Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
treballar M 40 oc.
treballar V 21921 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb treballar Freqüència total:  21961 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no oblidis que, tant si una
ulls abastin." Els Vents "Ara que grandeges i comences a saber l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil esforç, coneixes també com es comporten els quatre
"La vida ens ben acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no treballes mai?", s'interessava el senyor. "Abans sí, una mica, però no em provava
dany. I li asseguro que era lleig de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho confesso, que gràcies a diverses
, de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, llest. "Va treballar, però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de
i de repugnància que sempre li havien inspirat aquests éssers. Estaven treballant dintre l'aiguamoll, ocupats a desbrossar uns fondals per construir-hi els
Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, quin amo! Jo vaig treballar per ell un hivern. No li feia res de posar-se amb nosaltres al treball, i
veritable vocació? ¿Per què, llavors, romania mesos i àdhuc anys sense treballar? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la imatge començada,
la calma que regnava al poble i als camps. Els pagesos sortien àdhuc a treballar a les hortes dels encontorns, i al poble, oficials i soldats distreien
L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un sant, tal
no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona
vegada per devoció; a la taverna, per xafardeig. No se l'havia vist mai treballar, o almenys ningú no ho recordava, i les seves ocupacions habituals eren
natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven als enterraments, treballaven les terres, creixien i morien. El Sagristà, amb tot això, s'havia quedat
encara, de la seva germana. Tot el món que coneixia eren els camps on treballava i els carrers de Santa Maria. Tota la resta era el món de l'ignot i del
llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per la vinya a treballar per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li
parlar-li. Els pares del minyó eren de condició molt humil: el seu pare treballava al rajolar, a l'entrada del poble; la seva mare, amb una germana més gran
i hi havia ja qui havia insinuat que el noi acabaria malament. No podia treballar al camp, car no gaudia de bona salut; tampoc no podia fabricar tovots amb
Féu una pausa i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo treballava en un obrador d'imatges. Cada dia, en fosquejar, tornava al pis, on ella
per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de
Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de treballar l'amaga. Hi ha nits que el sento fins a la matinada; moltes vegades no
ple d'un atractiu irresistible, de tal manera, que li era impossible treballar. S'estava assegut, fumant, enfonsat en reflexions desesperades, forjant
gaudis íntims i intensos, d'ardents entusiasmes en què es passava la nit treballant, a voltes fins a la matinada, de depressions desoladores en què havia
ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador d'imatgeria per al qual havia treballat abans, quan estigué a Citavella amb Sia. Ella l'hi havia acompanyat molts
canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps.
amb els treballs del món, si és que encara se n'ocupa. I ja que hem de treballar, treballem. Què té per a mi? Havia portat del poble alguns diners; però
treballs del món, si és que encara se n'ocupa. I ja que hem de treballar, treballem. Què té per a mi? Havia portat del poble alguns diners; però ahir se
ni regateigs. Si ho vols, pots endur-te'l al teu pis; sé que t'agrada treballar sol. És una labor delicada i difícil, però en aquest cas sant Francesc és
per fer una ombra del que tu fas! Ah, si fossis ambiciós i t'agradés més treballar! —Tino Costa guardava silenci. Tal volta el seu rostre havia assumit una
al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s'asseia a descansar; encenia un cigarret, i entre les
la taula, posada de cara, veié la imatge de sant Francesc en la qual treballava. Era un sant Francesc nou, gairebé tot modelat per ell sobre l'antiga
s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell deixa de treballar, i s'arriben, passejant fins al llindar de les
i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell deixa de treballar, i s'arriben, passejant fins al llindar de les terres, més avall de la
—pensa—, i en la benaurança d'ella trobarà la compensació de tot. De nits treballarà. Encara sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre forma
somriure-li: "Tinet, fill meu..." També en ella —en aquella habitació— treballà la seva primera estàtua, amb l'ànima sobreeixint d'entusiasme, i ella
i el dolor; tota la immensa i definitiva desolació del seu cor. Treballarà, veurà Quim, escoltarà el vell professor. Després, allí, vora seu, hi
el sopar, Tino Costa s'aixecà i, pregant que el perdonessin perquè volia treballar una mica, es tancà a la seva habitació i les deixà soles. No obstant,
habitació i les deixà soles. No obstant, Tino Costa no sentia daler de treballar: s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions amargues entre les
podrà: Tino Costa comença a pressentir-ho. Ja molt d'hora s'havia posat a treballar, i des del primer moment ho féu desconcertadament, sense domini ni
a la fi; la casa es sepultà en el silenci. Tino Costa intentà de bell nou treballar. Fou debades: tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i
i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa treballava gairebé amb furor, colpint l'argila amb rudes i inhàbils manotades, com
sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat memòria. Molts anys després de la mort de Tino Costa s'havia
que quedaven esculpides per ell, entre les quals, el sant que havia treballat de petit i la imatge de Mila, que foren, segons sembla, venudes després a
també, un mínim de calma i de confiança materials per tal de poder seguir treballant. A fi de conservar l'assistència dels poderosos, i de fornir-se algun
la indiferència pel plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval treballava mogut per la vanitat o per un desig d'eficàcia social: feia versos o
sacrifici de tendències dissipadores o inertes. Cal que els individus treballin, siguin sobris i honrats, es juguin la vida si cal per la pàtria,
del XVIII, més o menys enterbolit durant l'etapa romàntica, treballa en la demolició de les rutines tradicionals. A ells s'uneixen d'altres
un conegut seu (un tècnic de l'Escola de Guerra) va anar a Londres per treballar a favor del Govern: però els van donar un te i els van fer marxar de
vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de quadres blaus, la banderola catalana
traslladar-los (gent avesada a tractar coses antigues i delicades) bo i treballant portaven casulles i mitres. Un altre conegut m'ha contat que tingué
22 abril. Dia pur, suau, dia d'abril, a la fi. He treballat, al matí, al bosc, on ja hi ha algun tany de ginesta florida. A mitja

  Pàgina 1 (de 440) 50 següents »