DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
trenc M 510 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb trenc Freqüència total:  510 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

enlaire o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc d'alba, li falla o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una
li falla o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut
i amb el seu costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran
precipitadament, com si haguessin caigut al bertrol. Només després veu el trenc de la testa que encara sagna una mica i l'os que, sota el genoll, sembla
refredar un cavall. Amb el bastó encara enlaire cau endavant i es fa un trenc al cap que li devia produir una benefactora hemorràgia. La mort es
i els seus soldats per unir-se al comboi que abandonava la ciutat a trenc d'alba pel Portal de Sant Carles. L'últim contacte que Jeroni va tenir
que era quan més coïa, i portaven, si fa no fa, el mateix nombre de trencs, de xiribecs a la closca, senyals dels cops de pedra, de caigudes i
a trobar-nos perquè per a mi el nostre encontre ha començat amb el dia, a trenc d'alba. He contemplat des d'aquí el sol ixent —vermell de mercromina
a Ciutat i llogar-me a qualsevol casa. Me vaig aixecar abans de trenc d'alba i, de puntes per por que em sentissin, vaig davallar fins en es
i no els vaig mirar més, anguniat fins a l'estació, i el súbit trenc d'una corda del cello, la més baixa. La confidència
més nom ni somnis, triat per la mirada de l'arquer, a trenc d'alba. —Per què tantes paraules per al meu cansament? Thànatos
Per molt que hagi anat agreujant-se, bé ho vèiem a trenc dels quarantes, quan era negre tot mercat i ells mig
s'adorm la bèstia d'aigua fonda, els dos cossos llarg-nuats. El trenc, el temps. Anyellet de sabó, ella sota la dutxa. Les paraules
lleus damunt la pell, escuma que fuig amb l'aigua brusca. El trenc, el xiscle d'una cinta de serra: el plor d'un nen
esbatussar-se! La feina primer que tot. M'ha dit la bella dama que per a trenc de dia li cal la mula. Marcó Deia també que partiria el
resignat! Deixa el mantí i penja ja l'aixada i a trenc de jorn empunya bé la falç: segant, tot tu t'has de sentir un
i al "Grill-Room" ja havia acabat la feina per aquella nit. L'home del trenc al cap, que era Frederic de Lloberola, es féu posar una tireta de tafetà;
feia cantar el trisagi fins quan estripaven les mosques del peix. Des de trenc de dia a les nou del vespre, que tothom anava a dormir, en l'immens
que ells sols entenen la seva veu i escolten el so de la seva campana a trenc d'alba, i que sols ells ploraran la seva mort.] [Mentre està resant,
ma veu que Vos invoca, i com jo d'anar amunt tenen l'anhel. Quan a trenc d'alba ma campana toca, sols ells l'escolten, dins els camps del cel.
no t'apartes jamai del meu costat! Tu, el meu cos sostengueres a trenc d'alba, dolçament em prengueres la mà balba per
amor has robada, /rosa blanca i encarnada\ a trenc d'alba et colliré. Davall el sol matiner seràs ma sola estimada
dels canelobres a l'hora de fer música. Alguns dies d'hivern es llevà a trenc d'alba; d'altres, a l'hora de dinar; planxava els seus vestits, les
aclofada. I el primer foraster que vindrà a escalfar cadires, li faré un trenc al cap. Es submergí en la quietud enorme de la soledat al camp. Les
la nit en dansa, com de costum; perque ho tenía ben observat, allá á trench d' alba, aquella hora en que tants las emprenen pera l' altre món, ne
i, a dintre, un falçó amb el qual tallaré els raïms. Ens hem llevat a trenc d'alba. ¿Se'n pot dir llevar-se, d'això? Feia hores que estava despert
on la terra era eixuta, ens vam posar a menjar. Jo m'havia llevat a trenc d'alba i encara estava dejú. Tenia fam. De cop vaig voler menjar pa sol,
d'arribar sens falta a Lió demà mateix. Josep em va prometre cridar-me a trenc d'alba. Però malauradament no fou així. Engorronits per la benestança
que 'm tenia, que, al veurem, va comensar á cridar que jo li habia fet lo trench. A tot aixó vingué 'l manco, y trayentme d' aprop del nen ab una
néixer dotat; em costava sang aprendre; les nits que he passat fins a trenc d'alba abocat sobre els llibres de text! Em seduïen altres llibres,
les planes, valls i puigs, alhora pels indrets on el sol ja a trenc de dia cremava a camp obert, i dins les bagues
comsevulla que fos, se n'esmunyia algun, demà a trenc d'alba he de saber-ho." Li ho va prometre; i Uriel al càrrec
de la Nit també fugiren. Cant Cinquè Argument [A trenc d'alba Eva relata a Adam el somni penós que ha tingut; a Adam
feliç, sota el taronger. El cimbori de l'església es tenyia de rosa com a trenc d'alba. Els monjos, retirats a llurs cel·les, reposaven. A la nit no
d'amarga tristesa, i de sobte vaig sentir que els meus ulls ploraven. A trenc d'alba em vaig llevar i, de la porta estant, vaig contemplar el mar i la
en la llum ardent. La mar exhalava vapors. Zorbàs, a la callada, a trenc d'alba se n'anava a la muntanya; ja s'acabava la instal·lació del
Jo estava fatigat, em vaig ficar al llit. Quan em vaig despertar, a trenc d'alba, vaig veure Zorbàs assegut al meu costat i fent cafè. Estava molt
vam estirar sobre la grava de la platja i ens adormírem, abraçats. A dolç trenc d'alba em vaig llevar i vaig encaminar-me amb passa ràpida, al llarg de
—digué—, és hora d'anar-te'n a dormir. Demà t'has de llevar a trenc d'alba per anar a Candia a agafar el vaixell. Bona nit! —No tinc son —vaig
va permetre que m'hi acostés. Són dolentes, saps? M'hauria pogut fer un trenc amb una pedrada. —I ara, què vas a contar? Com anava vestida i de quin
prou distintes per a ésser enregistrades com a varietats. Però aquests trencs són imaginaris, i podrien haver estat inserits onsevulla, després
moure". Si el bon frare renegat hagués escrit les seves cobles al trenc del segle vint, tindrien una meravellosa clarividència i un definit
estudis locals, aniran completant tot el que s'havia fet fins llavors. Al trenc de l'any 1880 tots els intel·lectuals mallorquins s'adonaran que
de puresa. Però, com sabem, la veu de Jaume Pujol havia ja comminat al trenc del 1840 la gent mallorquina al que anys després Joan Alcover
dret i segur i ferma tota terra. El món és talment una gota de rosada a trenc de dia, clar i transparent com els mateixos ulls que el guaiten. I
matí, a hora d'alba, les campanes tocaren a albat. L'Aleix havia finat a trenc de dia. L'endemà, en l'esplendor d'un bell matí d'estiu, quatre dels seus
i a posta de sol és encesa barreja de robins i de topacis i es torna a trenc d'alba d'un nacarat de perla. El cel és tot brunzent de solellada;
Aviat serà l'hora. Un crit pujarà cel amunt, com el cant del gall a trenc d'alba. Del riu, dels arbres, de les roques, hi respondrà un gran cor de
clau i bernats la porta forana; tot el casal dormirà d'un bon son fins a trenc de dia, i els grills, com un tremolor més en la fosca i el misteri,
petit món. Una vegada, fa pocs anys, un jorn d'estiu jo vaig eixir, a trenc d'alba, de la ratlla d'Aragó, del peu mateix de les congestes de les

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »