×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trencadissa |
Freqüència total: 218 |
CTILC1 |
bomba li esclatà a la casa del davant, i ella es trobà a terra, sentí una | trencadissa | espantosa i el xisclar de la gent, baixà d'esma les escales i es trobà | i proveïdes de llargues escombres que abans d'arribar a l'indret de la | trencadissa | buiden ulls i enceten galtes, però ningú no es queixa, hi deuen estar | per cada banda i la tapa es va abaixant mentre dins se sent una remor de | trencadissa | . Després el jutge col·loca un cadenat als dos extrems, s'eixuga la suor | eixordador —cops de caixes de ferro, escampadissa de rodets, topades i | trencadissa | de vaixella. I a la cuina un gran rebombori de cassoles, de plats, de | de gas de la cafetera, o aneu a saber. El cas fou que hi hagué una | trencadissa | considerable i el fet ha passat a la història del barri. Els dies que no | del territori desapareixen de resultes d'aquella absurda i malentranyada | trencadissa | . El provincianisme més espantós tot ho ensopeix. I per afegitó, alguns | pintava. També escrivia, però, i amb una ploma ferma, bona per a fer | trencadissa | , a Themis, la seva fulla de combat vilanovina, i també, | és una totalitat, perquè és una ànima viva que no hem d'esmicolar amb una | trencadissa | individualista. Qui fa les ànimes a bocins, les anul·la i les mata. | el pogués danyar, per molt que en tingués ganes, hi hauria cops i nafra i | trencadissa | . I els cappares reuniren junta de nou i digueren: "—Què fem? Això no ha | del parament per a calar-hi foc, en la seva alegria folla, i hauria fet | trencadissa | de tot a l'instant, si jo no li hagués sortit amb una traveta i no | vers la reixa desballestada que tancava el fossar. Sonava entretant la | trencadissa | dels tupins i uns rugits de pànic, i els xocs sinistres dels cossos | les mans, caigué el vas, i el reiet riotejà amb gran acontentament de la | trencadissa | que escampà per terra les metzines. D'aquesta faisó, tercera vegada els | i que a vegades, en passar per davant de la cuina, sentia el dring d'una | trencadissa | i d'un sospir. Aquest sospir eixia, com d'una fondària, dels trenta cinc | un torb d'infern, brunzint, xiulant, roncant... i toparen amb estrepitosa | trencadissa | contra la taula i les parets properes a l'infeliç pagès i, en bona part, | a destriar-se, i sonaven ais i bruels i tot era confussió i soroll i | trencadissa | i més trencadissa. Vint homes no en podien atuir un. Mentrestant el | i sonaven ais i bruels i tot era confussió i soroll i trencadissa i més | trencadissa | . Vint homes no en podien atuir un. Mentrestant el formidable Vatualmón | precaució garantiu les vides de tothom, perquè quan començareu de sentir | trencadissa | de bambús, disparareu amb tota seguretat contra el tigre, que no passarà | us trepitgessin o envestissin, sens dubte us malmetrien, i endemés farien | trencadissa | d'equipatge. Se'ls sent bruelar i nassejar molt fort tota la nit, i hom | troba a les fotografies d'aquest llibre. Dels demés arbres també en fan | trencadissa | . Amb la trompa estiren les branques altes per tal de copsar les fulles | omplenant-ho tot com una taca de sang... Vingué del rebost un soroll de | trencadissa | . Laia s'alçà. Retornà moments després: —Res. La mare, que beu. Anneta ja | de diumenge va despertar-me un gran terrabastall. No eren crits humans ni | trencadissa | ; era una tempesta. Bufava el vent amb caràcter ciclònic. Regnava una | operació á dins de l'estudi, topavan dos maridets, y no'us dich res de la | trencadiça | y del escampall de carbons y cendra. Aixis y tot, y sense filosofies | començant per reconeixe'ls i sentir-los, perquè sols així, el fer | trencadissa | de les fórmules que els representen, té l'intensitat i l'estridencia a | llarg de dos taulons, ajeguts al capdavall de tot, que així s'evitava la | trencadissa | de les rajoles. Ja serien ben prop de les cinc al rellotge de caixa de la | dir quin aldarull de passes, quins crits i quins cops de puny, quina | trencadissa | i quin desmoblament! Maria Pia cuità escales amunt, apartà del forat del | acabaven de pendre el seu cafè taujanament arrencaren a fuita amb gran | trencadissa | de tasses i d'ampolles; l'amo i els /garçons\ de la casa | acabar i tremint cada vegada que li arriba el propi nom. Ara se sent | trencadissa | de gots i copejar sobre la taula... Després canten a cor... Ai bevem, ai | monstruosa de lletres? Si escrita fa escruixir, no tens idea de la | trencadissa | que ocasiona a la meva sensibilitat en pronunciar-la! —Digues-me Judita! | un altre motiu d'alarma. Allà dalt, Déu sap a on, va produir-se una sonora | trencadissa | de vidres a continuació d'un tro formidable. —Cristo! Això és un | ceràmiques locals, i successivament foren, després, omplenats amb la | trencadissa | d'exemplars defectuosos, és molt probable que la producció paternesa | paternesos d'aquella coloració, trobats a les piles d'antigues | trencadisses | , excavades al Vell Caire, o Fostat. VII. La ceràmica bicolor | moviment: és la vida! Mal senyal el moviment: és la causa de tota mena de | trencadissa | ! I el moure's de la gent europea es pot dir que fins ara no s'ha | arreplegadissa; barrejar, barrejadissa; aixafar, aixafadissa; trencar, | trencadissa | , cremar, cremadissa; escampar, escampadissa. dera. Ex.: | enguerxida que ho disloca tot i mena amb ceguesa fatal a les grans | trencadisses | . Perquè és cosa evident que el fi governa els mitjans dirigint-los cap a | lo malament per alçar-lo, millor dit rebaixar-lo, a un fi fals, i la | trencadissa | serà total. I això no és previsió, com tothom pot veure, sinó | rompudes tan definitivament— però, i en això també és únic, sense fer cap | trencadissa | , si no és en el seu propi cos. En la paràbola del blat i la cugula, no | ganivet els va treure de prop seu deixant-los caure amb un gran soroll de | trencadissa | i, naturalment, sense cap protesta de ningú i amb l'avergonyiment del | actiu, ulleres de xofer i boina.) Protecció de vidres Per a evitar la | trencadissa | de vidres consegüent al terratrèmol d'una bomba caiguda prop de casa, heu | si n'hi ha. Protecció de portes Un cop protegits els vidres contra la | trencadissa | , hem de protegir-nos contra la possible penetració dels gasos. Portes, | educada. Quan Silda començà a baixar l'escala sentí que a baix hi havia | trencadissa | . Hi corregué, amb els nervis ja esmolats; però es trobà amb una mena | anaven a cercar-ne havien de pagar un petit tribut per a lliurar-se de | trencadissa | de càntirs. Els fadrins de La Granja d'Escarp també tenien dret sobre | coses que em passen. I bé cal que me'n faci responsable a l'hora de la | trencadissa | . Però, ara, és de bo de bo, i tu n'has de sofrir les conseqüències. | espatlles. I després, sense aparèixer com a elements provocadors de | trencadisses | poca-soltes, i, per tant, gens profitoses per Catalunya, hem de bastir | espanyol. Jo no voldria pas, en cap moment, dur les coses al caire de la | trencadissa | ; tota la meva vida l'he esmerçada a proclamar la germanor i a establir la | es necessitarien varis homes per a aital operació. I respecte a la | trencadissa | de vidres està per descomptat el seu perill, per més que la forta | Per què es trenca la pared de les venes? R. Per què al fer-se | trencadisses | amb dipòsits de cals, la tensió interna la romp, com passa als vells, o | seu produí un enrenou testamentari que don Ferran solucionà sense gaire | trencadissa | . Ramon i M. Antònia eren com dues criatures somniadores i inexpertes i el | un gerro de porcellana, coneix prou bé qui n'és estada la causa, i que la | trencadissa | n'és l'efecte. Descartes. Spinoza De perdre de vista, tal vegada, | per haverlan deixada eixir a sos vuytanta y tants anys sense una bella | trencadissa | d'òssos. Vora d'ella en Baldiret, inquiet, esperava ansiosament que la | no's parlà d'altra cosa que del día avans; de les baralles, de la | trencadissa | d'objectes, de la estafada feta als ermitans... Fins que l'Arnau va dir: |
|