Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tot IND 455198 oc.
tot M 9827 oc.
tot QUA 34753 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tot Freqüència total:  499778 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per a qualsevol altre feinós encanteri. Persisteix, doncs, en
el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va
que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va
Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els
per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això és
torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla, com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la
com per distret miracle, una parella lluminosa, l'Èter i Hèmera. De tota aquesta mescla i d'altres posteriors i sovint incestuoses, unes mescles
veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent
aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir també molts fills, tots gegants i monstruosos, enemics del cel. Uranos, que hi governava, els
de sangassa i xàfecs de semença, amb la carn i la pell complementàries, tot el complex embalum, per la immensa superfície del netíssim Pontos. Ben a
escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens guardarem prou de detallar tot el que va sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el
amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels
el va guanyar, el va encadenar i va obligar-lo a retornar, plens de vida, tots els petits déus englotits. O Cronos els conservava sencers en el seu
rompre els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres a favor. Tot era ple de Gegants i de Cíclops, del llinatge d'Uranos i Gea. Tres dels
i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva comuna gènesi. De
les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana
a reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins,
durant una curta i molt precària vida, eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un mateix i
i de feinejar. Parlava tan sols per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien comentat tota mena d'assumptes. "La veritat és que
per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien comentat tota mena d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira va descarregar el
esquerdades, l'himne de l'himeneu. També el de Peleu amb Tetis i fins i tot, mesos després, érem a la naixença d'Aquil·les, que acabarà, ben jove,
d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els
amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa
d'un escrúpol de sort. Metis Metis sabia més coses que tots els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa desgràcia. De
víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després de regirar sense èxit tots els indrets, Zeus es va desesperar. "Ni que sigui dintre les meves
pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es lamentava a crits Zeus. I es pegava amb tanta
que se li va esberlar: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el
totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les altres innegables qualitats de Metis, emmudida per mi per
nostres relacions han de ser per força unes altres. Després, surto del tot emancipada i lliure i vull disposar de la meva pròpia vida. Procuraré que
Els mortals aprecien també el marbre, encara que no tant, i per damunt de tot valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença d'argent
n'han esgotat, com molts escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més amunt, he examinat els cursos del Styx, del torrent del
el toro, en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i de cintura i de tots els òrgans zenitals —no costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra
viu plaer, les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els meus compliments a aquest pacífic bou ben informat de
cas, en adreçar els meus compliments a aquest pacífic bou ben informat de tot i raonable, no puc evitar l'impuls nerviós, estúpid, d'emprovar-me cada
endevinant-ho, els guardes de l'execució de la duríssima sentència. "I tot per afavorir els homes, immunds, impurs, insolents, tan perillosos."
en l'airejosa presó que durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven,
la fi un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila
el món és absurd, poblat d'irracionals. D'una manera o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas descoratjar.
Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la
aleshores de la virtuosa i poderosíssima Hera, la més encotillada, en totes les accepcions, de les deesses. La importunava tant, que Zeus es va veure
per un prodigi únic, ardentment femella— que era la reproducció exacta de tots els trets i la figura de la mestressa de l'Olimp. Ixió, enganyat, va
tard, entès amb les eugues que pasturaven prop del Pèlion, a Magnèsia, tota la rara, híbrida i nombrosa raça dels Centaures. Pel que respecta a l'avi
amb el marejadíssim Ixió inseparable d'ell, sense un bri de repòs per tota l'eternitat. Les Graees "D'ençà del nostre naixement, el nostre aspecte
límits del món, en un tombant de la nit. Sí, les germanes posseïm, entre totes tres, un sol ull i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn,
immutables, perfectes. Tu, Medusa, la més implacable, segons com, de totes tres, ets, tanmateix, la més afortunada. Ets mortal, no se m'acut com
d'esdevenir humà, amb els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els ulls closos, almenys en
moment del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més enllà dels extrems límits del món, les
fora de seny delejaran de venjar-te, orbades, per la desenfrenada ira, de tot repòs. Recorda't de les teves germanes, que mostren i mostraran, com a
però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota rectitud, i corre cap a elles, als prats plens de flors, on troben la
debò un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense perdre alè, Arístocles, una mica

  Pàgina 1 (de 9996) 50 següents »