DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tossa F 127 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tossa Freqüència total:  127 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llibreria Bori, al carrer de Ferran. —Mira-te'l! Mira-te'l! Feia tossa enmig dels altres llibres esporuguits. Era un volum ample i llarg, de
devers on caminàvem nosaltres sota el sol, semblaven aixecar-se unes tosses com uns altars daurats. ¿Eren unes muntanyoles, potser les Alpilles
ningú no pensaria en la tragèdia finida de tot just si no fos la negra tossa d'un pagès, allà dalt de la costa, retallada damunt dels celatges que
dura vergassada, de triar l'esquena que n'és més mereixedora. I la negra tossa del pagès que ha ferit la malaventura, entenebreix el gloriós foguejar
prodigiosament fins a les puríssimes blavors del cel les amoratades toses de les estrebacions més vehines del Puigmal, el sol no hi pica. Proba
de ponent, abarcant una quarta part de la llargada del poble, fent més tossa que l'encastellada iglesieta y son campaneret romànich, la vaig veure
de nerviosa que la caracterisen. Vaig, després, saludar a la que feya més tossa, per no dir nosa, de totes: a donya Tecla Gomis, una tarragonina
resultava enganyador; una oca a dues centes passes para la mateixa tossa que un ànec a trenta. A poc a poc el matar l'oca esdevingué una qüestió
anys de ser-ne fòra parlava con si mai hagués perdut de vista la Tossa fosca de Montroig. D'haver-los sentit anomenar tant per ell, sé de
del Ponent malèfic, la Mare de Déu del Mont exten la seva ampla tossa, servant el dolç secret de tantes verges que l'esperança de properes
tornaven a començar, fins que es cansaven de la ciutat i retornaven a les tosses dels arbres, esperant que el Poble de la Jungla arribés a fer-ne cas.
mostrant els seus bells retrets, el Turó de Popa us descobrirà la seva tossa de bisó a la vostra dreta i, en front, com més amunt més descoberta, part
dalt ho veurem tot més clar i el nostre esguard s'estendrà més lluny. La tossa del Muntnegre s'ajeu de tramuntana a garbí de llarg a llarg de l'horitzó.
resultava enganyador; una oca a dues centes passes para la mateixa tossa que un ànec a trenta. A poc a poc, el matar l'oca esdevingué una qüestió
mida de les armes que no els que en sobreïxen i ofereixen pertot una gran tossa a les ferides. La millor mesura del diner és la que ni cau en pobresa, ni
veyent pels balcons de mitxdia lo hermós panorama de la Plana ab la tossa del Montseny en darrer terme, y pels balcons del interior aquella
tot arreu, cridava amb els músics, deslligava dubtes, feia circular a la tossa de gent que hi havia a la porta. La música, més que sonar, de vegades
sense pastor ni pleta ni orri. Quan ve l'època de la cria o de la tossa, els apleguen al corral del mas, i un cop llestos els tornen a engegar a
a la ratlla de França, però calia encara escalar i doblar l'eixarrancada tossa que els separava de Sant Llorenç. El sol s'havia colgat de pressa part
ja, en vaporosa blavor matinal, la muntanya de Montjuïc aixecava la seva tossa opaca, poblada de llumetes que brillaven misteriosament, entre tupides
foc en esclatar-hi el ponent. Entre la riada de carros navegaven immenses tosses de camions carregats a curull: sacs, gàbies, caixes... Ací sonava una
a la carretera de Mataró. —No els veus? Són els qui pugen al tramvia, fan tossa darrera els vidres de les finestres; no sap de quina acaba de lliurar-se,
una dona que tenia deu anys més que no pas ella, ben bé; de molta més tossa i molt més forta. Havia estat un cas de gelosia. Totes dues feien vida
I encara que sigui difícil d'imaginar una altra biblioteca que fes la tossa de la del senyor Dalmases, és gairebé segur que n'existien d'altres, i
que, al cap de poca estona, la fruita que havia anat guardant ja feia una tossa molt considerable. El menut no hi veia de content. —Manoi, que en són, de
res que sobresurti del pla terrer, res que li faci ombra amb la seva tossa massa imponent... Doncs, a les noies de Casa Manterola del Canyís, els
I aquest concepte de l'espai val tant per a les coses de gran tossa —edificacions, cases— com per als objectes més petits. La doctrina de la
en compte en qualsevol forma del disseny és la relativa importància de la tossa o volum aparent. I no solament per l'objecte en ell mateix sinó per la
Reguerot del Clavegar Xapall de la figuereta Anlliscalls Roca musclera Tossa alta Cova del Pebre Sella Pas de les sirenes Coveta o amics Bancada Cor
Maladetta-Comoloformo-Peguera, Pic de Salòria, Casamanya, Monturull, Tossa Plana, Campcardós, Carlit. Aquestes cimes es drecen damunt d'onades
que segueixen. B) El Montseny El massís del Montseny forma una tossa enorme de material hercinià que domina, cap al N. O., la plana de Vic i,
Pics de Posets, Aneto, Maladetta, Comoloformo, Peguera, Turó de Salorià, Tossa Plana, Campcardós, Carlit. Més al Sud la carena dels turons està ja
m. a Comapedrosa; 2.859, a l'Alt del Griu; 2.907 a Tossa Plana; El Carlit es dreça a 2.921. Quant a l'onada del Canigó,
elevades que envolten la Cerdanya. Aquests massissos: Campcardós, Tossa Plana, Puigmal, Puig d'Alp, etc., conserven en les seves parts superiors
bastant neta, marcada per les onades del Canigó primerament, després per Tossa Pelada, Cap de Querol, Muntanyes dels voltants de Solsona, Lladars,
van a reunir-se totes les aigües que davallen de les crestes d'Andorra (Tossa Plana, Campcardós), del Carlit, Font Romeu, Coll de la Perxa, Puigmal,
i de les grans crestes frontereres hispano-andorranes (Vall Civera, Tossa Plana, Monturull, Perafita) va a ajuntar també les seves aigües a les del
de considerable eminencia, com el Puig-Rodó á 1056 m. i la Tossa de la Caritat á 1008. Está situat á 850 m. sobre el
municipi, si bé té el nucli capital a 369 m d'altitud, en una tossa, té les terres regades, amb conreus d'evident importància, situades molt
parli del seu cim. Segons la configuració del capdamunt serà un puig, una tossa, una mola o un pic. Si el capcer se'n va molt enlaire, tindrà una
cresta amb pitrada blanca de la Maladeta, amb la no menys alterosa tossa de Pocets, gegantines ingències separades solament pel solc no menys
i el tarot arrodonit, a tall de solideu eclesiàstic, que porta la tossa de Sant Llorenç del Munt? Ambdues summitats són posades en rengle i
pobra capella al costat de l'habitacle del missioner, és la que fa més tossa. Les altres són establiments de compra-venda mal engiponats, escampats
la grua, en l'hora vespertina, quan el sol ponent emmoradeix la tossa del Montseny i la calma de l'aire i del moment abaten tots els neguits
muntanyes que va des del Puigmal (2.913 m), passant per la Tossa d'Alp (2.531 m) fins al Cadí (2.561 m). La divisòria
també una sèrie de cims que cal conèixer: Monturull (2.761 m), Tossa Plana (2.898 m), Portella Blanca (2.519 m, collada que
zona d'excursions. I a l'est, fent base a Tuixén, la Serra Pedregosa, la Tossa Pelada, la serra del Verd, i el massís del Port del Comte (Serra de la
diferenciats: al nord, el conjunt de cims pròpiament pirinencs: Perafita, Tossa Plana de Lles, Puig Pedrós, etc.. El refugi "Folch i Girona", del Club
dels Esparvers, a la Portella de Meranges o a la Portella Blanca, a Tossa Plana de Lles, al Pic d'Envalira, etc.. En el vessant sud de la Tossa
, a Tossa Plana de Lles, al Pic d'Envalira, etc.. En el vessant sud de la Tossa Plana hi ha el refugi "Cap de Rec", que és també un bon centre

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »