Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
tradicionalista AI 216 oc.
tradicionalista M 87 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb tradicionalista Freqüència total:  303 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per l'Església catalana. De bon antuvi, es manifestà en el paternalisme tradicionalista dels Centres Catòlics fundats a València i Tortosa pel pare Vicent i
les consideraren democràtiques. No podien concordar-se amb el parer dels tradicionalistes, que trobaven en els mateixos exemples la millor fermança de llurs
que els catalans de l'Edat Mitjana no eren ni liberals, ni demòcrates, ni tradicionalistes. Foren homes de llur temps, que resolien llurs problemes d'acord amb una
una fórmula moderna? No ho sostindríem pas; seria una errada de tipus tradicionalista. Cada temps porta les seves exigències i comporta les seves regles
com l'única possibilitat de destruir els adversaris polítics —o sigui tradicionalistes i carlins—. Com que mai el règim constitucional no respongué a les
generacions senceres i ens fan creure que som el poble més conservador i tradicionalista de la terra. Les alteracions revolucionàries, les atribuïm a la
el país. I això fou degut a dues conviccions: la primera, de caire tradicionalista, reposava en el manteniment de llur posició diferenciada en el conjunt
des dels primers dies de prendre el poder entre el seu localisme tradicionalista i els seus afanys d'intervencionisme hispànic, entre el seu
vigilant" de Ferrater i Mora. Per ella som un poble tan tradicionalista i, ensems, tan innovador. Perquè la voluntat exigeix decisions actuals i
la mirava com es mira una bèstia estranya. Tots els hebreus de Palma eren tradicionalistes i catòlics enragés, perquè Mallorca i l'Església els havien pegats
Els Colleres, com totes les famílies importants, fins en això eren tradicionalistes. Les senyores no trobaven eufemismes per comentar el cas, i els
son i d'intuïció estètica, restava d'esquena). Aquests darrers eren tots tradicionalistes, pel fet mateix que l'Església i l'illa els havien perseguits d'una
sense perdre res d'essencial, al futur. Catalunya és substancialment tradicionalista, si per tradicionalisme entenem, no una doctrina, sinó una forma de vida,
feudal. Frederic, que renegava dels encarcaraments i els aires tradicionalistes del seu pare, i volia ésser un home modern i despreocupat, no deixava de
i com si el neguit no tingués res a veure amb els escrúpols diguem-ne tradicionalistes. Seria absurd negar que, en part, el "malestar enfront del benestar" —i
és encara el cas dels savis de vilatrista i els catedràtics amb barret de tradicionalistes. Les recents disputes entorn del nomenclàtor dels pobles mallorquins ens
Així va ocórrer al Principat, on la veta romàntica més cultivada fou la tradicionalista, d'origen germànic i anglosaxó, amb els fantasmes d'Ossian i de Walter
moviment valencianista. L'altra branca conservadora era específicament tradicionalista. A Cadis, en 1812, ja l'encarna Francesc Xavier Borrull, que,
en mal castellano se ha dado en decir "masas", afirmava un líder tradicionalista, Polo y Peyrolón, en 1896. Als carlins i als republicans hauríem
coincidien a denunciar la Monarquia liberal com una ficció insultant. Els tradicionalistes l'atacaven pels seus principis liberals precisament; els republicans, per
la seva preceptiva classicitzant, allunyada, cal reconèixer-ho, dels tradicionalistes culterans. L'estendard conservador i elegíac —contradicció de mots i
Per qualsevol costat que l'esguardem, Quadrado se'ns mostrarà com un tradicionalista moderat, com un observador elegíac, incapaç d'intuir la idea de
com és la seva finalitat primera, la mútua llibertat. Els espanyols tradicionalistes —ignorants de la vera tradició espanyola— confonen avui l'Estat i la
i la sensibilitat. L'any 1898, En Jacint de Macià, personalitat tradicionalista passada a l'integrisme, publicà en el "Diario de Cataluña" una
aquell sentit cesarista era tan despectiu pel primer tema de la trilogia tradicionalista com pel segon. Els soldats carlins del nord solien posar-se al pit
quincalla al costat d'algunes esquerres de l'estranger més finament tradicionalistes, més previsorament evolutives, més sensibles a tota espiritualitat que no
política general del país, que, àdhuc els partits més extrems, com els tradicionalistes, d'un costat, i els comunistes, de l'altre, inconciliables amb l'actual
que li haguessin anat al darrera per fer-l'en. Però militava al partit tradicionalista i sentia repugnància a servir les institucions. Auster de paraula, fred
d'una arrelada concepció jurídica, que tan sovint esmentava el brau tradicionalista, referint-se als lladres, als assassins i als heretges: "la forca".
és que els lliberals d'aquella època eren els que es presentaven com a tradicionalistes, ço és, que deien que la llibertat constitucional no sols no era nova a
contra la violència dels constitucionalistes, que eren els vers tradicionalistes catalans, els absolutistes o apostòlics bascs, que eren els vers
catalans, els absolutistes o apostòlics bascs, que eren els vers tradicionalistes castellans, reaccionaven contra el moviment polític creat, fomentat i
el Doctor Dou i En Campmany, del temps de les Corts de Cádiz, i essent un tradicionalista fonamental, va aparèixer com un home que trencava la tradició, perquè
Anava guiada per un pensament essencial, contrari a les idees dels falsos tradicionalistes i dels falsos goticitzants, els quals maldaven per conservar una
disputa entre els bisbes i una bona part de la premsa i de l'opinió tradicionalistes, havia produït una revifalla del que en podríem dir regalisme pagès,
Rigoleto\, va dir que havia mort lleial al seu Rei i a la causa tradicionalista, però els altres, massa ocupats en llurs baralles amb els integristes
el nom portés a sota, com a subtítol, aquest afegitó: Centre Republicà Tradicionalista. El porxo d'En Massot era una reminiscència de Mont-ras, de la joventut
excel·lent. L'afegitó, per altra part —vull dir el de Centre Republicà Tradicionalista—, és una troballa magnífica. A primer cop d'ull sembla una contradicció,
ben català. Potser més que la carn d'olla, ves. —El meu germanet, de tant tradicionalista, em penso que acabarà requetè. —Què és requetè? I en Santi, agafant-li el
la mirava com a una bèstia estranya. Tots els hebreus de Palma eren tradicionalistes i catòlics enragés, perque Mallorca i l'Església els havien pegat
Els Colleres, com totes les famílies importants, fins amb això eren tradicionalistes. Les senyores no trobaven eufemismes per comentar el cas, i els
i de intuició estètica, restava d'espatlles.) Aquests darrers eren tots tradicionalistes, pel fet mateix que l'Esglèsia i l'illa els havien perseguit d'una manera
amb assenyalar-ne el caire patriòtic; cal no oblidar el seu sentit tradicionalista, que ací, com en moltes altres pàgines de "Lo Verdader
independent i la categoria literària del nostre idioma. La significació tradicionalista de la personalitat de Ballot —que en política es distingí per les seves
a Catalunya i Mallorca, on, malgrat la resistència de reduïts nuclis més tradicionalistes i indisciplinats, pot considerar-se que des d'aleshores l'ortografia ha
creien tenir la darrera paraula científica, això mateix creien els tradicionalistes que es recolzaven damunt d'un principi social del dret; Bonaparte mateix,
un arxiver intuïtiu, Marian Aguiló, que nascuts en dues de les zones més tradicionalistes —Plana de Vic i Mallorca—, saberen combinar les tendències
és tant anant pel segon. La raó d'aquest fet és ben senzilla. El filòsof tradicionalista es lliura generalment a un sistema tancat o només obert parcialment a les
dividida entre la muntanya, amb la seva aristocràcia agrícola i tradicionalista, i la ciutat i el pla, amb llur població industrial i mercantil on
s'hi trobava, s'allotjava en la casa de Solà de Morales, de gran volum tradicionalista. Quan Olot passava a mans dels liberals, don Arseni Martínez Campos, si

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »