Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—no ho recordava bé— en què ell li havia semblat gairebé un home nou,	transfigurat	per l'emoció i per la tendresa, i en què àdhuc la seva veu sonava
semblava aleshores cobrar vida, acompanyar-lo, i la imatge del sant anava	transfigurant	-se, fent-se nova sota la seva mà. Nogensmenys, la fatiga no trigava a
que obliga l'infermer administratiu a girar la safata. Els dos homes,	transfigurats	pel gest màgic de llur superior, l'esguarden amb la boca oberta,
a mirar-lo, gairebé embadalit per aquella expressió contenta que l'ha	transfigurat	en una persona amable, potser fins i tot servicial si s'escau. Per això
els dansarins. Mari, amb la faldilla de maioré i la corona de flors, es	transfigura	. El seu tòrax —insignificant sota la guerrera caqui— es converteix en un
Era en la llibertat, i en el cel de la meva paraula,	transfigurat	pel déu que en els meus anys ha sofert; sota els meus ulls, la
Jo sóc l'abella que et porta des de lluny l'essència de la vida. Jo vull	transfigurar	-te, ressuscitar-te, fer-te esponerosa i prolífica. I tu em reps, és
pot dir que quan els fills no eren davant, el seu despotisme estovat es	transfigurava	en un gest més humà i més comprensiu; ell i Leocàdia ja havien fet a
usura, hipoteques, querelles, embargament. Una expressió d'avidesa	transfigura	aquells rostres abocats a la conversa, saborosa com els matons de monja
la meva futura esposa ideal; als meus ulls la seva imatge física es	transfigurava	en una imatge divina, prometedora de les més excelses benaurances, i jo
amb els meus pensaments; la nit, amb el seu silenci; el sol ponent	transfigurant	un grup d'arbres, la conversa amb un amic, l'esguard errívol d'una noia,
feia mal, la boca era amarga o terrosa. Però a encesa de llums, el món es	transfigurava	. La nit em cridava amb un encís terrible; no hi havia poesia diabòlica ni
a mi. Quan l'extrem dolor, que un punt més l'home ja no resistiria, s'ha	transfigurat	en dolcesa, la faç més rude s'impregna d'una beatitud celestial. Podíem
anys. Els seus ulls tenien dolcesa i alegria, tenien la fe que	transfigura	. En canvi, d'altres ulls joves de vora seu eren plens de ferocitat. Hi
al fons de l'horitzó com un castell d'or dins el polsim daurat que	transfigurava	el món, allò flotava davant el meu esguard, enlluernava el meu esperit, i
que tenen damunt la terra. Però ací una humil riera seca se'm presentava	transfigurada	per la màgia de la poesia i tenia la sensació que el poeta infon una
daurat com aquestes coses insensibles que contempla, sinó que elles es	transfiguren	en imatges belles, però indiferents, i el meu cor es descompon en
de la marxa, amb la frescor de l'hora capvespral i la minva de llum que	transfigurava	les coses, jo també em transfigurava i esdevenia un home nou, molt
capvespral i la minva de llum que transfigurava les coses, jo també em	transfigurava	i esdevenia un home nou, molt diferent del d'ahir, diferent també del
com éssers imaginats. Són els mateixos de la riba, però no són iguals.	Transfigurats	per la llum i la inversió dels reflexos, semblen la flora d'un riu
. És el miracle de l'art!, em dic. L'art és aquesta realitat que aquí es	transfigura	fins a ésser una cosa de somni. Voldria dir la meva descoberta,
, dorm. —Hem d'anar a veure l'altre riu, demano. —Després. La boira	transfigura	les coses. El moviment és somort, llunyà. —Lió no s'adona dels nostres
ha de més amagat en els replecs de la fosca. Aquesta era la lluïssor que	transfigurava	el món al meu entorn. Era una resplendor que sortia de mi. Jo sentia que
passar per sobre les paraules, i, sobretot, comprendre... —L'emoció li	transfigura	el rostre—. Si no heu comprès què representa per a mi aquesta carta...
fos poc, segons la meva lògica, l'abandó de part meva i la teva soledat,	transfigurada	i exaltada per la influència del paisatge, justificava que ell i tu us
i construim història nova amb les ruïnes del passat. La Recança es	transfigura	en Prometença i la Crònica en Evangeli. Salvació del passat. L'any
Els déus que estimen els joves, s'emporten els millors esperits,	transfigurant	-los prematurament a la immortalitat. Heus ací alguns noms de la processó
voluntat de civilització, voluntat conscient i activa, que afirma i	transfigura	la vida. Simplicitat, dignitat i noblesa, sense les quals la tècnica i el
dels nostres poetes, potser sense saber-ho, ha estat aquell que ha sabut	transfigurar	els seus contemporanis, sublimar els grans moments col·lectius, sentir
que li retornem la seva qualitat de realitat. Un miratge no pot ser	transfigurat	, un pecador pot esdevenir un sant. Jo considero essencial que ens donem a
el que ha de dir, aquell que sembla un raig de sol que tot ho glorifica i	transfigura	, aquell que és l'expressió de tot el pensament i de molt més que no hi
bral·la dintre meu no se m'apagui, res no hi pot haver que no redimeixi i	transfiguri	. Viure! Sentir el cor flamejant sota la post del pit i la sang generosa
en penetra l'encís fins al moll dels ossos, i el pensament se n'exalta i	transfigura	, i els nervis se n'afinen, i allà en el fons de les entranyes l'àngel
portaven queviures als mercats; després... després la cara de la noia es	transfigurà	a la vibració de l'acompassada remor de les esquelles d'un remat de
obscur tota arruixada de llum i, fent ganyotes, fent ganyotes, s'anava	transfigurant	. El nas mòbil creix i s'apirrossa, les galtes s'esllangueixen, la boca
sinó de què aquest quasi es fongui i immaterialitzi, dominat,	transfigurat	per la fantasía creadora del pintor-poeta. En l'impressionisme dels
alta mar, tota la vila es commou. El correu! veus ací el mot màgic que ho	transfigura	tot, i la sola evocació del qual vol dir una infinitat de coses: les
á la cabeza del puente\, puch assegurarvos que la seva cara's	transfigurava	. Jo'm crech que deya la pura veritat. Pobret Badajoz! En sos
la instal·la en el seu esperit, la treballa, la poleix, la deforma, la	transfigura	, per a fixar-la en les seves obres, tot ella resplendent d'aquell esperit
I les seves figures, els seus paisatges, aconsegueixen el miracle de	transfigurar	la realitat sense caure en la hipertròfia sensual de certs naturalistes.
abatut, i es mirà en Boi: Des del primer esguard, la cara del cavaller es	transfigurà	. —Ets tu qui m'has salvat! —exclamà, commogut i radiant d'alegria. I
la idea del temps i, si alguna vegada s'atreveixen a reproduir-se, ho fan	transfigurades	per la sensació figurant; i aleshores esdevenen, en relació amb llur
aquest miracle de blavor que afina els termes d'una faisó irreal i us el	transfigura	màgicament; potser és la transparència de l'aire a través del qual veieu
Mallorca en què tot té una dolçor celesta, una alegria divina i la llum	transfigura	les coses màgicament, la visió d'aquests arbres no us trastorna tant
la hisenda. Ara que ho havia aconseguit, moria. I ja en vida es	transfigurava	, emprava ja la imatge amb la qual es presentaria a l'eternitat. Joan
que li eixamplava la boca, de llavis prims; i la boca gran, oberta, li	transfigurava	la cara. Les pupil·les, del color de l'ambre, eren dos puntets de foc que
La terra el xucla i ell s'hi abandona amb un rabeig infantil que el	transfigura	de cap a peus. Us topareu, tal volta, amb un comerciant, amb un botiguer
s'alcen com una despulla descarnada en els talussos de les espones, es	transfiguren	en uns gegants que branden enlaire una espasa afilada; aquell casalot de
i amarat d'una dolçura celeste que li eixia a raigs pels ulls i li	transfigurava	les fesomies. Es lliurava amb vocació de sant al dolor del proïsme, el
i, amb gran astorament dels bons burgesos del Cafè de Llotja,	transfigurant	-se per moments, que els ulls li espurnaven i tota la fesomia se li

Pàgina 1 (de 6)

50 següents