×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb traginer |
Freqüència total: 647 |
CTILC1 |
sense lluita. A Viladrau es nota una sorda efervescència. El Valent, un | traginer | xerraire i radical, ha cridat, braços enlaire, al mig de la Plaça: | ho só avui tant com ahir. Calo foc a les pallisses, | traginers | m'escau d'occir i saquejo les capelles que això | actualment, i allí, a la taverna dels seus pares, tot servint copes als | traginers | i als pagesos escrivia versos que ell mateix imprimia en una petita | un home. Havia pujat a la bona de Déu. El seu pare tenia l'ofici de | traginer | , es guanyava la vida pels pobles i el fill quedava a ca l'ample. Per | un rastre. A principis de la primavera es formaven les companyies de | traginers | . I camins enllà escampaven la manufactura per les terres valencianes, com | Jaume II concedí privilegi de mercat a Benassal, un dia cada setmana. Els | traginers | tornaven a l'hivern, pels volts de Nadal. Portaven diners i encàrrecs | de celebrar, cada any, la vespra del Carnestoltes, el retorn dels | traginers | . Les lloes. El costum ha perdurat fins als nostres dies, fins ben entrada | als llumeners de ferro forjat. La portava als cornalons de la sària el | traginer | , el fadrí que representava el traginer antic, cavaller sobre un matxo ben | als cornalons de la sària el traginer, el fadrí que representava el | traginer | antic, cavaller sobre un matxo ben lluent. Aquest personatge anava | a les cuixes; faixa i jupa —armilla amb mànegues— negres. Davant del | traginer | , però ben a les vores, anaven els majoralets, cavallers, així mateix, | que, ja vestit de Carnaval, eixia als portals dels murs a rebre els | traginers | en retorn dels llargs viatges. Al campanar estaven els guaites, i | viatges. Al campanar estaven els guaites, i aquests, en acostar-se els | traginers | , feien uns tocs de campana per tal d'avisar la població. La disfressa | feia al poble a les festes del Carnestoltes i la història del viatge del | traginer | pel seu món comercial, relatat des d'un punt de mira d'humor grossa però | I en la darrera bèstia del seguici, com en aquells bons temps de | traginer | a ungla pels camins de què ja havem parlat, la tumba, l'esquellot, | la foscor. No el vaig tornar a veure. Abans de cantar el gall, arribà el | traginer | , vaig muntar en una mula i me'n vaig anar. Sospito, però potser | allá un parell de mules amb el rojenc plomall... Es l'Antón | traginer | que porta ceba i all, el ví blanc, l'oli clar, i el meló que | les quals s'estaven assegudes les pagesetes de mocador blanc al cap i els | traginers | i els joglars. La ruta vol gent d'altra mena. És primmirada. | a trastejar amb el cistell per fer compres a la plaça. Ara passava un | traginer | amb el seu matxo enflocat de vermell i adés un traginer malcarat que | Ara passava un traginer amb el seu matxo enflocat de vermell i adés un | traginer | malcarat que lliurava saques de carbó. El vell barbablanc els mirava fit | una remor confosa munta del fons obscur on beuen els marxants i els | traginers | d'ànima fosca. Hi ha una maror de lluita i es comencen d'oir crits | signàrnosles a mesura que les anava ell descobrint de la banqueta estant. | Traginer | de la comarca, conexía aquella encontrada palm a palm, se sabía ja de cor | restarà esborrada del recort dels homes el día que ja no quedi ni aquell | traginer | de La Seu que, ab tan adorable senzillesa, va contàrmela. Un fortunià | per lo amorrat a terra que la pendent feya anar el cavall, he dit al | traginer | : —Aquí dalt sí que, al hivern, poch hi dèu pujar ànima viventa, oy? — | un consol. Mos ulls no se'n sabíen despendre. Tota la xerrameca d'aquell | traginer | , tan infadigable de llengua com de cama, resultava perfectament inútil. | i a treballar al terròs, curat per tota la vida sempre més. Tots quatre | traginers | s'anaven acostant ells amb ells, com per comunicar-se escalfor. El fanal | martiri!" El vell va parar una estona, fins que va saltar en Llebre, un | traginer | de mitja edat. —Vatja, Bieló: sou un home d'experiència; però no em crec | manta i de la barretina, i, amb terratrèmol d'esclops, va acostar-se als | traginers | , preguntant: —Com segueix? —Noi, malament: és qüestió d'hores, sembla. Ja | de finar la noia fresca i alegre que cridava tot vianant. Els quatre | traginers | varen posar-se drets, i el jove, seriós i contrariat, sense que una | però si la cacera va bé, i mateu els grans antílops, aleshores necessiteu | traginers | suplementaris, de vegades en nombre important. De totes maneres, | tornava á casa, assentat á clot de bast, garlant y cantant ab els | traginers | del Esquirol. Quan entro molt endins de mon esser, trobo que'l sediment | de Sant Sist, que estant ell un dia al camp prop del cami-ral, vegé un | traginer | que anava ab uns animals carregats d'uns sachs que feyan un bulto | feyan un bulto estrany. ¿Qué porteu en aquests sachs? li preguntá; y'l | traginer | li respongué que hi duya trumfas, y que les portava de la raya de | Mostrá l'avi curiositat de veure aquell nou fruyt de la terra; y'l | traginer | per compláurel, obrí la boca d'un dels sachs, y'n caygueren tres ó quatre | exemple, el fill gran del qual havia atrapat sa mare enjogassada amb un | traginer | , en mig d'una feixa de moresc esponerós. I el noi va creure que | L'Empordà. El suro feia viure una pila de gent, propietaris, bosquerols, | traginers | , fabricants i tota una multitud de treballadors especialitzats en | Isabel va portar la llavor de la primera guerra carlina, va fer dir pel | traginer | als amics de can Sellés de Sant Cugat que de pas per Granollers faria nit | sense fils per avisar del perill els carreters que van per la riera, els | traginers | que la travessen o la segueixen, els veremadors o dones que renten vora | del voltant descobrien el moviment dels colliters, dels carros i dels | traginers | i dels gossos que a uns i altres solen acompanyar. Cansades ja, i amb | que pogués passar, ja que érem desconeixedors del país i ens fiàvem dels | traginers | andorrans que ens acompanyaven i que es feien els savis en la complicada | tenia molt fines les orelles, havia sentit el carro de parell del Fraret | traginer | com pujava el carrer de les Eixides i va pensar: "Ara és bona hora | un tros de matxo i de carro i es va establir al meu poble, fent de | traginer | i de pagès i de tot el que li sortia. Era home d'empenta, va fer | Gent d'una altra classe. Tavernes criminals i arrossinades. Pagesassos, | traginers | , contrabandistes i la Coralí —maduixa de bosc— de "La | rural, habituat a la vida de les grans masies, amic de caçadors, de | traginers | i de contrabandistes. En totes les seves pàgines, amarades d'un sanitós | encara sortir el comte l'Arnau, com el mal caçador, corrent sempre. Els | traginers | que venien de mosso de peu al vostre costat, cuidant que la mula no | a treballar el Salt del Sastre... Però en aquells temps que conto, els | traginers | que us pujaven a Núria semblaven haver viscut encara a l'edat mitjana; | ens fa xerriquejar les dents. Ni una ànima pel camí... Cap terrassà, cap | traginer | , cap captaire. Ni un carro, ni una haveria, ni un indici de vida en tota | hi ha una faraó de tot: pagesos, firatans, nòmades del pa i de la mandra, | traginers | , marxants, peons de la carretera, mosses, canalles i gossos al volt del | cap a Cardona, per la conca del Cardoner, i, després, dret fins a casa. Un | traginer | de Gòsol, el Dimoni, menava dos matxos amb el nostre fato. Era un Dimoni | Bé, bé; ronsegeu massa. No em fa gaire goig avui anar de nits, —replicà el | traginer | , molt seriós.— Encara que em diguin Dimoni, en les coses de missa hi crec | hauries pogut estalviar. Ja ets massa gran, home; ja ets massa gran. El | traginer | remugà una mica i es posà a tocar els animals, amb tal braó que, en un no |
|