Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

infestada de taurons, alguna d'elles de peixos verinosos, altres de	tortugues	enormes, i moltes d'aquestes llacunes o lagons de les Tuamotu
Aquestes senyores són d'una mandíbula feroç i d'un coll com el de les	tortugues	. Van vestides amb una bata negra que els arriba fins als peus i amb
El peix espasa més gran del món ha estat pescat a Tahití; les	tortugues	gegants d'aquestes illes, que proporcionen un carei espès, deliciosament
a la piragua, dins de la qual havia dipositat tres enormes closques de	tortuga	, mitja dotzena d'ostres de nacre, un parell de melons i uns quants
cocoter i de flors d'hibiscus. Poroi comprengué que amb els melons i les	tortugues	fèiem un paper ridícul, i abandonàrem les altres piragües, que no es
mestre" que reposa sobre una tripartició fonamental en clans de l'aigua (	tortuga	, castor, anguila, becadell, garsa), clans de la terra (llop, cérvol, ós
és particularment rebel, ja que molts dels animals per classificar (ós,	tortuga	, porc espí) podrien, també, ésser col·locats en un altre lloc. Les
celestes, nit, constel·lació de la Plèiade, etc.), a l'aigua (musclo,	tortuga	, Typha latifolia [un jonc], boira, peixos, etc.) i a la
animal desproveït d'utilitat pràctica és invocat sovint en els ritus: la	tortuga	amb cua de dents de serra. La importància que se li atribueix restaria
i a l'hivern. Ara bé, les indentacions de la cua d'aquesta espècie de	tortuga	tenen fama d'ésser en nombre de sis o de set segons els casos, el pit de
ha provocat l'extinció del clan de l'ós i la proliferació del de la	tortuga	, el qual, en conseqüència, s'ha escindit en dos subclans que ulteriorment
del llop, de l'ós, del gos, de l'opossum per a l'una, de la	tortugueta	, de la tortuga, de la tortuga del fang, de l'anguila per a l'altra, i
l'ós, del gos, de l'opossum per a l'una, de la tortugueta, de la	tortuga	, de la tortuga del fang, de l'anguila per a l'altra, i del gall dindi,
de l'opossum per a l'una, de la tortugueta, de la tortuga, de la	tortuga	del fang, de l'anguila per a l'altra, i del gall dindi, de la grua,
ja que no hi ha més que tres grups que són, respectivament, llop,	tortuga	i gall dindi, la correspondència dels quals amb la terra, l'aigua i
per parelles entre les meitats. El mateix ocorre amb les varietats de	tortuga	. El cangur gris és wuturu, el roig yanguru, però en els combats s'eviten.
i de l'estómac, a la serpent de cascavell; les úlceres i paràlisis, a la	tortuga	; els dolors interns, a la papallona, etc.. (Russell.) Entre els hopi,
permès a Goldenweiser de demostrar que els clans de la petita i la gran	tortuga	, del petit i el gran becadell, etc., s'havien format per desdoblament:
era morta. En el moment d'expirar, em clavà la vista; esbufegà com una	tortuga	i estengué la seva mà ressecada per agafar-me: ""Tu m'has mort —xiulà—
meu!" Es va treure el mocadoret i el mossegà, esbufegant com una	tortuga	d'aigua. Zorbàs va desfer-se d'ella deixant-la a la cadira propera i
mica de plaer, d'aquest plaer que coneixen fins les cabres, i fins les	tortugues	i els centpeus..." "I si mai es presentava una vella foca, com ara la
que ordinaris, penjaven-li balandrejant als costats com els alirons d'una	tortuga	marina. Uns ulls petits, de no cap color precisa, guspirejaven dins de
que hi dormen dintre, i fins l'aigua d'una font, que surt de sota quatre	tortugues	, raja am prudencia i quietut, pera rimar am tot lo que la volta, no
arpies cegues i desplomades, estatues embrionaries, serpents,	tortugues	am quatre caps, i se li renova el record dels contes de quan un era noi.
en el cim del penyal esquerp! En Melrosada et guaita com una trista	tortuga	, aclaparada per la closca de la seva indignitat i la seva timidesa! En
damunt l'esbiaixada tasca de marqueteria d'aquella esquena immensa. —La	tortuga	té l'esquena més forta, però no tan alegre —digué sentenciosament. —La de
com em passà quan vaig mossegar la rel tota clapejada de blau que Oo, la	tortuga	, va dir-me que era un aliment sanitós. Però em sento l'estómac feixuc i
segura del seu pensament: —Quina lluminària d'estels! L'escarabat i la	tortuga	La tortuga li diu, un xic irònica: —Com és que no surts, a l'hivern?
seu pensament: —Quina lluminària d'estels! L'escarabat i la tortuga La	tortuga	li diu, un xic irònica: —Com és que no surts, a l'hivern? Li respon
en terra. Home perdut. Aquella posició li era quasi tan fatal com a una	tortuga	la de sobines sobre la pròpia closca, i ell ho entenia talment així que
de la colla va tornar al joc. Capítol IX La història de la falsa	tortuga	de mar —No us podeu pensar que contenta estic de tornar-vos a veure,
deixà el joc, tota desalenada, i digué a Alícia: —No heu vist la Falsa	Tortuga	de Mar, encara? —No —digué Alícia.— Ni tan solament sé el que és una
Mar, encara? —No —digué Alícia.— Ni tan solament sé el que és una Falsa	Tortuga	de Mar. —És la bèstia de la qual es fa la sopa de Tortuga —digué la Reina
que és una Falsa Tortuga de Mar. —És la bèstia de la qual es fa la sopa de	Tortuga	—digué la Reina. —Mai no l'he vista ni he sentit parlar de cap —digué
mandra! —va dir la Reina— i porta aqueixa senyoreta a veure la Falsa	Tortuga	de Mar, perquè en senti la història. Jo he de tornar endarrera i vigilar
tan manada, mai! Abans que haguessin anat gaire lluny, van veure la Falsa	Tortuga	de Mar, de lluny estant: seia trista i soliua damunt un petit relleix de
en passa cap de pena, sabeu? Veniu. Així van anar pujant cap a la Falsa	Tortuga	de Mar, la qual va mirar-los amb uns ullassos plens de llàgrimes, però
desitja conèixer la vostra història, ella. —La hi diré —féu la Falsa	Tortuga	de Mar en un to pregon, cavernós;— seieu, tots dos i no digueu cap
no comença.— Però va esperar pacientment. —Temps enrera —digué la Falsa	Tortuga	de Mar al capdavall amb un pregon sospir— jo era una Tortuga de Mar de bo
la Falsa Tortuga de Mar al capdavall amb un pregon sospir— jo era una	Tortuga	de Mar de bo de bo. Aqueixes paraules van ésser seguides per un silenci
de tant en tant feia el Grifó, i el constant sanglotar feixuc de la Falsa	Tortuga	de Mar. Alícia va estar molt a punt d'aixecar-se i dir: —Gràcies, sempre
continuà tranquil·la, sense dir res. —Quan érem petits —continuà la Falsa	Tortuga	de Mar al capdavall, més calmada, per bé que sanglotant encara de tant en
de tant en tant,— anàvem a escola dins la mar. La mestressa era una vella	tortuga	de mar, i solíem anomenar-la tortuga de terra... —Per què li dèieu
la mar. La mestressa era una vella tortuga de mar, i solíem anomenar-la	tortuga	de terra... —Per què li dèieu tortuga de terra, si no n'era? —demanà
de mar, i solíem anomenar-la tortuga de terra... —Per què li dèieu	tortuga	de terra, si no n'era? —demanà Alícia. —Li dèiem tortuga de terra perquè
Per què li dèieu tortuga de terra, si no n'era? —demanà Alícia. —Li dèiem	tortuga	de terra perquè ens ensenyava —digué la Falsa Tortuga de Mar iradament;—
Alícia. —Li dèiem tortuga de terra perquè ens ensenyava —digué la Falsa	Tortuga	de Mar iradament;— tanmateix esteu molt sòpita! —Hauríeu d'avergonyir-vos
amb cor d'enfonsar-se terra endins. A l'últim el Grifó va dir a la Falsa	Tortuga	de Mar: —Tireu endavant, vella companyona! No hi despenguem tot el sant
—interrompé Alícia secament, tota ressentida. —Que sí! —digué la Falsa	Tortuga	de Mar. —Quietud! —afegí el Grifó abans que Alícia pogués parlar de bell
—afegí el Grifó abans que Alícia pogués parlar de bell nou. La Falsa	Tortuga	de Mar continuà dient: —Vam tenir la millor instrucció; de fet, anàvem a

Pàgina 1 (de 19)

50 següents