Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que	travessaven	la finca, els veieren acostar-se lentament devers allí. —Vénen a veure la
però Mila sentia encara la seva mirada fixa en ella, la sentia com si li	travessés	les carns sensibles, a les entranyes. Va romandre una estona sense
en un murmuri, en un to càlid i tremolós, allí mateix, mirant-la als ulls,	travessant	-la. Prosseguí: —Quan vaig anar-me'n eres així —assenyalava l'alçària amb
ulls bondadosos, pels quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil,	travessava	llavors una inquietud. Els abaixà de seguida i no contestà cap paraula.
carrer. Mila, en la seva ànima, tenia la certesa que l'hauria de trobar.	Travessaren	la plaça per entre l'alegria dels infants, que cantaven encara i giraven
trets isolats, i de tant en tant es sentien crits o passos d'homes que	travessaven	corrents. Rentat i faixat l'infant, adormida la mare, i tot en repòs, les
a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un estat d'ànim singular:	travessava	un d'aquells moments de terrible depressió espiritual, que eren en ell
però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu estremir; un alè fred	travessà	la seva ànima; el desig de veure-la, la necessitat, es féu més ardent,
carnal. Fou Randa qui els descobrí primer. Un pensament criminal li	travessà	el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals.
assaltat tantes voltes veient-lo en aquests estats d'exaltació, tornà a	travessar	ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu dius Mila... —prosseguí. Tots
tota la tarda de taverna en taverna, en un cert indret on la carretera	travessava	un bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la
aquestes causes, i tal vegada per altres de desconegudes, Tino Costa	travessava	un d'aquells estats d'ànim en què el sentiment de la solitud, aquell
l'entrada lliure. Mila passà sense dir res. Començà a pujar les escales,	travessà	el passadís i entrà a la seva habitació. S'estengué sobre el llit,
una pedra i balandrejava atordit amb el rostre cobert de sang. Quan	travessava	sota la llum d'un fanal, Tiago s'acotxà i collí una grossa pedra.
a la vora del mar; una ampla avinguda ombrejada de plàtans gegants la	travessa	pel mig de banda a banda, i a la part alta la circumden minsos turonets
vida. "És la cicatriu d'unes urpes, d'una mossegada, després d'haver	travessat	la selva —es digué, tornant a la seva vella i ombriva imatge de la vida—.
llurs branques nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona	travessa	de sobte el cercle d'un fanal. Tino Costa sentí agitar-se-li la sang: la
i es deixava atrapar per ell i l'abraçava rient dintre l'obscuritat.	Travessaren	així un llarg passadís, avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se
burla diabòlica i sinistra. La idea de moure's en un món de fantasmes li	travessà	la ment, i per un instant dubtà si continuaria o fugiria corrents; però,
paraules del padrí—, com podré resistir-ho? Què faré?" Una idea folla li	travessa	el cervell com un llampec, i Mila s'estremeix i tremola tota davant la
la muntanya; després costa molt tornar a orientar-se. Una ombra de temor	travessa	l'ànima de Mila. Anselma prossegueix: —Cal no perdre mai de vista aquella
les garrotxes; potser un llenyater o un habitant de les masies la miraren	travessar	el congost. Un que la veié ho explicà després: amb el seu caminar
Mileta... Mila l'abraçava ja entendrida, quan, de sobte, una idea li	travessà	la ment; aixecà el cap, apartant el padrí, i el mirà aterrida: —No, no
atmosfera pestilent; després, Tino Costa, sempre acompanyat de la noia,	travessà	una estança mísera, on una vella, asseguda en una cadira, tractava
hi anés, sabien bé per què li ho aconsellaven. Es retirà sense dir res;	travessà	l'estança de fora sense veure la vella, que havia deixat de cantar i
acostant; sent el brogit del vent als arbres; un estremiment de fred li	travessa	els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves robes; després s'endinsa
Àgueda com un home que enmig d'una tempesta en una nit tenebrosa hagués	travessat	una obscura i ombriva selva poblada de terrors i, acabat de sortir-ne,
ell sentí estrènyer-se-li el cor. Ella semblava venir de molt lluny, de	travessar	rius i nits i paratges, de passar llargs camins buscant-lo. I, això no
nostra casa... Vina! Vina!" I altra vegada realitza l'esforç esgotador:	travessa	el riu i el diposita a la vora oposada; i també ara es repeteix el joc
li pesen aclaparadorament sobre el pit; les escenes disperses del malson	travessen	la seva ànima com ocells solitaris en un cel de tempestat sobre una terra
al·lucinada, febrosa. I si la cridava? S'estremeix. Una ombra de terror	travessa	la seva ànima, però ja s'ho ha dit: allò que no s'atrevia ni a pensar s'
por, i mirà endarrera vers la cambra de sa mare. I, de sobte, una idea li	travessà	el cervell com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una finestra,
a crits; però llavors una resta de consciència —un raig de llum que	travessà	el seu cervell, nascut del desig de veure'l, la féu contenir tement que
amb mil exemples. Pensem, per adduir-ne un, en la crisi que ara	travessen	les venerables convencions relacionades amb el sexe i amb la família.
absoluta, com si fos el ventall d'una dama. Ràpids, els minyons	travessaven	el carrer amb aire de facècia, engrescats. Aquella fou una de les escenes
sobre Madrid. Em resisteixo a creure'ls... La claror de la lluna	travessa	a penes els darrers núvols de febrer. 1 març. He llegit
No fa a penes vent i el sol és tebi. A la tarda anem al Coll de Palomeres.	Travessem	uns prats d'herba menuda, plens d'aigua. Diu que fa mal temps als fronts
vagi a la guerra a lluitar "contra la nostra devoció". Pel camí hem	travessat	la Riera Major, tota ombrejada de freixes i verns, alguns guarnits
de la vall, Les Agudes blavoses. En tornar, passem per la drecera, que	travessa	unes castanyeredes joves, esveltes, amb el fullatge tacat d'or. Cap al
paquets i me'n vaig a agafar el tramvia, carrer de València enllà. Quan	travessava	la Rambla de Catalunya m'ha semblat sentir una detonació llunyana i
dels crisantems, sota el sol de la Rambla. Cap al tard vaig a Premià. Cal	travessar	el Besòs per una passarel·la, ja que l'aigua esfondrà el pont. Caravanes
els tres avions que passen, impertèrrits malgrat la cortina de foc.	Travessen	pel bell mig de la ciutat i es decanten cap a Montjuïc, alts, solemnes,
després de grans tumults en tot Àustria, les tropes alemanyes han	travessat	la frontera i s'ha constituït un govern presidit per Seyss-Inquart. Diuen
els grans núvols de març, talment els cignes nòrdics de coll estirat que	travessen	els contes d'Andersen. Al cap de dues hores han tornat a passar, però
bombes... Però surto aviat a la claror. Tornem a Viladrau a mitja tarda,	travessant	el Vallès verd, gemat. Vora la Garriga, voltats de blats, d'userda i
ràpida de boira, encesa i daurada al cantó de Ponent, grisa així que	travessa	la carena. Vora Sant Segimon hi ha uns nuvolets d'or vell i al Pirineu
Al vespre he anat amb la Josefina a buscar la llet a una masia pròxima.	Travessàvem	els tolls, ens mullàvem, topàvem amb les pedres, en la gran nit
soldats. El que ens neguitejava més és que s'havien amagat a la mina que	travessa	el turó sis presoners franquistes (que s'havien escapat d'una columna
d'obrir el pas que comunica la mina de la casa amb la més llarga, que	travessa	tot el turó dels Sis Avets. No gosàvem fer-ho, per si els sis presoners
grisos, tallats molt curts, i de moment es queda al seu davant, sense	travessar	les reixes, observant el líquid negre que li escumeja a la boca i que, de

Pàgina 1 (de 137)

50 següents