×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb toxina |
Freqüència total: 176 |
CTILC1 |
de la diftèria als nens seguint el mateix sistema d'acostumar-los a les | toxines | i segons ens han assegurat, i si no és cert estem disposats a | úric, causa inmediata de vostra malaltía; per la pell les més dolentes | toxines | ; i per l'intestí, els detritus. Doncs bé, per afavorir la respiració, | de l'Institut Pasteur. Aquests autors injecten subcutàniament la | toxina | de l'estafilococ i donen lloc a la formació d'una àrea de reacció; al dia | fins als períodes finals, sense que mai es produeixin fets d'absorció de | toxines | . En els casos que per un motiu o altre s'ha efectuat una finestra al | amb guix i els pacients no patien cap mena d'agressió per les | toxines | de l'anaerobi. Els mateixos gèrmens productors de la gangrena gasosa en | una escala de valors invertida, un comerç moral i intel·lectual ple de | toxines | contra les quals les vacunacions i prevencions són incitatius constants | i Meillière estudiant el saturnisme féu notar la tendència de | toxines | i verins entrats a l'organisme de fixar-se a la regió fatigada. S'ha | sempre en castellà, temien d'engolir, convençuts que estava infestat de | toxines | separatistes i que els faria mal profit. I en certs instants lúcids, | que les combustions íntimes dels teixits deixen en la sang, i de les | toxines | que segreguen els microbis causals de la malaltia, interessa moltíssim | reproduir-se fabriquen o segreguen unes substàncies químiques anomenades | toxines | que irriten els teixits i els destrueixen donant lloc a la producció d'un | i venç les defenses orgàniques pot succeir que el microbi i les seves | toxines | s'escampin per la sang generalitzant per tot el cos la malaltia. A | agrejat pel fracàs, la fermentació tallada a deshora hauria derivat en | toxines | impossibles de digerir..." Caminava cada vegada més de pressa, amb una | es tornaven paralítics: paràlisi diftèrica, mecatxis el... A causa de les | toxines | escampades per l'organisme. El nostre ofici és ben marrà: toxines i | de les toxines escampades per l'organisme. El nostre ofici és ben marrà: | toxines | i porqueries. —¿Haurem d'avisar en Lluís? —Ca, home, ¿quines ganes d' | Era un malalt que cercava son remei, sense que el remei equivalés a una | toxina | per als sans. 1927 és com 1898? No. En aquest espai de | als folículs intestinals, que's filtra pels renyons a fí de retindre les | toxines | que han escapat a sos cooperadors d'esterilització per a passar al | residus de l'alimentació càrnea, el fetge s'encarrega de neutralitçar les | toxines | i anar-les desprenent a dosis fracta a fí de que no sobrevinga cap | en restar permeables i hipertrofiades, deixant, en aquest cas, passar les | toxines | al torrent circulatori d'una manera semblant a si ens feren la fístula | al fetge amb la de sortida. Insuficient el fetge per a neutralitçar les | toxines | de la carn, els renyons acudeixen a son auxili traient, amb l'important | serveix de vehícol que passant pel fetje arrocega la cantitat de sucre i | toxines | que aquesta glàndula no pot transformar o neutralitzar; a l'ensemps | solubles de la vitalitat d'aquest microbi, els tòxics tetànics, la | toxina | en una paraula. Això mateix ens succeirà amb el còlera. És aquesta una | la malaltia, com en el cas del tètan, per la injecció de les | toxines | , fins en absència del microbi. Però encara que nosaltres poguem provocar | la formació de ferments defensius específics. Així un microbi o les seves | toxines | ocasionen la caiguda als humors de substàncies enzimàtiques especialment | capacitat dels teixits de destruir en estat natiu certs microbis i certes | toxines | , sols es distingeix l'immunitat natural de l'adquirida per la intensitat | a la immunitat adquirida. Com hem vist, la presència del microbi o d'una | toxina | —d'un antigen, en una paraula— accelera el desprendiment de determinades | determinada una citolisina; per una bactèria una bacteriolisina, per una | toxina | una antitoxina; sempre un ferment o un conjunt de ferments que | factor químic és el primordial. Obra químicament el microbi per les seves | toxines | , pels seus productes de secreció i de dissolució protoplasmàtica, i obra | i també a la dels productes solubles reaccionals. La circulació de les | toxines | pels organismes infectats s'ha provat repetidament. Després de Kitasato, | més constants de reaccionar l'organisme animal a la presència de les | toxines | és la febre. El sistema nerviós modifica la regulació tèrmica en els | Podem produir a voluntat la febre per la injecció de microbis o de | toxines | . En els animals, provocant infeccions vives; en l'home, injectant | de produir anticossos que digeriran els microbis i que destruiran les | toxines | . En aquests fenòmens hi intervenen els factors purament humorals i la | propietats antitòxiques. S'injecten al cavall fortes dosis, creixents, de | toxina | diftèrica, i al cap d'un temps —el necessari per que s'hagin produït els | tal que, injectat aquest sèrum a un malalt de diftèria, pot fixar la | toxina | i evitar la intoxicació (a part que, per les propietats bacteriolítiques | l'afinitat específica dels tòxics microbians sobre els teixits nerviosos: | toxines | del tètan, del botulisme, virus de la poliomielitis; o d'una acció | en les infeccions. Charrin i Gley descobriren la virtut paralitzant de la | toxina | piociànica damunt els vasodilatadors; modernament són innombrables els | ronyó transmiteixen aquesta lesió a sa progenitura, conseqüència de les | toxines | que s'han creat a l'organisme, les quals ataquen als orguens homòlegs del | com a productor de anticossos, ni com a destructor de gèrmens o | toxines | , sinó, probablement, per la seva influència damunt del metabolisme | de productes nocius derivats de l'alimentació, i d'altra, a la de | toxines | procedents de bactèries abans esmentades, les quals obrant sobre els | del fetge: com a productor de bilis, glicogen, urca i destructor de | toxines | . Melsa: situació, volum, relacions i estructura. Fisiologia. 52. | bacteries per la forma i per la funció. 6. Bacteries patògenes. | Toxines | . Virulencia. Atenuació. Saprofitisme. 7. Acció del medi sobre | schok, d'autolisi muscular (Quénu i Delbet), reabsorció de | toxines | normalment contingudes en les cèl·lules vives (Duval i | i per tant, de obtindre el calor que el bany ens proporcionava sense les | toxines | de la desassimilació. P. Però, el fret continuat, aplicat amb | orgàniques hi ha grans diferències i per això, els alcaloides i les | toxines | de les secrecions animals, poden absorbirse o ésser inoculades amb | amb els altres fenòmens de floculació dels col·loides del plasma per | toxines | microbianes (per exemple la tetànica), per l'arseno-benzèn, pel sèrum | patològiques de fons endocrí, com temps ha sabem que ho són moltes | toxines | microbianes i molts verins endògens i exògens. Però aquests agents | vivo una potestat especial destructora de gèrmens infecciosos i de | toxines | microbianes, però és un fet experimental la producció d'estats de | la producció d'estats de congestió de la tiroide a seguit d'injeccions de | toxines | , sobretot les piògenes i la diftèrica. També ha estat demostrat per | acusen els privats de tiroide i els hipotiroïdians enfront de totes les | toxines | . Houssay ha pogut veure com en el sèrum dels cavalls tireoprius no és | alguns l'esterilitat derivaria de la intoxicació general produïda per les | toxines | microbianes i es recolza en el fet que el metabolisme basal és subnormal | de l'antigen en la seva relació amb l'home. Si la bactèria o | toxina | és sensible als mecanismes exteriors defensius, la infecció o la |
|