Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tallar, tal vegada, alguns caps de gent d'upa, però ens en sortirem", es	tranquil·litzava	la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més petita ombra de
en muda se li assembla, candorós ho admeto, i jo no violo cap llei,	tranquil·litza	't, perquè he de reverir un regal magnànim, i tanmateix, després
que val una fortuna, és ben sencera. No s'ha venjat", badallava. "	Tranquil·litzi	's, que no m'escarxaré ni m'esmicolaré per ell. M'aprecio massa",
ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar", anava Hals	tranquil·litzant	la noble bèstia. "Fixa't: de primer el morro, amb la boca i els narius.
no l'escoltava. —Has dit a la presó? Ai, Déu meu! Què passarà? —	Tranquil·litza	't, Sileta; Randa només està ferit. El millor que podries fer és tornar a
allà! No hi vull tornar... Ell comprengué a l'instant el seu temor i la	tranquil·litzà	. —No temis, Mila... Mileta. No he vingut per això... Anirem on tu voldràs.
entre les espècies de la ira. Ara bé: un teòleg, un moralista, potser ens	tranquil·litzarien	, en assegurar-nos que la ira en qüestió no queda inclosa en els termes
un d'ells fins i tot hi escup per tal de polir-lo més bé, però això no	tranquil·litza	l'uniformat, ben a l'inrevés, perquè brama, gairebé sense poder-se treure
remor de veus que parlen excitades. Ell para l'orella, però tot seguit es	tranquil·litza	, semblen veus femenines. La dona ja corre pel passadís, obre. Aleshores
s'afiança, es generalitza, un timbre adolescent, gairebé infantil, es	tranquil·litza	i tranquil·litza els altres: —Potser ho passarem més bé que no ens
generalitza, un timbre adolescent, gairebé infantil, es tranquil·litza i	tranquil·litza	els altres: —Potser ho passarem més bé que no ens pensem... Hi ha
que no es repeteixi! —diu, aixecant un dit severament. Aleshores sembla	tranquil·litzar	-se, es torna a asseure a la seva cadira de palla, sense respatller, i
la concentració encara és massa gran. —Són condicions circumstancials —el	tranquil·litza	l'altre—. Ara, amb la novella ordre d'integració... Llurs veus, foses, es
existència és confidencial i no vull que m'empaquetin si... L'altre el	tranquil·litza	amb un gest, parla a l'aparell. —Guàrdia especial de protecció superior,
estar per arribar. —Però elles també són a la cua; a l'altra —intenta de	tranquil·litzar	-se ell. —No hi fa res —repeteix la noia—. Tal com enllestim ens aniran
cigar? —L'he hagut de trepitjar, anava a calar foc. —En tinc molts —la	tranquil·litza	l'encarregat—. Us en donaré un altre. S'estira de nou cap a la capsa, els
ha dit? —insisteix el més baix. —Sort. Em desitjava sort. Però això no el	tranquil·litza	, car l'arruga del front persisteix. —I per què la necessiteu? —Potser es
plomes rinxolades, i escarapel·les tricolors. Les cartes d'allotjament	tranquil·litzen	els esperits car són per tres dies. Han arribat el dia 13 de
és un príncep devot i fidel a l'Església. El vell Campdepadrós no es	tranquil·litza	ni una mica. És per totes aquestes raons que Jeroni es troba, feliç,
cos de pijama lila cada vegada una mica més brut, i la rialla de Mari em	tranquil·litzava	lleument, enmig dels salts de la goleta i dels cops d'aigua salada que
la que s'inspiri en la dignitat i en la virtut. Ernestina. [(	Tranquilitzant	-se i mirant-lo.)] Si fossin certes aqueixes coses, jo agrairia a la
Et conservava immaculada per un malvat. Ernestina. Asserena't,	tranquilitza	't! La meva ànima no ha pas desdit. Víctor. Ernestina, jura-m'ho!
un sospir.)] Sí... sí... poca cosa... [(Li fa senya de què es	tranquilitzi	.)] Víctor. Júlia, vina... ajuda'm; duem-la a la seva cambra.
Que vols recaure? Ernestina. No recauré mai més, no.	Tranquilitza	't. Fins crec que el cor se m'ha tornat de roca. Merceneta. Jo no
seus directors espirituals amb aquell xiu-xiu d'òliba púdica, difícil de	tranquil·litzar	, i que només s'apaivaga amb la paraula persuasiva d'un sacerdot de
El meu pare demanant a aquest homenot per por d'anar a l'infern, per	tranquil·litzar	la consciència. I de què s'ha de confessar? D'haver-nos arruïnat a tots,
Coneixia perfectament el nom; el vestit, l'actitud del minyó, el	tranquil·litzaren	... Totes aquestes consideracions havien estat fetes en menys de tres
bastant excitades. Moltes dubtaven que vingués el dictador. Hortènsia les	tranquil·litzava	. La jove Marquesa de Lió, amb la seva estridència guacamaiesca, deia
decidí en el seu palau del carrer de Carders. La presència d'aquesta dama	tranquil·litzà	moltes senyores, perquè volia dir que efectivament el dictador arribaria
amb una cadena al coll i tot rodejat de flames, i el canonge en lloc de	tranquil·litzar	-la, li feia més patètica l'aparició. La tia Paulina va anar a fer
pelades, i aquesta posició que, d'humiliant passava a ésser dolorosa, el	tranquil·litzava	de mica en mica. Procurava estar immòbil, i quan el mal en els genolls
una carta nostra al meu pare, i va tornar l'endemà amb una d'ell que ens	tranquil·litzava	i ens deia que, no sortint del pis, no corria cap perill; o almenys això
va fer sentir un tremolor, pel perill que havia corregut, però ell em va	tranquil·litzar	dient que eren "bales perdudes", i jo, amb aquell prestigi enorme que
mi —i més, dites pel pare—, vaig entendre que, si ell m'ho deia per	tranquil·litzar	-me, volia dir que aquells mots devien significar, amb el nom de "bales
á l' altra part de taula y encaminá la conversa á alabar la seva casa, á	tranquilisar	la respecte 'ls estudiants á qui temía la Madrona, que no havían d' entrar
un cop més, li semblá que tenía ja la fesomía reposada, y comensá á	tranquilisar	se. Aquell diantre de cervell que Deu li havía dat, sempre li feya veure
perdut, qu' has enganyat á la seva rellogada." —Oh, nó! —cridá pera	tranquilisar	se á si meteix. —Jo no he enganyat á ningú! L' amor, l' amor nos enganyá
remordiment d' haverne sigut causa involuntaria. L' única cosa que la	tranquilisava	era 'l que la meteixa Madrona havía presenciat la puresa d' intencions
destruir. Com més la mirava, més la desconeixía, major empenyo posava en	tranquilisar	se á sí meteix cercant esperansat la demostració complerta d' haver sofert
morta, aquella suhor freda d' avans. Ella s' esforsava en reanimarse, en	tranquilisar	los á tots, volía parlar y batallava pera esqueixarse 'l tel que se li
pobre minyó! El seu pare —i recalcà les paraules el seu pare per	tranquil·litzar	-me, per tal que jo veiés com em creia— és ací mateix, a la cambra del
ulls blaus\ aniria a parar a un teatre. I així m'ho va dir. Jo, per	tranquil·litzar	-la, vaig agafar el manuscrit i el vaig esquinçar al seu davant... Què hi
torbat. Ell devia copsar el meu esglai, i esclafí una rialla. Allò em	tranquil·litzà	tot desconcertant-me. —Quantes vegades m'has dit infeliç aquest vespre
En arribar a Arles prendré el tren de París. Em veu preocupat. Vol	tranquil·litzar	-me. —Bah, bah! no hi pensis. Jo fa molt de temps que no n'
deserta, excitat per la il·lusió de vèncer l'altra por. Va contribuir a	tranquil·litzar	-me l'esperit el fet d'haver entaulat amb Josep una veritable conversa que
pensar que els seus hostes no vénen a casa meva... La resposta no em	tranquil·litzà	gens. Hi vam anar seguint les indicacions de l'hostaler. Era una vasta
adonar-me que ell feia el mateix. La seva cursa i els seus crits em van	tranquil·litzar	plenament. Les cames em saltaven, però més el cor. Sentia que només una
llegint no sé què. La llum era deficient. Això em donà coratge, em	tranquil·litzà	. A fora penjaven de les parets, a banda i banda de porta, jaquetes,
a la mare, concreta, sense altres fantasies que les mentides que per	tranquil·litzar	-la vaig haver d'inventar. I no vaig voler escriure més. Ni per a mi
ens estem podrint en la calor dels altres? El Pedagog. —Com em	tranquil·litzes	, senyor! Darrerament —per ser exactes, des que et vaig revelar el secret

Pàgina 1 (de 24)

50 següents