Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

bou massís, altiu, tot sol, clavat en un límit del camp així que el dia	traspunta	, que es mira de reüll la gleva i que medita: "Abans no es pongui el sol
de l'ovella. Caminàvem de pressa. Els núvols s'havien obert una mica,	traspuntà	el sol. Tot el poble somreia, rentat de fresc. —T'agrada la vídua, Mimitó?
comprovar. Havien anat amb ella criatures que tot just el borrissol els	traspuntava	als llavis, minyons en la flor de la joventut, homes madurs, vells que
riallada, que deu fer-li mal. Darrera la seva esquelètica figura	traspunta	la delicada claror de trenc d'alba. Noi aplicat de casa bona, jo tirava,
les seves facultats. Artificiosament, féu que a les figures femenines els	traspuntessin	els enagos, per dibuixar les vores adornades amb una gran aplicació.
meu davant i morint de gelor mortal. Els seus ulls, altrament, deixaven	traspuntar	una fam tan terrible, que quan li vaig remetre la llima i ell la deixà
si pogués?— I a tothom vagà de veure que trontollava de por, i que	traspuntaven	en els seus llavis curiosos borrallons, com d'una neu prima. —Prou
ensenyava gens de cabell. Mentre ell mirava el foc, em semblà que li veia	traspuntar	a la cara una expressió garneua, seguida d'una mitja rialla. —No conec
com si alguna circumstància del més gran interès públic acabés de	traspuntar	en la comunitat de les aranyes. Vaig sentir els ratolins, també, picant
Ell mai no fumava en aquelles hores tardanes, i allò em semblava deixar	traspuntar	que necessitava algun reconfort, per una raó o altra. Al cap de poca
d'una mena que no enganya. Ves, si fos dels qui diuen la bona ventura...	Traspuntant	darrera la tovallola, em va dar un cop d'ull. —Però no sóc pas dels qui la
em va mirar per un sol instant amb una expressió en la qual, vagament,	traspuntava	el retret. Per totalment absurda que fos la seva corbata i ho fossin els
estat més probables. A mesura que l'acció es va anar descabdellant,	traspuntaren	diverses menudes curioses circumstàncies. Semblava que el rei difunt
, —va dir,— en un ase ignorant i bramador, de gola rasposa, de cara on	traspunta	la més vil malignitat, i que ha rebregat —no diré pas interpretat,— el
jo sí. A vós no us van anar agudint la intel·ligència que a penes	traspuntava	amb les seves intrigues contra vós, retingut i indefens, sota la màscara
aquelles ocasions els més exuberants d'entre ells cridaven exaltats, quan	traspuntàvem	per alguna cantonada escollida: —Ara vénen! Són aquí!— i
per part meva, absorbentíssim i gairebé penós, vaig veure que la seva mà	traspuntava	per l'altre costat de la senyoreta Skiffins. Immediatament la senyoreta
d'un espantall. Si la mort hi és amagada, ben amagada hi sigui, i que hi	traspunti	i jo m'hi encararé, i aleshores hi creuré i no pas abans. I ara deixeu-me
el cotxe de la matinada, abans no claregés, i vaig ésser en ple camp quan	traspuntava	la llum del dia, tota dubtes i fent el ploricó i esgarrifant-se i
cap a nosaltres. —Quan darà el tomb a les nou —digué Herbert alegrement,—	traspunteu	a la finestra i feu-vos amatent, vós d'allà baix a Mill Pond Bank!
lloc hi havia un qui sap què tot indecís en els meus pensaments, que	traspuntarà	molt a la vora del final d'aquesta frèvola narració. —però si penséssiu,
en altres es redueix a una capa prima, i en altres, molt nombrosos,	transpunta	a la superfície l'horitzó /C\ o esquelet del sòl. El perfil ha
suficient coratge per a vèncer dificultats i esculls, malgrat que totjust	traspuntava	al seu davant la claror primicera de la vida. Mentre els pares —en aquest
radícula, igualment podran ésser sembrades; no, però, quan els hagués	traspuntat	la plúmula. És una excepció dintre d'això l'albergener, que pot donar un
brot llarg de més de 10 cm.; en aquest cas, la radícula haurà ja	traspuntat	i es tractarà d'acomplir un transplantament en lloc d'una sembra. Aquesta
o millor encara d'arena barrejada amb terra de jardiner, i es vigila el	traspuntar	de les plantetes portant a terme successivament les cures que són comunes
menja tranquil·lament herba a deu passes de l'escorxador! De manera que	traspunta	una veritat, una resposta més, potser la principal, a la pregunta "per
tot i que les forces impulsives resten l'element dominant. Veiem que	traspunten	aquí diversos aspectes del robar dels adults, però encara d'una manera
les hores que atancen a la mort. Cap energía, cap iniciativa propia	transpuntava	que no promogués una mida coercitiva. Era impossible, però, que, com per
assumía facultats dictatorials per a esborrar qualsevol rastre que es	traspuntés	encara de l'antic règim; de lo qual neixíen una nimia censura i un
com d'un ferit que es dessagna al talús de grava, quan	traspunta	un matí gris, després del xoc de trens. Ell farà tard
santes escorces de Saba. L'estel auri de Jacob	traspunta	en la llunyania: tremola el món d'alegria; el
allarga l'ungla fina fins la tendra aranyeta, i alguns brins ja	traspunten	, agut esforç... Talment els camps a la tardor. Com darrera els
es contreu a torsimany de Déu.\ I Al primer	traspuntar	d'un ventós solixent d'alta cella vermella, al jaç de
munta a Nínive el pecat. El sol mateix demana quan	traspunta	: —Cal veure encar la iniquitat que creix?— I la nit
és curt l'alè. I sort si, com l'aurora, la bellesa	traspunta	i fina sobre el món esquiu, —mai abastada ni escomesa.
només!" —pensava mentre aclucava ensonyadís les parpelles—. Així que	traspuntava	el dia, m'abocava a la finestra com si em cridés algú. No vaig pensar en
En la vida més migrada, hi ha senyals de claror que hi	traspunten	, i cal servir-los, arriscant el que sigui. Els perills mateixos són una
estrips llargaruts que va deixant la rella, on de la terra viva	traspunta	la frescor, el camp avui ombrívol com d'una tarda vella,
i distàncies. Feia petites i distants les cases que	traspuntaven	soles pels turons, ella, tan gran. Fins de la fondalada
just al moment en què l'aurora ja començava a	traspuntar	. Al cel hi havia nuvolada i, poc després d'una
per a un temps que encara ha de venir, que, a tot estirar, comença a	traspuntar	. Ell ja ho sospitava: «El tema era del tot nou després del llibre de
com a vegades a través del brancatge encara sense fulles ja	traspunta	un matí del tot primaveral: així en la seva testa no
cavadís de forma i de límits? Mentre ho penso, el taller en qüestió	traspunta	, o em sembla que traspunta, i —com si l'edifiqués la mateixa possibilitat
límits? Mentre ho penso, el taller en qüestió traspunta, o em sembla que	traspunta	, i —com si l'edifiqués la mateixa possibilitat de designació— comença, de
Mil nou-cents trenta-tres, a Provença, a l'estiu. Al primer	traspuntar	d'una llum desbordada Josep Carner, poeta, mirava el Pirineu