Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

hora és per acudir a una cita, per emprendre una feina, per agafar el	tren	, i en realitat —o simultàniament— el rellotge es limita a dir-nos que som
l'anarquista nord-americana Emma Goldmann. Quan he tornat a Viladrau, al	tren	hi havia tres milicians estrangers —un belga i dos francesos— de la
ciutat plena de vida, de cartells virolats, de gent amb boina... Al	tren	he sentit converses molt interessants. Ja al matí, uns minyons deien que,
2 març. Arribo al matí a Barcelona. Dia gris. Del	tren	estant veig la taca rosa dels presseguers, la blancor de les pomeres que
Allò feia plorar" —deia el qui m'ho contava. Torno a casa a la nit. Al	tren	, llarga conversa amb Ernest Maragall. Diu que el pintor Joan Junyer és un
sol tebi. Els arços no han florit encara com a la terra baixa (ahir, del	tren	estant, vaig veure alguns marges guarnits d'aquella boira de neu). Però
un debat urgent el cridava a la Cambra dels Lords, tornava al camp en el	tren	del vespre. "No puc resistir la fascinació de les notes feixugues del
Es pensa massa en diversions. Recordo que vaig sentir un menestral, al	tren	, dies enrera, criticant que a la porta dels cabarets es veuen corrues de
és molt possible que aquests dies a Barcelona hi hagi incidents greus. Al	tren	uns joves milicians expliquen les últimes operacions a l'ermita de Santa
per guàrdies d'assalt. La gent, esverada, s'amagava als refugis. Quan el	tren	arrencà, encara ressonava el tiroteig. Avui el diari confirma que el
per això hi hagué la llarga alarma (fins pararen autoòmnibus, tramvies i	trens	). Continuen les negociacions per obtenir el reingrés d'Itàlia i
i que una política així era jugar amb foc. A mitja tarda veig passar un	tren	ple de soldats pel carrer d'Aragó. Saludaven, cridaven, punys enlaire,
no crec que s'arribi a la guerra general. En tornar a Viladrau, trobo al	tren	un home que, durant la guerra, ha fet de cambrer al vaixell Isla Gran
vora les torres, frescor agradable, després de l'hòrrida xafogor del	tren	. Castanyers florits, terra humida. 10 juliol. La premsa
veïnat de les Paitides. 14 juliol. Vaig a Barcelona. Al	tren	uns viatgers fan ironies sobre els avenços de les tropes republicanes, a
que, contemplant els soldats arrenglerats a l'andana (en espera del	tren	que els duria al front), comentava, amb gran força verbal, els
nits d'alarma, i són milers els qui dormen als poblets del voltant. Els	trens	van plens com mai, amb gent dreta a tots els passadissos. Avui vaig al
"nas" per als problemes immediats. Tornem a Viladrau. Quina gentada, al	tren	! Quina calor de forn! La gent va a dormir a fora per por de les bombes.
avets fan una remor marina. 17 agost. Vaig a Barcelona.	Tren	pleníssim: he d'anar dret tot el viatge. Al carrer de l'Escorial unes
de Come Hither (antologia de Walter de la Mare). Al	tren	, uns obrers (o camperols) comentaven la situació amb un company de
d'assalt pels carrers. Quan jo era a l'estació de França ha arribat un	tren	-hospital ple de ferits. No he vist com els transportaven a les
viu sota l'obsessió del menjar. Gairebé no sentiu parlar d'altra cosa: al	tren	, al carrer, pels tramvies. Però, en general, la gent s'ho pren bé, hi
frontera espanyola. Mentre m'esperava a l'estació del Nord, ha arribat un	tren	i ha passat una corrua interminable de gent amb grossos sacs de patates.
i bombes de mà a les cotxeres dels tramvies. Hi ha qui assegura que els	trens	pararan 48 hores. Els reclutes del poble, que avui anaven a
octubre. Torno a Viladrau. Pel camí ens encreuem amb dos	trens	de refugiats que venien de França. Era fosc. La gent, mísera, trista,
12 octubre. Vaig a ciutat, amb la Josefina i l'avi. Al	tren	hi ha molta gent. Passo la tarda amb un grup de poetes: Vinyoli, Boix,
estem al rengle des de quarts de tres fins a quarts de vuit, i quan el	tren	anava a arrencar, hi ha alarma, i no es posa en marxa fins a quarts de
seques. Boira, novembre. 9 novembre. Vaig a ciutat. Al	tren	fa fred: té moltes finestres sense vidre. Al vespre veig un moment en
juxtaposició horrible d'intimitat i de tragèdia. Dormo a Valldoreix. Els	trens	van pleníssims: molta gent fuig de Barcelona. 9 febrer.
És admirable de penetració i d'equanimitat. Torno a Viladrau en el	tren	de les tres. Quina gentada! El Vallès és tot decorat d'ametllers en flor.
franquistes. Diu que l'aviació actua amb terrible intensitat. La gent, al	tren	, al tramvia i pel carrer només parla del greu problema dels queviures...
problema dels queviures... o de la manca de tabac. Un soldat que era al	tren	(venia d'Albacete) diu que fa poc va veure dos batallons que tornaven del
Morella. A Telèfons han dit que a Barcelona no hi ha corrent elèctric. El	tren	de les tres ha arribat a les deu de la nit; no ha tornat la Magdalena,
de la guerra mort de fam. Passen, des de fa tres o quatre dies, molt pocs	trens	, i van amb carbó. A Barcelona hi ha poc fluid i funcionen les centrals
oreig fresc, deliciós. Llegeixo l'estudi de Tonquédec sobre Claudel. El	tren	va pleníssim. De Barcelona a Balenyà, hi estem tres hores i mitja (abans
pleníssim. De Barcelona a Balenyà, hi estem tres hores i mitja (abans els	trens	elèctrics hi posaven cinc quarts). Dormim a Tona, a l'hotel Ristol, on
M'espero inútilment, vora el foc: el camió no arriba. L'avi ha vingut en	tren	, a quarts de tres: porta part dels queviures del present anglès i, per a
poble. Ve en Bofill i Ferro i explica una curiosa conversa que sentí al	tren	entre un ex-xofer dels Sala (Tecla) i una ex-cuinera dels Trias. El xofer
mentre se sent el regalim monòton de la pluja. Fa dos dies que no ve el	tren	. El govern ha manat recollir ràdios i mapes. 20 gener. He
temps, però no hi ha vehicles. Amb tot, diu que des d'ahir circula un	tren	fins a Vic. A Barcelona hi ha, sembla, bastant menjar: cigrons, llenties,
tots —menys la tia Alberta— en el carro del Valent. De Balenyà anem, en	tren	, a Vic. Allí ens esperem tota la tarda. Moros i soldats de la Península a
per al dia que es casés. Anaren amagant-se, camí de l'estació a agafar el	tren	. Ella anava tremolant i no feia sinó plorar. Ell, sobreeixint de
de blocs de pedra i l'herba. Més endavant, Patraix, aquell	trenet	alegre que creuava xiulant uns arrossars atònits.
és clar. Ausias March. De dalt la passarel·la contemplàvem els	trens	. Aquells núvols de fum de les locomotores, els
els xiulits, les baranes de ferro, vacil·lants. Se n'anaven els	trens	i tornaven els trens i nosaltres els véiem de dalt la
de ferro, vacil·lants. Se n'anaven els trens i tornaven els	trens	i nosaltres els véiem de dalt la passarel·la. Els
tristament. Desistíem els dos, i darrere la tàpia alenaven els	trens	. En el solar pixava cansadament un home; l'esperava
Les terres de la nit, la gran terra deserta. Creuava un	tren	de fusta amb un llum de pixum. En Chinchilla pujaven, de dos en
dies en el rostre groguenc. Creuen tota la nit els miserables	trens	, els vagons de tercera, per una nit d'espart.
taronger febril de Marxuquera. La mort invicta Trontollaven els	trens	, els miserables trens, creuant tota la nit, plens de morts,

Pàgina 1 (de 118)

50 següents