Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda	tossut	i, de l'altra, del tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri.
rivalitzaran en mèrits i en subtileses. Alguns em qualificaran de simple	tossuda	, i crec que aquests tindran més raó que els qui triïn l'agraït expedient
a Erasme, quan volia —i necessitava— compaginar aquest designi	tossut	i integrador d'independència amb els seus problemes personals: amb uns
edat. Fou tothora el jove napoleònida, enèrgic o ambiciós, romàntic i	tossut	, que són els seus personatges —o si ho preferiu—: els seus
la florida. Ací i allà, a l'entorn d'un arbre que els fums llords i	tossuts	han escarransit, s'amunteguen tot de feixos de canyes seques i pelades,
dia, que ens obliga a sostenir un impossible diàleg amb una criatura	tossuda	, estúpida que no té cap ganes de dialogar amb nosaltres. Una criatura
instint educatiu, duent-lo a remolc de la mà, com si conduís un vedell	tossut	. —És una ciutat gran —li deia la dida amb orgull—. Fixa't quina ciutat tan
i rentava i planxava les brodades camises i els llençols, que Jeroni,	tossut	, es canviava fins i tot cada setmana, no com era costum a casa el Mestre
Orient pròxim, tristesa coberta per tot aquest perdut tresor, i per la	tossuda	alegria d'un carnaval que era també una paròdia d'alegria. Venècia estava
la ciutat, car era provinent de l'Abruzzo i, com és fama d'aquesta terra,	tossut	i malcarat. Pel to amb què Jeroni parla del tal Jervolino no és gens
el plaer del remordiment li compensava l'immens tedi de viure, reclamava	tossut	una vida eterna. Des de l'immens avorriment que l'ofegava —com de petits
d'un epíleg afegit per un novel·lista poc destre, per un novel·lista	tossut	que ha volgut donar a la seva obra una extensió que de cap manera havia
ciutat, i calia esperar una solució que per força havia de sorgir de la	tossuda	actitud de tots ells, una nova realitat amb la seva capacitat d'obrar, de
s'allunyen, i se'ns va cansant la mà que acaricia el front	tossut	de l'anyell íntim, i ve que adoptem aquest plural, no
de dos o tres, molt separats els uns dels altres, ínfims i	tossuts	com els corcs d'una gran soca aterrada, els maquis
crucificada perquè ella sempre volia fugir. I quan es posava una mica	tossuda	a voler saber la nit de nuvis procurava distreure-la i una bona
grisa i blanca. I un dia la mare d'en Quimet em va explicar que era un	tossut	i que, quan era petit, la feia tornar boja. Que quan li manava que fes
mullant i aquella senyora caminava, caminava, com un escarbat, decidida i	tossuda	, i jo al seu darrera fins que va arribar al davant d'una església i va
l'estona quan no parlava i dues arrugues llargues entre cella i cella: de	tossut	. I va dir que sabia molt bé el que deia i el que feia i perquè ho deia
posar la mà a la boca sense deixar-li dir més adjectius; però Frederic,	tossut	, amb la boca tapada, volgué continuar, i quan es va convèncer que era
haurien continuat fent un paper relativament brillant; però la vanitat	tossuda	, patrimoni secular de la família, i aquell enderiament a voler aparentar
Quan es moria algun parent llunyà, don Tomàs deia: "Els està bé, per	tossuts	. No han volgut que el visités el doctor Serramalera i, és clar, tenen un
però que estava equivocat. Guillem no es movia en la seva posició	tossuda	de donar-li el bitllet. Conxa aleshores, no entenent la insistència, per
de bona voluntat; oi? —Sí, Laura; jo ja sóc un home de voluntat; i	tossut	també ho sóc molt. Ja ens ve de família; vull dir que quan algú m'ha
bescanviaven llur blat de moro per caça. Es deia que eren francs,	tossuts	, experts a predir el temps. Quant a les cabanes de l'aldea de la
que és propi de la nostra civilització. Això no obstant, la fidelitat	tossuda	a un passat concebut com a model intemporal més que no pas com una etapa
de sátiro. Tenía 'l front bombat, y molt sovint sos cabells caragolats y	tossuts	se li despenyavan per ell com las enredaderas que coronan los penyals.
per las dificultats qu' ella veya en perspectiva redressarse temerarias y	tossudas	contra la unió de dos cors que li semblavan nascuts l' un per l' altre,
prénla dona, prén—. Per tota resposta, tancá las dents com una criatura	tossuda	y demaná que tornessin á tancar los finestrons. —Pera veure una claror
de curanderos que la fustera y demés vehinas venían preconisantli, ara	tossuda	com lo bou, després dócil com l' anyell, plena en fí d' aquell malestar,
que las blondas no cobrían y l' escomesa fou llavors més valenta, més	tossuda	que may. Ab lo cor agitat, los ulls fets brasas, l' imaginació exaltada,
vaig dir jo fent un somrís dubtós. —Ja veig que no us convenceré. Sou	tossut	... —Cadascú a la seva, senyor. —Si teniu les vostres raons... Jo vaig
caigut una fusta i... Pots dormir; ajeu-te que apago el llum. Enravenat,	tossut	, es mantenia estàtic. Cosme avançà cap al capçal amb l'intent
estan aconsellant des d'ahir vespre la meva dona i els meus fills. Sóc	tossut	, ja ho sé, però si m'obligaven a callar em feriria! Seguit de Pineda i
casa no arribaven a cobrir les teves despeses. Era ferreny, poc cordial i	tossut	el pare, però no li negueu instint i olfacte. Passava davant vostre com
Què et sembla, veus?: ja li tenim un peu al coll! Josep va somriure. "	Tossut	però bonfeiner", pensava. Amb el vell Cosme els colors eren el que eren;
i escups el teu refús a la cara de Júpiter. Però a despit d'això, bèstia	tossuda	, el teu cor ja fa molt de temps que m'ha dit que sí. Obeiràs, doncs.
polítics, científics, tothom, després d'una protesta més o menys	tossuda	, aplaudia el talent de Darwin. L'Església, però, va protestar fins a la
"a més d'ésser descregut, no es recorda gens de l'antiga doctrina. És	tossut	com un mall. Creu fort i mort que ha vingut al món per ferrar cavalls i
es plany de l'escassa col·laboració. Si no fos per l'esforç de quatre	tossuts	els "miracles" es perdrien. I el senyor Mateu de vegades comença de
Però creava a la perifèria una mentalitat de "sucursal" empipadorament	tossuda	. A la realitat autòctona se sobreposaven noms, consignes i jerarquies que
a la terra plasma el seu caràcter de bon pagès, barreja de senzill,	tossut	i sorneguer, com el presenta l'escrit En defensa pròpia,
més estona en parlaments amb l'ermità, el qual, a la fí, era d'una llei	toçuda	i maliciosa, sinó que, sentint la pluja a l'esquena, i tement l'esclat de
seva emulació, la seva resistencia, i especialment la seva impertinent i	toçuda	intervenció en tots els meus designis, no assestaven enllà d'una intenció
estaven llestos. S'ha de dir, per a ésser verídics, que hi havien òssos	recontratoçuts	que no sempre volien tornar-hi an el lloc que els corresponia, i allavors
quins vint duros, cavallers! Vint duros solemnials, tan arrelats, tan	toçuts	i aimants d'aquella llar, que per a treure'ls d'aquella banca hi havien
anys, les finques i les obligacions, no podia baixar a Barcelona... Ella	toçuda	i més toçuda, a volguer tenir garanties. Prou li vareig dir que els
i les obligacions, no podia baixar a Barcelona... Ella toçuda i més	toçuda	, a volguer tenir garanties. Prou li vareig dir que els millors jutges del
com un Magdaleno. Però jo volia anar més enllà. No en tenia prou. Era	tossut	. Volia encarar-me amb la sòrt i dir-li: "Apa minyona, veiam qui té
cant de l'olla i la cassola on cou el sopar. El pare, davant per davant,	tossut	, celles juntes, s'esforça a destriar filagarses de veritat en l'embullada

Pàgina 1 (de 17)

50 següents