Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir,	tragueja	sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que vibra com un
encenia el foc entre dues pedres i cuinava; ens posàvem a menjar i a	traguejar	, la conversa s'animava; al capdavall vaig comprendre que el menjar també
i on, sols nosaltres, per un miracle, restem, fresquets a còpia de suor i	traguejar	de la botella. Fa una hora i mitja que ascendim per una mena de graonada
que en Miqueló tornava a tenir set i a sentir-se cansat. Es va aturar per	traguejar	un altre cop, i mentrestant es tornava tendre envers la criatura, que
noi. Tabolejava amb ells, els emplenava les pipes del seu tabac, els feia	traguejar	de la seva carabasseta, i ells, encantats, procuraven de correspondre
Planejaven optimistes i joiosos, la pròxima batuda, devora el foc i tot	traguejant	d'una porrona i fumant com unes xemeneies. A darrera hora l'amic Vilella
del foc. Es torraven materialment, emperesits, tot fumant les pipes i	traguejant	sovint del vinet del porró, car l'ardència de la llar els assedegava. El
de torradora, posada damunt del gran fogó de terrissa que, amb el vi que	traguejaven	, els donava una escalforeta que els distreia de la fredor de la nit. En
que passava la banda per allí, Pipa anava aforrant-li faena al taverner i	traguejava	i engolia més que un molí, tornant-se los arpegis i escales de notes
homes que no inspiraven gens de confiança. Abans de baixar-lo del carro,	traguejaren	a raig de bota; després d'haver-lo deixat a terra, repetiren. Era el
el cafè, no valga el bon negoci que feia en tals dies... La gent i el	traguejar	no s'acabava a casa fins a les tantes de la nit. Veurà, segons veus, el
fi del Ganàpia. Allí mateix, a la boca del pou, van començar a ballar i a	traguejar	de valent. Quan ja feia dos dies que duraven les ballarugues i
que maten el tedi fent punteria contra les ampolles del tequila que han	traguejat	durant el dia. Aspiro amb avidesa la fortor densa, feta d'humitat i de
mí abans d' eixir m' escarbaren be y en llevaren la faca. Camí cap avant,	traguejaven	els hòmens (si ho son, perque yo crech que son males ventures; ¡Jesús,
car són molts encara els que tenen per única finalitat les costellades,	traguejar	begudes alcohòliques i moure xivarri i que creuen que a la muntanya tot
d'un bon plat de sang i fetge, i es fes els ulls grossos amb el seu	traguejar	generós, llarg i rural, jo crec que Pepeta podria figurar perfectament
el cistell. Aleshores l'home, que s'acomiadava del porró amb el llarg	traguejar	de les postres, s'eixugava l'escorrim de vi que li resseguia la barba i
ell ne menja del bon pa i ella de la coca fina, ell	tragueja	del bon vi i ella de la malvasia. Tenint aquestes
bóta era impossible. Amb tant de cor l'oferia que fins i tot els abstemis	traguejaven	. El cap de l'estació de Cellers el coneixia i li donava tota la
de sans géne; pero luego que 's convencé de que podía béurer,	traguejant	ab llibertat, y que jo tenía un gust tot especial en que se li
inacabable, a lo que potser contribuiren molt els meus amichs fent-lo	traguejar	més de lo regular abans de despedir-nos. El paisatge, perxò, és atractiu,
de servir de res més que per a adobar els altres vins o bé ésser	traguejats	per paladars de segona categoria. Jo em vull imaginar l'esperit tant
i trossos de botifarra. Apa, menut. Fa? —Fa. Menjaren en silenci. En Tano	traguejava	d'una ampolla de vi i en Roc bevia aigua. —Va bé el negoci? —preguntà en
El batlle arriba a la cambra, s'asseu a vora del foc,	tragueja	llarg d'una bota penjada en clau prop l'escó;
una cosa semblant; y que tirant aygua ab frecuencia sobre lo carretell,	traguejan	mes á gust, durant las fortas calors d' estiu. Lo pagés acut també á un
de cabells rossos dins la pau del bressol. Dones Prou	traguejar	... Homes Primer vull beure jo... Dones Es va fent
tu i el Daniel. Cristià Ara té la veu amarga, i es daleix pel	traguejar	; i que se'n beu una carga! Collbert Mig de negre i mig de clar!
No pas de nas: li fa un brogit de mil dimonis. Palestrió. Ha	traguejat	d'amagadet; deu haver destapat una àmfora de vi de nard, aquest guardià
Sense intenció.)] Vell. T'ho dirà el calaix. Fa dues hores que	traguegem	. Peeter's. Es veu. [(Enretira l'Oscat que vol entrar a la
La cosa pren un mal tomb entre les mans de la Federació actual. Es	tragueja	massa d'amagat; vet-t'ho aquí. Amb la pilota quadrada només s'aconsegueix
mig decenta; però an ells aquella picantor els servia d'excusa pera	traguejar	, atrafegats xuclant el suc dels musclos amb els llavis tots untats i
tingués por, no s'atrevia a passar la llinda de la porta. Els altres, boi	traguejant	, reien, i el Tarregada ja començava a marcar el Crispín. No hi havia més
qui primer debía agruparshi, ço es l' agutzil que, sota uns sálzers, está	traguejant	ne del dols ab una viuda y dos casats que tenen las donas fora, gracias á
com ells mateixos s'anomenaven. I amb aquella purria matava les nits,	traguejant	sense parar, cantant a trenca-nou-de-coll cançons carrinclones, fins que
meteixa comensava á perdre'l seny, reconciliantse ab l'oncle petit pera	traguejar	com la tía Pauleta. Y vingueren las néulas, y allò fou un deliri. L'un
senyor diputat 'ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d' haver	traguejat	una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á postres,
Porteu boscalls! Porteu tions! I anem menjant i	traguejant	! Dalit, companys! Dalit, minyons! Seguim trenant
l'home, se n'ha anat. Com cada dia, es deu haver ficat al bar, a	traguejar	. Beu massa, i cada dia es cuida menys de la botiga: pràcticament la deixa
l'home de la lluna! Un pobre monstre que s'ho creu tot. Així, així, ben	traguejat	, noi! Bon profit! Caliban De l'illa et mostraré els indrets més
si 't vá millor la carbassa [(Li dona una carbassa.)] pots comensá á	traguejar	. Fortiá. Jo sempre bech á galet. Bertr· Sí, quan te
de porta en porta perque té sa mare morta, y	tragueja	al costat sèu; y fingint horribles llagas, ab veu
el traginer i que els matxos anaven carregats de vi, potser l'home havia	traguejat	de valent i en portava més a la panxa que als bots. En aquest estat
sipella. N'hi ha que, més que no pas per la teca, se les pensen totes per	traguejar	. El meu pare m'ha contat més d'una vegada que la besàvia Agustina, quan
mica aigualit —de pitjors se n'havia hagut d'empassar!— la dona va poder	traguejar	de franc durant uns dies. El ruc del Perico El Perico, un xicot que no
surtin bótes tibades de vi calent que es passegen lleugeres de mà en mà.	Traguegem	contents mentre n'hi ha que busquen, debades, xopluc sota els balcons i
amb amics que a estones ens hi acompanyen i fer-la petar vora la llar	traguejant	vi doble del Somontano, llescant rodanxes de xolís de Les Paüls i picant
l'abasteixia amb un parell de rals i li engaltava que anés a	traguejar	una mica, i no tornés fins que no hagués mamat prou com per sentir-se ben
de cruspir un bon bocí de formatge d'ovella amb un crostó de pa i	traguejava	un vi espès, dens de tanins, d'un bot que estava a les acaballes i no
veure mort? —Que no t'ho he explicat mil vegades? —Aquella nit... que vas	traguejar	gaire, per sopar? —No em toquis el que no sona! T'he dit que no va
foc pels queixals i vaig aprofitar la seva afició a la beguda per fer-lo	traguejar	fins que va cantar com una calàndria. Així vaig saber que un peix gros

Pàgina 1 (de 2)

50 següents