×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tosa |
Freqüència total: 28 |
CTILC1 |
i cabres de la hisenda de Nabal. Eren els jorns alegres de la | tosa | , jorns d'hospitalitat, dansa festosa i pròdiga | a Isaac son pare, devés la terra de Canaàn. Labàn era fòra, llavors, a la | tosa | del séu bestiar, i Raquel furtà les idoles que tenía son pare. I portà | feren noves a Tamar: —Vetaquí, li digueren, ton sogre puja a Tamnas, a la | tosa | del séu bestiar. Ella, llavors, que es lleva del damunt les vestidures de | que semblen esperar les confidències de l'home. A punta d'alba comença la | tossa | de les vicunyes, que dura un parell de dies. El xafurnat és | vergonya, del lloc on els han pres la llana. Llibertat! En una d'aquestes | tosses | restà una vicunya sola. En la cursa se li havien trencat les dues cames | tenir desvetllats les que matinen. Però, vaja, no s'ha perdut res.— La | tosa | A la primera quinzena de juny vam xollar la ramada tota. Aquell dia els | de tanta llana bona que talla com lo vent. Lo dia de la | tosa | és dia celebrat per les cases pallareses | cançó cantada a cor pels mateixos tonedors, que la van repetint durant la | tosa | ; verament, cantada per aquests, és plena de vida i de colorit. Perquè els | amb detall. Abans de sortir cap amunt tenia lloc una altra labor: la | tossa | o esquilada de les ovelles. Els qui la realitzaven rebien el nom de | deia l'emborret i tots anaven fent parella per les cases. A la | tossa | , si hi havia alguna ovella que anava desfeta, és a dir tenia | de deu mil. Un cop en els baixants hom realitza l'operació de la | tosa | , duta a terme, com indicarem més endavant, per colles d'homes migrants o | el bestiar ocupa els baixants, és quan es duu a terme l'operació de la | tosa | (tondre, xollar; avellonar al sud de Catalunya). El pastor | del poble pels diferents veïns que no són pastors. Un cop enllestida la | tosa | , cada cap és senyalat amb la marca del seu amo, mitjançant un instrument | Miquel) rendiment econòmic llet; adob per als camps; època de cria llana ( | tosa | ); adob per als camps; fabricació de formatge engreix del bestiar; | la llana es fa abans de pujar la ramada als pasturatges estivals. La | tosa | és la festa magna dels pastors, en la qual semblen oficiants d'un ritu, | y esment del bestiar de llana: Castes de bestiar. Llet, formatje. Llana: | tosa | y neteig. 366. Cabricultura o cria, guarda y esment del bestiar | del dañ que, per aquell tems, li ocasionan los insectes. Aquesta segona | tosa | es fá mes necessaria per los pagesos, qui, en dita estació, veuen raras | de braus. Alari i les seves riqueses en bestiar de llana. La | tosa | . La transhumança: descripció d'un gran ramat que baixa dels | les cireres primerenques. Els pastors i llur ramat. Vers la | tosa | . Partença del de Superna i recança de Margarida. Cant segon | bon vent us porta aquí? —Quin bon vent? L'arreplegada per la | tosa | i l'esmorcada: el sol pica, puny la mosca, i ensopit l'anyell | de llentrisca i farigola, bela amb llarg bel astorat. I baixaren vers la | tosa | anyells de llana llustrosa i primales i tercenques i | llur blancor de vori cobrien valls i pujols. Quin goig, el temps de la | tosa | ! De llet molsissa, escumosa, s'omplien les grans | Eren allí els seus marrans ben peixats, amb grans forres de | tosa | , grossos i bells, que tenien la llana d'un bru violeta. | fig. 5). Una vegada s'ha tancat el motlle (fig. 6) aquest s'omple de cera | tosa | (fig. 7) es deixa refredar i quan l'obrim tindrem una figura de cera | era possible dreçar un arbre del coneixement a partir d'uns orígens | toses | , bruts, grossers, d'on derivarien per una branca la lògica, la moral, | de ser un Altre i ser Ningú li corr galtes avall. | Toses | després de Damià Huguet a Jofre Palau i a Miquel Estelrich, | bels d'ovella. — Xaia, que busques pastor? —A ses | toses | de Morell vàrem tondre na Joana i n'hi tallàrem de | —en la seva versió més heroica—, i tenien fama de ser els més | toses | , perquè sense estudis s'ho havien guanyat tot literalment al peu del |
|