×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trencadís |
Freqüència total: 277 |
CTILC1 |
passablement. No li era possible cantar, perquè tenia aquella veu fosca i | trencadissa | , però si estava content xiulava o botzinava les melodies sentides la | retòric article, no tingué límits. No cridà perquè la seva veu aspra i | trencadissa | no li ho permetia, però suplí el volum de la veu amb enèrgics cops a la | i mirament com si per unes hores ella encara fos un objecte rar i | trencadís | . Li han servit aigua fresca amb llimona. Sembla que s'hagin reunit per | mare i li passa lleument la mà pels cabells. —Mamà... —murmura amb veu | trencadissa | de tanta tendresa. Mònica somriu vagament. —Seria realment indelicat | Otto). Fins on pot parlar-se aleshores encara d'experiència, és qüestió | trencadissa | , que ha induït alguns a negar en rodó la possibilitat de tal experiència | dolços a la vista, ja humans per llur matèria, resistent però no | trencadissa | , construïble però no plàstica. Res no mostra millor aquest poder | altra ajuda que la seva fe, l'esperó de la necessitat i el tros de ferro | trencadís | que havia forjat el seu enginy. ¿Qui no hauria cregut de foll enteniment | útil d'abandonar-s'hi. Afebleixen aquests presents del cel tan rars i | trencadissos | amb maneres afectades i per una mala imitació. Llur so de veu i llur | Ricardet que havia dut de Barcelona pàl·lid, anèmic, frèvol com una peça | trencadissa | , pròxima a la destroça. El nen, en el mes i mig de viure al poble, s' | la falta d'orquestració: el cant només el sostenia que la veu, aguda i | trencadissa | , de la flauta. En els chorals —amples estrofes amarades del sentiment de | la historia d'aquesta, no són, però, capaços de fixar, sinó amb | trencadices | hipòtesis, els esdeveniments socials i històrics futurs. Dins aqueixa | és una forma i la Nació és una substancia. L'Estat és molt més feble i | trencadiç | que la Nació. No té les arrels ni la vigoría d'aquesta. Les modificacions | extingir-se, i no restà sinó una roentor, que, com una munió de llampeigs | trencadissos | corria en zigui-zaga per l'espinam de les gatoses i s'apagava ràpidament. | i les nostres opinions lliberals, es complaïa en aquelles gotetes | trencadisses | d'un cel durablement corrugat. Pensàvem en el cadàver grotesc de la | d'una manera cautelosa, com si tots els objectes al seu voltant fossin | trencadissos | . Camina sense soroll, com damunt d'una flonja catifa o amb el temor que | imaginen superba torre de vori i que sovint resulta només que una fofa i | trencadissa | clofolla. En aquells moments, las, desolat, no cessava de preguntar i de | és com l'aigua per als peixos. El minyó del clarinet, ànima somniadora i | trencadissa | , s'oposa tenaçment al parer del boteta que toca el cornetí, el qual sosté | excel·lí durant l'epopeia napoleònica. Malgrat sa figureta delicada i | trencadissa | , sa mirada pulcra i transparent, sa carona romàntica i ses línies pures | i caminaven per un ample paisatge descobert, on les aigües, d'un cristall | trencadís | , s'estenen i s'aprimen en l'opulenta safata del riu, mosaic de còdols i | els marbres, les catifes molsudes, les aranyes llampants d'una llum | trencadissa | i la bigarrada multitud de dominós, que si n'hi havia de llogats per deu | La nina més bonica del món li havia estat dada. Oh! Era delicadíssima i | trencadissa | , certament poc feta per afrontar l'adversitat. Però els germans de la | des de la corona al vas mortuori. La teranyina és una bandera de dol, | trencadissa | i efímera com el dol dels mortals. Que n'és, de tranquil, el son | fet de la porcellana més formosa i de més preu, però al mateix temps tan | trencadissa | que hom no podia tocar-la sinó amb el major esment. Hom podia veure en el | la llum de milers de fanalets d'or. Les més belles flors, totes de mena | trencadissa | , agençaven els corredors. Hi havia qui-sap-les empentes d'ací d'allà, i | Ara ronseja, no et treu els ulls de sobre. Apocat, neulit, mena de canya | trencadissa | , el vent deu fer-li mal... —Ni per camàlic no serveixo, jo —quequeja, | aquestes senyoretes tan pàl·lides, tan vestides, d'una sensibilitat tan | trencadissa | , solen tenir el mal de mar, perquè, en definitiva, marejar-se és | un fil dels més prims, del seixanta o del setanta, un fil que semblava | trencadís | però que no es trencava de cap de les maneres. I l'endemà en vaig trobar | cerimoniosa m'amanyagà porugament com si una estranya feblesa la fes | trencadissa | al més lleu disgust, i em calia aleshores desfer el neguit amb un posat | comportable; agradívol, agradós; llisquívol, lliscós; trenquívol, | trencadís | ; espantívol, espantadís; errívol, errador; atractívol, atractiu. | plegadís; encomanar-se, encomanadís; embrutar-se, embrutadís; trencar-se, | trencadís | ; vinclar-se, vincladís; engrunar-se, engrunadís; esbullar-se, esbulladís; | la pedra groguenca amb el revestiment de marbre blanc de la mansarda i de | trencadís | de marbre i ceràmica, també blancs, dels edicles de sortida a la coberta, | abandonades per Gaudí. Quedaren bastantes xemeneies sense revestiment de | trencadís | ceràmic, així com els vestíbuls i patis d'entrada, que foren succintament | estridents. I a despit de l'eixorquia intel·lectual d'aqueixes figures | trencadisses | que de vegades amb llengua viperina posen en dubte el talent i | Estructura de cada horitzó: arenosa, granulosa, argilosa, compacta, | trencadissa | , etc.. 5è· Espessor de cada horitzó. 6è· Humitat. | mecànica del sòl, de la seva arquitectura més o menys sòlida, més o menys | trencadissa | en sortirà: primer, la facilitat o dificultat de clavar-s'hi les arrels; | degut a la degradació que experimenten en breu temps i perquè són molt | trencadisses | . Els gruixos estrictament necessaris per a les pedres del primer grup | calcàries que moltes aigües contenen, solidifiquen les artèries i les fan | trencadisses | , com els tubs de goma secs, i això fa que, per haver perdut la | arreplegant, de damunt la taula, els objectes que li venien a mà, fossin | trencadissos | o no, i començava a llençar-los enlaire, un darrera l'altre, i a fer- | translúcid. Estava sempre malalt. El seu organisme donava una impressió | trencadissa | , era una cosa transparent, subtil. A l'hivern, quedava com evaporat. | tan delicades i d'una pal·lidesa tan translúcida, el seu cos tan feble i | trencadís | , que feia pensar en algun retrat dels vells pintors holandesos —un retrat | meva memòria, no puc separar la figura de Suñol, tan distingida, gairebé | trencadissa | , un dels homes més delicats que he conegut, de la del vell cambrer del | ; ara no n'hi ha cap. Masriera era un home alt, flac, lineal, transparent, | trencadís | , amb molta facilitat per a enamorar-se. —Vull morir-me! —deia a Vilanova | ja és aquí... De vegades, la matisació es fa encara més refilada i | trencadissa | . És el "Ja em semblava que es veuria venir", o el "Ja sospitava que es | idea clara de fins a quin punt la seva intel·ligència és privilegiada i | trencadissa | . En tots els llibres que jo conec sobre els pagesos es fa observar que en | al fet que els objectes d'aquesta mena són d'una construcció precària i | trencadissa | , una improvisació sense consistència. Les criatures no tenen, per altra | ondulades pel pas d'una mica de vent, embadalides en la llum pueril i | trencadissa | de l'any adolescent, amb el misteri verd de la germinació tímida, amb la | de bosc, perfumat d'herbes, o l'última llebre suculenta; el tord d'ossos | trencadissos | o la becada il·lustre, el cuixot de porc rostit o la botifarra, que | xafa, amb la pometa del dit gros, un grapat d'ossets infinitament petits, | trencadissos | i alhora d'una qualitat vagament col·loïdal. Aquest inextricable, espès i | i alhora d'una qualitat vagament col·loïdal. Aquest inextricable, espès i | trencadís | cruixir dels insectes té, a més a més, la particularitat que, així com la | Així jo veig el nostre mes d'abril, el més fi de l'any de pur | trencadís | , el més fi, sobretot, perquè cap de les seves hores no s'assembla a si |
|