Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el pobre afligit." I, ja desinteressada de la història, mirava enllà,	tramuntava	l'última llum d'un capvespre radiant de Grècia i se sentia admesa per
Els tres homes reculen fins al peu de la finestra. Un primer raig de sol	tramunta	els terrats i les teulades, toca el trespol de la cambra i produeix un
i de porcells, tot fent mitja asseguda dalt d'un marge. I el sol	tramunta	, els celatges flamegen i sota aquell incendi, totes llises darrera la
per un oratge manyac s'acarrerava cap a migjorn: tot aterrat, aterrat,	tramuntava	el turonet i es capbussava vessant avall cosa d'algunes passes,
autor del cop de mà, que projectava. A les darreries de la tarda	tramuntaria	la serra, entraria a la roureda vella, sotjaria des d'allí el mas
l'hotel, d'aquest hotel del Terreno penjat talment damunt la mar, i hem	tramuntat	a poc a poc la carretera de Portopí, i en arribar dalt la serreta ens hem
aquesta no. La seva alegria sembla el patarruf d'un ésser angelical. En	tramuntar	un collet enlluentit de floretes blaves hem trobat l'Ermita, primera
un immens espadat de pedra. ¿Com s'ho manegarà el "murer" per a fer-lo	tramuntar	fins al cim, si en aquell esquei no hi ha aguant ni suport possible?
Una pobra beneitona... —Per això no tens perdó... Discutint, discutint,	tramuntaren	la carena, ja eren camí del grau. A la dreta tenien un mur de roca, a l'
planúries i més planúries sense un arbre ni una gota d'aigua, i de	tramuntar	tossals broixos i pelats, atenyeren el cim d'un pujolet rublert de vinya
d'aquí estant... Hem deixat Fraga enllanet, ja hem passat el Cinca, ja	tramuntem	la colladeta de Soses i a la primera petjada que donem a Catalunya una
ensucrada de most i una acidesa de vi novell que us encabrita el pit. En	tramuntant	l'Argentera, aturem-nos a seure. Des del cim donarem una ampla mirada a
i una veu rajant. És aquell mateix fenomen musical del qual parlàrem en	tramuntar	les muntanyes de Prades. Però aquesta música del Penedès té una fuga
marxant enllà d'enllà de la grisor morta del camí, travessant planells,	tramuntant	comes i quintanes, voltat de solitud i d'ombres morades. Guaiteu-lo, ara!
i esblaimada rera la torre del castellot dels moros, començarem a	tramuntar	la serra pel camí de Fontanet. Anem mig esporuguidots. A penes hem
joventut. Mireu! Aquelles torres rodones són les del castell de Simats.	Tramuntarem	la verda corominola i al fons de l'afrau, tot ressonant de bels
m'adono que la gent s'admira més de mi que dels sortidors de la plaça,	tramunto	una muntanya de graons de pedra, i les meves petges pecadores es
d'aquella orla de llum que anuncia el sol imminent. La nit acaba de	tramuntar	, la nit de la ignorància pagana, la nit de la immundícia moral, la nit de
giragonses inextricables, saltava marges, botava per damunt dels matolls,	tramuntava	els clapers: res no el detenia. En Joan, espantat una cosa de no dir,
fora. Les amples llacunes sorgien amb blancor de riells sota la lluna que	tramuntava	l'horitzó. La barra manejada pel braç destre, entrava i sortia de l'aigua
com una gran embriaguesa. Puja pel seu carrer desert. Solitari.	Tramunta	el reixat. A la casa, hi va néixer. Va fer les primeres passes al jardí.
aquella recança. Ara el vaixell es recolzava al moll. Centenars de veus	tramuntaven	d'ell, en mig d'alegrois i de crits d'advertiment. Posaren la
al seu davant. Fins allí, mig apagat per l'espurneig continu dels fogons,	tramuntava	el ritme graciós d'una cançó de carrer cantada per infants. Esperà,
vista i mira el cel: ¿no veus com surt el sol i com s'enlaira, i com	tramunta	i com es colga, seguint, en màgic curs, el camí dels cels? Ell, amb dit
cel. Allí on el vent no pot contornejar una muntanya i es veu obligat a	tramuntar	-ne la carena, empeny per sota aquella massa estratiforme, l'abonyega cap
encasellat en la xocant minoria dels enderiats. Un dia, un home que havia	tramuntat	la trentena va poder dir, davant d'un cercle d'amics, que pensava fer
un breu moment, abans de la posta, la solitud immòbil del mur, fins que	tramunta	el sol i l'envolten ja per sempre les tenebres de la nit: Perquè
l'ímpetu sentimental, i els vostres odis s'aplaquen o es temperen perquè	tramunten	les enveges de l'amor. I ¿què direm de l'esperit de finesa que troba una
anys, a una commoció que la sacseja tota: les tropes del rei de França	tramunten	els Alps de Savoia i envaeixen la península. La meta és Nàpols. I
se cego, llençar la sang, perdre la llum i anar-sen a l'exil, al	tramontar	l'occidental montanya. Eschyl, el dramaturg anterior a Sofocles,
cel. "Ya ixen els sardinals... ¡Qué afora calen huí!..." Al últim,	tramontant	el sol Puigcampana, s' amagá darrere la serra, y á sopar.
desgracia y de la desditxa enterboleixen lo cel de la felicitat; ella fa	tramontar	lo nostre cor á aquest espay blavíssim y plé de llum y li diu que darrera
del somni d'aquest temps parat. I baixen d'on el record ja	tramuntà	, al llevant impossible dels nostres anys, per l'olor
que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en	tramuntar	, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent.
i el seu pas. XXXVI Perquè passa la tarda i ara el sol	tramuntà	, esguardo lentament, ja des de l'ombra. Però la
lliures, perquè desvetllin l'aire i l'or mai no	tramunti	. XV Enllà, darrera apagats focs d'estrelles,
per l'ample desempar de les vinyes. A poc a poc	tramunten	la set, el vent. Ara, quan la basarda de l'alta nit
blanques veles. Cavalcant al llom del vent,	tramuntava	la carena. Dintre l'ordre de la llum vèiem resplendir la casa
molts boscos al nostre vell país tan desarbrat. Quan	tramuntava	el sol, de l'incendi del vespre s'alçaven focs que lentament
punta del vol. Cavatina Allegro molto vivace.	Tramuntem	al llunyà clos del temps el lent or
quietud tremolosa dels pollancres, quan	tramunta	l'ampla llum de la tarda. —Fill del coix,
fins on els morts esperen. Amb ells retorno, enllà d'ors que	tramunten	, al meu fosc poble. Vidre d'escuma Rubén Darío
lògiques, el demà que apunta serà ben divers, sinó oposat a l'ahir que	tramonta	, anch que si té prou força vital, no serà menys tirànich que ell. Després
d'unces i de gra, que el sol ix quan l'auba apunta i	tramunta	per l'espai, quan la conjunta del parcer es guanya el
s'embaumen amb la essencia de flors dels séus jardins i	tramuntant	la serra, passant per Vallvidrera, s'amaguen i rondinen pel
on hi cova furiosa la tempesta, per tornar altra cop a	tramuntar	-les fins la volta del cel paorosa i negra. Ronca el
on don Jaume aquell jorn resa; quan les ones del mar la nau	tramunten	, l'oració del gran Rei al cel se n'entra. I en èxtasi
ja!...— I Mestre Ambròs així parlava mentres el sol, qui	tramuntava	, de més gentils colors tenyía els núvols clars. Ja
bressa dels tòtils el flauteig nocturn.— I a flor d'alzines	tramuntà	l'altura la taca roja del diví Saturn. Dia serè Dia
Que interpreta amb amor, l'agrupació coral. El cotxe tot polsós ha	tramuntat	l'Albera Una llista d'honor adorna la senyera Un bell

Pàgina 1 (de 2)

50 següents