Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de comentar una transformació dins un silenci infinit. De segur que es	tracta	de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics, de rialla inextingible.
Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la recerca d'un llibre que	tracti	de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen,
defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben	tractades	, amigues de l'home i fidels a ell. No necessito avisar-te, però, que n'
el jove es disposava a esperar amb una humil paciència. El déu el	tractaria	amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per
la senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li aprovo és que va	tractar	, casant-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal
trobo enlloc el que aquests ximples trinen. Pst, pst",	tractava	d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que
el sacrilegi, les mutilacions dels simulacres d'aquell del qual	tractem	, a Atenes, durant la guerra del Peloponès. Tucídides és un dels més grans
el seu caràcter, la senyora Magdalena Blasi. Una amazona No creiem que es	tracti	d'Ael·la, Celaeno o Antíope, i és evident que l'artista no ha volgut
del dia més feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de	tractar	, però quedaran com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb
diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es	tracta	d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava
unes quantes hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es	tracta	d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me,
Pel que fa al noi, el vaig engendrar, no ho nego, però no l'he	tractat	gaire i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com acabaria, amb
relacions d'amistat —era de les poques famílies del poble amb qui es	tractaven	—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de
més no, l'havia estimada. Era esquerp, brusc, sí; però, si se'l sabia	tractar	, darrera d'aquella aspresa aparent no hi havia home millor. El seu cor
a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo	tractar	, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és
fou adjudicada a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia competir amb ell,	tractant	-se d'obsequiar la Mila i quan el prometatge encara no estava formalitzat?
a veure realitzat aquell casament. A part de les riqueses, Tiago la	tractava	amb afecte, i al seu davant, en la solitud de la seva vida, Munda del
extrem, que resolgué de veure Mila de totes passades, i l'esperà. Mila el	tractà	amb afecte, fent més gran encara la seva tristesa, ja que davant d'ella
fet, qualsevol altra persona s'hauria sentit desarmada, i més,	tractant	-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret,
Tino Costa l'interrompé, encara, en les seves reflexions: —Però ara no es	tracta	pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de
encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es	tracta	d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes persones, de
no puc mirar sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror. Es	tracta	de la impietat, per un costat; per l'altre, dels sofriments de la
costums d'una època determinada. En la versió primitiva —l'autèntica— es	tracta	d'una deessa que amb els seus dos fills bessons acabats de néixer va
de foc; en la cristiana, que vaig sentir explicar a una dona de poble, es	tracta	de la Verge Maria i del seu Fillet. És curiós de comprovar, de passada,
es limita al somni de les llegendes com la que havem referit. En elles es	tracta	només d'exemples, posats com un mirall als ulls de la gent i en els quals
Quim Bisa a casa seva d'amagat per pregar-li que parlés amb Tino Costa i	tractés	de convèncer-lo que renunciés a Mila o procurés almenys esbrinar d'ell
indignat. Perquè, quina follia era aquella? ¿Com podia llançar-se així,	tractant	-se d'una noia com Mila, que tots respectaven i volien, separada d'ell per
ell i el volgué animar. Però ara li semblava ja que amb els seus esforços	tractava	únicament d'ofegar aquella veu de retret que començava a formular-se en
amanyagada i regalada. Mila —ell ho veia ben bé— necessitava ésser	tractada	així; altrament, la seva ànima, com una flor lluny del sol, es marciria.
amb ell més afectuosa, a desgrat de la major severitat amb que ell la	tractava	, però no féu res, car l'obsessió del seu amor la dominava i la feia
i tia Càndia li prometé fer tot el que pogués per saber noves d'ell.	Tractà	de trabar conversa amb Maria Àgueda, per a la qual cosa li sortí al pas
de correspondència a l'afecte fraternal amb què ell sempre l'havia	tractada	. En canvi, ara davant d'ell no experimentava pas el mateix sentiment que
entre el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada, afegí	tractant	de vèncer-li els últims escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia: el temps
que li sonava com d'un desconegut. Continuà amb la mirada en ell, com si	tractés	de cerciorar-se que era, efectivament, el seu amat qui li parlava. Ara el
terrors. Tornà a posar els ulls en la figura; la mirà llargament: com si	tractés	de penetrar en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge
Per centèssima volta recordava el seu rostre, les seves paraules;	tractava	d'endevinar què podia amagar-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i
paraules, i es preguntava i es tornava a preguntar com havia pogut	tractar	-la com la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu
es preguntava i es tornava a preguntar com havia pogut tractar-la com la	tractà	, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu senyal de pesar o de
que et portaren a fer-ho; siguin els que siguin, no mereixia que la	tractessis	així. No trobaràs cap altra dona que t'estimi com ella. Quan recordo
davant tota escena sentimental el retragué de fer-ho, sobretot perquè es	tractava	únicament de proporcionar-li una alegria inútil. Esperaria veure si el
amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i indiferent com si es	tractés	d'ella mateixa. En aquesta nit freda de març Tino Costa anava a trobar-se
pueril a la vegada. Ella se li acostà. —És molt bonic, fa plorar molt. Es	tracta	d'una noia filla d'un paleta; ella es diu Joana... —Ja ho sé; troba un
Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades	tractava	de dissimular sota els adobs. Anava en efecte, molt pintada i retocada,
Per què vas anar-te'n? Per què vas deixar-me sola? Per què m'has	tractat	tan cruelment?" "M'apar que no tinc ja pares, ni poble, ni família; que
parlaren de Tino Costa. —Tu el vas conèixer, oi, papà? —Sí, vaig	tractar	-lo, i força íntimament; podria creure, fins i tot, que, a la seva manera
sé què, no sé com dir-ho; quelcom que atreia poderosament tots els qui el	tractaven	; una mena de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi,
del seu pare, d'Anselma, potser també d'Andreu, car tampoc ell no la	tractà	malament. Després puja a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb
noia, travessà una estança mísera, on una vella, asseguda en una cadira,	tractava	d'adormir un infant brut i raquític: el bressava en la mateixa cadira i
l'un en l'altre la felicitat! Per ella i per ell ho desitjaria com si es	tractés	de mi mateix... Però deixem-ho. Parlem de nosaltres, Sileta. Fa dies que
el va anar seguint un bon tret pensant qui podia ésser, tement que no es	tractés	d'algun malfactor, i que fins molt després no caigué que era ell. Així ho

Pàgina 1 (de 832)

50 següents