Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és un cas de reversió. L'ase té, no pas rarament, unes ratlles	transverses	molt fàcils de distingir en les seves potes, semblants a les que hi ha en
per ésser vista des d'una direcció determinada, com va fer-se en el pla	transvers	dels retaules. Cal notar que els retaules de Castella i Andalusia, que
va desenvolupar una arquitectura amb un eix longitudinal i uns plans	transversos	, com en el cos de l'home. Mesopotàmia va ésser essencialment cardinal,
central, i es va desenvolupar el tema de l'eix longitudinal amb plans	transversos	successius. Però l'arquitectura catalana, com la italiana, va moderar la
comuna dels Països Catalans, terra de boscos mitjans, és l'embigat	transvers	, amb una llum màxima d'uns quatre o cinc metres. Milers de cases
El vell mètode hel·lenístic consistent en la successió d'encavallades	transverses	portadores de bigues longitudinals de dimensions corrents, que fou comú
el seu gust per les formes arrodonides: la successió d'arcs diafragma,	transversos	, de pedra, portadors d'un embigat longitudinal. Aquesta forma, habitual
ortogonals, amb unes línies longitudinals de circulació i unes	transverses	de distribució. Així el rec és un element important, i el conjunt sol
de papilla en el cego; àngul còlic dret més baix de lo normal; colon	transvers	buit; lo que resta ocupa la darrera part del colon descentdent i
trobém, com aneu notant, corda cólica total amb evident ptosi del colon	transvers	, sobre tot, al nivell de l'àngul costo-còlic dret. El fetge normal, en
moviments vermiculars intestinals: torneu a regoneixer la corda còlica	transversa	al nivell del llombrigo: el descens dels encolzaments del cólon a
practicar una versió i sobre tot vencer la resistencia del diàmetre	transvers	i l'anell de Bandl (recordis la definició que en Bar dóna de la versió:
que fos si les culleres fossin aplicades a les extremitats del diàmetre	transvers	de la pelvis. La circumferencia del cap que sería aixís agafada, sería
sabem que'l forceps no deu ésser aplicat a les extremitats del diàmetre	transvers	de la pelvis quan el cap està enlairat, sinò que la posició transversa
transvers de la pelvis quan el cap està enlairat, sinò que la posició	transversa	del cap obliga a les aplicacions més o menys obliqües, o adhuc
en que les culleres es troben situades en les extremitats del diàmetre	transvers	de la pelvis, és aleshores preensor criticable; tractor cego i per
en contacte amb el promontori; ademés tendint a disminuir el diàmetre	transvers	on actúa l'aplicació, aumenta el biparietal que a la vegada exagera la
exagera la desproporció inicial entre l'antero-posterior de la pelvis i'l	transvers	del cap, sense comptar que son molt freqüents les escapades que poden
superfície més arrugada, oferint una concavitat més profunda; la cresta	transversa	manca. L'arc superior de l'atlas és més gruixut; la cara interna
La vora de les làmines òssees que perllonguen l'arc superior o apòfisis	transverses	no és tan regular com en el cavall, oferint a la meitat del seu trajecte
articular inferior és més obliqua que en el cavall. Les apòfisis	transverses	són més enlairades. El forat vertebral és més petit. L'apòfisi espinosa
posterior s'avança molt pel damunt de la cavitat cotiloide. Les apòfisis	transverses	són més llargues i més enlairades. Mides. Llargada màxima presa de
avançant-se cap enrera i no fent una rebava com en el cavall. Apòfisis	transverses	de caire arrodonit, en superfície gairebé plana fins a la cresta
Ase, 68. Distància a la part mitja entre les apòfisis	transverses	: Cavall, 96; Ase, 92. 4a· vert.
Cavall, 76; Ase, 73. Distància entre les apòfisis	transverses	en el punt més ample: Cavall, 134; Ase, 145.
deixen entre elles un espai-vestíbul del forat vertebral. Apòfisi	transversa	, en la cúspide dorsal, més dilatada. Mides. Llargada de l'apòfisi
Cavall, 81; Ase, 68. Distància entre les apòfisis	transverses	en el punt més ample: Cavall, 138; Ase, 146.
és dividida per la cresta inferior, quasi imperceptible. Les apòfisis	transverses	són més enlairades. La cúspide ventral és molt voluminosa, avançant-se de
Cavall, 87; Ase, 92. Distància entre les apòfisis	transverses	: Cavall, 125; Ase, 126. Prominent. Apòfisi
Cavall, 97; Ase, 116. Distància entre les apòfisis	transverses	: Cavall, 132; Ase, 117. Vèrtebres dorsals. Totes
Ase, 117. Vèrtebres dorsals. Totes les apòfisis	transverses	són més voluminoses i totes elles més enlairades. Les apòfisis espinoses
espinosa molt ampla l'apòfisi maxilar més alta. La cinquena, l'apòfisi	transversa	més gruixuda i per la seva forma s'assembla més a una vèrtebra sacra que
la cresta inferior i l'apòfisi espinosa: Cavall. Ase. Diàmetre apòfisis	transverses	: Cavall. Ase. Vèrtebres. mm. Les apòfisis espinoses del sacre terminen
lateralment (diàmetre àntero-posterior en la part mitja, major que'l	transvers	)." "Poden observar-se en els talls comunicacions en forma de cordons
i precedits de dolors violents en el trajecte del colon descendent i	transvers	. Moltes vegades aquests dolors s'acompanyen d'una necessitat imperiosa
posició del malalt. Timpanisme intestinal, principalment del còlon	transvers	. Procediment per a limitar les zones. Percussió auscultatòria:
d'epiploïtis, hem vist determinar estiraments i compressió del còlon	transvers	amb els fenòmens consecutius a estasi —i deixem de costat tots aquells
de movilitat excessiva —cego mòbil— en els casos de caiguda de còlon	transvers	; s'han lliberat les nanses intestinals per destrucció i secció de brides
adherències a l'epíploon, a l'angle hepàtic del còlon, al còlon	transvers	, a la paret abdominal i secundàriament amb un ulcus. Altres vegades
3er·, amb les nanses jejuno-ileals; 4rt·, amb el còlon	transvers	(part dreta); 5è·, amb el pàncreas i les altres vísceres no
creure. La deformació més característica és l'enganxament del còlon	transvers	a la bufeta del fel. Les adherències es fixen ordinàriament en el còlon
a la bufeta del fel. Les adherències es fixen ordinàriament en el còlon	transvers	prop de l'angle hepàtic. El còlon, en lloc de presentar la forma típica
curtes. Aquestes fibres es distribueixen pel còlon, particularment el	transvers	i el descendent, la sigmoide i el recte, per la bufeta urinària i les
en els òrgans del baix abdomen: una part del còlon ascendent, còlon	transvers	i descendent sigmoide i recte, i bufeta urinària i òrgans genitals,
íleocecal i tota la part del còlon compresa entre el punt mig del	transvers	i la junció del còlon ilíac amb el pelvià, la nansa sigmoide. Aquestes
i el pistó; el cilindre de vidre té dos forats enfrontats diametralment i	transversos	que comuniquen cada un amb el seu canonet respectiu; el canonet recte és
inferior (franja en salvavides), pubiana, alta de les anques, lumbar	transversa	(sacsó costo-ilíac) i supraescapular. L'alçada d'aquests malalts no
també pot ésser molt convenient en els casos de presentació obliqua o	transversa	del fetus, cesàries, transfusions intrauterines, amniocentesi i d'altres
les formes habituals de presentació de la silueta pancreàtica: clàssica,	transversa	, en ferradura i sigmoide (fig. 49). Aquestes modificacions són
amb la grossa taca que cobreix normalment el nervi cel·lular	transvers	, com en l'exemplar representat. N'hem trobat individus intermedis a la

Pàgina 1 (de 3)

50 següents