×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb torrejar |
Freqüència total: 54 |
CTILC1 |
| la resta, per l'estatura i el posat altívol, s'alçava | torrejant | : la seva forma no es veia que tingués del tot perduda | | dur semblantment perill i glòria, i tant més de perill com més | torreja | damunt de tots? Aneu-vos-en, doncs, Prínceps, Terrors | | de Scipió. Cent anys després, damunt el que fou ciutat púnica, pogué | torrejar | orgullosa la colònia romana. Per segles va fer-ho; anà creixent, es | | Milazzo s'endinsa, eixamplant i arquejant la punta. A l'istme, la ciutat | torreja | les muralles vetustes del Castell. El carril s'allunya, no molt, i, | | prodigioses, totavegada, que sense dubte eren impossibles d'empresonar, | torrejaven | -li dins l'aire de l'estada amunt, i eren de temps en temps com picades | | Després vindrà maig i el castell de focs de les seves florides i el | torrejar | d'aquells núvols fistonats d'argent viu, i en tocar migdia l'escampada de | | l'esquena, s'eixuga el front d'un revés de la mà, mira la nuvolada que | torreja | enlaire del cel, no en pensa res de bo i s'acota de nou, l'aixada al puny | | a mon Amat, perço que tu sies major En un pla vora la mar una ciutat | torreja | hissant bandera de mitges llunes, Tunis, diu la llegenda. A vela i rem un | | poblets de suro, tot ajupits y encastats a les aspadades vessants, ò | torrejant | com crestes d'algun tossal frondós sobre la blavor del cel. Després de | | He pres alguns queviures, allà al poblet de l'altra banda, on l'església | torreja | gairebé damunt dels aiguamolls. —Voleu dir que els heu robats —féu el | | i ensonyada, com una gàbia per a una marmota humana, mentre ell, | torrejant | fosc i feixuc en la penombra d'un recó, prop de la finestreta, semblava | | porta per a pegar un bot del meu llit desficiós. Els merlets del Castell | torrejaven | davant dels meus ulls cap a les vuit. Com que s'esqueia que la criadeta | | setmana? La meva vida era infelicíssima, i la seva angúnia dominant, que | torrejava | damunt totes les altres com un alt cimadal damunt d'una cadena de | | i Glasgow, carregant i descarregant mercaderia, i semblant com si | torregessin | immensament per damunt de l'aigua en passar-los nosaltres al davant; | | més baix i coronat de merlets per fer joc amb els de les Drassanes, que | torrejaven | no gaire lluny. Per dins (construït a l'estil dels dos o tres que hi | | plàtans altíssims, que feien un pont d'ombra i frescor, entre els quals | torrejava | el brancall ben ordenat d'una vintena d'estàtues antigues, s'obria | | on, dintre fornícules daurades, aclarides per llums invisibles i velats, | torrejaven | les imatges de bronze, gegantines, de Ramon Llull i Ausiàs March. El cop | | coberta amb catifa roja, com per a fer-li de peanya imperial, Urània | torrejava | vestida de vellut blau marí. Un cinyell de cordons argentats i daurats li | | no sol pas ésser gaire compacte, més aviat el formen gegants isolats que | torregen | per damunt els altres arbres. Només l'estrat arbori mitjà o l'inferior | | La pell s'havia tornat d'un brut mat, gairebé olivàcia, i el nas aguilenc | torrejava | damunt la cara afinada. Pau Duran havia sentit dir que el Canonge estava | | de la nostra patria, com allí dalt en lo turó acinglerat hont | torreja | la Seu de Lleyda. Aquexa noble y veneranda fábrica, fita gloriosa del | | de obras de defensa y de refugi, no per això afirmarem, emperò, que | torregés | la del lloch de Mas Ricart. N'obstant, és precís notar que de manifestas | | Axí'l venerable Milà pogué escriure: "¿Quína ciutat | torreja | sota l'Oroel?" ¿Y no es veritat qu'aquesta sola paraula torreja | | sota l'Oroel?" ¿Y no es veritat qu'aquesta sola paraula | torreja | té més poder sugestiu que tota una descripció? Es també ventatja del | | en poques paraules un petit episodi. Entre ls records de ma adolescencia | torreja | una masia de montanya, on per breus setmanes m'era permès conèixer lo que | | ma vida: fer-me un amant o bé un saltejador; quan | torreges | , a l'ànima estordida li fas alçar castells d'ambició, | | Il·lumina el parc, donant-li un encant, el teu cos gentil aquí | torrejant | , tendre i desuet, dessota l'ombrel·la, el profund | | que fundaren el seti de Tebas de les set portes, i la van | torrejar | , perquè sense torres no haurien pogut habitar l'espaiosa Tebas, | | de lluna, de núvols folls, agarbuixant-se encar. Adés | torreja | l'ona, adés s'enruna; l'arbre es despulla sobre el clot avar; | | déu. Perdem el fust, el guany sonant, la vida clara; | torreja | cada onada més amunt; els monstres de la mar udolen en gatzara. | | entre'l Font-Romeu y'l puig d'Heyne, y mentres, a mà esquerra, vegeren | torrejar | el fort de Mont-Lluís, se'ls presentà, a la dreta, rutilant de tornassols | | trespol era de fusta també pulida; donchs atesa la fredor del indret hont | torrejava | 'l castell, no 's devia fer d' altra cosa. Y encara al hivern era mester | | Siga de pura pensa, siga d' exprés, es lo cas que 'l castell ja no 's veu | torrejar | . Sembla que se 'n haja anat per no veure las picardías del Dejú | | acab' esta gesta del pros Bernart. II ¿Quina ciutat | torreja | sota l' Oroel? Forta ciutat de Jaca qu' es de faels. | | raigs brilleja fantàstich palau, que, lluny... lluny, | torreja | en l'horitzó blau. Es precis que's crega | | primers que de Tebes fundaren la seu, amb set portes, i la van | torrejar | , car poc sense torres podien viure al gran pla de Tebes, per | | Per fi assolexo un saplanet format al cim d'un gros penyal, que | torreja | mar endins y m'hi aturo á descansar. La tarde es coberta y sombrívola. El | | de Covadonga y Montserrat, padrons d' antigas glorias, que | torrejan | del cel d' Iberia hermós com á pilans? May! ¿No | | 'l en dú per ròssech fet cendres y carbó. Y 'l que entre Espanya y Fransa | torreja | , mur de roca, de neu y de tempesta vestit, com bras de Deu, | | de gegants. Com llurs superbes ombres per rèbrel desvetllades, | torrejan | dotze pedres dins un palmar florit, entorn de l' ara inmensa | | lo Rose llarga estona, es ple d' alts y ombrívols arbres. Entre ells | torrejan | gallarts abets, los cedres de nostres montanyes, que la incuria espanyola | | y Puigsurroca. Damunt de totes y del Montnegre, se veu, allá d' allá, | torrejar | lo Montseny, com si diguessem lo cedre de les montanyes de Catalunya. Les | | I encartutxem espesses dinamites, Quan les gralles | torregen | la planura I hem de morir plegats, testimoni de l'Altre. | | comprar-se un arbre genealògic. Foren els anys de la Big House | torrejant | el poblet brut i amb pudor de turba. Finalment, la ficció supera els | | de la nit, l'innominat, finíssim, agut a traïció, avança contra meu, | torreja | damunt del meu silenci. Jo, no ho negaria pas, me les he d'heure amb la | | i sense vi, seria millor morir.» 17 Escolteu, escolteu, escolteu els qui | torregeu | amb sermons de pela amb deu, escolteu els qui prediqueu, escolteu els qui | | socialites i els comunites, els capgrossites i els bandarrites, que ara | torregen | , ufans i extremosos, dominats per l'urc sense mesura, i es creuen, tots | | de la llei, els captaires dels plutòcrates, els indigents dels qui | torregen | pels salons, els servents dels visirs i els consellers, els miserables | | papers de l'auca dels càtars deuterocanònics. Tots els qui presumim i | torregem | , doncs, potser que ens hi pensem una mica i mirem si no ens convé més | | dels xibequeus i dels xorigueus, que predicaven la humilitat i volien | torrejar | més que ningú, dels gratapallites i els papamosquites, que rivalitzaven |
|