×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb traspassar |
Freqüència total: 1957 |
CTILC1 |
de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre obertes. El qui les | traspassa | és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El | ; s'atreví a fer-ho fins i tot davant dels seus. Però el fet de Mila havia | traspassat | tots els límits, i fins ell i tot es sentia indignat. Perquè, quina | , ni padrí, ni amigues; com si només et tingués a tu." Mila ara podria ja | traspassar | l'última ratlla; dir-li-ho ja d'una manera rotunda, definitiva: "Només et | la gairebé duresa de les seves respostes tan inconcebibles, que la | traspassaven | com espases; els seus llargs i terribles silencis, a voltes més punyents | instant d'angoixa suprema en què aixecava el rostre al cel, i la visió li | traspassava | encara l'ànima. Després la buscà, i mai en sa vida no havia experimentat | sense parar, amb torpitud, fix en aquell únic desig, com si volgués | traspassar | el mur; tornava a palpar la porta, empenyia... Podria empènyer més fort, | de brins al cim, que semblen minúsculs pins nevats. Un tronquet, que | traspassa | el solc de les teules, és talment un petit pont rústic. Dues merles | "podrida". El pedagog Eladi Homs em deia ahir que no creu que la guerra | traspassi | la tardor, a causa de l'escassetat de queviures. En general, tothom està | Ell va per allargar el pas. —Sense córrer —li diu el seu company. | Traspassen | l'ample espai nu en sentit diagonal, cap a on s'obre la boca del carrer | Oleguer pertanyia a aquesta mena d'humanitat que sempre sent el desig de | traspassar | fronteres i és sempre inadaptable a climes forasters. Perquè els colors, | ? No pot somiar més que... —Pos escolta. Vaig venir aquí a vore't i, en | traspassar | la cerca, què veig? Un home penjat a la figuera. —Saps què et torno a dir | nit, tota la terra en sofreix. Sí, però l'esperança meravellosa | traspassa | , crida, més real que la tenebra o l'estel (ossos | un poema i publicar-lo i cridar l'èxit. "Wyatt ha | traspassat | al rei Anna Bolena." Les mosques d'octubre Ploguda, la platja | grisos embullats i les robes desforjades, que sostindrà amb les mans. | Traspassa | el menjador, surt per la porta del passadís i retorna seguida del | agullonada pels deutes, em porta la feina al llit. [(La Merceneta | traspassa | , duent un got de llet, des de la cuina a la cambra de Júlia. Ernestina, en | .)] S'és llevada, no fa? [(La veu que surt de la cambra i | traspassa | el menjador.)] Àngela Maria! Has fet molt santament, filla meva. A | fica't al llit, si em vols creure. T'afectes massa. [(La Merceneta | traspassa | amb el plat d'aigua i vinagre.)] Que li'n posin uns drapets ben | Ernestina, desgraciada! [(L'atrapa en el moment que l'altra | traspassa | el marxapeu, abraçant-la i retenint-la amb tota la seva força.)] Què | A veure: Antoni Mates per "pagar-me" uns serveis que em deu em | traspassa | un crèdit que té contra tu; i jo, enlloc de fer efectiu el crèdit, te'l | toca, sols ells l'escolten, dins els camps del cel. Quan la mort em | traspassi | amb el seu glavi, lluny de tota ciutat i tot camí, quan el lleu so de ma | dins el jardí Aquest matí, a l'hora fresca, | traspassava | fra Joan: s'adormia la seva ànima amb un somriure | ma via, sentint del riu el bategar immortal. Als meus peus, | traspassaven | consirosos els vaixells carregats d'amor i oblit, i | altra idea de la dignitat personal. L'orgull de la mera qualitat d'home | traspassa | les formes de vida del Renaixement. En tothom hi havia una vigorosa | el que en sento només és el que n'esdevé perceptible després d'haver | traspassat | qui sap quantes capes de mi mateix, com el ressò apagat d'un tro | de setis, hont los finestrons ajustats y cortinas caygudas no deixavan | traspassar | la llum del carrer, ensemps qu' avivavan la daurada resplandor de la | fugitiva. Llavors la papallona atravessá 'l carrer adalerat, y al | traspassar | la gent entre la qual aquella havía desaparegut, se vejé sorprés. La | Això s'esdevingué, finalment, prop dels vint anys. Aquells dies foren | traspassats | els límits. L'embriaguesa ho envaí tot. Recordaré un detall significatiu | cap mort; una vegada morí un veí de casa meva, i el vaig voler veure. En | traspassar | la porta de la cambra mortuòria amb altres nois, una dona alçava la | mateixa cultura ha contribuït a afeblir-lo. La majoria dels homes d'avui | traspassen | sense haver pres consciència de llur força, després d'una vida inútil i | avui el món, que és tan bell? Una enyorança fina, una tristesa dolça em | traspassa | el cor. D'antuvi em dol de treballar la tarda del diumenge, alguna cosa | tenia de nou i de poètic, i ell ja començava d'estar-ne cansat. Cada dia, | traspassada | mitja tarda, en què el sol començava d'empal·lidir, teníem una estona de | surti 'l teu pare fins que abaix senti un xiulet. Un caball que 'ls camps | traspassa | com un llampech, jo tindré preparat prop de la casa, y ab pocas horas, | fía en sa sort bona ó ingrata. Jo fereixo als valents, als que lluytaren | traspassant | las Termópilas, com feras, als que passant lo mar y las fronteras de casi | te una gran gafa clavá que ventalla y marc enllasa; un hòme viu, no | traspasa | una paret ni un tabic; en fí, no hu comprenc, sols dic qu' el lladre es | allà? Enric enarca les celles com volent dir "qui sap!". L'oncle Josep | traspassa | la seva mirada de la tomba al cel, el cel calmós d'"allà", entelat a | com un autòmata, la va recollir entre els seus braços i a grans gambades | traspassà | el corredor. D'un cop de peu esbatanà la porta: la campaneta, endalt, va | de la Concòrdia: "Pau als homes de bona voluntat!"; hélas!... | Traspassarem | els Camps Elisis... "La lliçó del senyor Matisse és impecable, igual que | que no trobava resistències, que creuava l'espai, àgil i dreturera, que | traspassava | els murs i tocava la gent a l'espatlla com un amic que en rigor ja | aquestes dones de la nit perdran la seva puixança: els raigs del dia les | traspassaran | com un feix d'espases. Electra. —El sol... Erínia | aleshores, tot d'una, la llibertat es va precipitar al meu damunt, em va | traspassar | , la natura retrocedí, em vaig convertir en una criatura sense edat i em | el càncer, per a guarir malalts, per a retornar desvalguts, per a | traspassar | la pell, per a cremar la carn, etc.. Ciutadà. —Així voleu dir, | anomenada Ofíon, amb Eurínome (tal volta és l'Eva que | traspassa | tots els límits); regnà primer damunt d'Olimp airívol, | un diluvi la Terra, ni permetre que els seus límits | traspassi | el mar, ni que mai més les pluges neguin el món, i alhora | el monestir! —digué el monjo amb compunció—. Se li tira al damunt i el | traspassa | amb la llança que porta. En temps antics, vingueren els algerins i van | si, o amb un interval d'una naturalesa tal, que l'espai no podria ésser | traspassat | fàcilment mitjançant la migració, hom explica el fet com quelcom de | Els signes verbals, naturalment, com dèiem més amunt, sí que han | traspassat | el llindar de la consciència, per tal com, encara que a vegades hom no | pressuposa una definició, si més no provisional, de signe. Saussure | traspassa | a aquesta ciència general dels signes l'objectiu de fonamentar la mateixa | el concepte cultura com un espai de comunicació, amb la qual cosa hem | traspassat | el problema de la seva fonamentació a la semiòtica, ciència dels sistemes | sempre sembla que s'atansin massa i que ens violin la nostra intimitat. | Traspassen | el nostre llindar de comunicació interpersonal. El seu espai de | distància interpersonal pròxima, gairebé la distància íntima però sense | traspassar | -la; si ens hi fixem, sovint la parella es lliura a una sèrie de tactes |
|