DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
torsimany F 1 oc.
torsimany M 41 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb torsimany Freqüència total:  42 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al capdavall estúpides. I pretenen encara ser els torsimanys de la musa inservible o d'algun déu, com
distintes d'aquest Món, em revelares, oh diví torsimany, des de l'Empiri com a gràcia enviat per advertir-nos
amb què t'hauria de pregar, permet-me que en sigui el torsimany, jo que me'n sento l'advocat i que sóc qui propicio;
llengua és molt més que "això" que manegen els guies de turistes, els torsimanys diplomàtics i els alegres tecnòcrates "a la violeta". Un idioma és,
de mans i col·leccionista d'autògrafs que no sap llegir, serveix de torsimany i ens relaciona amb gent de Metameur. Després de la correcta benvinguda
i de manera ràpida. Totseguit reprenguérem el camí. Samba Tarabaré, el torsimany de Modury que parlava un poquet de francès, ens permetia conversar amb el
llarga caravana, tractàrem aquests punts amb Samba Tarabaré, l'excel·lent torsimany de Modury, "chef" d'aquella regió. El bon Samba, amb un aire encisador
de Bambadalà, al cap de tres hores de marxa per bosc cremat, el torsimany avençà, per prevenir el "chef" del poble. Fórem rebuts amb tots els
avergonyiria —n'estic segura— de portar-los a sobre i temeria que algun torsimany maliciós canviés en rialles i bromes tots aquests oripells de teatre.
de veure'ls partir nus abans que desarmats. Sota el nom d'"espasa" el torsimany del pensament diví entén els mitjans per repel·lir les agressions, com
al públic badoc les trapelleries de l'enorme balena. L'escandalós torsimany, amb la seva veu de trompeta, deia que el monstre marí seguia els
pissarrins, i aquests tenien un gran èxit; ens abocàvem tots damunt del torsimany que improvisava una mena de retaule popular i n'anava dient les
la poesia del període clàssic ho feia així, com ho testifiquen els torcimanys i arts poètiques medievals. Altrament, és ben cert que allò que capça el
classes populars i, sovint, les intercomunicacions es feien per mitjà de torsimanys o intèrprets. També encaixaria en aquest supòsit la societat catalana en
la forma emotiva, que va directament d'ànima a ànima, sense missatgers ni torcimanys, sense silogismes ni regularitats d'argumentació, ja que consegueix una
dolços al foc i fers als averanys. Ja per la mort no em calen torsimanys: és vida amunt que torna el meu camí; si el que après
es feia inspira d'inspiració—. Es feia es feia es feia esdevenia, era, el torsimany i l'endeví, l'augur, el transmissor del missatge i el portador del foc
ruïna. Hom pressent un nou engany tot fet d'ombra i torsimany, mes ¿qui, en cerca d'averany, rodarà la clau al pany
de nostres humilíssims serveis. Senyor Jourdain On és el torsimany, per a dir-li qui sou i fer-li entendre el que dieu? Ja veureu com
Si. [(Mostrant Covielle.)] Feu-li fer els vostres compliments per aquest torsimany d'aquí. Senyora Jourdain No en passo cap fretura, del torsimany;
torsimany d'aquí. Senyora Jourdain No en passo cap fretura, del torsimany; i jo mateixa seré prou bona per a dir-li davant del nas que no la tindrà,
Covielle [(Baix, a la senyora Jourdain.)] I jo, Covielle, sóc el torsimany. Senyora Jourdain [(Baix, a Covielle.)] Ah, sent així, em dono.
Senyora Jourdain I Nicolaua? Senyor Jourdain La dono al torsimany, i la meva dona a qui la vulgui. Covielle Senyor, us regracio.
amb inspirar les plomes burocràtiques dels astuts torsimanys del postconcili? ¿O, esportiu, sobrevola el vol a Fàtima,
sotgen roses, mal descloses. Elles —fa un vent gronxolador— són torsimanys de nostres coses, i se les diuen sense por; per a
tenebres, amb l'astut averany que tot amor és orb. L'enganyós torsimany diu que és vàlid el joc de la fosca abraçada... Ai desert dels
I en oda i cant daleges dolor i plany O de l'obscur em vols fer torsimany En els severs nocturns dels prats d'Osseja? Per a mi el mar.
—No l'entendreu perquè està escrit en anglès —els digué—, però puc fer de torsimany, si voleu. —Ara ho veig clar —tornà a interrompre Pons—. Ets tu que no
pròleg a Versions de Matsuo Basho, els seus arguments de torsimany, com s'havia apropat a una obra tinguda per intraduïble i quins criteris
(1935). Un i altre es captingueren amb l'ofici d'uns bons torsimanys, copiaren correctament les notes del pentagrama però no acabaren
amb el mur, féu parlar el mur, o, si ho volem dir així, fou saurí i torsimany del sever sermó enigmàtic del mur. La tasca de Tàpies ha estat interrogar
que els estralls propis de la guerra afectessin Elx i el seu camp. El torsimany jueu que havia participat en les negociacions, Astruc Bonsenyor, fou
ella de él y él de sí.» La Montserrat completa novament la tasca de torsimany i tots quatre somriuen, convençuts que el món és ple de narcisos. Abans
la rosa dels vents. En la solitud de la casa del call... El torsimany (Abd Allàh ibn 'Abd Allàh al-Tarğūman al-Mayūrqï) L'albufera emmiralla el
que l'home serva. Un copista quasi cec, amanuense, torsimany, profeta, escriu i esmena, però errors antics
enrere. [391-407: La vocació del poeta és noble] Orfeu, sagrat torsimany dels déus, apartà els homes primitius de les matances i el consum
"Com va el procés?" es converteix en un repte hermenèutic, una tasca de torsimanys de rodes de premsa, una missió d'arúspex d'aquells que a l'antiga Roma
perillosíssim. L'ideal seria que tots passéssim per l'experiència del torsimany, que ens toqués traduir, i ser-ne conscients. La convivència de les
pensis més: deixa'ls estar, els savis i els profetes, els escribes i els torsimanys, i compra una bona gerra de vi, de vi del millor, de vi de la bona bóta
d'ordre públic, protesta. Ell és només l'enviat, el correu del tsar, el torsimany. El ministre l'ha ben enredat. —Anem a dinar, va —diu l'Esteve, que
les escales. —Que puc passar? —diu el senyor Poch. No és pas el to del torsimany que porta les males notícies. Tampoc el del festejador, que ha quedat
l'urpa de bandolers assedegats d'or i de gemmes. Els torsimanys, al davant de la cova, entre les roques, després de rebre