 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb tramuntana |
Freqüència total: 993 |
CTILC1 |
| amb el seu seguici de vents i d'incendis capvesprals sobre les serres. La | tramuntana | es desfermà per damunt de les comes obscures; doblegà les branques dels | | amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el mar obscur. La | tramuntana | va portar amb ella els primers freds i portà noves inquietuds al cor de | | Però a la tarda hi ha una gran negror cap al N. E. i tot d'una es gira | tramuntana | : remolins de fulles, branques convulses, soroll de mar. Plou, a | | net, ple d'estrelles. 11 setembre. Matí net, fred, amb | tramuntana | . Al Pirineu hi ha núvols arrufats: hi neva. Brillen les fulles i l'herba, | | desembre. Quin fred! Al matí estàvem a dos graus sota zero. La | tramuntana | era irresistible. El Pirineu tenia un aspecte aspre, brúfol, amb | | poeta. 2 febrer. Fa molt de fred. Al Pirineu hi neva i la | tramuntana | talla la cara. Anem al Serrat de Cerdans l'avi, la Fina, la Roser gran i | | febrer. Al matí vaig al poble. Sol i cel clar. A la tarda bufa la | tramuntana | , freda, aspra. He llegit un comentari sobre Swedenborg, de qui es | | Quin canvi de temps! El termòmetre marca zero. Està serè i fa | tramuntana | , però damunt el Pirineu hi ha núvols de neu, "hi rufa". Es veu que ha | | ja hem instal·lat l'estufa, i dóna bo d'escalfar-s'hi mentre a fora la | tramuntana | agita els avets plens de pinyes i el tamariu de foc. 29 | | "teatre de la guerra"! 15 febrer. Dia pur, fred, amb | tramuntana | . Ve la carreta de bous del Pujolar a recollir l'equipatge. A tres quarts | | tenen la culpa de les jornades atziagues de la nostra història. Mentre la | tramuntana | asseca i trempa, el garbí humiteja i desferma els nervis, | | recurs (només que aquesta matinada sembla que es gira | tramuntana | i em fa por el fred que passarem, per bé que l'aire | | més. Tant de bo que no ho hagués fet: tinc a sobre la | tramuntana | . Faig el mort, barrada la casa, però el gossot danès | | més, no et respondré. A Cadaqués (el trauma de la | tramuntana | m'havia embrossat la mirada), els turistes, no tots | | que encar sagnava. El Crist dels vents Si no has oït encar la | tramuntana | com t'omple el pit de veus i et fa el cap clar i com | | que enforteix l'esperit i fa el cos lleu: El vent de | tramuntana | és vent de Déu. Conten que una velleta, tan velleta que ja | | amb tanta fúria és ell. I sí que ho era, que de mica en mica la | tramuntana | se l'havia endut i rodava fet vent i fet musica per | | i l'alzinar de soca a arrel somou i empeny la | tramuntana | amb mà tan forta, que fins escornaria el cap d'un bou. Ara ell | | la cendra i se n'enriu. I sí que ho era, que de mica en mica la | tramuntana | se l'havia endut i rodava fet vent i fet musica per | | altre els seus dos braços cel a cel. Crist de bronze, Crist vent, Crist | tramuntana | , torneu-vos a encarnà a dalt d'aquell cim, la pietat | | us van bastí els gegants? Crist de bronze, Crist vent, Crist | tramuntana | , salteu, que tanca enllà hi ha els catalans. I aneu-ho envaint | | les cendres dels més braus i els que han sentit un cop la | tramuntana | , no sàpiguen mai més sentir-se esclaus. L'ombra d'en Jascint | | Vers tu es girava l'absort vaixell, com vers l'estrella de | tramuntana | , i era sa guia la llum ufana que irradiava de ton | | errar d'un segle en la data. 31 de març Avui fa sol. La | tramuntana | ho ha netejat tot. El vent és terrible, i el mar, que aquests dies era | | espesseït encara més. Diu que potser fa dos anys que no havia fet una | tramuntana | tan forta. En uns certs moments, fins sembla que les parets de l'ermita | | al rio soplaba un cierzo tan frio... Serap· Cóm sireso? | tremuntana | . Pedro. Bueno, todo viene á ser uno. Yo, vamos, me abrigo bien por | | cims dels puigs uns negres núvols ascendint, mentre dorm la | tramuntana | , velen l'enriolada faç celeste, l'element fosc sobre | | un oliu. El dia de sa festa —un dia prim i curt de gener, claríssim i de | tramuntana | —, la neu que baixa a mig serrat s'il·lumina i diu sa lloança. Els | | Vaca, a sol ixent; Puigmal o Tossa, a ponent; Finestrelles, a la part de | tramuntana | , i a migjorn la vall de Ribes. L'hivern les sepultava en l'oblit de la | | on s'ha fet sedentària una part dels nòmades djlas. Porta de Tunis, a | tramuntana | , fastuosa veïna de la Kasba; entrada de les caravanes i la gent de terra | | mort, diria hom aquests cementiris islàmics. Entrelluquem molt lluny, per | tramuntana | i per ponent, la desolada silueta de l'Atlas sahari, d'on vénen les | | volguéssiu passar de llarg davant Siracusa, i fer de sobte una virada a | tramuntana | per entrar a port, entre el far del Castell i el de Punta Castellaccio. | | enrunades i els pous cegats. Lentament la destrucció progressa: la gèlida | tramuntana | i el xaloc abrusador, una darrera l'altre, somouen les pedres, que cauen | | Mentrestant el capell d'un dels curials vola qui sap on, empès de la | tramuntana | . Cal tornar a la terra baixa. Cercant la drecera, el primer que ens sobta | | magnètica del ferro que tocat per l'imà es gira com ell diu envers la | tramontana | i el migdia i com també s'ha dit pel que es desprèn de les obres | | els carreus ciclòpics... somni i silenci, romput només pel xiulet de la | tramuntana | i el miolar dels gats, única nota vivent de la ciutat encantada. Aquell | | el cop d'una allau. I refugiat després al Rosselló, la | tramuntana | li fa dir: La plana de l'Empordà és tocada d'aquest vent, que duu | | estrelles, ni la lluna hi camina, ni bufa el vent encara que sigui nit de | tramuntana | forta, i el llop que s'encerta d'udolar resta amb la boca oberta, i la | | beneeix la terra i la gent, de ponent a llevant i de migjorn a | tramuntana | , perquè sigui neta de cor i alta de pensament, i ardida i coratjosa, i el | | que s'entrobira com una ombra enllà de la blavor marina. I a ponent i a | tramuntana | Montserrat i Montseny, que sembla que no pesin en la calitja matinal, com | | encara la nit, quan venia a cridar-me la minyona. I el fred era viu: la | tramuntana | bufava furient setmanes i setmanes. No n'hi havia pas prou d'un sol | | mal que el vent i la mar enfurits tempestegin a l'una la barca. Sovint la | tramuntana | era tan forta i freda, que en obrir la porta i sortir al carrer semblava | | té una selva espessa que la guarda de les ventades fresques i de la | tramuntana | : la veig en dia tan afortunat que conto les seves torres i els seus | | munta terra endins, fins als peus de les nostres serres boiroses, i la | tramuntana | venteja i escombra les nostres planes fins arran de mar. Pel Mediterrani | | l'Empordà. La fosca l'havia sorprès en despoblat, i, per més dissort, la | tramuntana | bufava de valent. En Pellini, al cap de dues hores de caminar, sacsejat | | l'horitzó, nítida, refulgent, esterrejada pel refregar d'aquella | tramuntana | corsecadora. VIII I bé: el meu amic Pellini fou prou humil per a | | posava crèdit en unes broques desballestades i inconstants, que un buf de | tramuntana | podia tòrcer o aturar. El sol no enganyava. Qui millor que el sol, | | o salvatge. Ens hi deixàvem caure quan les empentes i rebufades de la | tramuntana | ens treien dels cims, després d'haver-nos rebregat com un mal drap, | | pobre joveneta, que a l'atançar-se al primer finestral de la vida la crua | tramontana | de la decepció n'acabava d'esflorar totes les roses de ses afalagadores | | temperatura, per a endevinar les tempestats, per a saber si el vent ve de | tramuntana | , de llevant o de ponent. La gent del camp i de la costa, que han viscut |
|
