×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb traguejar |
Freqüència total: 51 |
CTILC1 |
a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, | tragueja | sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que vibra com un | encenia el foc entre dues pedres i cuinava; ens posàvem a menjar i a | traguejar | , la conversa s'animava; al capdavall vaig comprendre que el menjar també | i on, sols nosaltres, per un miracle, restem, fresquets a còpia de suor i | traguejar | de la botella. Fa una hora i mitja que ascendim per una mena de graonada | que en Miqueló tornava a tenir set i a sentir-se cansat. Es va aturar per | traguejar | un altre cop, i mentrestant es tornava tendre envers la criatura, que | noi. Tabolejava amb ells, els emplenava les pipes del seu tabac, els feia | traguejar | de la seva carabasseta, i ells, encantats, procuraven de correspondre | Planejaven optimistes i joiosos, la pròxima batuda, devora el foc i tot | traguejant | d'una porrona i fumant com unes xemeneies. A darrera hora l'amic Vilella | del foc. Es torraven materialment, emperesits, tot fumant les pipes i | traguejant | sovint del vinet del porró, car l'ardència de la llar els assedegava. El | de torradora, posada damunt del gran fogó de terrissa que, amb el vi que | traguejaven | , els donava una escalforeta que els distreia de la fredor de la nit. En | que passava la banda per allí, Pipa anava aforrant-li faena al taverner i | traguejava | i engolia més que un molí, tornant-se los arpegis i escales de notes | homes que no inspiraven gens de confiança. Abans de baixar-lo del carro, | traguejaren | a raig de bota; després d'haver-lo deixat a terra, repetiren. Era el | el cafè, no valga el bon negoci que feia en tals dies... La gent i el | traguejar | no s'acabava a casa fins a les tantes de la nit. Veurà, segons veus, el | fi del Ganàpia. Allí mateix, a la boca del pou, van començar a ballar i a | traguejar | de valent. Quan ja feia dos dies que duraven les ballarugues i | que maten el tedi fent punteria contra les ampolles del tequila que han | traguejat | durant el dia. Aspiro amb avidesa la fortor densa, feta d'humitat i de | mí abans d' eixir m' escarbaren be y en llevaren la faca. Camí cap avant, | traguejaven | els hòmens (si ho son, perque yo crech que son males ventures; ¡Jesús, | car són molts encara els que tenen per única finalitat les costellades, | traguejar | begudes alcohòliques i moure xivarri i que creuen que a la muntanya tot | d'un bon plat de sang i fetge, i es fes els ulls grossos amb el seu | traguejar | generós, llarg i rural, jo crec que Pepeta podria figurar perfectament | el cistell. Aleshores l'home, que s'acomiadava del porró amb el llarg | traguejar | de les postres, s'eixugava l'escorrim de vi que li resseguia la barba i | ell ne menja del bon pa i ella de la coca fina, ell | tragueja | del bon vi i ella de la malvasia. Tenint aquestes | bóta era impossible. Amb tant de cor l'oferia que fins i tot els abstemis | traguejaven | . El cap de l'estació de Cellers el coneixia i li donava tota la | de sans géne; pero luego que 's convencé de que podía béurer, | traguejant | ab llibertat, y que jo tenía un gust tot especial en que se li | inacabable, a lo que potser contribuiren molt els meus amichs fent-lo | traguejar | més de lo regular abans de despedir-nos. El paisatge, perxò, és atractiu, | de servir de res més que per a adobar els altres vins o bé ésser | traguejats | per paladars de segona categoria. Jo em vull imaginar l'esperit tant | i trossos de botifarra. Apa, menut. Fa? —Fa. Menjaren en silenci. En Tano | traguejava | d'una ampolla de vi i en Roc bevia aigua. —Va bé el negoci? —preguntà en | El batlle arriba a la cambra, s'asseu a vora del foc, | tragueja | llarg d'una bota penjada en clau prop l'escó; | una cosa semblant; y que tirant aygua ab frecuencia sobre lo carretell, | traguejan | mes á gust, durant las fortas calors d' estiu. Lo pagés acut també á un | de cabells rossos dins la pau del bressol. Dones Prou | traguejar | ... Homes Primer vull beure jo... Dones Es va fent | tu i el Daniel. Cristià Ara té la veu amarga, i es daleix pel | traguejar | ; i que se'n beu una carga! Collbert Mig de negre i mig de clar! | No pas de nas: li fa un brogit de mil dimonis. Palestrió. Ha | traguejat | d'amagadet; deu haver destapat una àmfora de vi de nard, aquest guardià | Sense intenció.)] Vell. T'ho dirà el calaix. Fa dues hores que | traguegem | . Peeter's. Es veu. [(Enretira l'Oscat que vol entrar a la | La cosa pren un mal tomb entre les mans de la Federació actual. Es | tragueja | massa d'amagat; vet-t'ho aquí. Amb la pilota quadrada només s'aconsegueix | mig decenta; però an ells aquella picantor els servia d'excusa pera | traguejar | , atrafegats xuclant el suc dels musclos amb els llavis tots untats i | tingués por, no s'atrevia a passar la llinda de la porta. Els altres, boi | traguejant | , reien, i el Tarregada ja començava a marcar el Crispín. No hi havia més | qui primer debía agruparshi, ço es l' agutzil que, sota uns sálzers, está | traguejant | ne del dols ab una viuda y dos casats que tenen las donas fora, gracias á | com ells mateixos s'anomenaven. I amb aquella purria matava les nits, | traguejant | sense parar, cantant a trenca-nou-de-coll cançons carrinclones, fins que | meteixa comensava á perdre'l seny, reconciliantse ab l'oncle petit pera | traguejar | com la tía Pauleta. Y vingueren las néulas, y allò fou un deliri. L'un | senyor diputat 'ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d' haver | traguejat | una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á postres, | Porteu boscalls! Porteu tions! I anem menjant i | traguejant | ! Dalit, companys! Dalit, minyons! Seguim trenant | l'home, se n'ha anat. Com cada dia, es deu haver ficat al bar, a | traguejar | . Beu massa, i cada dia es cuida menys de la botiga: pràcticament la deixa | l'home de la lluna! Un pobre monstre que s'ho creu tot. Així, així, ben | traguejat | , noi! Bon profit! Caliban De l'illa et mostraré els indrets més | si 't vá millor la carbassa [(Li dona una carbassa.)] pots comensá á | traguejar | . Fortiá. Jo sempre bech á galet. Bertr· Sí, quan te | de porta en porta perque té sa mare morta, y | tragueja | al costat sèu; y fingint horribles llagas, ab veu | el traginer i que els matxos anaven carregats de vi, potser l'home havia | traguejat | de valent i en portava més a la panxa que als bots. En aquest estat | sipella. N'hi ha que, més que no pas per la teca, se les pensen totes per | traguejar | . El meu pare m'ha contat més d'una vegada que la besàvia Agustina, quan | mica aigualit —de pitjors se n'havia hagut d'empassar!— la dona va poder | traguejar | de franc durant uns dies. El ruc del Perico El Perico, un xicot que no | surtin bótes tibades de vi calent que es passegen lleugeres de mà en mà. | Traguegem | contents mentre n'hi ha que busquen, debades, xopluc sota els balcons i | amb amics que a estones ens hi acompanyen i fer-la petar vora la llar | traguejant | vi doble del Somontano, llescant rodanxes de xolís de Les Paüls i picant | l'abasteixia amb un parell de rals i li engaltava que anés a | traguejar | una mica, i no tornés fins que no hagués mamat prou com per sentir-se ben | de cruspir un bon bocí de formatge d'ovella amb un crostó de pa i | traguejava | un vi espès, dens de tanins, d'un bot que estava a les acaballes i no | veure mort? —Que no t'ho he explicat mil vegades? —Aquella nit... que vas | traguejar | gaire, per sopar? —No em toquis el que no sona! T'he dit que no va | foc pels queixals i vaig aprofitar la seva afició a la beguda per fer-lo | traguejar | fins que va cantar com una calàndria. Així vaig saber que un peix gros |
|