Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tractar M 9 oc.
tractar V 33621 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tractar Freqüència total:  33630 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de comentar una transformació dins un silenci infinit. De segur que es tracta de la burla d'algun d'aquests nous déus olímpics, de rialla inextingible.
Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen,
defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades, amigues de l'home i fidels a ell. No necessito avisar-te, però, que n'
el jove es disposava a esperar amb una humil paciència. El déu el tractaria amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per
la senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li aprovo és que va tractar, casant-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal
ai. No trobo enlloc el que aquests ximples trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que
el sacrilegi, les mutilacions dels simulacres d'aquell del qual tractem, a Atenes, durant la guerra del Peloponès. Tucídides és un dels més grans
el seu caràcter, la senyora Magdalena Blasi. Una amazona No creiem que es tracti d'Ael·la, Celaeno o Antíope, i és evident que l'artista no ha volgut
del dia més feliç de la vida. Les peülles són potser més difícils de tractar, però quedaran com un parell de miralls, si l'Erasme les envernissa amb
diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava
unes quantes hores de descans, encetaria alguna becaina. No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me,
Pel que fa al noi, el vaig engendrar, no ho nego, però no l'he tractat gaire i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com acabaria, amb
relacions d'amistat —era de les poques famílies del poble amb qui es tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives mares havien estat amigues de
més no, l'havia estimada. Era esquerp, brusc, sí; però, si se'l sabia tractar, darrera d'aquella aspresa aparent no hi havia home millor. El seu cor
a través de les espines. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant. Manuel l'advertí: —Per què no et domines, Mundeta? Ell és
fou adjudicada a l'hereu de Candaina. Perquè, qui podia competir amb ell, tractant-se d'obsequiar la Mila i quan el prometatge encara no estava formalitzat?
a veure realitzat aquell casament. A part de les riqueses, Tiago la tractava amb afecte, i al seu davant, en la solitud de la seva vida, Munda del
extrem, que resolgué de veure Mila de totes passades, i l'esperà. Mila el tractà amb afecte, fent més gran encara la seva tristesa, ja que davant d'ella
fet, qualsevol altra persona s'hauria sentit desarmada, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret,
Tino Costa l'interrompé, encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de
encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes persones, de
no puc mirar sense experimentar un sentiment de vertigen i de terror. Es tracta de la impietat, per un costat; per l'altre, dels sofriments de la
costums d'una època determinada. En la versió primitiva —l'autèntica— es tracta d'una deessa que amb els seus dos fills bessons acabats de néixer va
de foc; en la cristiana, que vaig sentir explicar a una dona de poble, es tracta de la Verge Maria i del seu Fillet. És curiós de comprovar, de passada,
es limita al somni de les llegendes com la que havem referit. En elles es tracta només d'exemples, posats com un mirall als ulls de la gent i en els quals
Quim Bisa a casa seva d'amagat per pregar-li que parlés amb Tino Costa i tractés de convèncer-lo que renunciés a Mila o procurés almenys esbrinar d'ell
indignat. Perquè, quina follia era aquella? ¿Com podia llançar-se així, tractant-se d'una noia com Mila, que tots respectaven i volien, separada d'ell per
ell i el volgué animar. Però ara li semblava ja que amb els seus esforços tractava únicament d'ofegar aquella veu de retret que començava a formular-se en
amanyagada i regalada. Mila —ell ho veia ben bé— necessitava ésser tractada així; altrament, la seva ànima, com una flor lluny del sol, es marciria.
amb ell més afectuosa, a desgrat de la major severitat amb que ell la tractava, però no féu res, car l'obsessió del seu amor la dominava i la feia
i tia Càndia li prometé fer tot el que pogués per saber noves d'ell. Tractà de trabar conversa amb Maria Àgueda, per a la qual cosa li sortí al pas
de correspondència a l'afecte fraternal amb què ell sempre l'havia tractada. En canvi, ara davant d'ell no experimentava pas el mateix sentiment que
entre el temor i el desig de complaure Mila. Ella, animada, afegí tractant de vèncer-li els últims escrúpols. —Serà un moment, tia Càndia: el temps
que li sonava com d'un desconegut. Continuà amb la mirada en ell, com si tractés de cerciorar-se que era, efectivament, el seu amat qui li parlava. Ara el
terrors. Tornà a posar els ulls en la figura; la mirà llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge
Per centèssima volta recordava el seu rostre, les seves paraules; tractava d'endevinar què podia amagar-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i
paraules, i es preguntava i es tornava a preguntar com havia pogut tractar-la com la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu
es preguntava i es tornava a preguntar com havia pogut tractar-la com la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu senyal de pesar o de
que et portaren a fer-ho; siguin els que siguin, no mereixia que la tractessis així. No trobaràs cap altra dona que t'estimi com ella. Quan recordo
davant tota escena sentimental el retragué de fer-ho, sobretot perquè es tractava únicament de proporcionar-li una alegria inútil. Esperaria veure si el
amb la mateixa esperança de felicitat, tan cansada i indiferent com si es tractés d'ella mateixa. En aquesta nit freda de març Tino Costa anava a trobar-se
pueril a la vegada. Ella se li acostà. —És molt bonic, fa plorar molt. Es tracta d'una noia filla d'un paleta; ella es diu Joana... —Ja ho sé; troba un
Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que debades tractava de dissimular sota els adobs. Anava en efecte, molt pintada i retocada,
Per què vas anar-te'n? Per què vas deixar-me sola? Per què m'has tractat tan cruelment?" "M'apar que no tinc ja pares, ni poble, ni família; que
parlaren de Tino Costa. —Tu el vas conèixer, oi, papà? —Sí, vaig tractar-lo, i força íntimament; podria creure, fins i tot, que, a la seva manera
sé què, no sé com dir-ho; quelcom que atreia poderosament tots els qui el tractaven; una mena de simpatia misteriosa, que no sóc capaç de definir. A mi,
del seu pare, d'Anselma, potser també d'Andreu, car tampoc ell no la tractà malament. Després puja a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb
noia, travessà una estança mísera, on una vella, asseguda en una cadira, tractava d'adormir un infant brut i raquític: el bressava en la mateixa cadira i
l'un en l'altre la felicitat! Per ella i per ell ho desitjaria com si es tractés de mi mateix... Però deixem-ho. Parlem de nosaltres, Sileta. Fa dies que
el va anar seguint un bon tret pensant qui podia ésser, tement que no es tractés d'algun malfactor, i que fins molt després no caigué que era ell. Així ho

  Pàgina 1 (de 673) 50 següents »