×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trencar |
Freqüència total: 9928 |
CTILC1 |
al damunt, per escarmentar-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es | trenqui | , que és antiga i de molt preu." I la dama va sortir, ofesa, de la | silenci es va estendre a poc a poc damunt l'atribolada concurrència. El | trencava | amb valentia, en mesurar, rellotge en mà, la seva excepcional durada, | sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels déus", s'anava | trencant | el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni temps d'assecar la | que se'm declarava bastard, amb arguments prims com un fil d'aranya, que | trencaré | quan vulgui. Fóra una bonica venjança, i em tempta d'acomplir-la, però és | en la fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se li | trencà | als llavis. Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. | que, abans de veure certes coses, preferiria que Déu se m'emportés. —I | trencà | a plorar, tota desconsolada. Mila es sentí profundament apesarada veient | res de tu! I ara... —No pogué continuar. L'emoció li ofegà les paraules i | trencà | en sanglotar, dolçament, amb el cap enfonsat en les mans. Ell li posà la | violentament, que en sentí cruixir les vèrtebres, com si el coll anés a | trencar | -se-li. Però ella continuava igual, sense una paraula, sense una queixa. | un esperit afí, sovint un mestre, un inspirador, però incapaç de | trencar | amb l'obediència papista. Les complicacions se li multiplicaren, a | l'aplicació "funcional" que se li assignaria; té por, a més, de | trencar | tots els seus lligams amb els mecanismes burgesos que combat, però que, | vent! El lilà, d'un verd tendre, tendre, s'agita convuls: diríeu que ha de | trencar | -se. És llebeig, vent del Montseny. A la tarda, la boira s'enlaira dels | que ha estat un discurs de guerra més, un discurs de resistència. No es | trenca | el cercle de mort i d'angoixa. Guerra, guerra encara. Llegeixo quatre | se senten cada vegada més lluny. Però una canonada pròxima, fortíssima, | trenca | tot d'una el silenci pur del capvespre. 6 febrer. Amb | passadís de lloses i, a banda i banda, hi ha tot de portes menudes que | trenquen | la llisor dels murs de pedra per on regalima una humitat densa, | , i a ell—: Apa, cop de galleda. Se li escapa un altre brollador negre que | trenca | la superfície groga i immòbil del bassal; uns esquitxos li arriben fins a | potser fins entre vosaltres... El silenci torna a espesseir-se, només | trencat | uns moments després per la breu remor de paper que surt d'una de les | carrers. Darrera seu queda una quietud absoluta que un instant després | trenca | el cant d'un grill, tímid i poruc, tot seguit aquietada pel mateix pes | cas, el xicot recull la pala i un cabàs mentre els rajols espeteguen i es | trenquen | sota seu. Hi ha més renecs que a la fi es tradueixen en una ordre brusca | les galtes. El clot s'ha anat aprofundint, ja és com una curta rasa que | trenca | la uniformitat del camí que per l'altra banda voreja uns camps conreats. | de l'altra banda, desencisadorament blanca, mentre darrera seu el silenci | trencat | per la campaneta es converteix en una mena d'udol llarg, en un trepig | Ells tomben cap a l'altra banda, segueixen fins al final del corredor, | trenquen | a la dreta, on un altre rètol diu: "Sastreria." Dins hi ha una estança | Els voluntaris que han ingressat aquest matí. L'home s'aixeca. —Que | trenquin | files —diu. Se'n va cap a la porta fosca, hi entafora el nas i crida: | el caporal abandona la seva actitud rígida i, en to familiar, diu: — | Trenqueu | files. Que dos de vosaltres, el 72635 i 72635 bis, | moment de silenci absolut, una immobilitat estranya i vacil·lant que ell | trenca | en deixar caure el seu cos sobre el sofà. La mestressa, que s'havia | remor cessa abruptament, hi ha una quietud oliosa i profunda que després | trenca | una veu escanyada. —Què deu passar? —xiuxiueja la mestressa. Ell avança | quedar ben tranquil·la al meu despatx... —i es moca sorollosament, la veu | trencada | pel disgust. Ell se li ajup al costat, li abaixa la faldilla una mica | i procedirs, sense més canvi que una petita adaptació... —I així heu | trencat | una norma sense aconseguir de crear-ne una altra. L'home allarga la mà, | i aleshores el braç que s'alça disparat i la mà que li abandona el coll i | trenca | contra la galta i el pit en un doble moviment accelerat. —No, no! Se | trets... Hi ha hagut un ferit? —No ho sabem. Aquesta ha caigut i s'ha | trencat | la cama. —Torna a tombar-se-li, mig entrat al passadís o a la peça | baix, fent-se petar el cartílag del nas per a assegurar-se que no se li ha | trencat | . —No es pot anar, tan de pressa. Hi ha un rètol. —On? Ahir | ditades fosques sota les parpelles, d'orelles transparents i veu que es | trenca | . La dida és l'única que endevina aquella tosseta seca que el desperta a | d'ells mateixos. Un dia, amb aquella veu rasposa que tan sovint es | trencava | , Campdepadrós preguntà al seu fill, aprofitant que Cinta s'aixecava de | de la batalla el dillums al dematí, el dillums a | trencar | l'alba. El Cavaller de Padrós porta les colors trencades. | d'ells, vergonyosa, inconfessable, que s'instal·lava de nou, tornant a | trencar | la vida ordenada que ells desitjaven i tenien dret a esperar. L'absurd, | ja ni lliris, ni nards, ni assutzenes. Un entre tants. Un entre tants com | trencaven | els cants. Un entre tants entre fúries i espants. Un | Bella és la vida. Canten l'alegre tarara vernacla. Em | trencaràs | un ou dur en el front. Bella és la vida. I | preguntant-te què has fet. ¿Què has fet d'aquella fe, qui et va | trencar | el cànter de l'aigua de l'aljub? I pregues. Ardentment, | mi insospitades. L'ona aquí és llarga, ondulant, calmosa, difícilment es | trenca | . Dóna a l'embarcació un ritme més estirat, més suau. A la Mediterrània, | gairebé ofensiu, amb la seva rodella tan clara i tan pulcra. Avui es | trenca | aquest ritme, que començava a funcionar perfectament. Avui és el darrer | paisatge sense cocoters i sense una mica d'aigua, l'irlandès no s'ha de | trencar | el cap per a triar l'escenari, i amb les prostitutes i els minyons, i amb | el formatge de Roquefort, la garrofa madura i el most quan | trenca | la bullida. La copra és el moll del coco trinxat, fermentat i assecat al | en els nostres marges i en els nostres rostolls. En canvi, les aranyes | trenquen | la regla: aquí hi ha unes aranyes com conilles, plenes, negres i amb unes | servir la meva cuixa de lloc de repòs, i quan el ca, egoista, començava a | trencar | el son, vaig desprendre'm dels seus pèls i de la seva olor dubtosa i vaig | un bungalow on ens deixaren una cambra. Anàrem al bungalow amb perill de | trencar | -nos l'ànima; el vell només parlava tahitià, les nenes parlaven francès, | Després d'aquest sopar, intentàrem estirar-nos en els divans(?) i | trencar | el son. Però el xivarri de la casa era imponent: als passatgers de la | uns s'abracen, altres ploren i es besen, altres simulen una baralla i es | trenquen | les guitarres pel cap; una colla canten, i mitja dotzena, vestits | tot mullat de pluja, tot envaït d'ombres, respirava un silenci pur, només | trencat | per aquell sorollet d'ossos que fan els crancs dels cocoters. De la casa | els escassíssims catòlics de Borabora els deien amb una veu ronca gairebé | trencada | pel plor i amb una bona fe tan simple i tan neta, que, malgrat llur | Aleshores, dues o tres parelles continuen dansant, fins a desllorigar i | trencar | la rigidesa diguem-ne noble del ball i convertir-la en una convulsió | a tirar a l'arròs o a la bouillabaisse, o es mengen simplement | trencant | potes i closques i xuclant el moll gustós de la poca vianda que tenen. A |
|