprenent de capellà, que no sabem ni tan sols si va arribar a
on la gent del seu nom havia menat una heroica existència. Des de la torre on li agradava instal·lar-se podia veure la ciutat cenyida per la
vessar una gamma inacabable de vermells i taronges. Va voler morir a les Torres de Padrós i va ser per això que tornà de Venècia. Estimà realment aquella
lleó alat Voldria dormir o morir a l'ombra de l'alta torre, mentre xiula sobre la prunera de l'hort la
sol, hi va viure foraster, perquè aquella era la casa del pare. Com les Torres de Padrós eren d'ell, de fet, i no ho van ser mai de dret perquè no va
sortien també per fer la passejada fins a mar, per contemplar des de la Torre de les Puces les barques dels pescadors, i les corbetes que venien
desarticulat perquè la tartana saltironava ja fora murs i veien la Torre com s'elevava sota sol ponent, i creixia sobre l'ombra blava de Sant Pere
Una tarda de setembre Jeroni s'enfilà, com gairebé cada tarda, a la torre. Suposava que el mestre hauria desaparegut enllà del bosquet, com solia
possible que ni ell ho hagués pogut comprovar, perquè quan tornà a les Torres de Padrós no tenia ja prou força per pujar les escales de la torre, de
a les Torres de Padrós no tenia ja prou força per pujar les escales de la torre, de fet les usà definitivament per pujar a la seva cambra. Malgrat aquest
va ajudar aquesta amistat, car Mossèn Basili anava i venia de les Torres, perquè assistia al Seminari, i el noi era lliure gairebé tot el dia.
al bosquet tampoc no minvaven. Als vespres Jeroni podia enfilar-se a la torre i contemplar plàcidament els colors de la posta. Aprenia doctrina:
que s'aprenia naturalment de memòria. Se l'enduia de vegades a la torre i de cara a la llum bonica de la posta recitava: "{Declaració} Lo

  Pàgina 1 (de 103) 50 següents »