×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb treballar |
Freqüència total: 25967 |
CTILC1 |
perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no miserable. | Treballa | a mar, quan la contemplis de debò serena. I no oblidis que, tant si una | ulls abastin." Els Vents "Ara que grandeges i comences a saber l'ofici, | treballant | amb eficàcia i àgil esforç, coneixes també com es comporten els quatre | "La vida ens ben acostuma a tots a menjar d'escombraries." "Que no | treballes | mai?", s'interessava el senyor. "Abans sí, una mica, però no em provava | dany. I li asseguro que era lleig de debò." Les màquines prosseguien | treballant | sense repòs. "És clar, ho confesso, que gràcies a diverses | , de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, llest. "Va | treballar | , però no va omplir cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de | i de repugnància que sempre li havien inspirat aquests éssers. Estaven | treballant | dintre l'aiguamoll, ocupats a desbrossar uns fondals per construir-hi els | Quin home, aquell! Seriós, de poques paraules. Però, quin amo! Jo vaig | treballar | per ell un hivern. No li feia res de posar-se amb nosaltres al treball, i | veritable vocació? ¿Per què, llavors, romania mesos i àdhuc anys sense | treballar | ? ¿Per què tantes vegades havia rebatut contra terra la imatge començada, | la calma que regnava al poble i als camps. Els pagesos sortien àdhuc a | treballar | a les hortes dels encontorns, i al poble, oficials i soldats distreien | L'endemà l'infant —era encara un infant— li mostrà una figureta | treballada | per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un sant, tal | no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i | treballà | en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona | vegada per devoció; a la taverna, per xafardeig. No se l'havia vist mai | treballar | , o almenys ningú no ho recordava, i les seves ocupacions habituals eren | natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven als enterraments, | treballaven | les terres, creixien i morien. El Sagristà, amb tot això, s'havia quedat | encara, de la seva germana. Tot el món que coneixia eren els camps on | treballava | i els carrers de Santa Maria. Tota la resta era el món de l'ignot i del | llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per la vinya a | treballar | per no veure Randa, per fugir d'aquell desig violent d'envestir-lo que li | parlar-li. Els pares del minyó eren de condició molt humil: el seu pare | treballava | al rajolar, a l'entrada del poble; la seva mare, amb una germana més gran | i hi havia ja qui havia insinuat que el noi acabaria malament. No podia | treballar | al camp, car no gaudia de bona salut; tampoc no podia fabricar tovots amb | Féu una pausa i continuà: "Un dia li vaig parlar. Vivíem a la ciutat. Jo | treballava | en un obrador d'imatges. Cada dia, en fosquejar, tornava al pis, on ella | per ell en veu baixa, i en fer-ho li encengué la galta una viva rojor. — | Treballa | . Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de | Em penso que fa una figura, però no ho sé del cert: quan acaba de | treballar | l'amaga. Hi ha nits que el sento fins a la matinada; moltes vegades no | ple d'un atractiu irresistible, de tal manera, que li era impossible | treballar | . S'estava assegut, fumant, enfonsat en reflexions desesperades, forjant | gaudis íntims i intensos, d'ardents entusiasmes en què es passava la nit | treballant | , a voltes fins a la matinada, de depressions desoladores en què havia | ja uns quants mesos— es dirigí a l'obrador d'imatgeria per al qual havia | treballat | abans, quan estigué a Citavella amb Sia. Ella l'hi havia acompanyat molts | canviar d'aires; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges | treballar | ? —Desitjo diners. —Això ho desitgem tots. Però Déu va dir... Ja ho saps. | amb els treballs del món, si és que encara se n'ocupa. I ja que hem de | treballar | , treballem. Què té per a mi? Havia portat del poble alguns diners; però | treballs del món, si és que encara se n'ocupa. I ja que hem de treballar, | treballem | . Què té per a mi? Havia portat del poble alguns diners; però ahir se | ni regateigs. Si ho vols, pots endur-te'l al teu pis; sé que t'agrada | treballar | sol. És una labor delicada i difícil, però en aquest cas sant Francesc és | per fer una ombra del que tu fas! Ah, si fossis ambiciós i t'agradés més | treballar | ! —Tino Costa guardava silenci. Tal volta el seu rostre havia assumit una | al barri del port. Hi portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a | treballar | . A estones s'asseia a descansar; encenia un cigarret, i entre les | la taula, posada de cara, veié la imatge de sant Francesc en la qual | treballava | . Era un sant Francesc nou, gairebé tot modelat per ell sobre l'antiga | s'allunya. Baixa les escales i se'n va vers l'indret on el seu germà està | treballant | . Ell deixa de treballar, i s'arriben, passejant fins al llindar de les | i se'n va vers l'indret on el seu germà està treballant. Ell deixa de | treballar | , i s'arriben, passejant fins al llindar de les terres, més avall de la | —pensa—, i en la benaurança d'ella trobarà la compensació de tot. De nits | treballarà | . Encara sent agitar-se en ell un somni secret que malda per prendre forma | somriure-li: "Tinet, fill meu..." També en ella —en aquella habitació— | treballà | la seva primera estàtua, amb l'ànima sobreeixint d'entusiasme, i ella | i el dolor; tota la immensa i definitiva desolació del seu cor. | Treballarà | , veurà Quim, escoltarà el vell professor. Després, allí, vora seu, hi | el sopar, Tino Costa s'aixecà i, pregant que el perdonessin perquè volia | treballar | una mica, es tancà a la seva habitació i les deixà soles. No obstant, | habitació i les deixà soles. No obstant, Tino Costa no sentia daler de | treballar | : s'assegué a la seva butaca i s'enfonsà en reflexions amargues entre les | podrà: Tino Costa comença a pressentir-ho. Ja molt d'hora s'havia posat a | treballar | , i des del primer moment ho féu desconcertadament, sense domini ni | a la fi; la casa es sepultà en el silenci. Tino Costa intentà de bell nou | treballar | . Fou debades: tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i | i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino Costa | treballava | gairebé amb furor, colpint l'argila amb rudes i inhàbils manotades, com | sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell | treballà | no ha quedat memòria. Molts anys després de la mort de Tino Costa s'havia | que quedaven esculpides per ell, entre les quals, el sant que havia | treballat | de petit i la imatge de Mila, que foren, segons sembla, venudes després a | també, un mínim de calma i de confiança materials per tal de poder seguir | treballant | . A fi de conservar l'assistència dels poderosos, i de fornir-se algun | la indiferència pel plagi a uns altres motius. L'escriptor medieval | treballava | mogut per la vanitat o per un desig d'eficàcia social: feia versos o | sacrifici de tendències dissipadores o inertes. Cal que els individus | treballin | , siguin sobris i honrats, es juguin la vida si cal per la pàtria, | del XVIII, més o menys enterbolit durant l'etapa romàntica, | treballa | en la demolició de les rutines tradicionals. A ells s'uneixen d'altres | un conegut seu (un tècnic de l'Escola de Guerra) va anar a Londres per | treballar | a favor del Govern: però els van donar un te i els van fer marxar de | vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l'alegre galeria on | treballava | , amb els llibres, les cortinetes de quadres blaus, la banderola catalana | traslladar-los (gent avesada a tractar coses antigues i delicades) bo i | treballant | portaven casulles i mitres. Un altre conegut m'ha contat que tingué | 22 abril. Dia pur, suau, dia d'abril, a la fi. He | treballat | , al matí, al bosc, on ja hi ha algun tany de ginesta florida. A mitja |
|