×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tremend |
Freqüència total: 568 |
CTILC1 |
Allí hi havia el seu padrí; hi havia la seva mare. Després de la | tremenda | decepció del seu matrimoni —car també per ella ho havia estat i es | tot apagat, silenciós, il·luminat per aquella llum irreal. Però amb quina | tremenda | eloqüència cridava tot! Amb quins sords i angoixosos clams ressonava a la | tot els seus sentiments, la indignació en què cremava secretament per la | tremenda | desil·lusió soferta. Mila ho sap molt bé; sap que entre ella i la seva | enfonsat en un èxtasi gairebé celestial, en el repòs benefactor d'una | tremenda | fatiga d'anys i anys, inundat en una benaurança tan plena com només en | on seria. Aquella nit Mila li resà molt a Déu perquè la il·luminés en la | tremenda | confusió en la qual la revelació del padrí l'havia enfonsada. A l'alba es | d'olivera o en un grapat de blana argila; intentarà captar aquest misteri | tremend | del seu amor. Ja en un altre temps ho volgué fer, però hagué de deixar-ho | tristeses, de les seves angoixes, dels seus desvaris: la història del | tremend | enigma de la seva ànima, enfront de l'altre enigma, no menys tremend, de | del tremend enigma de la seva ànima, enfront de l'altre enigma, no menys | tremend | , de la vida. En ella volia imprimir la història sencera de la seva ànima, | seva ànima—. L'obscur instint dels Randa i dels Joan de Maro, el misteri | tremend | que tant l'havia obsessionat i turmentat sempre, venia a encarar-se amb | a veure visions? Diab· No són visions no, sinó amenaces certes i | tremendes | ! Creu-me, Eva. Ja saps l'interès que tinc a servir-te. [( | d'aquest món tan agradable. Quer· I encara oblides el pitjor. La | tremenda | amenaça! El perill constant de la condemnació eterna! No em faràs creure | l'engany de la nit basardosa. La deixalla d'un dany secular. La | tremenda | memòria d'un gest sobirà que podia abolir la pròpia | buidà tres copes, empunyà l'espasa sota un doll de | tremendes | flastomies i assassinà la dona sense testa una hora | m'acudeixi, perquè us he de dir moltes coses. M'heu fotut una impressió | tremenda | ." I després, per converses amb altres amics —en Jaume Vicens i la seva | El "no fer res" de les vacances tan properes m'atreu amb una intensitat | tremenda | , com una mena de xuclador. Si he d'escriure ha d'ésser fugint de | matèria irregular i heterogènia; el soroll que fa la pressió d'una força | tremenda | quan vol eliminar les irregularitats que la priven de passar llisa, i | somrient i més net de colors que mai; potser només una mica apagat per la | tremenda | lluentor del mar, cap a garbí. A la tarda, quan marxo cap a ciutat, el | un dia, d'ésser, del tot i a la vegada, allò que realment sóc. Les | tremendes | metàfores de Chesterton, quan diu que només ens podem examinar nosaltres | tant, encara que no sàpiga com és ni què és, i m'agrada tant la plenitud | tremenda | que hi entreveig en cada instant present, que jo mateix penso que hauria | bé: tot això, que ja m'ha passat altres vegades, ara pren per a mi una | tremenda | gravetat. Ja sóc en l'edat en la qual la il·lusió de la intervenció | Cézanne, Van Gogh. Em va tornar a afectar, però allí la vaig entendre, la | tremenda | desigualtat de l'obra de Renoir —em caldria veure, cronològicament, si hi | em produeix una sensació aclaparadora de calor i d'afeixugament. Les | tremendes | suades em deixen una mena de desequilibri intern que res no compensa: | "plans" forçats i unes inèdites "audàcies", i no s'acontenten amb la | tremenda | força humana unida a l'obra mestra formal. O vulgaritat o esnobisme, i | de la descripció sarcástica que feya de la Madrona, cercá lo tros | tremendo | , aquella acusació espantosa per sa meteixa senzillesa y claredat "que tu | malestar, d' aquella inconstancia abrumadora que exteriorisa la lluyta | tremenda | que sostenen l' esperit y la materia quan vé la mort á afluixar las | sa redenció. Volía esser l' espós, lo pare, rentar aquella taca | tremenda | de frivolitat y egoisme. Á son crit de penediment respongué un clam de | de mi, m'ha donat, en els instants més perillosos de la vida, una vigoria | tremenda | , demoníaca, que, en aixecar-me del meu desmai, m'ha permès d'afrontar el | Hi hem anat després del gran dinar. Confesso que em feia una il·lusió | tremenda | . A mesura que m'hi acostava sentia un frenesí, un tremolor dalerós. | Xich. Contradansas. Pep. Tením fabets. Xich. Y | tramendos | . Pep. L' estadal per la passada... Xich. Nosaltres | Gaspar experimenta una torbadora tristesa més que sentimental còsmica: | tremendes | sensacions de buidor, d'haver estat brutalment instal·lat en un espai que | orelles encara ressonava el so feixuc de la seva veu, l'accent de la seva | tremenda | acusació, i veia, allà mateix, ran d'aquella taula rodona, prop del gerro | sabia que no es tractava d'una simple qüestió de dialèctica, sinó d'una | tremenda | falta de comprensió humana, d'aproximar-se cordialment a l'obrer i no | de la boda, en què la realitat brutal s'encarregà de demostrar-li el seu | tremend | error i el de la seva mare. La dona de l'hereu Aguilera s'acomodava a | possiblement l'anexió seria el remei de moltes coses, entre les quals les | tremendes | ferides que clivellaven la societat illenca. Malgrat tot, la continuïtat | els mallorquins han de fer quantioses despeses per tal d'evitar una | tremenda | invasió dels francesos. Com a conseqüència de tantes calamitats, la fam | un contacte assidu amb la Paraula de Déu ens permetrà de no jugar amb la | tremenda | serietat de la frase agustiniana. La pregària, que m'ensenya que Déu | o també metafísica és això: és l'angoixa mantinguda en nosaltres per la | tremenda | certesa de no poder avençar més enllà del punt on es produeix la | mena d'expectació exaltadora, ens demana alhora un esforç incessant, una | tremenda | tensió moral de la qual no tots, ni sempre, ens sentim capaços. | novel·les". Però, així i tot, una de les notes característiques de la | tremenda | puixança de la novel·la en el segle XIX va ésser la superació | les coses. La Nieves n'anava a complir quinze, i després d'una estirada | tremenda | (—Se la veu créixer de dia en dia! —deia tothom, meravellat) quedà | sens reclamar el revòlver, tornà a entrar en rezels, y llavores fou la | tremenda | . Ab l'excusa d'abrassarlo, palpant, palpant, descobrí la nova arma | Y axís ens vam desexir, boy tremolant, d'aquell compromís que, per | tremendo | que fos, ens semblà a nosaltres tan més excusable, en quant carexíem allí | de dalt a baix, y quan encara ses mirades s'explayaven pel | tremendo | replà d'aquell pit montanyut, portà sa galantería y compassió fins a | i l'elefant es tombà i em seguí de prop, fins al marge del bosc, amb | tremenda | velocitat. Jo m'hauria vist veritablement perdut si no hagués estat que | amb la cua entre cames. I, no bé el pa s'atura, en Pellini, amb una | tremenda | puntada de peu, el torna a empènyer; i és una dansa folla, una persecució | si ofrenant-los-el amb menys violència haurien pogut resistir la | tremenda | indirecta. VII La companyia d'en Pellini tal com Déu l'havia fet | fer-vos notable en un Ateneu, revista o periódic, fent el revolucionari | tremendo | , terrible i furiós. Procureu que un centre de amics vos presenti com a | profunda és que el diumenge és fet per al dilluns. I aquesta veritat | tremenda | , un hom la sent inequívocament els diumenges, de vuit a nou, mentre als | amador amb ses canturies, l'atrau i se'l xucla mar endins. L'escena | tremenda | passa al fons de l'occeà, davant d'uns pilars de roca que fantasiosament | seu sitial y se li planta al devant. Al acusatiu, xap! soná una bofetada | tremenda | que li posá la galta com un pebrot vermell y'ns estremordí á tots, |
|