Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

campana. Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes	trempades	i l'obligació d'usar-les totes en llargues pàgines de còpia. A l'hivern
més que mai catalana, portant testimoni d'una vocació religiosa real,	trempada	en el sacrifici, d'una preocupació social cada dia més considerable i
terra? Aina Cohen rompé a plorar. La malalta seguia: —Mira que ho eres,	trempada	, per endiumenjar una glosa... Damunt es diaris et deien "glòria local"
feia cas —al meu pare, vull dir— i ens parlava. Va estar afectuosíssim,	trempat	i fins enraonador. Sempre va tenir, i jo ho sabia, un gran afecte pel meu
aquest faceciós del darrera, que no cessa de dir bajanades, ¿no és aquell	trempat	, aquell raseur que ja vàrem trobar ajagut al fenc d'una masia,
Agneta Monner. Tano Sr· Joan Isern. Noys (tres) (Los més	trempats	.) Una veu (La mes clara.)] [y un parell de socios, vestits de
aquesta anada al mas. La proposta suscità un gran entusiasme. Decidits i	trempats	, vàrem seguir el camí ral i girar per un carretal que vorejava el rec. En
admeses a l'obra de la comunitat. En cas de perill són les més robustes o	trempades	les que es posen al cim del pot, on fan el cap viu. Quan més el sol s'
de les males obres comença a vessar, el glavi està a punt, forjat i	trempat	, i en el rellotge del destí cau l'hora del càstig. Res no pot salvar el
infants, balladors i disfreces sen van, plegats, a fer beguda. Els més	trempats	i més de broma la fan a soles, però en public, a dalt d'unes llotgetes, al
, aguantantse'l riure: —/Cí, cenyó\, —li contesta'l mico, tot	trempat	. —A veure, donchs: ¿quànts pecats tens?— El menut que se'l mira de
nena, ¿què't sembla? —feu en Joanet, axecant de prompte la cartolina, més	trempat	qu'un gínjol.— ¿Entens l'assunto? "Al moment en que acabava de cloure la
. A la fi, veyent, al cap d'un mes y mitx, que l'Antolí seguía tan	trempat	anant y venint de nits sense comptar ab ella, y desfentse de díes en
era un monument. (Calibre 10, canons d'acer Hèrcules	trempat	XXXX, "choke-bored" l'esquerra, i cartutxeria
roda, són minuts de prova durant els quals si no teniu la voluntat ben	trempada	i l'esperit molt superior, caureu en la vulgaritat d'enlleir-vos,
faltés res ni li vingués d'aquí. I entre la neu i el fred el trobareu tan	trempat	com amb les tebiors de la primavera. Tots els seus gestos no poden ésser
era un monument. (Calibre 10, canons d'acer Hèrcules	trempat	XXXX, "choke-bored" l'esquerra, i cartutxeria
corria cap perill i que després d'un parell de dies de repòs estaria tan	trempat	com si cap mal no hagués sofert. Aleshores respirà amb satisfacció,
o llaurava un camp, millor que alguns joves pagesos que presumien de	trempats	. Tenia, però, un nas molt llarg i era un poc llantiosa, defectes
època, exercia la Secretaria d'aquell centre oficial un senyor molt	trempat	que, si no recordo malament, es deia Luengo. El senyor Luengo era un home
en veure'ns amollen la veu i fan xius-xius a cau d'orella. Un escolà molt	trempat	ens mostra el cos incorrupte de Sant Victorià, desat dintre una urna de
que vol tornar la pilota al del clarinet. La cosa va ràpida, l'home és	trempat	i decidit. D'una bossa de vellut negre ja en treu un cornetí més lluent
al cotxer que els hi havia duts, com havia baixat la noia del cotxe:	Trempada	com un ginjol, contestà l'auriga amb una cara que semblava dir: I
senyorívola, violent i desmesurat si vols, però dreturer, d'un cor	trempat	, per a qui és una esma la virtut i l'honestedat una pura delícia. Si no
cigars. Declara, tot tivat, que és la seva habitud. Kat també està molt	trempat	. El seu primer crit al matí és: —Emili, porteu-me caviar i cafè. Sembla
té disposició... —Ah!, no m'estranya... Els Valet sempre han estat molt	trempats	. —La mamà diu que som molt joves. —Quina edat té el Joan? —Martí,
Martí vogava més aviat amb poca traça, però amb un aire de xicot	trempat	. Passaren uns moments de silenci. L'embarcació no anava enlloc: només
—Vostè m'agrada, noi. Sempre en té una per a dir. Els xicots han de ser	trempats	. Ben diferent del nostre Josep, que fa sempre aquella cara llarga. Sembla
fem comunisme de ginebra. —Comunisme de ginebra, diu. És un xicot molt	trempat	, vostè? —Amb dues copes al cos, no és gaire difícil de ser-ho, no
. "Una nena és la fulla de parra del noi." què li passa, ara? Tan	trempat	que estava, no faci ara aquesta cara. Què té, si es pot saber? Ni l'endemà
molts anys —quan jo era petitet com ara vosaltres, viu com una centella i	trempat	com un esquirol—, va nevar al poble. D'ençà que jo era al món, no hi
El Cabdell els acompanya; En Peret li ha donat una empenta i va molt	trempat	camí avall bo i descabdellant-se. El Cabdell porta la davantera; fa
seves pells ens en farem vestits. Dites aquestes paraules, Victorià, més	trempat	que un gínjol, va baixar amb quatre salts i, en essent baix, tot
La sorprèn vora els tets d'alfabraguera. La seva mà	trempada	a totes parts arriba: del cellê a la tafona, de l'estable a la
els actors còmics de la pantalla, perquè el seu tarannà és el d'un actor	trempat	que es pren els assumptes més transcendentals amb aquella alegria. En
Els seus films són un enfilall de gags. Charlie Chase L'actor més	trempat	que ha fet de protagonista dels films més idiotes, i no obstant s'ha
Miguel"... —Qui és "Don Miguel"? —"Don Miguel" és un xinès molt	trempat	que fa molt de temps que roda per Barcelona... Viu al carrer de
fer lluir, durant uns quants anys, fins que féu fallida. Era un home molt	trempat	i molt eixerit, que va saber fer molta clientela. Hi féu també molts
de tots els pares. —Això no depèn dels pares. Quan un xicot ha de sortir	trempat	hi surt, encara que els pares facin tots els possibles per rebentar-lo.
la maneta d'una manera exagerada mirant joiosament la seva mare. —És	trempat	el seu nebot!— I l'Agustí, amb un tic de satisfacció i d'orgull a la
amb aquelles sabates tan normals i tan netes, i sobretot amb aquell aire	trempat	—això: trempat. La cultura d'aquell home no el destorbava d'ésser
tan normals i tan netes, i sobretot amb aquell aire trempat —això:	trempat	. La cultura d'aquell home no el destorbava d'ésser trempat, i l'ambient
trempat —això: trempat. La cultura d'aquell home no el destorbava d'ésser	trempat	, i l'ambient d'aquell poble no l'havia esquitxat gens. Se l'imaginava
gaire temps allí, estava segur que acabaria per organitzar una colla	trempada	. —Zeni! et buscava: hi ha una lletra per a tu, em sembla de la teva
de setí negre, vel i mantell fins als peus, paper que interpreta algun	trempat	, bo i desmaiant-se sovint i que plora que ploraràs dóna el "tomb de la
amors de Rossina i Petruccio.) Feliç mariner d'ànima rude, de nervis ben	trempats	, d'ambicions limitades! Devia ésser un aventurer sense família, ni
allò. I hi havia en Malats, el xofer d'en Genachte i altres minyons	trempats	, i van cantar fins que un ordenança va venir de part del comandant a
per motius de salut, que...? —Ca!, no, senyor! Si tots estan més	trempats	i més grassos! Veurà: allí tenen totes les comoditats... —És a dir, que
I En Rafel, aquell galta-roig tan cepat, que sempre reia, què s'és fet? —	Trempat	, gràcies a Déu, mestressa!... I més galta-roig que mai... Nosaltres li
—Però els metges encara no poden dir res, i vós ja ho sabíeu? Sou molt	trempat	, mestre! —Deixi's de metges! Els metges van a la seva. Són uns esmolets

Pàgina 1 (de 6)

50 següents