Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

reflexió he deduït, tanmateix, que la Moira, sorda, cega, inexorable i	tranquil·la	, va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No
pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que així creixia	tranquil	, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs que el veien, tan
Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant	tranquil	. He absorbit tot el talent i les altres innegables qualitats de Metis,
s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la llum de l'aigua	tranquil·la	, i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb el destí que cregui més
d'aturar-te a contemplar cada vespre el sol quan es pon dins les més	tranquil·les	aigües del mar, les més llunyanes que els teus ulls abastin." Els Vents
amb ell la malaurada Orítia o Orithyia, que es va emportar de les ribes	tranquil·les	de l'Hilisos. Sigui com sigui, ens cal més quedar-nos a casa, ran de la
que s'expandien sota la suavitat de la llum. Era, en definitiva, un	tranquil	, refiat i irresponsable, que es va atrevir a desafiar l'hel·lènic
però, per excepció, una cega tendresa per la seva filla Cal·listo, una	tranquil·la	nimfa que recorria, collint violetes i algun llessamí, el curs irregular
que exclusiva— de la seva raça. Tot esperant el drac, Andròmeda, serena i	tranquil·la	, sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser
que omplia la Sala Mercè, a Sinera. "Però aquest cap de dona d'una	tranquil·la	bellesa, amb els ulls closos, es pot convertir en un espant. No tingueu
el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues	tranquil	: és un èxit. Els espectadors tothora responen de grat als temes de
no han començat, i de segur que encara és solter, perquè l'endevinem molt	tranquil	. L'absorbeix el seu ofici, que dominarà. Estranya meravella per a
senyors, el xivarri als cafès, les disputes als carrers, l'agitació a la	tranquil·la	, modèlica nació —i amb l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres,
en les batalles, no pas jove però amb la salut vigorosa, d'ajaçar-me	tranquil	sota la benigna llum de l'hivern i de dictar, durant el guany d'un honest
òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs	tranquil	en el fosc regne, un cop satisfet amb munificència el preu del passatge.
la noia. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de sang i tan	tranquil·la	, com si filés. M'hauria servit per a tot, fins per a la matança del porc,
poguda saludar, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar	tranquil·la	, amb el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a
els ulls blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de cel	tranquil	. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps que
a punt de plorar. No ho entenia, però tampoc aquesta vegada no se n'anà	tranquil	. Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a penes el
de la seva ànima i la noblesa dels seus sentiments, com en un llac	tranquil	es reflecteix la llum d'un cel serè. Tino Costa el veia com una illa
els seus ulls bondadosos, pels quals, com l'ombra d'un núvol en un llac	tranquil	, travessava llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà
s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a Donya Maria: anava	tranquil·la	, però se la veia emocionada. S'aturà davant d'ella i li demanà perdó pel
la dic?... —En la seva veu, dintre de l'emoció, palpitava una decisió tan	tranquil·la	, que ell la sentí al fons del seu ésser com un ressò de seguretats. I la
els dies de calma, el sortir de les barques al matí, el fondejar en	tranquil·les	cales del litoral, en llocs on hi havia poca fondària; l'estendre les
en semblants casos; però, cansats de malparlar, semblaven ja deixar-la	tranquil·la	. Tal vegada animada amb això i amb la intenció de procurar alguna
ells dos —tampoc ella no ho necessitava—; però després Mila es sentí	tranquil·la	i no veié ja cap obstacle davant el seu amor. La vida se li aparegué com
història que ell havia qualificat de trista, la seva ànima es sentia	tranquil·la	. Però una por nascuda de no sabia què començava a insinuar-se-li allà en
aparèixer, malgrat l'alegria immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé	tranquil	, alliberat de cop de tot el seu neguit. De primer la va veure al balcó.
el plor dels arbres. S'anà extingint com una claror de sol, en una aigua	tranquil·la	. Sense violències. Confessà i combregà; demanà perdó a tothom, ell que no
en el cel alt amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada,	tranquil·la	; l'aire venia impregnat de frescor i de suavitat. Tino Costa en el breu
podia, sí, comentar els petits esdeveniments del poble en un to reposat i	tranquil	; en un perill podia comptar amb ell fins a la mort; almenys, un dia ho
s'adona del seu error i es gira, i la veu encara, il·luminada per un sol	tranquil	, amb tots els records més bells, com una promesa de pau que no pot ja
—Vols que sortim? Ara no hi haurà ningú pels carrers: podríem passejar	tranquils	i parlar... —Però, no em contestes? Semblà que no l'hagués sentit; agafà
fe allò que li havia donat forces per a tot, per a suportar amb ànim	tranquil	la forçada separació mentre cregué de bona fe que la causa residia en el
una simple mirada, veure'l passar pel carrer, perquè es sentís, no sols	tranquil·la	, sinó àdhuc feliç, tan feliç com mai s'hi havia sentit en sa vida.
que es quedés. —Hi aniré jo sola; vostè no es mogui d'aquí. Parlava	tranquil·la	. ¿Què li importava ja que la veiessin, que la insultessin, que sa mare li
el dolor d'haver-lo ofès, la seva consciència, respecte al fet, estava	tranquil·la	. En aquest sentit ni tan sols havia d'esforçar-se a buscar una
esperar del seu caràcter. Aquella silenciosa i ràpida partença, aquella	tranquil·la	i, en aparença, freda resolució amb què ell la mirava partir a través de
com si, amb la fe de la promesa d'ell, hagués quedat adormida en un son	tranquil	del qual no s'hagués de despertar, tota confiada que, en aixecar-se,
blanca, afinada, gairebé immaterial, amb la seva expressió de dolor	tranquil	i la muda aspiració celestial, sobre la qual ell havia imprès un reflex
li plantà al davant: —Per què no menges? —No tinc gana, pare. Dolça,	tranquil·la	, amb aquesta naturalitat que li crispa els nervis, que l'exaspera. I ell
Gerusalemme liberata)\. Mila ha pres ja la seva resolució. Ara està	tranquil·la	. Han passat llargs mesos de sobresalts, d'inquietuds, de febre, però, per
infinita. Després tornà a resar. Li resà molt a Déu, i a la fi es sentí	tranquil·la	. Ell, el seu pare, estava igual: cada dia més cec davant del progressiu
ve, i el seu pare —Mila ho veu clarament— no la portarà al poble. Ara està	tranquil·la	. Potser la torbà un moment algun tendre record de la seva infantesa a
senderes els seus peus delicats i per conèixer els camins. Estava ja	tranquil·la	, molt serena; si més no, ho creia així, però ara, a mesura que s'acosta
arbres gegants li donaven ombra de part a part. Ella començà a caminar,	tranquil·la	, sota les seves grans branques, que s'estenien protectores. A Mila va
Ella va aixecar els ulls serens vers ell —els seus ulls eren com llacs	tranquils	que reflectissin la puresa del cel, la seva ànima— una bella rojor li
gener; el cel estava serè, i la lluna, ja en minvant, difonia una claror	tranquil·la	pels carrers. La nit era ja molt entrada, i els habitants de Santa Maria,
on som? Tinc por. On anem, mare?" Sileta torna a ésser allí, impassible,	tranquil·la	, desesperant... Ell crida encara: "Mare!" Però ella ja està de bell nou
fes tornar a casa seva. Ara està dormint a la seva cambreta, amb el son	tranquil	dels àngels i de les ànimes pures. S'aixeca: agafa una ampolla i beu una

Pàgina 1 (de 139)

50 següents