×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trastornar |
Freqüència total: 331 |
CTILC1 |
les teves complaences, i la vella Càndia, amb les seves cançons, me li | trastornareu | el cervell. Amb tantes històries no sé pas què en farem, de Mila. Parlava | de tendreses i de comprensions vaig endevinar en la seva mirada que em | trastornà | l'esperit. Em sembla que si hagués tingut pare i mare, i germans i | a això? —Sí, sí, és cert. Quina follia, Déu! Sembla que l'hagin | trastornada | . Temo que a Joan li ocasioni un fort disgust; temo per Joan i per ella. | Passaren els dies; la vida del poble havia anat canviant i un nou corrent | trastornava | usos i costums. El poble s'havia engrandit notablement; moltes tavernes | què està dient!... Rosa. No facis escarafalls, que t'havia ben | trastornat | les potències i els sentits, a tu, la Júlia. Merceneta. | unes aigües!... Et posaries grassa i roja com una pagesa. L'acabaries de | trastornar | ; paraula! Què li diràs, Ernestina? Ernestina. [(Confosa i | , seguint-la.)] Els homes no som pas de pedra. I vostè, Júlia, | trastornaria | a un sant. Perdoni'm. Júlia. [(Entre els dos batents de la | que tota aquesta historia 't causi un disgust. Molt tonto serás si t' hi | trastornas | ; la cosa no val la pena, y en aquestas materias, ja es sabut: la dona es | senyora no rebés lo cop tan de sobte. Avans d' eixir, D. Miquel l' havía | trastornada | ab los prechs qu' en aquell sentit li havía fet. Per gran sort, al | les quals estava tan endarrerit. Ara aquests dos llibres sota el meu braç | trastornaven | les seves idees. Amb la gramàtica llatina a la mà, com a cos del delicte, | cendra, el cos excessivament llarg, esvelt, amb no sé què d'androgin, tot | trastornava | el meu cervell. Avui encara, pel color i per l'amor, em fa la sensació de | y dirigintse á la mare y á l' Esparver;— vaja, no s' alarmin, no 's | trastornin | , que aixó no ha sigut res. —¡Ay, gracias á Deu! —exclamá la mare | y ma honra! Calla, butxí de ma vida, [(al cor)] conciencia que 'm | trastornas | y contra mí te sublevas y fins á mí 'm traicionas. Ofega tos pensaments | véurerla ab ell casada. Ton. Impossible. Roch· Aixó 'm | trastorna | . Mes ja que d' ella parlém, vull un favor. Ton. Diguéu, Roche. | nocions d'espècie, gènere i tipus? Haeckel. —Si no s'han | trastornat | les coses, nosaltres reuníem sota el nom d'espècie tots els individus | Però jo, un marbre, i mira que la processó anava per dintre. És això que | trastorna | l'enteniment a les dones, cal que ho sàpigues per si se't presenta | la mateixa manera que determinem les del món material, sense intenció de | trastornar | l'ordre de l'univers i sosté que els escèptics que per a fer la filosofia | de cop se dolcificà. —Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de | trastornar | ...— I, tornant-lo a reprendre la recança, acabà compungit: —Tan bé que | d'esperar el combat final de la vetllada. I quant a Isabel, Isabel es | trastornà | de tal manera que en arribar a casa seva tingué una mena d'atac de | on la visió de manta dama abillada sumaríssimament amb slip li | trastornà | una mica el seu ordre d'idees, decidint-se a tornar a casa. Marxà de | la corrent destructora... l'agitació s'apodera de les col·lectivitats, se | trastornen | els tradicionals equilibris, i les classes elevades i, sobre tot, les | amb una gran recança. Per bé que la presència d'en Boi Delit allí la | trastornés | , fins al punt de posar-la en perill de descobrir el seu secret, | els ulls amarats de llàgrimes. Boi Delit cregué que el cap se li | trastornava | . Aquella veu, aquella mirada, la cara de damisel·la... Oh, Déu meu!... Es | àdhuc el pobre Martí, escoltem en silenci, els ulls vagarívols i la cara | trastornada | per una inefable emoció, mentre la balandra va donant el tomb a la roca | la llum transfigura les coses màgicament, la visió d'aquests arbres no us | trastorna | tant l'esperit amb l'horror dels dies rúfols. Les vides que hi ha en ells | de la plana, les terres altes i el mar li feien un efecte estrany i el | trastornaven | més, perquè essent ell una mica malaltís no podia mai arribar-hi gaire | el crit involuntari amb l'alarma que havia produït a uns estranys, el | trastornà | profundament. No feia més que donar-hi voltes: —Què m'ha passat? —es deia | Emperò, l'amada no era gens romàntica, i això, ultra doler-me qui-sap-lo, | trastornava | els meus plans mortuoris. No; no n'era pas gens ni mica. Son pare li | de la seva ànima, que ni un vol d'ocells, i el tumult dels sentiments el | trastornava | com si fos un infant o una dona. La Lluïsa va atribuir a l'esglai | que en altres dies aqueixa terrible sensació del temps perdut hauria | trastornat | , endebades ara l'enfondia sense experimentar ni una ombra d'emoció. Altre | no puc. Al migdia atenyo el límit crepuscular del pensament. La fam em | trastorna | ; gairebé ploraria de ganes de menjar, però no hi puc res, contra això. | déu, es presentaria com un homenet de no res. Però suprimir l'engany és | trastornar | tota l'obra. La ficció i la disfressa és precisament el que atreu els | que no el deixava respirar, amb una sofrença i un desesper que el | transtornaven | . Cada vegada que el bastó s'alçava sobre l'animal, ofegava un crit de | coses passades i de misterioses figuracions, amb miratges d'horror que el | trastornaven | i el feien cridar amb totes les forces, amb baralles i estranyes | fora d'ell. El prenia una fúria sobtada. La idea de quedar-se sol el | trastornava | i brandia el bastó i amenaçava de tornar-hi i renegava com un orat. I | cregut?... Una bafarada d'aiguardent li vingué al rostre. L'angúnia la | trastornà | . Va regirar-se furiosament, boja... Copejava la faç bestial abocada aquí | per diversos fets que, a part dels que afecten en general tot un país, | trastornen | la mercatització d'aquella plaça. Tots els negocis estan també sotmesos a | —Són les onze, Agustí. —Les onze? Efectivament, això de les festes | trastorna | . Que en feia, de temps, pensava Agustí, que no m'havia llevat a les onze! | per aclarir el lloc que ocupava dintre seu aquell xicot que l'havia | trastornada | . Davant d'ell sabia comportar-se d'una manera més aviat esquiva, però | suavitat d'una platja acollidora: Helena. Però immediatament rebutjà de | trastornar | -la amb aquell cop de mar brutal. Passà uns quants dies sense | cregués raonable evitar-li majors complicacions... Aquesta idea el | trastornava | . Hauria volgut encastar-se a la faldilla d'Anna nit i dia; convèncer-la | meus peus!— ...va cridar sobtadament, com si descobrís que un fenomen la | trastornava | . I mirà els seus peus... Es tirà a terra i contemplà els seus peus, | per picar-lo. Més noves inversemblants dels efectes d'haver vist l'Albí, | trastornen | de cap a cap el poble. —Què vol aquest Albí? Per què no l'escalden i el | "La màquina, en renovar totalment els mètodes de la producció, ha | trastornat | profundament les relacions del treballador amb l'instrument que nosaltres | tractat s'han creat a Europa un gran nombre de nacionalitats, que | transtornen | el cartipàs econòmic d'aquesta part del vell món. La mateixa Anglaterra | aquelles circumstàncies modificatives de tots els càlculs, que poden | transtornar | les previsions més ajustades i més afinades, de què parlàrem en el tema | d'una era plena de possibilitats i de bons auguris, que havien de | transtornar | els més ferms principis de la ciència i del comerç. El descobriment de la | al marge de la civilització. Llur intervenció en la història havia de | transtornar | , forçosament, el curs dels esdeveniments que constitueixen totes i cada | radi i organisme natural una fracció social densíssima; la segona, perquè | trastornaria | l'ordre sanitós de la societat en quant faria dirigir i governar aquell | els pilars, parets i bóvedes de la esglesia vella de Altea; la mare 's | trastorna | de alegria al vore cóm la mira ab sos ulls abovalats, i sentantlo en sos |
|