DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
tossir V 511 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tossir Freqüència total:  511 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

petita habitació); és una nena dèbil i indefensa; està una mica malalta i tus sovint; la seva veu és tendra i suplicant com una veu d'infant: "Tu tens
socialment imposada: esternudar o escopir, gratar-se o defecar, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat ens demana quan hem de realitzar alguna
estan millor: l'Albert, sense febre; la Roser ja s'ha llevat. La menuda tus, però no gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'un verd tendre,
emmalaltia i en moria i tot. A les Torres, Jeroni es refredava sovint, tossia, tenia febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues amb vinagre
de les portes llançades per la seva mà era idèntic. Jeroni dormia poc, tossia cada cop una mica més i els seus ulls prenien aquella estranya lluïssor
densa, amb gust d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia, tossia i escrivia sense adonar-se del pas
d'oli, amb un gust dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia, tossia i escrivia sense adonar-se del pas del temps, sense
dolç que s'encastava al paladar. I tossia i escrivia, tossia i escrivia, tossia i escrivia sense adonar-se del pas del temps, sense fer esment de Cèlia
avi també l'havia tingut i que, a la nit, mentre roncava, s'escanyava i tossia perquè el cuc li treia el cap per la boca. Després vam pujar al terrat a
sí, acabeu-me de matar... no puc més!... Don Tomàs de Lloberola, volgué tossir, congestionadíssim, però s'ennuegà, s'escanyà materialment; d'una manera
el volant de la mà de l'una a la de l'altra, fent viratges sensacionals i tossint amb uns escarafalls de polla d'aigua quan els autòmnibus del servei els
indecís, temerós, a la cigarrera oberta que li presenta l'home. —No fan tossir? —Tenen sabor d'ambre. Prova-ho; ara rai que estem sols! —Sols,
mitjanit, em passava tot a l'instant de reconèixer el seu trepig o el seu tossir enllà del carrer; el cor se'm fonia com una cera i esdevenia altra vegada
seva imatge i per primera vegada comprenc que és un tuberculós. El sento tossir. Es neguiteja. Diu que és estúpid treballar tot el dia com una bèstia
se contempla ab dolor y parodia los detalls de la Traviata tossint etc., á gus del artista.] ¿hi ha algú capás de estimarte? pot se si;
llenguatge. Josep escoltava, mirava. Si la seva mare, que cosia a dalt, tossia o elevava la veu per donar una ordre a una criada, Josep s'estremia com
bruta i arrossegant una mena de plantofes una mica grans i envellides. Va tossir amb la tos ronca de les velles cantants, com un bram d'ase, s'aturà i
d'ase, s'aturà i mirà Zorbàs amb orgull. Els seus ulls s'enfosquiren. Va tossir de nou perquè la sentís i va passar vora d'ell, balancejant-se i removent
com si no rodés. Estic suat, em tiro al mar, agafo fred, em vénen ganes de tossir, guh! guh!, per alleugerir-me, però em fa vergonya, patró, faig recular
vergonya, patró, faig recular la tos per força —i, per això, ¿m'has sentit tossir mai? Mai! I no solament, com podries creure, quan hi ha altra gent
ja ve la Resurrecció amb l'anyell; ja ve el regne dels cels. Vaig tossir. Zorbàs m'aixafà el peu com per dir-me: "Calla!" —He vist el
l'únic moble que li havia restat fidel. Les galtes li cremaven de febre, tossia. Així que em va veure, sospirà planyívolament: —I Zorbàs, amic, i
quan li ve corrent avall i el riu l'emmena ell i comboi, però que sua i tus i esbufega, com un vell asmàtic, així que li toca de pujar amb el corrent
pàl·lida vessa pels muscles sos cabells i porta un vestit blanc; tus molt perquè crida més que tots. De sobte, inesperadament, exclama: Sí,
amb els ulls girats cap al seu poble. Devegades n'hi hà algun que tus, i aquella tos ve d'allà, d'ultramar, de les nits d'aquell Paraná o de les
llaüd davant les persones a qui ha estat promès, Cidias, després d'haver tossit, alçat la gira de randes, estès la mà i obert els dits, despatxa greument
Ella seia a la voreta del foc. En Melrosada parlava de pintura; tossia una mica; deia que estava constipat. La seva muller se n'anava un instant
la conversa amb algunes paraules sobre coses indiferents, o sospirava, o tossia. Un cop tocaven les deu, deixava caure son avís, clar i net, sense que
els uns als altres i a saltar amunt i avall amb les quatre potes, bo i tossint. —Voldria menjar —digué Mowgli. —Sóc foraster en aquesta part de la
com ja sabeu, havia tornat enrera i embolicat el rastre. S'assegué, tossí i rondinà i donà alguna ullada al seu entorn i Jungla endins per copsar
aplegada a l'entorn de l'arbre comunal. Buldeo estava estès per terra, tossint i gemegant, i tothom li feia preguntes. Duia el cabell caigut damunt les
Era que el pare acabava de despertar-se amb una ratxa de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig creure que s'aixecava
d'aturar per dificultats de respiració. Més tard, devia començar de tossir i escopir sang. Un instint dramàtic que aquestes pobres bèsties deuen
La pista ens revelà, a Samba Tini, al portador i a mi, que el Koba tossia, i esquitxava sang i baves. A pas de cursa ens posàrem damunt la petja
diversos. Ja he dit el que fan els tocats als pulmons: s'aturen, per tossir, i respiren tan dificultosament que no poden sostenir la cursa. Si la
ganivet. Ja ho he dit. N'estic fart de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi l'oli del rector. No el meu. I el pitjor és
serè, suau i car. El cambrer, esmunyedís com una ombra, era una ombra que tossia en tornar. Les catifes molsudes ofegaven la remor de passes, i el
s'aturà de sobte, mirà Arnau amb una expressió embeneitida, es posà a tossir violentament. Però el minyó no tenia esma de fixar-se en aquelles
dius que l'ofici d'herald és el que més t'agrada... El porter es posà a tossir en recordar que no feia pas molta estona que la seva muller havia afirmat
manera brillant a la polèmica del cel obert. Parlàvem de tot. Lluïsa tossia molt. Em semblà diversos cops que era tísica. El dia catorze de desembre
i quelcom que havia en l'ambient, l'obligava a retenir-se les ganes de tossir i a dissimular en el que fos possible la seva presència. De vegades, el
pàl·lida vessa per les espatlles sos cabells i porta un vestit blanc; tus molt perquè crida més que tots. De sobte, inesperadament, exclama,
tan sols ha sentit el meu trepig quan he entrat al templet. M'ha calgut tossir ben fort per tal que s'adonés de la meva presència, i aleshores ha
tal vez argentino?... Per tota resposta, jo encarcaro les celles, tusso dos o tres cops i, finalment, li assenyalo el salakof. El cert és que
D'un replà a l'altre: petjades fermes, dures; un d'ells, en ser dalt, tus, i se sent topar a terra la salivada que el porc ha escopit per l'ull de
trobaves que el món feia cara de vell arrossinat; deies: carranqueja, tus, escup, el cap li va en roda, farà un pet com una gla d'un dia a
vent a les xemeneies i el fum acre, que treien per la boca, que ens feia tossir; els dies de pluja interminables que passàvem a les golfes jugant a dir
Les noies feien pinya al voltant del braser pràcticament extingit. Una tossia; l'altra estava afònica; la tercera tenia un rogall de matís alcohòlic
quan estic refredada. Que es facin repicar. Els estranya que canti quan tusso com un gos i quan el nas em va com una canal. No els he dit mai que m'
un moment potser s'oblidava d'ell, però, després s'enllitava fatigat i tossia d'una manera anguniosa. Cada nit venia el Camallarg. Un gegant que

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »