Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enorme com la lluna, la d'un orbe que l'astrònom	toscà	a través dels vidres contempla, essent ja nit, al cim de
fogons, económics, ni la torratxa amb vidres verts, ni el llac voltat de	tosca	, amb les oques wagnerianes, ni el pescador de terrissa, ni les boles de
vells jardins, reclosos en grans patis senyorials, hi neixen caminets de	tosca	, am plantes tísiques i esmortuïdes, que no fan més que flors incluseres;
per anar fins a la Mare-Balena. La Mare-Balena era un illot de	tosca	que negrejava a unes quantes braces banda allà de la boca del port. La
veure'ls. Frank. Florència. Noms esventats, perduts en el temps. Tardes	toscanes	de Fiésole, el mirador abocat a la planúria que l'Arno fecunditza.
de cinyell, junt amb les galtes sense afaitar, negres del polsim de la	tosca	i esgarrapades per la brutal carícia d'una panna o d'un argelagó, els
de núvols color de rosa i com hi revolaven els oronells. La	tosca	de les pannes, rescalfada pels últims raigs del sol, seguia exhalant
d'aspecte sanitós, de capçana rodona i frondosa, de canó recte i de	tosca	llisa. També les seves mans no sabien estar-se d'acaronar-los. Els
que era a la via Maragliano. Firmava passaports o feia versos amb un	toscano	llarg, negre i pudent a la boca. A sobre del cap engomat, un retrat de la
Roma amunt. Parsimoniós, amb un paquet de llibres i diaris a la mà, el	toscano	indefectible a la boca, parlava sense acabar mai la gràcia ni l'enginy.
va descobrir senyals d'una llegenda a claps trencada per la rebava de la	tosca	. Ara la lletra gòtica era més ben tallada i deia així: I al peu de la
el darrer tomb de la seva immobilització successiva i les plasmava en la	tosca	d'abans. Una separació d'elements dava joc a la boca, i el fulgurant
d'enfarinar-se la cara com pallassos. Beu uns glops de cafè, encén mig	toscà	i, a posta, però discretament, empeny cap a vosaltres una revista que ja
preu que sigui, els pescadors la compren! ¿I de fumar? En Vicent paga els	toscanos	a vint-i-dues pessetes cada un, i sols de tabac gasta vint duros cada
tot escampant aquella curiosa flaire d'emplastres de pa, baieta, corda i	tosca	que sempre acompanya la presència del forçat. —no us ho prengueu tan a la
sigui un Diccionari dels mots, frases i maneres de parlar que la llengua	toscana	havia pres de la provençal. Aquest Diccionari es va publicar l'any
indústria tèxtil, i ho són així mateix noms de teixits especials com el	toscà	perpignano, o valensana i
escultòrica que correspon realment al capitalisme, apresa dels obradors	toscans	, a la ciutat dels teixits i de les grans finances, tota feta, en un
catalans van irradiar les dues concepcions, la dita borgonyona i la	toscana	. El món cavalleresc en declí, cultivant la primera; i la nova
Sluter, el situa com un paral·lel de Donatello. La diferència amb el gran	toscà	resideix en part en els mitjans. Donatello treballà un marbre finíssim o
pas a un pati on arcs i voltes a la italiana descansen sobre columnes	toscanes	. Al costat, l'escala es cobreix amb un enteixinat de fusta ricament
línies del Petit Trianon, però amb un pòrtic ja neoclàssic, de columnes	toscanes	llises de fust (1772). Tot el període de guerres entre Espanya i
més simples, més pures i més arcaiques, com els capitells jònic i	toscà	(en lloc del corinti que havien prodigat els barrocs), i els fusts de les
neoclassicisme pintoresc de Belanguer i Ledoux. Cascades, brolladors de	tosca	amb figures de marbre, terra cuita o fosa, amb barana de ferro al volt,
de Montserrat, que és un exemple de l'intent de traduir les formes	toscanes	a una sobrietat formal idèntica a la que va determinar la traducció
però, que no comprèn en aquesta franquícia els romans, provençals,	toscans	, venecians i pisans que resideixen en aquella ciutat. Ja anteriorment hi
de fins del segle XIV i principis del següent. El gran mercader	toscà	Francesc Datini tingué nombroses filials i entre elles vàries a
de Gerd, s'havia procurat un paquet de "labor de guerra" i un parell de	toscans	, de manera que la conferència no havia de patir per manca de l'estímul
pugui esmunyir. —Pensem-hi, doncs, companys —digué Gerd, encenent un dels	toscans	i posant-se a fumar amb entusiasme.— Què pensaria de tot això Mr. Ellery
esmolades, hi feren l'honor degut. A la fi, amb una tassa de cafè i un	toscà	, la satisfacció de Gerd arribà al cim. El personatge havia vacil·lat
menjà i callà. A mi em passà igual. Després de l'excel·lent dinar, el	toscano	als llavis, la duresa mineral de Port Comte em semblà més fina i
les unes de les altres, per a poder-les treure amb pa de terra o	tosca	en el moment de la plantació definitiva. La plantada definitiva té lloc
aigua a pressió, al seu mal estat per l'obstrucció que va produint-hi la	tosca	, i al sistema que regeix de repartidors, no cal pensar amb milloraments.
Gal·lies. Segueix el feix de dialectes que constituiren, predominant el	toscà	, la llengua italiana. I anant fins a l'orient d'Europa trobem el rumanès,
capes anyals complertes i a més dues capes incompletes: una, junt a la	tosca	o part exterior de la panna, formada en el període comprès del moment de
El nou suro format és l'anomenat seconder, que tant pel gruix de la	tosca	com pel seu clivellament o esquerdat característic, no assoleix encara
o barrera a la dessecació. Els teixits exteriors morts constitueixen la	tosca	de la nova panna de suro." "Pel cas que pel moment interessa, cal fer
i flexible, reblaniment que més endavant facilitarà l'eliminació de la	tosca	. Així mateix, la cocció augmenta el volum del suro, augment que es fa
de les pannes a l'objecte de separar-ne tan bé com sigui possible la	tosca	, o sia la part llenyosa, aspra i rugosa que cobreix la cara externa de
sempre manualment. El toscador és l'operari que amb la rascleta treu la	tosca	de les pannes de suro; la rascleta és una fulla de ganivet en forma de
consisteix en mullar amb aigua la part externa de les pannes, o sia la	tosca	, per aconseguir humitejar-la i estovar-la lleugerament, passant-hi la
Ja no cal dir que si l'operació de toscar té per objectiu eliminar la	tosca	o tanta com sigui possible, només serà factible i fàcil si el suro és tou
el suro —cal confessar-ho— no es pretén altra cosa que treure un mínim de	tosca	, o sigui tal com ja fou dit, és un simple tràmit d'enganyifa. Les pèrdues
amb fissures superficials o fondes, la classe o qualitat de la	tosca	, etc.. Podem examinar la cara oposada, o sia el ventre de la panna, per
l'anomenada tache jaune. Aquesta taca es manifesta a la	tosca	i descoloreix el teixit suberós dels seus voltants. Són taques d'un
Una esquena llisa, sense esquerdes, "allistada" i amb ben poca	tosca	. Un ventre amb un relleu ben llis i un arrenjament lenticular gairebé
la primera làmina produïda tindrà una cara enterament coberta amb la	tosca	del suro, i, per tant, és separada com una deixalla, que rep el nom
De l'Alighieri es diu que dubtà d'escriure la /Comèdia\ en	toscà	o en provençal —llengua en la qual parla en el Purgatori Arnau
de la gent culta. I ho féu abans que el Dant no ho fes en la seua llengua	toscana	. I és que les llengües seguixen les vicissituds de les nacionalitats,
és obra snob com la que féu Narcís Vinyoles en escriure una poesia en	toscà	. En el mateix moment en què la nostra literatura assolix el cim de

Pàgina 1 (de 7)

50 següents