×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb trabucar |
Freqüència total: 240 |
CTILC1 |
| decantar-se massa en determinades qüestions sense que les Institucions es | traboquin | i s'estabilitzin sobre el centre de gravetat teocràtic o | | lleven la gorra davant de tot senyoret insolent són els qui més de gust | trabucarien | mitres i corones. Perquè aquesta mena de revolucionaris són tan | | molt enfadós, d'unes maquinàries que no ha vist mai però endevina, ni el | trabucar | -se en les tenebres d'una ampla canonada que li surt al pas, no ignora que | | el seu cos picava contra terra, com si la serp fos un fuet de carreter, | trabucant | el pot de llauna, la sabonera i el raspall de les fregues i baldament la | | i Alícia va estar força, força pitjor, perquè la Llebre de Març havia | trabucat | adés el gerret de la llet en el seu plat. Alícia no desitjava pas ofendre | | que donà un tust al clos del jurat amb el caire de les seves faldilletes, | trabucant | tots els jurats damunt les testes de la multitud de més avall, i allí van | | Tantost el jurat s'hagué refet una mica del trontoll d'haver estat | trabucat | , i hagueren estat trobats llurs pissarres i llapis i hom els els va haver | | potser siga l'únic cami sortós per guanyar el temps. —Ai, ai, ai! No's | trabuqueu | , senyor; no digau nicieses. Deixeu aquestes coses per a la taula de café. | | jo l'inic." "Suborn no pendràs, car suborn cega els qui hi veuen, i | traboca | les paraules dels justos." "L'hoste no afligiràs, car vosaltres sabeu | | tristos nuvis novicis. Ara posaven torta una pintura sobre la paret, ara | trabocaven | un pitxer, ara desordenaven la pisa de la lleixa, ara esbarriaven amb | | i no sap aconduir-lo, féu un altre, tot tabalot. I d'un revés de colze | trabocà | la tassa del brou de dia d'enterrament. Maria Pia, esquitxada, hagué de | | avall; em destroça els colzes, però no he perdut un sol bunyol ni he | trabucat | la plàtera. El dinar comença a les dues. Dura fins a les sis. Fins a | | incontenible. I ha estat precís un altre Carnaval per tal que se'm | trabucàs | altra vegada l'existència". "El diumenge, ¡sí, ja veus, només ahir i em | | —exclamà el captaire—. Que et creus que abandono la meva mercaderia? —I, | trabocant | el canó al call de la mà, n'arreplegà el contingut i se'l ficà novament a | | vararen les pontones; varen col·locar-s'hi de dos en dos, amb perill de | trabucar | -se'ls a cada moment. Es movien d'ací i d'allà, calladament sota la gran | | de menjar-se-la si no hagués vist el meu bolic. Aquesta vegada no em | trabucà | per atènyer el que dugués, però em féu estar amb el costat dret en l'aire | | que es sigui tan estrictament acurat, en buidant el vas, que s'arribi a | trabucar | -lo, amb el caire damunt del propi nas. Jo ho havia fet en un excés | | era l'honradesa personificada i va protestar amb tota la seva força. Va | trabucar | -se damunt del braç de la senyora Pocket i exhibí als espectadors un | | emmalaltit com fan i faran i caldrà que facin tots els esperits que | trabuquen | l'ordre designat pel Creador. I ¿podia jo mirar-la sense pietat, en | | pegava un bot, es decantava per damunt del seu capturador, que havia | trabucat | , i arrencava el mantell de la gola d'aquell home arrupit que seia a la | | tan sobtat, i l'esforç del seu arrestador per a retenir-lo, ens havien | trabucat | . Em va dir, en un murmuri, que ells dos havien caigut abraonats i que | | encetall. et. Ex.: bolcar, bolquet; lliscar, llisquet; | trabucar | , trabuquet; xiular, xiulet. alles. Ex.: deixar, deixalles; | | "Els diners, dins de poc, res no valdrien." La revolució que havia de | trabucar | totes les coses i canviar totalment el règim social i de treball, la | | rom?... Triï, que no hi ha res de tot això. Riu tant que la tassa es | trabuca | i el cafè s'escampa per terra. —Aloma... Ell corre a salvar la sucrera, | | Quica la Pigà inventava, sense vindre a pèl, barallant temps i edats, | trabucant | personatges, retallant d'ací i apegant d'allà, afegint oracions ab una | | que vèieu una terra que jo, per damunt de tot, amava: mes un servent, | trabucant | -lo una mica, ha deixat vessar la terra. I jo ho sento, pel sol que ens | | escorredor en un parc d'atraccions. Els planys d'en Batista van fer | trabucar | el cor de la ferrenya Quitèria, i dues hores bastaren per traslladar els | | seguit se'n pujà fins al sostre. Aleshores l'Espurneta va fer veure que | trabucava | el càntir. —Oh, quina llàstima, àvia nostra! —es va plànyer—, amb la | | va... Ella sempre ha volgut que li digués Merceditas... Resulta tan fàcil | trabucar | la c i la d! Jo ja no puc, és un truc | | violenta extremitud acompanyada d'un moviment tan brusc amb el cap que | trabucà | la cullera amb tan mala sort que la més gran part de l'aigua caigué sobre | | fins a l'aigua de l'aigua. El cap, coronat amb braguer, que rodolant | trabuqués | els alcohols dels capvespres, de les tèbies confessions amorosides pels | | pera formar una pasta clara que se posa al foc pera espessirla; se | traboca | en un drap sobre del qual se extén la pasta; los extréms del drap | | els mots de paraula, sense anotar-los, en el moment d'executar-los els va | trabucar | i escriví, sense pensar-s'hi: "Yo soy el rayo" i, endut pel | | cosa massa bella per a poder tenir durada. La Revolució francesa que va | trabucar | tants de valors i en creà d'altres, imposà una nova moda, ben acollida | | i l'equilibri. Un canvi molt lleuger en la temperatura és suficient per a | trabocar | tota aquesta bastida de combinacions, si és permès el servir-se d'aquesta | | sa pasta dins sa casserola, i pot anar en es forn. Quan sia cuit, el | trabucaràs | dins un plat, lo de damunt davall, esperant que sia fred per treure-lo a | | En esser ben espès, posaràs dins un plat un retget d'aigo de roses i | trabucaràs | es menjar blanc, remenant sempre es plat perquè quedi col·locat per un | | i un canó de canyella per cada ou. (Llimona, fora). Després que l'hauràs | trabucada | dins es plat, i ja quan serà casi freda, tendràs una giradora flamejant | | calenta. I així fins que sia cuita. El sendemà, que ja serà ben fred, se | trabuca | dins un plat. Altre flam Per una lliura (400 gr.) de sucre s'hi | | caramel·lo. Tendràs una post ben llisa; l'untaràs d'oli de metles dolces. | Trabucaràs | es sucre damunt sa post, en tenir-lo a dit punt. Es sucre s'escamparà i ja | | gr.) de sucre en remui. Cada dia el remenaràs dues o tres vegades, | trabucant | -lo damunt davall, durant sis, set o vuit dies. Hi posaràs mitja cloveia | | en remui dins s'aigoardent; cada dia ho remenaràs dues o tres vegades, | trabucant | -lo damunt davall, per espai de set o vuit dies; hi posaràs mitja cloveia | | de mitja montanya avall ho amagava tot, formes, termes, horitzons... Sols | trabocant | se sobre la barana's veya quelcòm diferent: pels rostos aspres del vol de | | y tornà al balcó pera desfer el devantal ab més comoditat. Tot maldant se | trabocà | sobre la barana y resseguí d'un ràpit esguart la plassa sencera. No vegé | | establir una dinastia afgana, que fou per una estona prou forta per a | trabucar | la de Pèrsia, però que no trigà a ésser xuclada per les conquestes de | | sota els umayyads les dues famílies feren causa comú, però en haver estat | trabucats | els usurpadors, els abbasides en recolliren tot el benefici; la sang de | | població moresca romangué a Espanya després que el domini islamita fou | trabucat | , i, així com hem vist, molts de milions en visqueren per espai de segles | | i entre 942 i 947 aquella dinastia fou gairebé | trabucada | per un aventurer khariji, Abu Yezid, conegut per "l'home de l'ase", que | | són tractats com si fossin nins de Castella. El castellà se'n ressent, és | trabucat | de dalt a baix, des de la fonètica fins a la sintaxi. El capgirament no | | buròcrata, que, acostumat a parlar i a escriure en la llengua autòctona, | trabucà | la formulació de l'espectacle? No puc aturar-me a verificar si El |
|