×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb traspuar |
Freqüència total: 594 |
CTILC1 |
se n'han presentat 13. Fa una nit quieta, amb núvols, però hi | traspua | el clar de lluna, que il·lumina el camí. 21 setembre. Al | mica de llevant i hi ha un embolcall gris de núvols a muntanya. El sol hi | traspua | , flor imprecisa d'argent. Els pinsans, reposant ara i adés en les pomeres | ha núvols de neu, "hi rufa". Es veu que ha nevat molt: una gran blancor | traspua | entre el gris dels núvols. El diari d'ahir deia que el govern anglès | l'abril. A la tarda vaig a can Feliu amb la Josefina. Tornant, la lluna | traspuava | entre la boira. El perfil de la carreta i dels bous del Pujolar es | Fill Cruixi la tarda. El temps se'ls ennuegui. | Traspuen | sorollets. Tota una casa malfrisa, i esgarrifa la cisterna | Fins que ella se'n desprèn. La boca, oberta encara, li | traspua | rialla. Una bondat encara la confon d'excusa, i diu: | cambra de Júlia.)] Oh, és aqueixa porta... aqueixa maleïda porta que | traspua | poc! [(Com si les cames no la poguessin aguantar es deixa caure en una | vegades de vestit i de joies. Laura s'adona que el rostre de la cunyada | traspua | una expressió de repòs, de naturalitat que no li havia vist en els tres | rojos de galtes, isolats i amb els sanatxos a la falda. Totes les cares | traspuen | gravetat; ningú no estossega ni esternuda per no faltar gens al respecte | la seva companyia, en aquells dos anys d'absència. Però les cartes d'ara | traspuen | un començ d'estabilització; fins diria que Laura es decanta vers una | —a /Les faux monnayeurs\— i un fons amargat, però que | traspua | , de recel, de suspicàcia i, en definitiva, d'inseguretat —vull dir, la | d'una altra manera; no pas com un fons que, en el primer terme, només | traspua | , sinó com una actitud visible de l'autor, que potser no ho manifesta, | però no té cap intenció d'amagar-ho ni es fa la il·lusió que no | traspuarà | . En el cas de Sartre hi ha uns "complexos" visibles —de lletjor física, | podrien disminuir el "condicionament"; i veig també el doble fons que | traspua | , i veig que Gide no reïx a completar la jugada que es proposava, i | gairebé violenta, de protesta, d'agressivitat, que no ha deixat de | traspuar | més endavant en els meus escrits. Com que el meu pare era ric i jo, | han passat anys, m'explico millor que aleshores la profunda simpatia que | traspuava | aquest home. Vell, constantment malalt, que es passava setmanes sense | l'amic cordial, com si endevinés la meva preocupació que em devia | traspuar | la faç, m'aconsellava així: —Si altra cosa no, apreneu idiomes, amic | i voluptuosa, com la sensació que de vegades fa la pluja d'hivern, que | traspua | carn i nervis i et fa petar les dents i somriure del gust que et dóna. | estar submergida eixia una fulguració humil. La vida i la bellor li | traspuaven | dels ulls, de les galtes, com vingudes del cor, tímidament. I sota la | S'entestava a ésser un revolucionari temible, un nietzschià furiós, i | traspuava | feblesa tot ell. Pels carrers de Marsella no podia oblidar els afores de | lluna tenen una blancor encantada i fina. Són penetrats de lluna, que els | traspua | per les branques i en fa una cosa transparent, vaga. Les soques són | , li regalima devers els ulls, i ell no se'n sent. És una olla que bull, | traspua | . Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic encegat per la llum. | que potser no deu desaparèixer amb la mort, i que és una bellesa que | traspua | de dins. Vaig veure tot això, i en vaig quedar corprès. Jo també l'hauria | la casa. Sense tristesa, això sí. Una carta plena de dolçor. Cada paraula | traspuava | la meva felicitat. Estic satisfet de no haver mentit gens, per això no li | escrit al front, als ulls, al ventre, a les espatlles rodones, tot ell | traspua | aquesta filosofia. M'interessa, aquest home. Res més lluny d'ell que un | una calma sedant, junt amb la piuladissa dels ocells, i de dins el parc | traspuava | fins a nosaltres una frescor d'obaga, molla de sentors de flors i de | claror, el sol els feia semblar rossencs, daurats, i tota la massa de pèl | traspuava | llum. El front ample, fort, torrat, resplendia. La boca era àvida, bella. | produeix als molls del carbó; les pedres dels marges eren aquoses com si | traspuessin | les humitats d'unes grutes eternals; l'ample corrent del riu, que tant | fangosament. I, per torna, el somiqueig de la boira damunt l'esquena, que | traspuava | a la carn esgarrifada i ja trista de tota la nit. —Sembla que hàgim | Literatura, Pintura, Arquitectura. En tot transparenta el seu geni. Arreu | traspua | la seva sensibilitat. A vint-i-nou anys decideix casar-se amb una galant | Zorbàs es recolzà a la paret, s'eixugà la suor que de sobte començava a | traspuar | el seu front. —No vol... —mormolà mirant amb esglai el santuri—. No vol... | el cine i la indumentària, les cançons i el passeig pel carrer, tot, | traspua | allò que els moralistes d'abans en deien "sensualitat". Fins els | com un tanteig o com un pressentiment. L'esperit de renaixença que hi | traspua | , topa amb l'esperit provincià que hi resta i es malfia. L'art i l'acció, | apunts, on cap matèria no començava ni finia), de les seves explicacions | traspuava | només un gran fervor envers Felip II i tota la casa d'Àustria —la resta | han eixamplat en estanyol brut i fangós, una barca de posts mig podrides, | transpuant | l'aigua pertot. El vell sorrut que la mena amb un sol rem, i un gos borni | coincidents en els resultats depressius amb la rotunditat (que | traspua | sovint les decepcions personals) dels mantenedors de la decadència que | veure que ls monuments ja formen patina i guspires d'or, que ls campanars | traspuen | velluria i que envolta a la ciutat una polsina d'argent, pensem "Bé | criden, s'empenyen i es disputen els llocs minuciosament. El jorn cendrós | traspua | per les altes finestres glaçades. Hi ha una fina remor de collarets que | del birret i els plecs de la toga, la ignorància i la neciesa que tot ell | traspua | . Encara que es posessin des de demà mateix en pràctica tots els remeis | sobre les circumstàncies que aconsellen l'aplicació del "remei heroic" | traspua | aquesta preocupació fonamental, a la qual no vacil·la a sacrificar les | Com diu Maragall, l'ànima d'un poble no és més que l'ànima universal que | traspua | a través de la seva terra. Per a fer tasca profitosa i alliberar-se dels | en els inicis i en els primers temps de la generalització del maquinisme. | Traspua | en tots els actes i manifestacions, àdhuc en els que no s'hi refereixen | estan construïdes. 30. Al llarg de la nostra història econòmica | traspua | sempre una inconfusible i forta aspiració per la cultura tècnica. Encara | els remeis per corregir els vicis que hi troba. En conjunt, l'obra —que | traspua | un gran fons ètnic, generós, conciliador en les qüestions socials, | Stavely fou immediatament elegit per a la magistratura vacant; i, | traspuant | reformes per tots els porus, es posà vigorosament a la tasca. Abans de | Ben aviat les carns se li atapeïren sota la pell i uns bells colors li | traspuaren | a les galtes. En això arribà l'estiu, i el poble, com cada any, fou envaït | Res millor que una carbassa vinera, amb traus de fesomia humana per on | traspués | la llum d'una espelma mitigada amb un paper vermell. El "Llarg" de can | escopetades; ho saben els records que en tinc, aqueixa llum que encara | traspua | en mon esperit i aqueixa escalforeta que encara m'aconhorta. Perduren les | el bàlsam de les flors d'acàcia, la frescor dels pradells emboirats i el | traspuar | vergonyant del sol a les crestes dels pinars i avellanedes, són un tast | absurdes actituds d'arbres gegantins; i, segons com, a penes aconsegueix | traspuar | lluminosament per entre les randes del fullam. Les hores del camí |
|