▲
Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
traguejar V 49 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
DIEC2 DDLC BDLEX DCVB Sinònims CiT Termcat
Lema:  Coincident amb traguejar Freqüència total:  49 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
+
referències integrades

a allargar-li el càntir. —Au, beu una mica. Ara ell acceptà el càntir, tragueja sense treure-li els ulls de sobre, examinant el seu cos que vibra com un
encenia el foc entre dues pedres i cuinava; ens posàvem a menjar i a traguejar, la conversa s'animava; al capdavall vaig comprendre que el menjar també
i on, sols nosaltres, per un miracle, restem, fresquets a còpia de suor i traguejar de la botella. Fa una hora i mitja que ascendim per una mena de graonada
que en Miqueló tornava a tenir set i a sentir-se cansat. Es va aturar per traguejar un altre cop, i mentrestant es tornava tendre envers la criatura, que
noi. Tabolejava amb ells, els emplenava les pipes del seu tabac, els feia traguejar de la seva carabasseta, i ells, encantats, procuraven de correspondre
Planejaven optimistes i joiosos, la pròxima batuda, devora el foc i tot traguejant d'una porrona i fumant com unes xemeneies. A darrera hora l'amic Vilella
del foc. Es torraven materialment, emperesits, tot fumant les pipes i traguejant sovint del vinet del porró, car l'ardència de la llar els assedegava. El
de torradora, posada damunt del gran fogó de terrissa que, amb el vi que traguejaven, els donava una escalforeta que els distreia de la fredor de la nit. En
que passava la banda per allí, Pipa anava aforrant-li faena al taverner i traguejava i engolia més que un molí, tornant-se los arpegis i escales de notes
homes que no inspiraven gens de confiança. Abans de baixar-lo del carro, traguejaren a raig de bota; després d'haver-lo deixat a terra, repetiren. Era el
el cafè, no valga el bon negoci que feia en tals dies... La gent i el traguejar no s'acabava a casa fins a les tantes de la nit. Veurà, segons veus, el
fi del Ganàpia. Allí mateix, a la boca del pou, van començar a ballar i a traguejar de valent. Quan ja feia dos dies que duraven les ballarugues i
que maten el tedi fent punteria contra les ampolles del tequila que han traguejat durant el dia. Aspiro amb avidesa la fortor densa, feta d'humitat i de
mí abans d' eixir m' escarbaren be y en llevaren la faca. Camí cap avant, traguejaven els hòmens (si ho son, perque yo crech que son males ventures; ¡Jesús,
car són molts encara els que tenen per única finalitat les costellades, traguejar begudes alcohòliques i moure xivarri i que creuen que a la muntanya tot
d'un bon plat de sang i fetge, i es fes els ulls grossos amb el seu traguejar generós, llarg i rural, jo crec que Pepeta podria figurar perfectament
el cistell. Aleshores l'home, que s'acomiadava del porró amb el llarg traguejar de les postres, s'eixugava l'escorrim de vi que li resseguia la barba i
ell ne menja del bon pa i ella de la coca fina, ell tragueja del bon vi i ella de la malvasia. Tenint aquestes
bóta era impossible. Amb tant de cor l'oferia que fins i tot els abstemis traguejaven. El cap de l'estació de Cellers el coneixia i li donava tota la
de sans géne; pero luego que 's convencé de que podía béurer, traguejant ab llibertat, y que jo tenía un gust tot especial en que se li
inacabable, a lo que potser contribuiren molt els meus amichs fent-lo traguejar més de lo regular abans de despedir-nos. El paisatge, perxò, és atractiu,
de servir de res més que per a adobar els altres vins o bé ésser traguejats per paladars de segona categoria. Jo em vull imaginar l'esperit tant
i trossos de botifarra. Apa, menut. Fa? —Fa. Menjaren en silenci. En Tano traguejava d'una ampolla de vi i en Roc bevia aigua. —Va bé el negoci? —preguntà en
El batlle arriba a la cambra, s'asseu a vora del foc, tragueja llarg d'una bota penjada en clau prop l'escó;
una cosa semblant; y que tirant aygua ab frecuencia sobre lo carretell, traguejan mes á gust, durant las fortas calors d' estiu. Lo pagés acut també á un
de cabells rossos dins la pau del bressol. Dones Prou traguejar... Homes Primer vull beure jo... Dones Es va fent
tu i el Daniel. Cristià Ara té la veu amarga, i es daleix pel traguejar; i que se'n beu una carga! Collbert Mig de negre i mig de clar!
No pas de nas: li fa un brogit de mil dimonis. Palestrió. Ha traguejat d'amagadet; deu haver destapat una àmfora de vi de nard, aquest guardià
Sense intenció.)] Vell. T'ho dirà el calaix. Fa dues hores que traguegem. Peeter's. Es veu. [(Enretira l'Oscat que vol entrar a la
La cosa pren un mal tomb entre les mans de la Federació actual. Es tragueja massa d'amagat; vet-t'ho aquí. Amb la pilota quadrada només s'aconsegueix
mig decenta; però an ells aquella picantor els servia d'excusa pera traguejar, atrafegats xuclant el suc dels musclos amb els llavis tots untats i
tingués por, no s'atrevia a passar la llinda de la porta. Els altres, boi traguejant, reien, i el Tarregada ja començava a marcar el Crispín. No hi havia més
qui primer debía agruparshi, ço es l' agutzil que, sota uns sálzers, está traguejantne del dols ab una viuda y dos casats que tenen las donas fora, gracias á
com ells mateixos s'anomenaven. I amb aquella purria matava les nits, traguejant sense parar, cantant a trenca-nou-de-coll cançons carrinclones, fins que
meteixa comensava á perdre'l seny, reconciliantse ab l'oncle petit pera traguejar com la tía Pauleta. Y vingueren las néulas, y allò fou un deliri. L'un
senyor diputat 'ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d' haver traguejat una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á postres,
Porteu boscalls! Porteu tions! I anem menjant i traguejant! Dalit, companys! Dalit, minyons! Seguim trenant
l'home, se n'ha anat. Com cada dia, es deu haver ficat al bar, a traguejar. Beu massa, i cada dia es cuida menys de la botiga: pràcticament la deixa
l'home de la lluna! Un pobre monstre que s'ho creu tot. Així, així, ben traguejat, noi! Bon profit! Caliban De l'illa et mostraré els indrets més
si 't vá millor la carbassa [(Li dona una carbassa.)] pots comensá á traguejar. Fortiá. Jo sempre bech á galet. Bertr· Sí, quan te
de porta en porta perque té sa mare morta, y tragueja al costat sèu; y fingint horribles llagas, ab veu
el traginer i que els matxos anaven carregats de vi, potser l'home havia traguejat de valent i en portava més a la panxa que als bots. En aquest estat
sipella. N'hi ha que, més que no pas per la teca, se les pensen totes per traguejar. El meu pare m'ha contat més d'una vegada que la besàvia Agustina, quan
mica aigualit —de pitjors se n'havia hagut d'empassar!— la dona va poder traguejar de franc durant uns dies. El ruc del Perico El Perico, un xicot que no
surtin bótes tibades de vi calent que es passegen lleugeres de mà en mà. Traguegem contents mentre n'hi ha que busquen, debades, xopluc sota els balcons i
amb amics que a estones ens hi acompanyen i fer-la petar vora la llar traguejant vi doble del Somontano, llescant rodanxes de xolís de Les Paüls i picant
l'abasteixia amb un parell de rals i li engaltava que anés a traguejar una mica, i no tornés fins que no hagués mamat prou com per sentir-se ben
de cruspir un bon bocí de formatge d'ovella amb un crostó de pa i traguejava un vi espès, dens de tanins, d'un bot que estava a les acaballes i no
veure mort? —Que no t'ho he explicat mil vegades? —Aquella nit... que vas traguejar gaire, per sopar? —No em toquis el que no sona! T'he dit que no va